Tema delicat...

[Juliana]

No sé a qui explicar com em sento i crec que aquí és un bon lloc... tinc un fill de vuit anys . El cas és que jo tinc 42 anys i moltes ganes de tornar a ser mare,torno a sentir l'instint molt fort,és el que més desitjo del món, però el meu marit no... ja fa temps que li dono temps per pensar-s'ho però cada vegada té més clar que no vol tenir fills i ens anem distanciant cada cop més. No sé si estic obsessionada en tornar a ser mare però noto com si per estar amb ell he de renunciar a algo que desitjo molt...fins i tot havia pensat en anar a fer-me una inseminació i ser mare soltera del segon fill acceptant les consequències que aixo pogués tenir com que ell em deixés per tornar a ser mare a qualsevol preu o he de deixar de forçar aquest tema...Sento que no sé què he de prioritzar..
Sento que no puc deixar passar gaire temps per l'edat que tinc. Em sento molt perduda
Agraeixo els vostres comentaris i consells.

[jellwill2]

Hola,

no em queda clar si el teu marit és el pare del teu fill, suposo que sí. Has de pensar en tu, però també amb el teu fill de 8 anys. Si tant vols tenir un altre fill, fins i tot plantejant-te que és més fort això que mantenir el teu matrimoni, pensa en el teu fill. Què li faria més bé o més mal. Això només ho pots valorar més, si una mare amb una espina clavada i una família aparentment bé, amb pare i mare, o anar a buscar una altra criatura com fos... econòmicament podries fer-te la inseminació? Podries explicar-li al teu fill? Si no tinguessis un fill, el consell seria un altre, però pensa que ja tens un fill i que l'has de tenir en compte en prendre les decisions. I només tu saps què vols, què sents, com és el teu fill, la teva relació amb el teu marit, etc...

Ànims i forces en aquest tram tan complicat que vius. Lamento que et sentis així.

[bertian]

Totalment d'acord amb jellwill2!
El més important per una mare són els seus fills (o així hauria de ser), així que jo crec que el primer és valorar com afectaria tot això al teu fill i com ho viuria...
La veritat és que sent mare renuncies a moltes coses, hi ha moltes coses que m'agradaria fer i que no puc fer, però busco la part positiva de la meva vida ara, i els meus fills ho compensen tot amb escreix!

[Jou]

Ostres Juliana entenc que és una situació ben complicada....jo opino sense ser-hi pel tros.... Però el meu parer és que les frustracions que una persona arrosega no fan més que complicar les relacions amb l'entorn. (Sovint es paga de manera inconcient amb qui no toca)
Amb això no dic que jo tiraria pel dret i avall, però que crec que sí que s'han de tenir en compte els desitjos que una persona te, i a partir d'aquí esbrinar si relament et condicionaran molt el futur o no.
Ara, opino sense saber el tipus de relació que tens amb el teu marit ni amb el teu fill.

Molts ànims en aquesta etapa!

[rundi]

Després de tenir la meva filla tenia clar que volia un segon fill, i quan la gran tenia dos anys la sensació de voler tornar a ser mare era molt forta, no hi volia renunciar, i ell no ho tenia gens clar, així que en aquest aspecte entenc com et sents.
En el meu cas jo també tenia la certesa que no tenir-lo perquè ell no ho volia em faria sentir malament i que no podria passar pàgina en aquest sentit, que podia acabar sent allò que sempre li retreus a algú (sense ser-ne conscient) i que genera molt malestar i desgast de parella.
No sé si ell és conscient de com et sents, ni els motius del seu no, ni de com és la vostra relació i per tant, no et puc aconsellar. En tot cas, fes-li saber com et sents i com n'és d'important per tu. Jo li demanaria una resposta definitiva (ell està en el seu dret de no voler tornar a ser pare) i a partir de llavors pren la decisió que hagis de prendre i si cal buscant una ajuda professional que et permeti veure-ho tot amb perspectiva. Molts ànims!

[Juliana]

De primer vull dir que estic molt agraïda de les vostres respostes. M'esteu ajudant moltíssim perquè realment estic molt confosa,potser sí que necessito ajuda, mai havia tingut aquesta sensació, precisament sempre he tingut les idees molt clares.
Vaig responent diferents dubtes:
El meu marit és el pare del meu fill de vuit anys i ara fa uns anys vaig tenir un avortament espontani. El fet que ell no vulgui tornar a ser pare crea en mi una sensació de distanciament emocional que no havíem tingut mai. Sé que no el puc obligar però alhora penso que dec ser l'única dona del món que no és capaç de convèncer el marit de tenir un segon fill...el fet que vivim lluny de la família crec que l´ha condicionat molt en alguns moments pel què fa a què no hem tingut ajuda amb el nen. I també noto que ara té el cap més pel tema professional,reptes personals i crisi existencial potser. Potser hauríem d'anar a teràpia tots dos...
Penso que pel meu fill seria molt important tenir un germà,el veig molt sol, a més que jo sento molt la maternitat. Crec que si ho deixo córrer segurament seran retrets més endavant amb el meu marit, o que si acabem distanciant_nos més i ens separem m'hauré arrepentit d'haver perdut el temps. Suposo que la meva edat també hi juga un factor important. També estic d'acord en què he de posar dates límits perquè sinó em tornaré boja amb això d'anar deixant passar el temps...
Pel què fa a una inseminació hauria de fer algun esforç per pagar-la...
Moltes gràcies pels vostres comentaris, agraeixo molt veure punts de vista diferents, qualsevol idea que tingue serà benvinguda

