L'arribada del segon fill

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
lavidaesbonica
:: granota
:: granota
Entrades: 233
Membre des de: dg. oct. 12, 2014 7:21 pm

L'arribada del segon fill

EntradaAutor: lavidaesbonica » dt. feb. 27, 2018 9:12 am

Hola mares, ja fa uns dies que vull escriure al fòrum...acabo de ser mare per segona vegada, fa 10 dies que va néixer el nostre petitó. Ja tenim una nena de gairebé 4 anys. El cas és que m'està costant molt acceptar que la nena ho estigui passant tan malament...i no puc gaudir de la maternitat al 100% com ho vaig poder fer amb ella. Sóc molt feliç amb el nen, però tinc tanta pena per ella, de veure-la patir... Estic sempre pendent de poder tenir estones per ella, quan sé que s'acosta el moment que ella arriba de l'escola sempre desitjo que el nen dormi per poder estar per ella...o poder anar-la a recollir a l'escola algun dia... etc. Ahir ens va fer una rabieta per una tonteria, i va estar 1/2 hora a terra plorant. No és habitual en ella, perquè és una nena força madura, i no les feia aquestes coses. I ens xoca, tot i que sabem el motiu, és clar. Però se'ns fa molt dur. I ahir m'hi vaig acostar per dir-li si volia que l'abracés, però ella em rebutjava! Em deia que no, que marxés. I jo no vaig poder més i em vaig posar a plorar sense poder parar... A mi també se'm va ajuntar eç cansament, les hormones, i la pena per ella.
No sé com gestionar-ho, cada dia se'm fa molt dur un moment o altre ja que ella pateix, si no és perquè s'ha de quedar a dinar a l'escola, és perquè vol que l'agafi just quan dono de mamar, o vol que l'acompanyi a l'escola, etc. El moment del matí (llevar-la i vestir-la, esmorzar..) el tinc per ella però perquè coincideix que el nen fa la dormida.. i per la nit també, cada dia li explico el conte i m'estic amb ella fins que s'adorm (amb el nen als braços o no). En fi, algun consell? :-:)
noviachuky
:: dinosaure
Entrades: 7490
Membre des de: dt. maig 06, 2008 4:05 pm

Re: L'arribada del segon fill

EntradaAutor: noviachuky » dc. març 07, 2018 9:09 am

Quan va nèixer el meu segon em va passar exactament el mateix, i em sap greu però només puc dir-te paciència que passarà.
Ja fas bé donant-li temps a la primera, em sembla que poca cosa més hi ha.

Molts ànims guapa!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: gosset
:: gosset
Entrades: 410
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: L'arribada del segon fill

EntradaAutor: Jomateixa82 » dc. març 07, 2018 2:26 pm

Hola!

La meva segona filla ara té dos mesos i sé perfectament de què parles... Aquest sentiment d'estar fallant a una o altre continuament... Si estàs per la petita la gran fa pena, si busques estones per estar amb la gran deixant a la petita més sovint del que voldries a l'hamaca, cuna, etc també et sents malament... Almenys a mi em passa. Ara ja ho estic relativitzant. Cal acceptar que no es pot ser a tot arreu i que ho fas el millor que pots.

La nostra gran la veritat és que ens ho ha posat fàcil, tot i que evidentment també té més rabietes / crides d'atenció que abans. Ara vol xumet quan no n'havia volgut mai, tot el dia demana que l'agafis a coll i diu que no pot fer coses perquè no en sap quan abans les feia perfectament... Suposo que és normal. Nosaltres em passat una setmana molt dolenta perquè hem tingut la petita a l'hospital i la tornada a casa, després de tants dies a casa la iaia (tot i que el meu home intentava estar amb ella varies hores al dia, i va venir a veure'ns a estones a l'hospital), va ser un caos, tornant molt enrerre en moltes coses, plorant desconsolada de cop i volta sense que ningú li hagués dit res o li hagués passat res, així, perquè sí... Ara, després d'una setmana va tornant a la "normalitat" d'abans d el'ingrés, però no a la "·normalitat" d'abans que nasques la segona... Cal dir que ella té 2 anys i mig, per tant es poden raonar certes coses, i altres no. Trobo que ens ha anat molt bé que segueix fent pit (fem tàndem) i així no es sent tan desplaçada, però el que és una ajuda a l'hora és un entrebanc, perquè a vegades em fa mal sense voler, demana més sovint que la petita i llavors ni tan sols mama, no es vol desenganxar... Ho anem fent com podem, però el fet de donar-li pit si que veig que fa que s'estimi a la petita molt, l'agafa de la mà mentre fan pit les dues juntes, sempre diu que ella un pit i la germana l'altre, o que es col·loqui primer la petita i després ella...

Si a nosaltres ens costa adaptar-nos a la nova situació i no perdre els nervis (almenys en el meu cas) imagina't per ells, que ni tan sols han pogut opinar sobre aquest gran canvi familiar. Està clar, però, per a mitjà termini veuràn les coses positives de tenir un germà/germana.

A part de reservar estones per estar a soles amb ella, jo també intentaria involucrar-la en la cura del germà/germana, que li trii la roba, que t'acosti els bolquers, etc.

Ànims!!

Torna a “De tot una mica”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: