Mudar a Les Planes - La meva parella necessita jardí

[Aminapale]

Bones!! Us voldria demanar consell ...

Nosaltres, una parella jove amb dos nens, un de 5 anys i un d'any i mig, vivim a Barcelona, concretament a Provençals del Poblenou.

El pis on vivim, es força còmode, l'ubicació es fantàstica, es a prop de varies línies de metro i just devant del tranvia, parada de bus, etc. Estem entre dos dels centres comercials més bons de Barcelona, a 10 min. caminant del Fòrum on hi tenen lloc força events artístics i gastronòmics i estem també a prop de la platja (encara que per ser-vos sincera, amb 2 nens tan peques no la trepitjaré molt aquesta platja a l'estiu...massa chaos i massa gent i només 2 ulls per vigilar-los als 2). El pis està reformat i es molt maco, encara que no te terrassa ni ... l'estimat jardí que tant enyora la meva parella...Des de que vivim en un pis, ell no deixa de queixar-se dient lo molt que els nens necessiten un jardí per ser feliços, per jugar en llibertat de moviment i desenvolupar-se con infants feliços i sans. Ell, a diferència de jo, ja hi ha viscut en cases amb jardí, per tant sap del que parla. Jo sempre he viscut en pisos al centre de la ciutat, on ho he tingut TOT a l'abast: el pà, els supers, les botigues, transports, metges, etc.

Estic d'acord que hi ha àrees més bones que d'altres a la ciutat per viure amb nens, però puc afirmar que nosaltres estem en una de les millors; zona amb carrers àmplis, segura i silenciosa (evidentment no com al camp...però silenci SI comparat amb barris com Gràcia!

Portem 1 any visquent aquí, el nen va a una escola que es només fins a P-5, així que l'any que ve anirà a una nova escola de totes formes, així que un canvi de domicili no tindria per què afectar en aquest sentit.
Fa 3 setmanes, vam veure una casa de 3 plantes a Les Planes, amb una vista al bosc i les montanyes que treià l'alè, un aire sà magnific i envoltat de natura per tot arreu...Parc de Collserola a la vora, silenci total i molta tranquilitat ... vistes d'una bellesa sorprenent tant des de la casa com pels voltants. Ens hi hem enamorat, bueno la meva parella més que jo...té molt de terreny, jardí gran, piscina, etc..."Es un tresor pels nens, aquí seran molt feliços - un nen a la cuitat mai podrà ser tan feliç com un nen al camp!" (Això diu ell...)

Jo, no tinc carnet de cotxe. Me'l puc treure d'aquí al setembre? Pot ser si, pot ser no. Dependrà del temps que tingui disponible, ara encara no treballo però a casa no paro...però si la situació laboral canvia, allà si que no sabré d'on treure el temps...En fi, el problema que tenim totes les mares d'avui en dia. Doncs bé, aquesta casa es maca, però està "en el quinto pino" como aquel que dice...Hi ha un bus que et porta aprop, pero la freqüència en la que passa el bus es un pel perillosa...si perds el bus, has d'esperar més d'1 hora al següent...m'he imaginat nosaltres 3 a l'hivern, tornant del cole del gran, de nit i també amb el peque de 17 mesos que per aleshores tindrà vora 2 anys, esperant 1 hora al bus amb un fred que pela i la veritat...no em mola massa l'idea...Un altre big handicap, es que el bus no ens deixa devant de casa, sino a 18 min. caminant! Que amb 2 nens, a l'hivern, amb fred i de nit...poden ser ETERNS...

Sona complicat oi? Per als qui conduiu segurament que no, doncs el trajecte amb cotxe es bastant ràpid des de l'estació, però no se perquè jo ara li tinc por al cotxe, de jove gens ni mica...quina pena no haber-me tret el carnet abans! Es una molèstia per la meva parella això de que no tingui carnet, per què ja li he fet perdre una oportunitat de comprar una casa molt maca amb jardí pel mateix motiu...ara tornarà a passar el mateix? Espero que no, tinc que ser valenta! :)

Algú ha passat de viure de la ciutat a les afores? Algú em pot dir com es això de viure aïllat de comerços etc.?

Estem pensant de vendre el pis reformat fa 1 any al Poblenou per comprar aquella casa...però jo no ho tinc tant clar...no se que fer. Algún consell al respecte nois/es?

Moltes mercès :)

[Bea]

Hola Aminapale,

Nosaltres també som de Barcelona, pero vam "fugir" de la ciutat fa ja prop de 10 anys. Encara no teniem fills, però sí gossos, i voliem un jardí on poguéssin córrer. També pensàvem que el dia que tinguéssim fills ens agradaria que creixèssin en un ambient més tranquil, amb menys contaminació, amb aire lliure i on poguéssim sortir al carrer sols quan fossin una mica grandets sense estar patint per tot.

Nosaltres estem bastant aïllats, a un poble de Girona, de fet a una urbanització on no hi ha res. 15 minuts en cotxe per arribar al poble (que té tren i bus escolar). Jo segueixo treballant a Barcelona, i el meu home a mig camí. No tenim familia a prop, i tampoc teniem amics, vam marxar completament sols. Jo tampoc tenia carnet de conduir i això era un problema gran, perque estava incomunicada, no podia anar ni a comprar llet. Així que me'l vaig treure en questió de 2 mesos. Al principi vaig patir una mica perque agafar el cotxe cada dia per tot quan t'acabes de treure el carnet fa una mica de por, i a més a més em vaig quedar embarassada de seguida i més por em feia encara.

Però ara és fantàstic. Ja no sabem què és el soroll, ni fer cues al supermercat, ni problemes per aparcar, ni esperar per anar al metge (pots anar en el dia fins i tot sense demanar cita i sempre t'agafen). Tampoc hi ha problemes per trobar plaça a l'escola que t'agrada, tot i que sigui d'un altre poble. El cap de setmana no cal sortir de casa ni no ens ve de gust, al jardí els nens juguen moltíssim. sobre tot a l'estiu amb la piscina, cada dia és una festa.

Si hem d'anar d'urgències, tot i que l'hospital més proper el tenim a 15 minuts, arribem abans que si haguèssim d'agafar el cotxe a Barcelona, després aparcar...

Jo cada matí deixo als nens a l'escola i després agafo el tren fins a Bcn, és 1h justa, menys que creuar Barcelona en cotxe en hora punta... Tenim una cangur 2 dies a la setmana per recollir els nens de l'escola, perque no tenim ajuda familiar, la resta de dies ens combinem.

En resum, que estem molt contents. Només tornariem a Bcn si la familia ens necessités.

[PereLlull]

Aminapale, a mi em sembla amb tot el respecte que aneu cap el suïcidi... Marxar d'un bon barri de Barcelona amb tots els serveis totes les necessitats cobertes, a més una zona que va a més (Provençals), per un lloc que estareu aïllats (Vallvidriera), on les pròximes restriccions de trànsit empitjoraran la mobilitat... Em sembla que serà com a mínim molt dur...

A més, ara els nens són petits, però quan siguin adolescent voldran ja el ciclomotor, amb els riscos que això comporta, i amb 18 anys els cotxes, per tant necessitareu 4 cotxes per la família, un per cada membre... I a no ser que els 4 cotxes siguin elèctrics, dubto es pugui circular...

Al pobles, qui té diners, quan es fa gran, marxa a la ciutat, perquè? pels serveis i seguretat que comporta gaudir de la ciutat.

A la ciutats vius connectat, amb vida, als pobles es viu més aïllat, amb això no vull dir res dolent dels pobles, només una opinió.

Jo trobo els pobles ideal per desconnectar uns dies, però després d'aquests dies es fa etern...

També estic d'acord que els pobles no poden quedar-se sense vida, i que hi ha de viure gent. Però, a no ser que no t'importi dependre del cotxe per a tot, al poble la vida és dura.

Repeteixo, és una opinió, però jo no canvio Barcelona per res del món. I per feina m'ha tocat viure a diferents ciutats del món.

[glorieta]

Jo crec que com tot hi ha un terme mig.

Jo visc en un poble on a tot arreu vaig caminant i no he sortir del poble per tenir totes les meves necessitats cobertes. Treballo a Barcelona i vaig a l'estació caminant i baixo amb tren.

Els meus pares viuen a una urbanització a fora del seu poble i per tot es necessari el cotxe. Per ells no ha estat mai un problema per que els hi agrada. S'han acostumat a preveure el que poden necessitar per no haver de fer viatges en và i es genial. Una casa amb piscina, tranquilitat,.....

Jo tenia clar que volia viure en un lloc on pogués anar a buscar el pa a peu, pq a la meva adolescencia va ser dur. Fins a tenir el cotxe sempre pendent d'ells i ells de mi. Llavors per sort tenia cotxe força disponible i ja tenia més llibertat.

I ara visc en una casa amb pati al costat d'una plaça on hi tinc totes les botigues bàsiques. El Cap el tinc a menys de 10min caminant i l'escola dels nens a dos carrers. El poble té botigues i molta activitat cultural i a més moltissims camins i caminets per fer passejades caminant o en bici sense agafar el cotxe.

Vull dir que si ell necessita sortir de la ciutat podeu buscar un lloc on no estigueu aillats i convineu les dues coses.

Sort!

[VespresVerds]

Totalment d'acord amb la glorieta.
Està ple de pobles prop de Barcelona, on et pots comprar una casa amb jardí i estar a un cop de tren del centre Bcn.
Jo també he marxat de Barcelona i també et dic que no sé si podria viure en un poble molt petit, però hi ha molts termes mitjos, hi ha Girona, hi ha Mataró, hi ha Igualada...
No ho sé, és un tema molt personal, però jo que sóc barcelonina i fa uns anys que visc al Maresme, trobo que els barcelonins vivim un pèl enganyats.. a fora de Barcelona hi ha vida

[crunchi]

Hola!
Jo crec que tot això és molt personal i depen molt de cada persona. Però dir que marxar de poblenou per anar a viure a un poble és un suïcidi, em sembla super exagerat.

Estas parlant que anirieu a viure a Les Planes (Vallvidriera), es a dir, que no aneu a viure tan lluny de BCN!! Vale, poder no tens metro cada 3 minuts, però hi ha opció de bus, i en general, els que vivim a l'area metropolitana de BCN ena acostumem a aquests horaris... i estem acostumats a caminar 10 o 15 minuts per agafar el tren. No ho veig tan greu. És algo que ja et dic, els de larea metropolitana ja ho vivim cada dia. I també et dic que en general, sempre van millorant el transport públic.

No ho sé, tot és fer números però no ho veig tan greu. Avui dia hi ha de tot a tot arreu (supers, farmacies, etc.) Ia part hi ha internet que et porten la compra a casa. Tema cotxe doncs sempre hi ets a temps de treure't el carnet, no és algo super impossible. Jo tinc carnet desde fa mes de 10 anys i no l'agafo mai, si et serveix de consol XD

No se, jo crec que tot és posar-s'hi i fer llista de avantatges i desavantatges. Però si dius que viviu a prop de la platja i no hi anireu, o que el nen si o si ha de canviar de cole, o que la casa nova té jardí i està en un lloc mes tranquil... potser val la pena. No ho sé. Ja va segons els gustos de cada persona. Però si us ve de gust un canvi, no ho veig tan drama, sincerament. Tot és qüestió de posar-s'hi

Ja ens diras que feu al final!!!

[Anna Maria]

Aminapale, a mi em sembla amb tot el respecte que aneu cap el suïcidi... Marxar d'un bon barri de Barcelona amb tots els serveis totes les necessitats cobertes, a més una zona que va a més (Provençals), per un lloc que estareu aïllats (Vallvidriera), on les pròximes restriccions de trànsit empitjoraran la mobilitat... Em sembla que serà com a mínim molt dur...

A més, ara els nens són petits, però quan siguin adolescent voldran ja el ciclomotor, amb els riscos que això comporta, i amb 18 anys els cotxes, per tant necessitareu 4 cotxes per la família, un per cada membre... I a no ser que els 4 cotxes siguin elèctrics, dubto es pugui circular...

Al pobles, qui té diners, quan es fa gran, marxa a la ciutat, perquè? pels serveis i seguretat que comporta gaudir de la ciutat.

A la ciutats vius connectat, amb vida, als pobles es viu més aïllat, amb això no vull dir res dolent dels pobles, només una opinió.

Jo trobo els pobles ideal per desconnectar uns dies, però després d'aquests dies es fa etern...

