LEHISMANIA

[GEA]

Hola!
Algú té o ha tingut gos amb lehismania?
quina és la vostra experiència?

[laura_28]

hola el meu xicot va tenir un gos amb lehismania i la veritat has de ser constant amb la medicació, algu que li posi la injecció cada dia durant 44 dies em sembla....i després cada dia la pastilla....però tenen qualitat de vida sempre i quan hagis detectat a temps.

crec que va viure 3 o 4 anys més, però pensa que tenia 14 o 15 anys....

[emanens]

Cal tractament de per vida, pal·liatiu, la malaltia és cronica i aquest tractament nomes és per evitar els sintomes (la malaltia ja la tenen quan els pica el mosquit que porta el parasit i els infecta).

[GEA]

Merci per contestar..
l'analítica ha surtit que té l'enfermetat força avançada però no té cap òrgan afectat...aquesta es l'única bona noticia....es només capilar....
li estem donant una pastilla a diari + antibiòtic per unes ferides que tenia a la poteta...més un xarop que dura 30 dies que és per la lehismania...que amb el que costa el xaropet podia venir amb un xec regal de nits d'hotel o algo..pq tela amb els preus eh??
jo el veig feliç, corre, salta,juga com sempre.... la pròxima setmana el portaré per fer revisió, a veure com va...

[farcellet]

Hola Gea,

Jo també vaig tenir un gos amb leishmania. Si el teu no té cap òrgan afectat no hi ha problema, tal com t'han dit has de ser constant amb la medicació i anar fent controls. D'aquesta manera pot tenir una vida la mar de normal, com la de qualsevol altre gos no afectat.

El nostre gos era un bóxer i ningú es creia que estava malalt perquè semblava un toro de fort que estava (32 quilets de bitxo que teníem...). Això sí, quan la malaltia li va tocar els ronyons ens vam quedar sense gos en 15 dies...

Molta sort !

[GEA]

Hola Farcellet!
primer de tot gracies per contestar i explicar-me la teva experiència...tot i que el teu pelut no va tenir molta sort pobret...
tinc una pregunta; quan vas adonar-te que el teu gos tenia l'enfermetat, ja tenia afectat els ronyons? li vas fer tractament amb xarop o injeccions?

[farcellet]

Hola Gea,

Vam adoptar el Puck quan tenia un any i feia poc que li havien detectat la malaltia. En aquell moment només tenia la versió "cutània", és a dir, tenia crostetes a les orelles, de vegades li sagnava una miqueta el nas o el penis i cosetes així. De seguida que el vam tenir a casa el vam dur al veterinari i el vam tractar amb Glucantime (injeccions que li posàvem en tongades de tant en tant) i Alopurinol (una pastilleta diària per a tota la vida).

Tal com ja et vaig dir, ningú es creia que estigués malalt, no ho semblava gens i la gent fins i tot em preguntava si estava segura que tenia "la malaltia del mosquit". Oi tant que n'estava, de segura! El Puck va fer una vida completament normal fins que la malaltia li va afectar els ronyons. El vam dur al veterinari perquè feia uns dies que estava apagadot i tenia com una "ronxa" sense pèl en una cuixa i quan li van fer les anàlisis van veure que tenia els ronyons fotuts. Vam provar de tot per salvar-lo, fins i tot el vam tenir ingressat en una clínica veterinària durant una setmana, però la cosa no va anar bé...

La meva experiència no té un bon final, però no vull que això et preocupi, eh? He conegut molts gossos amb aquesta malaltia que han arribat a vells amb una bona qualitat de vida. És una malaltia crònica i amb la medicació i una miqueta de sort tens company per a molts anys més!

Si necessites saber alguna cosa més ja saps on sóc

[Fuzztoon]

Hola, jo tinc una gossa adoptada de la protectora que quan la van recollir amb un any ja tenia lehismania. Nosaltres li donem mitja pastilla d'alopurinol al dia (la meva veterinaria diu que si tira amb la dosi minima millor, perque si te algun brot, va millor per tractar). La meva gossa és la mar de feliç i no para (és un creuat de border collie).
La meva veterinaria tenia un gos que se li va morir de vell fa cosa d'un mes i tenia 13 anys. Tenia lehismania des que tenia messos i amb tractament ha mort de vell. De fet, ha vicut més del que en teoria li pertocava, ja que era un masti dels pirineus i normalment viuen uns 10 anys.
Jo no crec que la malatia els hi tregui calitat de vida, sempre que no tinguin organs afectats i se'ls tracti.

[GEA]

Moltíssimes gràcies per contestar noies!!!
la veritat es que la noticia em va caure com un got d'aigua freda...porto un any de males noticies i...apa! una més pel "saco"!
sé que hi ha gent que no enten que m'afecti un gos...pero es que jo els estimo molt...
a més es un gos que vam adoptar pq la parella que el tenia es va separar i la noia no tenia on deixar-ho i el seu ex el volia sacrificar...continuarem amb el tractament a veure com va...
Merci makes!!