Els nens i el zoo

[ignatius]

Sou partidaris que els nens vagin al zoo?

Penso que el zoo és una forma més de tortura animal, com els braus però més subtil. Sempre ho he pensat però ara que el cole me'l vol fer anar-hi trobo oposats el que jo penso amb la il·lusió del nen que no té capacitat d'entendre el que suposa un zoo.

Prova de tot això que dic és que els mateixos que porten el zoo s'han autoprohibit tenir-hi dofins per quant d'immoral era tenir-los per l'espectacle i al mateix temps es planteja a nivell municipal tancar-lo directament. Potser d'aquí uns anys direm, recordes quan hi havia un zoo a la ciutat? Igual q hi havien canòdroms o places de braus...

Us hi heu trobat amb aquest dilema moral?

[Ganga]

Bones!
Hola ignatius doncs el meu fill gran quan feia p3 també l'escola hi va decidir anar...nosaltres a casa vam fer una reflexió semblant i no vam dur al nostre fill d'excursió aquell dia...
Ja no hem tingut més dilema perquè l'escola, no sé per quins motius, no hi ha anat més.
Aquell dia el meu home va agafar festa i van fer un dia especial. Mai ens ha "retret" res respecte aixó...ara ja té 7 anys i mig.

[Anna Maria]

Bones,
els nens són més intel·ligents i s'adapten a les coses més bé del que ens pot arribar a semblar. Si vosaltres no voleu que vagi a l'excursió, simplement li expliqueu perquè i el nen ho entendrà. A la nostra classe va passar un fet diferent però que té les mateixes connotacions. Explico: van anar d'excursió a Barcelona, nosaltres vivim a un poble de Lleida. Doncs una nena no hi va anar perquè els seus pares no els hi feia massa gràcia que la nena hi anés, perquè estem a P3 i ella encara no té els 4 anys. Doncs van decidir no apuntar-la. Sa mare em va explicar que clar, els altres nens sí que hi anaven menys els que no poden pagar l'excursió, que què diria la nena al veure els altres nens que sí i ella no... Doncs jo li vaig dir que li havien d'explicar tal com era, que ells tenien massa respecte per deixar-la anar a una excursió a Barcelona i que havien decidit no deixar-li. Després de l'excursió, li vaig preguntar a la mare que tal, i em va dir el que ha dit la Ganga, que son pare havia agafat festa i havien fet una activitat especial i què la nena s'ho havia pres molt bé.
Per tant, heu de decidir i explicar-li al vostre fill, i res més. Us passarà amb altres coses, perquè no sempre es fa "igual que tothom". Jo m'hi trobo amb les xuxes, amb els horaris, i amb altres coses, i li vaig explicant a ma fill. A vegades costa perquè ells volen fer el que fan els altres nens, però també els hi heu de fer veure que hi ha coses dels altres nens que a ells tampoc els hi agradarien. Per exemple: si marxem de la plaça abans que altres nens, ell protesta (fins i tot algun espectacle ha fet, i al dia següent ens hem quedat a casa, jejejej), jo li dic, podries fer com "tal" que marxa més tard, però podríem fer com "tal" que no es queda mai a la plaça a jugar. Pot costar-li més o menys entendre-ho, però és que la vida és així.
Pel que fa a què si ell us ho retraurà mai, pot ser que passi o no, però els pares sempre hem de prendre decisions que els nostres fills no entendran fins que siguin pares. Jo de decisions que van prendre els meus pares, ara n'he entès moltes, i les que no entenc que en el seu moment, com nosaltres ara, els nostres pares decideixen el que poden amb les circumstàncies i tal.
Uix, quin rotllo he pegat, jajajajajaj
Decidiu el que decidiu, estarà bé.
Abraçades,
Anna Maria

[crunchi]

Em sembla molt bon debat. Jo fins fa poc no veia la connotació negativa, però arrán duna conversa amb una amiga que ella hi està en contra, em va canviar la forma de veure-ho.
Ara que sóc mare, clar, per una part penses que bé que el nen pugui veure girafes de tant aprop, més enllà dels llibres. Però clar, tenim el privilegi de veure una girafa d'aprop a canvi de que? De tenir l'animal allà engabiat privat se llibertat??
És com tenir un ocell en una gabia. No m'agrada.