També estic d'acord que els pobles no poden quedar-se sense vida, i que hi ha de viure gent. Però, a no ser que no t'importi dependre del cotxe per a tot, al poble la vida és dura.

Repeteixo, és una opinió, però jo no canvio Barcelona per res del món. I per feina m'ha tocat viure a diferents ciutats del món.

Ostres, volia contestar el teu post de la forma més correcta, i no m'està sortint...

[Jomateixa82]

Doncs jo visc a una casa aïllada (i no em refereixo que no és adosada i té jardi...) sino que vull dir que per arribar al poble he d'agafar el cotxe i el primer veí (que a més no viu aqui tot l'any) està a uns 400m (?). Ni idea, el tema mides no és lo meu però a peu hi estàs uns minuts... Per tan segons PereLlull fa temps que m'hauria de suicidar Donat que segurament el meu cas és "extrem" us exposo els avantatges i inconvenients, que jo tinc claríssims:

- Inconvenients: he d'agafar el cotxe per tot, quan les filles siguin grans/adolescents haurem de fer de "taxi" i elles potser tindran la sensació de dependre massa de nosaltres. Ja està, no n'hi veig més. Tema seguretat i tal a dia d'avui per desgràcia no estàs segur enlloc.

- Avantatges: Al matí obro la finestra o surto a la terrassa a fer el cafè i sento els ocells, les nenes tenen terreny per còrrer i jugar de sobres, poden descobrir i gaudir de la natura fent una sola passa, podem fer "festes" sense molestar a ningú, 0 problemes amb veïns, menys contaminació, ... podria seguir.

Per mi el suicidi seria viure a BCN, només trànsit, gent a tot arreu,... Si, no tinc cinema a prop però en 20 minuts amb cotxe hi sóc, a cuitat entre pitus i flautes segurament trigueu el mateix.

Tema cotxe, no sé si d'aqui al setembre és possible o no... Fa anys que me'l vaig treure i no sé si ara és més fàcil o més difícil que abans. Però pel que expliques si que veig complicat el tema bus. Si et deixés a prop de casa seria una bona opció, però a 18 minuts tinguent en compte que aniries amb nens petits trobo que és massa.

Tot depen del vostre ritme/estil de vida i gustos o prioritats. Per mi ciutat = estrés, immediatesa, oci,... Poble = relax, qualitat de vida, conèixer realment la gent que t'envolta i per tant els pots ajudar i et poden ajudar si cal,... Per un altre poble = avorriment, aïllament.... Jo no canvio les comoditats de la cuitat, que només utilitzo puntualent (determinades botigues, oci,..) pel benestar del dia a dia que m'ofereixen els pobles o zones aïllades.

[illeta25]

Ostres jomateixa82 m'ha agradat el que has escrit!! Em sento molt identificada amb la teva manera de pensar...

Nosaltres no vivim aïllats, vivim a un poble petit que tenim el necessari per viure: farmàcia, mini super amb fleca/carnisseria/quiosc, bar, escola, piscina.

Pobles i Pobles hi ha. Sempre pots buscar un que tingui algunes coses bàsiques per poder fer el dia dia. Per mi és molt important la proximitat km0.

Ara jo sí que trobo que depèn on vius el carnet de cotxe és necessari, i més si tens nens petits. Potser ara són bastant petits però quan siguin més grans i facin extraescolar o alguna activitat / esport, si has d'anar a horaris de busos és complicat o per horaris de feina.

També avui en dia amb internet tens molta cosa a l'abast sense sortir de casa teva, roba quasi totes les botigues tenen venda online (Primark no...jaja), alimentació... Que és el que no pots trobar per internet?


Agafem el cotxe cada dia per tema de feina, però un cop soms a casa ens desplacem amb bici o a peu i és genial. La meva filla va per la carretera tranquil·lament amb bicicleta, patinet, jugant... A casa es passen hores jugant a fora el pati, amb la sorrera, el llit elàstic, a pilota... Amb els veïns i amics de l'escola a casa d'un o de l'altre... No sé... jo hi trobo tot avantatges!!! Amb la meva parella sempre diem que és el millor lloc que vam trobar per comprar-nos la casa i criar els nostres fills i també un cop ens fem grans.

