m'aburreixo

[setneuf]

Des de que tenim al petit per casa (9 mesos) m'aburreixo molt amb la meva parella...

Ell treballa tota la setmana i jo estic amb el nostre fill perquè així ho vam acordar....pero els caps de setmana se me fan llarguissims i entre setmana quasi bé no tenim de que parlar... es clar jo entenc que ell te ganes de descansar i estar amb el nen i jo en canvi tinc ganes de desconectar de casa... (a part ara a començat un curs i vol aprofitar els caps de setmana per a estudiar) i jo em trobo sola ja que totes les meves amistats no tenen fills i és dificil fer plans amb ells i la meva mare (l'àvia) pasa bastant de nosaltres.

algu s'hi ha trobat? idees ? perquè sempre em diu que digui jo que podem fer però tampoc en tinc ni idea

necessito ajuda perquè estic començat a desenamorar-me

[macri.lg]

Crec que hauries de parlar-hi i dir-li exactament el que dius aquí. Si val la pena farà qualsevol cosa perquè els cap de setmana tornin a ser el que era.

Per la teva part pots:

- Proposa una sola cosa a fer al cap de setmana. Però que sigui cada cap de setmana. No oblidis que ell passa la major part de la setmana fora i necessita estar-hi.

- Estant a casa proposa sofà - manta - peli, que encara que la tia de l'anunci de la nenuco digui que ja no es pot fer, si t'ho combines i és durant la seva migdiada tens hora i mitja que sol ser el que dura qualsevol.

[setneuf]

Crec que hauries de parlar-hi i dir-li exactament el que dius aquí. Si val la pena farà qualsevol cosa perquè els cap de setmana tornin a ser el que era.

Per la teva part pots:

- Proposa una sola cosa a fer al cap de setmana. Però que sigui cada cap de setmana. No oblidis que ell passa la major part de la setmana fora i necessita estar-hi.

- Estant a casa proposa sofà - manta - peli, que encara que la tia de l'anunci de la nenuco digui que ja no es pot fer, si t'ho combines i és durant la seva migdiada tens hora i mitja que sol ser el que dura qualsevol.

Ja he parlat amb ell....i he arribat a la conclusió de que anem a dos ritmes diferents i no se com unir-los.

Això de la manta i la peli és el que portem fent 9 mesos, per això estic una mica cansadeta de tanta manta i peli :( al principi m'agradava perquè jo anaba més cansada ja que els primers mesos del petit ja se sap...pero ara ell dorm per la nit i fa migdiada i jo ja no vaig tan cansada començo a tenir ganes de fer coses....m'estic plantejant de tornar a la feina pero tampoc crec que sigui la sol·lucio ja que el petit esta molt bé amb mi i per ell ara seria un canvi massa gran just als 9 mesos que es quan més apegat esta a mi que no el puc practicament ni deixar a les àvies.

no se, es complicat...sol volia saber si algu s'hi ha trobat

[charito]

Perdona eh pero no entenc ben be que vols dir.

Per una banda em sembla entendre que a l'estar tot el dia a casa no tens temes de conversa per parlar amb el teu marit? Potser podries buscar grups de massatge infantil, ioga x nadons, natacio, etc que et permetessin tenir una mica de "vida propia" durant la setmana?

Per altra banda entenc que el teu marit el cap de setmana vol quedarse a casa i tu vols sortir a esbargirte una estona? I no podeu pactar fer una passejada tots tres x la tarda ni que sigui dissabte? Tu que voldries fer?

Com diuen veure una peli junts val la pena aixi passeu una estona plegats, i es pot fer tambe per la nit no? Pizzes i peli?

[charito]

Ens hem creuat, a veure obviament que els plans no poden ser els mateixos que abans i a vegades ens aburrim, pero no se em sembla que ets tu mateixa que ha trobar la solucio i no se q te que veure amb desenamorarse...

I si es queda ell amb el nen a casa i surts tu amb les teves amigues?

[Arual83]

Jo crec que has de buscar temps per tu. un dia a la tarda no se di tens algu per deixar el nen un parell o tres f hores( iaies, tiets, cangur,padrins). I instaura-la com la teva tarda. Per anar sl gimnàs o al cine o a fer un tomb, club de lectura....ets mare i esposa i segurament la ultima de la llista de prioritats ets tu. Doncs això ha de canviar!

Intentar recuperar una mica la relació de parella. I si ell vol fer un curs, tu tb en tens dret! Prioritzeu que necesiteu i que cal a la relació.

No se si amb les respostes et podem ajudar però has de pensar tambè amb tu!!!

[macri.lg]

Jo no m'hi he trobat, però el seu pare treballa sempre, entre setmana i cap de setmana i quan està a casa aprofitem per marxar encara que siguin 2 hores.. a casa tots 3 hi estem poquet... el nen té molta energia i sola mai hi vaig.. ell sempre s'apunta a venir.. També m'aburreixo a casa tots els caps de setmana que no hi és, perquè com tu, no tinc amigues que tinguis criatures i poques canviarien un cap de setmana per anar al parc a tirar-se pel tobogan, és a dir, jo "apetxugo" amb el que hi ha, i intento que, quan arriba ell, proposar-li una sola cosa per no atabalar perquè passa tooooota la santa setmana fora. Llavors, a mi m'ha tocat l'aire, a ell també de diferent manera i el nen encantat.

Lo de desenamorar-te, ho entenc diferent. No crec que sigui això, sino que prefereixes els dies entre setmana als caps de setmana i et dóna al sensació que la culpa és de la relació. Pensa que tot ha canviat molt, ja ho saps, i potser només et fa falta això, arrastrar una mica al pare a fer coses diferents..

Una altra cosa és que et falti temps a tu com a dona, que com bé t'han dit, buscar algú que es quedi una o dues tardes amb ell a la setmana i puguis fer el que sigui, el que et vingui de gust.

[Mireille]

Hola setneuf!

M'imagino una mica el que vols dir, jo em vaig incorporar després de les 16 setmanes a la feina amb el meu primer fill, però igualment també m'he trobat que jo i el meu home anem a ritmes diferents. De tota manera, pel que expliques, crec que el que estàs passant és una etapa més dintre la vostra relació. Jo i el meu marit tampoc semblàvem tant "units" quan va néixer el nostre primer fill, per mi va ser un canvi molt important pel que fa al lleure (és cert que tot canvia), però ara amb el segon crec que ens hem "reubicat" i retrobat, no sé si m'explico.

Estic d'acord amb la roser a. quan diu que pots sortir tu amb les teves amigues. Jo, a partir dels 9 mesos del meu fill, ho vaig començar a fer. Si el teu marit ha d'estudiar els caps de setmana, ho pot fer tranquilament quan el teu fill ja és a dormir oi? I tu pots quedar per anar a sopar i sortir una estona després, no trobes? Fer coses separats de tant en tant no fa mal a la relació, i tu pots descansar una mica de les "obligacions" familiars. A mi aquests sopars em van moooolt bé, ni que sigui per riure una mica del dia a dia, o justament no parlar-ne gens

Molta sort!

Mireia

[entrerius]

Hola setneuf.

Jo em vaig trobar amb una situació similar. Tenim feines molt diferents i el cap de setmana teníem necessitats diferents.

L'entreriusu es passa la setmana treballant a l'aire lliure i jo en un lloc tancat. La resta del dia laborable els dos empalmem la feina amb el petit. Ell li dedica tota la tarda i jo estic amb ell a l'hora de llevar-se i anar a l'escola, el vaig a recollir i li dono el dinar i a la nit el porto a dormir.
Total que fem pràcticament vides paral.leles.

El cap de setmana ell necessita estar a casa tranquil o be anar de pesca per desconnectar i jo necessito sortir a passejar per la natura i que em toqui l’aire.

Vam acordar que com que cadascú tenia unes necessitats diferents havíem de satisfer-les fins i tot si això comportava estar menys temps junts. Desprès d'un temps en ve un altre i ara tocava això.
I així ho vam fer. Durant la setmana seguim el ritme programat i el cap de setmana parlem com està cadascú de "cremat" i fem plans en funció d’això.

Està clar que necessitem una adaptació continua a la vida del petit i anem fent sobre la marxa.

Molta sort.

[setneuf]

Gràcies noies!

entenc que no m'he explicat gaire bé (amb el meu fill no m'aburreixo perquè ell també és molt mogudet com jo i passem la setmana fent activitats...música, ludo...i tinc unes quantes amigues mames que portem des de el embaràs juntes) el problema el tinc amb la meva parella...però és el que ha dit alguna de vosaltres, que les relacions canvien, i suposo que el que em de fer és adaptar-nos a aquest canvi

Algun cap de setmana em anat al cinema junts i he tornat a sentir el que era tenir aquella complicitat de divertir-nos junts i suposo que es una mica el que trobo a faltar...però bueno segur que quan els nens ja son una mica més grans això es recupera

Gràcies de nou

[macri.lg]

setneuf, crec que moltes de nosaltres ha trobat a faltar aquest moment en alguna ocasió.. nosaltres hem anat 1 vegada de cap de setmana sols des que va néixer el petitó (té 18 mesos) i vam passar-ho genial. Tot va anar perfecte, és a dir, vam aprofitar al 100%. Tot agradable, complicitat en tot moment, 100% d'atenció l'un amb l'altre.. Jo recordo que abans les sortides eren divertides però no tantissim com ara quan marxem.. no sé, és valorar el moment que tens i la situació.. llavors per poqueta cosa que facis amb ell tornaràs a encendre la "llama" jajaja ara que.. com estan les coses anar cada mes de cap de setmana ho veig difícil, però de tant en tant creu-me, és una injecció per moooooooooooooooooooolt temps mes.. dóna't temps i paciència.. sort!!

[charito]

Vale ja entenc el que vols dir! Perdona eh? I tant que he tingut aquesta mateixa sensacio, el primer any a nivell de parella ha sigut horrible, mes d'un cop hem comentat que enteniem perque tantes parelles se separaven amb nens tan petits. Nosaltres tambe fem torns i tot plegat ens veiem mitja horeta a la nit i un cap de setmana al mes el meu marit treballa, i molts festius tambe o sigui que tambe estic moltes hores sola amb el peque.

Suposo que hem de buscar noves formes de relacionarnos i comunicarse, tenir moooolta paciencia i fe en la parella.

Ara quan sortim al cine molt de tant en tant comentem com es que abans ho podiem fer quan voliem i no ho valoravem i ara ho trobem tot un luxe!!!

[mireiafor]

Jo sempre dic que tenir un fill és una prova de foc per un mateix (riute'n dels programes tipus supervivientes o semblant, si vols saber de quina pasta estas feta tingues un fill!! ) i també és una prova de foc per la parella. Estic amb les noies en que les relacions canvien per força amb l'arribada d'un fill, a més pensa que encara esteu tots plegats en una etapa d'aclimatació, quan passi un temps anireu trobant coses que fer els tres junts i que us omplin, el temps que podeu dedicar cadascú a les vostres coses sense caure en fer vides completament separades, moments per a vosaltres dos que faran que un simple frankfurt i cinema us semblin "lo más"... pensa que nosaltres ara que el petit farà 4 anys estem tornant a gaudir d'una miqueta de llibertat.

Jo crec que el que sents és normal, doneu-vos temps i sobre tot no dessistiu d'intentar buscar la felicitat, no hi ha fòrmules màgiques, cadascú ha de trobar la seva

Molta sort maca!!

[vicky1983]

Totalment d'acord amb vosaltres, sobretot amb el comentari de la Roser de que el primer any va ser horrible... m'he sentit molt identificada!!!! a nosaltres ens passa similar i encara avui estem intentar trobar un moment ja que a mi em resulta IMPOSIBLE deixar a la nena amb ningú "perque si" i el meu noi té unes ganes tremendes de marxar tots dos sols i sempre acabem discutint sobre el tema, no acaba d'entendre que no sóc capaç de deixar-la a dormir amb ningú!! necessito estar amb ella totes les nits i sentir que li passa qualsevol cosa estic jo allà, en fin paranoies meves suposo.
Per aquest motiu de moment disfrutem dels moments de siesta de la nena els caps de setmana i de quan se'n va a dormir per la nit... i quan ella està desperta disfrutem de sortides en familia, encara que sigui al parc o a la muntanya una estona...
Penso com la majoria de vosaltres, es dur al principi, molt dur, però s'ha de trobar la manera de recuperar aquesta complicitat de parella, que no de pare i mare.