[Juliana]

Hola,m'agradaria que em poguéssiu donar més opinions, punts de vista,etc, crec que ho necessito molt.
D'altra banda, si algú em pot recomanar com convèncer el meu marit de tenir un altre fill...
Em sento molt trista per tot plegat, no pensava mai que la vida m'anés així...

[PEDRA LLUNA]

Juliana, tens raó és un tema MOOOOOLT DELICAT i només tens tu la resposta, et donaré la meva opinió, però la meva situació no és la teva...

Jo volia ser mare i no em quedava embarassada, quan alguna cosa que vols molt, no l'aconsegueixes, fas el que sigui, ho probes tot, allò passa a ser l'únic pensament del dia, tot el món gira envers allò, i aquell desig agafa una magnitud fora de mida, et diré que gràcies a no defallir ho vaig aconseguir... però encara que no vaig anar al psicòleg, sí que vaig necesitar ajuda, agafar aire i relaxar-me. Tot i això, si en aquell moment m'haguessen dit que triés entre ser mare soltera i trencar amb la parella o no ser mare i continuar amb la parella, hagués triat la segona. Et diré que no m'ha passat mai res millor a la vida que ser mare, però no m'ho hagués pogut permetre, econòmicament, ni emocionalment, no hagués pogut superar aquells dies tant durs jo sola, jo necessito al meu home, en situacions difícils les parelles s'uneixen o es trenquen...

Ànims en la decisió!!!

[jaruma]

Hola Juliana,

no sé com està la relació ara mateix amb el teu home. Si encara parleu i teniu una bona comunicació, jo intentaria fer-li saber com et sents. Potser no és conscient de com és d'important per tu el tenir un altre fill. Potser sí, no sé. Però de vegades ens quedem coses a dins perquè donem per suposat que són evidents, i els altres no s'han adonat.

No sé, és molt delicat i fa de molt mal aconsellar, però és el que se m'acut.

Molts ànims.

[botafoc]

Hola Juliana..com estàs?
Jo t'entenc perquè estic igual que tu..només que jo ja he decidit. Jo tinc un men de 4 i abans de ser pare ell no en volia ni un!! Alfinal vaig aconseguir que cedís...però ja ni hem tornat a parlar del tema. Jo ara si en tindria un altre però ell no...i si em separés per aquest motiu no em faria una inseminació...no puc contar amb els meus pares que m'ajudin...i tondria més gastos que ara no tinc (viure sola...gastos pis jo sola...) total que no podria fer reducció de jornada i disfrutar del meu fill com ho faig ara...així que he renunciat a un segon. Només és lo que jo he decidit...no et vull convencer de res....cada dona és diferent.Només et volia explicar la meva historia.
Ànims.

[Alesta]

Comentes que vas tenir un avortament espontani. Això vol dir que el teu marit si que volia un altre fill i ara ja no? De vegades passa que després de la pèrdua d'un fill els homes no volen tornar a passar per allò pq és massa dolorós i no s'hi saben enfrontar. N'heu parlat?
Penso que si jo em trobés en aquesta situació li demanaria que em fes una llista amb tots i cada un dels seus motius i jo faria el mateix. A pattirr d'aquí parlar-ho pq potser així podeu entendre els punts de vista de l'altre i avançar junts cap al si o cap al no.
Ah! I no ets la única! Tinc un parell d'amigues que estan igual que tu. Una ha decidit no tenir-ne més tot i que li dol i l'altra encara està batallant. També conec un noi que va renunciar a ser pare x segon cop pq la dona només en volia un.
Ànims!

[Juliana]

Ostres noies,moltíssimes gràcies, m' esteu ajudant moltissim,de veritat.
Vaig prenent idees del que m' esteu dient i em va bé. De moment continuo batallant , a veure com va, dono una mica més de temps i no em tanco en banda en res...només és assegurar-me que per continuar la relació de parella sense cap més fill no em creï frustració ni ressentiment...d'altra banda penso que ell sap que per a mi tenir un altre fill és molt important i no hi està disposat...Tbé he pensat que potser l'abortament el va afectar però ara ja fa molt d'això i ho vam treballar... i tampoc ho volia un altre fill, el vaig enganxar per banda més aviat i també es va sentir com culpable del que el em va passar perquè ell no tenia les ganes que tenia jo de tenir aquest segon fill.
M' ajuda molt que em comenteu les vostres experiències i que em digueu que coneixeu gent que ha pasat per aquesta situació ja que jo em sento sola en aquest aspecte perquè no conec a ningú amb una situació similar o ningú m'ho ha fet saber.
Us aniré explicant...
petons a totes!!!