L'altre dia en una jornada de portes obertes a una escola, tenien 3 tortugues d'uns 35-40cm d'ample cadascuna en un petit recinte, on hi havia una mena de charca amb aigua que apenes hi cavien les tres juntes. Em van fer molta llàstima. Ja no només per les condicions (espai petit, recinte col.locat al pati amb el xivarri dels crios, els nens que tot ho toquen.. ) sino també per privar-les de llibertat.

És una bon debat aquest, que almenys crec que convida a fer una reflexió de tot això....

[ignatius]

Moltes gràcies per les respostes!

Li intentaré fer entendre amb una mica de dumbo!

Els animals no estan per fer-ne espectacle.

[MireiaBes]

No estic segura de si a la meva escola fan excursió al zoo però de ven segur que si la fan, el meu fill no hi anirà. Aquell dia tindrà festa del cole i farem alguna cosa ben xula. Com be han dit, es una tortura pels animals i el meu hi enten perfectament. El zoo s'aprofita de la innocència dels nens...de les ganes que tenen de descobrir animals. Més val veure'ls a través d'un documental en el seu estat pur q tristos i malalts. Als dinosaures tampoc els poden veure i no passa absolutament res.

[MarionCole]

Hola, planteges un gran tema i et vull explicar com ho hem resolt.

El zoo em sembla una involució i els meus fills (9 i 5 anys) no hi han entrat mai. Ni delfinaris, ni aquaris, ni zoològics, ni bioparcs ni res de res. A més a més, els he explicat moltes vegades què representa per a nosaltres tenir engabiats i deprimits a animals salvatges. I també constatem que alguns governs municipals s'hi comencen a posar, prohibint delfinaris i buscant solucions per liquidar, algun dia, els zoològics. És a dir: no hi han anat mai, i com que saben per què no hi han anat mai, ja ni ho demanen.

Però enguany ha arribat un moment que tard o d'hora havia d'arribar: a final de curs, l'excursió de la gran és a l'Àquàrium. Primer de tot li vaig comentar a la mestra que no em semblava la millor excursió del món (però li vaig dir ben dit, no vull imposar res a ningú). Però després ens va tocar decidir què faria la nena. La meva filla és una persona tremendament sociable. Potser amb 5 anys hagués colat un pla alternatiu "en família", però amb 9 anys, dir-li que ella no va a l'excursió amb les seves amigues seria el pitjor que li podríem fer. Seria més aviat un càstig que no pas una lliçó per aprendre, i qui sap si se'ns giraria la operació en contra.

De manera que el que hem fet ha estat dir-li que anirà a l'excursió a condició que tingui un ull molt crític, perquè és un tema seriós. Vaig mirar i vaig veure que a l'Aquàrium no hi ha dofins (menys mal) però sí pingüins i taurons. De manera que vam anar a la biblioteca, vam agafar dos llibres sobre l'hàbitat dels pingüins, i també hem vist el capítol dels pols nord i sud de la sèrie OUR PLANET de Netflix (recomanable 100%). Ha interioritzat a tope que els pingüins viuen en zones de fred extrem i en llibertat, i que condemnar-los a viure en una ciutat on ni jo suporto la calor que hi fa és una salvatjada. Em va dir que volia veure "Blackfish" (un dia em va sentir comentar-lo), però crec que és massa bèstia.

Ja sé que donarem diners a l'empresa que gestiona l'Aquàrium, i que el que hauríem d'aconseguir és arruïnar-los. Però hem pensat que per uns quants euros aconseguirem que una nena vegi en directe què és engabiar animals i potser és la millor manera de generar-li rebuig.