Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Hola!
Diria que sóc nova per aquest subfòrum, bàsicament per què encara no ha nascut l'Arlet (estic a la setmana 37 de l'embaràs). Però hi ha un tema al que li dono moltes voltes per a un futur proper, i no acabo de veure'n l'aigua clara... I he pensat de compartir-ho aquí, per veure què n'opineu i si teniu alguna experiència al respecte...
Explico: a casa som catalanoparlants, i sé que l'Arlet no tindrà problemes ni amb el català ni amb el castellà, doncs ja a la família hi ha qui parla un idioma o un altre. Jo tinc un nivell bastant alt d'anglès, i el pare també el té prou bo, però tots dos l'hem après de grans i amb grans esforços. La nostra idea és que l'Arlet es pugui familiaritzar de forma natural amb l'anglès (i estaria bé que amb més idiomes, tot i que deixem-ho amb una sola llengua!), però sense pensar en acadèmies ni res reglat, sinó de forma natural. Al menys al principi, amb els anys ja ho veuríem!
Una idea que tots dos compartim és la de posar-li dibuixos en anglès des del principi que miri dibuixos, posar cançons en anglès, etc. També tinc la idea de llegir-li contes en anglès, per exemple. El gran dubte que tinc és com fer-ho de forma natural, sense que se li faci estrany. És a dir, si a casa sempre parlem en català, i amb la família i amistats, segons amb qui, en català o en castellà, a això hi estarà acostumada i serà natural per a ella. En canvi, si jo sempre li parlo en català, i de cop em poso a explicar-li un conte en anglès, no li semblarà una cosa estranya?
La nostra idea és que es familiaritzi amb els sons, que vagi aprenent poc a poc vocabulari i estructures, i que quan ho hagi d'estudiar més endavant al "col·le", ja tingui una part de l'estructura de la llengua assimilada, i per tant no li costi tant. Que sigui una cosa natural, no una matèria d'estudi.
Quines experiències teniu al respecte? He estat llegint un tema del Sóc Petit, del 2011, on es parlava també d'aprendre anglès en nens d'uns 2 anys, però es parlava molt de certes acadèmies, i per ara no es tracta d'això. També hi havia allà unes quantes opinions contràries per part de mestres i pedagogs... Tant el pare com jo creiem que hauríem d'aprofitar el fet que nosaltres ens movem bastant amb l'anglès (veiem sèries i pelis en VOS, jo llegeixo molt en anglès...) per què per a la nostra filla no li resulti estrany aquest idioma.
Paro de "xerrar" i obro torn de resposta, jeje! Gràcies per avançat!
Diria que sóc nova per aquest subfòrum, bàsicament per què encara no ha nascut l'Arlet (estic a la setmana 37 de l'embaràs). Però hi ha un tema al que li dono moltes voltes per a un futur proper, i no acabo de veure'n l'aigua clara... I he pensat de compartir-ho aquí, per veure què n'opineu i si teniu alguna experiència al respecte...
Explico: a casa som catalanoparlants, i sé que l'Arlet no tindrà problemes ni amb el català ni amb el castellà, doncs ja a la família hi ha qui parla un idioma o un altre. Jo tinc un nivell bastant alt d'anglès, i el pare també el té prou bo, però tots dos l'hem après de grans i amb grans esforços. La nostra idea és que l'Arlet es pugui familiaritzar de forma natural amb l'anglès (i estaria bé que amb més idiomes, tot i que deixem-ho amb una sola llengua!), però sense pensar en acadèmies ni res reglat, sinó de forma natural. Al menys al principi, amb els anys ja ho veuríem!
Una idea que tots dos compartim és la de posar-li dibuixos en anglès des del principi que miri dibuixos, posar cançons en anglès, etc. També tinc la idea de llegir-li contes en anglès, per exemple. El gran dubte que tinc és com fer-ho de forma natural, sense que se li faci estrany. És a dir, si a casa sempre parlem en català, i amb la família i amistats, segons amb qui, en català o en castellà, a això hi estarà acostumada i serà natural per a ella. En canvi, si jo sempre li parlo en català, i de cop em poso a explicar-li un conte en anglès, no li semblarà una cosa estranya?
La nostra idea és que es familiaritzi amb els sons, que vagi aprenent poc a poc vocabulari i estructures, i que quan ho hagi d'estudiar més endavant al "col·le", ja tingui una part de l'estructura de la llengua assimilada, i per tant no li costi tant. Que sigui una cosa natural, no una matèria d'estudi.