Bcn ens agrada però per Oci anar 2 cops a l'any a gaudir dels "avantatges" que no tenim: Teatre, Concerts, Espectacles, fires.... coses més especials que diguem però per la resta no trobem a faltar res es a dir com caminem per BCN sempre ho diguem que privilegiats que soms de viure on vivim (per gustos colors) un comercial de la feina quan ve (és de bcn) ens diu només d'entrar ja sent la pudor a merda dels camps .

Tinc una amiga de bcn que m'explicava que per anar a col·legi la seva mare la va acompanyar sempre quasi fins que era adolescent, per anar al parc a jugar també igual... Que ella ho tenia difícil per anar en bici per el carrer viva a una zona cèntrica, no tenia llibertat per anar sola i una llarga llista com aquesta... Quant m'ho va explicar no m'ho podia imaginar... Quina infància no? Pot ser sí que després, ella la portaven 5 cops a l'any al Zoo i 5 més a l'Aquàrium i jo només i anava si tenia sort 1 amb l'escola a final de curs...

S'ha de fer anar la balança cada família i persones tenen unes necessitats diferents. I uns estan fets per viure a Ciutats i d'altres no, per gustos colors i ha de ser així si no ens barallaríem tots per anar allà mateix

[Aminapale]

Gràcies a totes i a totes per les vostres respostes!! Encara les estic llegint...N'hi han de molt contradictòries i això m'ajuda a veu-re més clar els pros i els contres, però com be diu la glorieta, hi ha una terme mig per a tot... aviam si el trovem

Bea, deu ni do que valenta! Ja veig que es possible treure's el carnet en 2 mesos, doncs a posar-s'hi! Ara estic cercant feina també, però encara que en trobi i encara tingui menys temps per estudiar el carnet ho faré igualment perquè si no sempre estarem igual...
Què guay que els teus gossos puguin jugar amb llibertat al jardí! Penso que als nens els hi faria molta gràcia jugar i correr pel jardí, al meu fill gran li fascinen els gossos, no l'he vist mai tant feliç com les dues setmanes que vam passar al nadal a casa d'uns amics amb jardí i gos...estava tooooot el dia al jardí jugant amb el gos i rient, en canvi aquí al pis de Barcelona es més complicat...demana molt veure la TV o jugar amb la tablet però per sort ja ho tenim més controlat això, ara juga molt amb la plastilina i fa manualitats encara que a dintre d'un pis poc es pot fer...a no ser que et sigui igual tindre pintura pel terra etc...a mi m'encanten les manualitats, i posarnos perduts de pintura, jugar amb argila etc., pero les vegades que ens hem deixat anar a casa he tingut molta feina després en netejar-ho tot. Amb un espai exterior seria més fàcil poder desenvolupar la creativitat. CREATIVITAT! Es molt important per a mi i en aquest pis no la trobo...diuen que la natura inspira???

Lo que dius de les places a l'escola ojalà siguès així, crec que per allà no es tan fàcil com a altres pobles...
El metge el mateix dia també ho he pogut aconseguir a la ciutat, no està tant malament la seguretat social a les ciutats, però imagino que als pobles deu ser una atenció més ràpida segurament. Millor? Això no ho se...

Bea, això que dius de "El cap de setmana no cal sortir de casa ni no ens ve de gust, al jardí els nens juguen moltíssim. sobre tot a l'estiu amb la piscina, cada dia és una festa." és el que penso jo! Segurament si es així...Nosaltres no som molt organitzats...i els caps de setmana sempre volem sortir fora però sempre se'ns fa tard i aleshores acabem o bé quedant-nos a casa o bé arribant al poble massa tard com per poder gaudir. La meva parella sempre vol "escapar" de la ciutat, els cotxes, la contaminació i el soroll. Visquent ja en un indret envoltat de natura, ens estalviariem aquest estrés dels caps de setmana, ell estaria més tranquil i els nens podrien disfrutar del tobogan i columpio al jardí, no faria falta agafar el cotxe i sortir de casa...Això és un punt molt a favor cap a agafar aquesta casa de camp.

A mi el que més em preocupa, es si seré capaç de fer el trajecte del cole a casa i de casa al cole sense accidents els primers mesos del carnet (pors infundades segurament) i de com passaré els dies a l'hivern en cas de que em toqui estar allà amb el bebé i no tingui feina.
He de marxar, després segueixo llegint el que m'heu escrit la resta i responent.
Molts petons!!

[PereLlull]

Em sembla molt interessant les opinions de tots. Però, Aminapale marxar de Barcelona és un greu error. Hi ha qualitat de vida que ara no li dones valor perquè ho dones per suposat, però quan no ho tingueu... Ho trobaràs moltíssim a faltar.

Entenc qui no ho ha viscut, no pot trobar a faltar res que no coneix.

Parleu de metge al poble... A veure, a Barcelona disposem de CUAPs, que són Centres d'Urgència d'Atenció Primària, els quals t'estalvies d'anar al Hospital, i et fan proves in situ que permeten fer un diagnòstic acurat, complet i no a "ojo de buen cubero"...
Així com l'esperança de vida és molt més alta a la ciutat que al poble.

Sí, és cert el tema de la contaminació, però no són els barcelonins qui la generem, sinó precisament els de fora de Barcelona qui la generen... Espero que amb la implantació del cotxe elèctric aquest tema quedi força solucionat, així com el peatge per accedir-hi a la ciutat. Vull felicitat a tothom que fa servir el transport públic, trens, ferrocarrils, etc per venir a Barcelona, és un compromís de societat en el seu conjunt, és un bé per tots.

He vist al poble, la gent en massa anar a buscar la canalla a l'escola no caminant, quasi tots en cotxe, quan tenen 5-10 minuts caminant, però com ja no es vol esperar ni 5 minuts, doncs en cotxe per anar a l'escola.
En cotxe per anar a per una pastanaga, al cotxe per anar al bar a veure el Barça, en cotxe a comprar el pa, etc etc Els barcelonins ens movem a peu per la ciutat!! I si no, metro.

I no només contamina el tub d'escapament, qui va dintre del cotxe també respira els efluvis de contaminació del seu propi cotxe, per tant, encara que estigueu al poble al agafar tant el cotxe també es respira molta contaminació.
La brisa de mar de Barcelona, fa que la contaminació de Barcelona també viatgi cap els pobles, per tant, al final la contaminació no és exclusiva de Barcelona, ens afecta a tots.

Per una altra banda, no puc donar el nom de l'economista que em va explicar aquesta història i aquest cas es multiplica per tothom que ha fet el mateix o semblant:

Aquesta persona va voler fer negoci, és a dir, em venc el pis de Barcelona per una pasta gansa, i em compro casa al poble amb jardí, piscina, etc a meitat de preu o menys del que he tret per la venda del pis a Barcelona. Com em sobraran molts calers, doncs més diners per viatges, cotxes, etc. Dolce vita! Negoci rodó!!

Doncs bé, aquest economista de manera sincera, em va dir, que després de 11 anys d'haver fet això, avui dia, està perdent diners!!! Us asseguro que és un economista extraordinari, i el estudi que té fet és al detall ínfim.
Conclusió d'ell: "Després de 11 anys estic perdent diners, tinc pitjor qualitat de vida i m'empenedeixo d'haver marxar de Barcelona"
I us asseguro que des de el punt de vista que preferiu poble, ell hauria de ser la persona més feliç del món. Doncs bé, tot el contrari, i com ell, milers.

Per suposat estic d'acord que qui li agradi la vida de poble, el poble és meravellós, per suposat! I són molt boniques les opinions que així ho expressen. Però, per qui sap el que és viure a la ciutat, a un bon barri, amb qualitat de vida, serveis, activitats múltiples, no t'ho acabes. Pots escollir el que vulguis. Varietat de tot. Perdre tot això... Amb tot el carinyo del món, no tinc cap mena de dubte, que passat el temps, l'enyorança d'aquesta qualitat de vida perduda, no compensa. Un error. Estem parlant de Barcelona, una de les millors ciutats per viure del món!

[Jomateixa82]

Hola de nou!

PereLLull, evidentment que hi ha gustos per tot!! Si no, com ja han dit tots voldriem anar a viure allà mateix!!! Ah! L'economista amic teu té pensat publicar aquest estudi? Trobaria interessant llegir-lo perquè intuïtivament sempre he pensat el contrari i si s'ha fet un estudi científic en aquest sentit estaria bé veure'n els resultats (no val que sigui un anàlisi de la seva experiència personal i prou, per més detallat que sigui, com tampoc val la meva experiència personal i prou).

Una de les coses que em vaig oblidar de comentar és la que has dit tu mateixa Aminapale!! Penso que els nens als pobles tenen moltes més possibilitats de ser creatius, còrrer sense patir, embrutar-se... A mi els dies que plou se'm fan llarguissims perquè veig que la nena s'avorreix. Ella està acosutmada a fer vida a fòra, ara que ve el bon temps es nota moltíssim. Va a regar a l'hort amb el seu pare, juga a la sorrera, a la colchoneta. Els nens de ciutat que viuen en un pis no tenen aquestes opcions, poden anar al parc, sí, però no és el mateix; poden anar al zoo, a l'aquarium (els de BCN), si però val una pasta, i tampoc hi voldran anar cada dos per tres.

No sé, com ja vaig dir tot depèn de les preferències personals i estils de vida.

Ah! I la por de com aniràs al principi amb el cotxe és normal, però pensa que al principi és precisament quan aniràs més en compte!!

A veure què decidiu finalment!!!

[crunchi]

A mi em flipa una mica que una opinió es basi en el que diu un economista, que sincerament, per mi, com si ho diu el Papa de Roma.
Crec que per gustos, els colors. I viure a bcn com viure a un poble son opcions respectables i tot dependrà molt dels gustos de cadascu. A tot arreu hi ha avantatges i desvantatges, i per cadascú hi haurà una opció millor que l'altre. No tot és blanc o negre, hi ha intermitjos. No crec que es pugui ser tan radical en aquest tema PereLlull.

Lo de la por a conduir és normal, però també pots agafar el cotxe a BCN i a mi em fa moltissima més por conduir per BCN que per una carretera secundaria, per exemple.

En fi....

[VespresVerds]

Jo sóc barcelonina i fa anys que visc al Maresme encantada. Així que, ànims!

[VespresVerds]

Per cert, el Niño Becerra (economista i bastant catastrofista ) viu a Vilassar de mar. No tots els economistes deuen tenir present aquest estudi científic.

[Aminapale]

Guap@s!! ENCARA NO US HE LLEGIT A TOTS, estoy en ello.. ;)

Crunchi! Tens raó, el drama al final ens el creem nosaltres. Qualsevol lloc (quasi) pot ser un paradís depèn molt de la perspectiva positiva o negativa que projectem de les coses...no se com explicar-ho, crec que em falta ser un pèl més positiva i pensar que TOT ANIRÀ BÉ...Que li perdré la por al cotxe, que sabré acostumar-me al silenci i ocupar el temps lliure! Aquí a Barcelona hi ha de tot, museus, aquarium, zoo, i molts events per a nens. Però sincerament... no hi anem gairebé mai! El teatre es per a gent amb cales...desgraciadament. Així que les sortides que fem son per aquí la bora de casa. Als pobles se’n fan moltes de coses per nens, i son força bones! El meu nen de 5 anys sempre les disfruta més les activitats dels pobles aquí es un estrès per que sempre està ple de gent i amb moltes cues i llargs trajectes amb transport públic...

Tema bus fins a la casa, passa cada hora i quart...si el perdo malament rai

Jomateixa82, moltíssimes gràcies per l’ajuda! Sempre va bé escoltar opinions de persones que viuen en pobles, mercès pel llistat! Comoditat de la ciutat o benestar de la vida en la natura? Com la primera ja la conec, probaré la segona. Aviam si me’n surto

Illeta25, me n’alegro molt que hagueu pres una decisió tan acertada! Que bé que seguiu estant tant contents Si, miraré lo de comprar per internet el menjar, a veure que tal... :)

L’altre dia vam anar a parlar amb els veïns, el fet de que sigui un poble petit fa que els veïns estiguin més units i colaborin més els uns amb els altres. Hi ha una voluntat de cooperació més gran que a la ciutat, almenys és la meva percepció.
I com bé diu Vespresverds, a fora de Barcelona hi ha vida!!

Molts petons a tots! Aquest dissabte fem 2a visita :ok

[Rossinyola]

No us he pogut llegir a totes perquè és molt llarg, però amb lo del suicidi no me'n puc estar de comentar....
Jo vaig marxar de Barcelona quan la meva filla tenia un any, i no hi tornaria ni boja. Viviem a l'eixample i cada cop suportava menys que la meva filla hagués de respirar el fum irrespirable de Barcelona. Als pobles hi tenim de tot, tot el necessari em refereixo, i tot és acostumar-se també. I també te n'adones del que realment necessites, pq aquí he de fer un esforç per anar a comprar el que sigui, i llavors ho he de planificar, amb la qual cosa les compres impulsives que tenia a Barcelona de "baixo un moment al super", aquí no les puc fer, per sort!
Viure aprop del bosc i estar tan a prop de la natura cada dia, anar a parcs verds sense cues al tobogan, no haver de vigilar cada 2 segons pels cotxes, motos, gent que passa, seure a fer el vermut sense vigilar el bolso, ni el cotxet, ni les bicis... sincerament, per gustos els colors, però el suicidi per a mi és viure en una ciutat gran com Barcelona.
I per temes de salut, ja fa uns anys es va fer un estudi a l'hospital del mar en que demostraven l'efecte negatiu de la contaminació en el desenvolupament dels nens. Poca broma https://www.ara.cat/societat/dels-retar ... 47845.html

[Bea]

Ostres Rossinyola, això ho podria haver escrit jo, paraula a paraula. Fins i tot sóc de l'Eixample també jajaja

[Aminapale]

Estic d’acord amb el que dius Rossinyola, no he profunditzat en els efectes negatius que pot tenir la polució però la meva parella em repeteix dia rera dia lo important que és que els nens respirin aire sa per al seu cervell...em sembla que l’hauré de començar a fer cas ell hi ha insistit tant que jo pensaba que hi estava obsessionat però ... poca broma aquí a bcn els nens tenen mocs tot l’hivern i molts bebés bronquiolitis el primer mes de vida...Es hora de prendre consciència i fer un canvi

[Rossinyola]

sí, com ens afecta la contaminació és un tema. Pensa que jo visc al Vallès, que tampoc són els pirineus per entendre'ns, i evidentment també hi ha contaminació, però no es pot ni comparar. Jo quan vaig a Barcelona noto la diferència de l'aire de seguida. I no sóc jo sola, que els meus fills també!

També volia comentar, que a vegades vivint a Barcelona ens enlluernem per les activitats i les coses que s'hi poden fer. I és veritat que quan nosaltres ens vam mudar que la meva filla tenia 1 any, en un principi vaig trobar a faltar les activitats per a nens, que a Barcelona n'hi ha per donar i per vendre. Però és que mica en mica també te n'adones que no necessitem tantes activitats, i els nens menys que ningú. Quan vaig venir aquí vaig començar a gaudir del temps i de fer les coses a un altre ritme, sobretot pels nens crec que és un regal. Ens estem tornant una mica bojos en el sentit d'intentar fer mil coses a vegades, i sovint els nens en tenen prou en passejar pel bosc, tocar, embrutar-se, veure els canvis de la natura segons el temps en directe, i no en un llibre, veure els animals reals que tenim al bosc, i no al zoo, avorrir-se i descobrir, construir cabanes i niuets,... En fi, mil coses que per mi no tenen preu. I si a més teniu possibilitat de tenir jardí encara millor! nosaltres no en tenim i gaudim a tope de la vida aquí.
I per altra banda, Jo quan vull veure una bona peli en verisó original, o el teatre, o un concert, museus pels nens, exposicions que m'interessen, vaig a Barcelona i també gaudim.

Edito per dir, tema cotxe, segons quines pujades tinguis serà inevitable sobretot amb nens petits! però el meu home és un boig de la bici i sempre ens hem negat a tenir 2 cotxes. Ell va en bici a tot arreu amb 2 cadiretes pels nens. Els porta a escola, agafa el tren i va a treballar a Barcelona. I no triga més que molta gent de dins la ciutat. així que tot és plantejar-ho diferent i posar en una balança. Per cert, quan siguin adolescents rès de ciclomotors, els nostres tindran bicis. I si volen ciclomotors, se'ls hauran de comprar ells