Quines experiències teniu al respecte? He estat llegint un tema del Sóc Petit, del 2011, on es parlava també d'aprendre anglès en nens d'uns 2 anys, però es parlava molt de certes acadèmies, i per ara no es tracta d'això. També hi havia allà unes quantes opinions contràries per part de mestres i pedagogs... Tant el pare com jo creiem que hauríem d'aprofitar el fet que nosaltres ens movem bastant amb l'anglès (veiem sèries i pelis en VOS, jo llegeixo molt en anglès...) per què per a la nostra filla no li resulti estrany aquest idioma.
Paro de "xerrar" i obro torn de resposta, jeje! Gràcies per avançat!
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Hola, jo també tinc un nivell molt alt d'anglès i les meves filles no van a cap extraescolar d'anglès, tot ho faig a casa.
Nosaltres els dibuixos i tele els veiem en vo, llegim amb angles (cada vespre triem idioma del conte, entre català, castellà i anglès). Moltes vegades canvio l'idioma i fem les activitats quotidianes amb anglès, de forma el més natural possible. Jugar molt amb anglès i fer contes teatralitzats amb anglès també els agrada molt.
Sobretot que tot sigui el mes espontani possible, el més important és familiaritzar-se amb els sons i la fonetica.
Nosaltres els dibuixos i tele els veiem en vo, llegim amb angles (cada vespre triem idioma del conte, entre català, castellà i anglès). Moltes vegades canvio l'idioma i fem les activitats quotidianes amb anglès, de forma el més natural possible. Jugar molt amb anglès i fer contes teatralitzats amb anglès també els agrada molt.
Sobretot que tot sigui el mes espontani possible, el més important és familiaritzar-se amb els sons i la fonetica.
- VespresVerds
- :: cèrvol
- Entrades: 566
- Membre des de: ds. gen. 18, 2014 11:13 am
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Interessant, neuetes!
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Tema molt interessant ...
Es parla molt de les academies tipus Ellen Doron o Kids & Us, però crec que segueixen un esquema molt semblant bassat en musiques, repetició, etc...
Nosaltres li possem alguns dibuixos, no molts...i els que veu la nostra peque (Peppa pig, pocoyo...) li posem en anglés. Nosaltres sóm catalanoparlants, i realment en anglés no li parlem, però ara que està apunt de cumplir dos anys volem fer cada semana, que al menys unes hores parlem en anglés...encara que no tinguem un gran nivell,...però perque es familiaritzi una mica amb algunes paraules, i possar-li algunes cançons per cantar junts.
Com ho veieu?
Es parla molt de les academies tipus Ellen Doron o Kids & Us, però crec que segueixen un esquema molt semblant bassat en musiques, repetició, etc...
Nosaltres li possem alguns dibuixos, no molts...i els que veu la nostra peque (Peppa pig, pocoyo...) li posem en anglés. Nosaltres sóm catalanoparlants, i realment en anglés no li parlem, però ara que està apunt de cumplir dos anys volem fer cada semana, que al menys unes hores parlem en anglés...encara que no tinguem un gran nivell,...però perque es familiaritzi una mica amb algunes paraules, i possar-li algunes cançons per cantar junts.
Com ho veieu?
- PetitPrincep79
- :: girafa
- Entrades: 2004
- Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
El meu nivell d'anglés és mitg, i el del meu home força bo. Des de fa més un any (la nena te 29 mesos), li llegeixo contes en anglés. La tele la ha començat a veure fa poc i li posem la peppa pig en anglés (que vocalitza molt bé) i anem anomennant coses en anglés com a joc. Properament el pare vol iniciar conversa amb anglés, segurament aprofitarà l'estona del bany.
Sembla increible però ja fa temps imita els fonemes anglesos i sap dir paraules de manera bilingüe, i això que no ens dediquem gaire al tema.
Sembla increible però ja fa temps imita els fonemes anglesos i sap dir paraules de manera bilingüe, i això que no ens dediquem gaire al tema.
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9
http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/
Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/
Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Hola a totes! Nosaltres volem el mateix que tu, Luthien. Som catalanoparlants, però a la nostra família també hi ha algú que parla en castellà. Ens agradaria molt que la nostra filla aprengués l'anglès des de ben petita i de la manera més natural possible. De moment, tot i que potser encara és molt aviat (té 4 mesos i mig), ja li posem cançons i dibuixos animats en anglès (BabyTV, i se'ls mira!) perquè s'hi vagi acostumant. També he comprat diferents contes en anglès, però encara no li llegeixo contes. Tinc una amiga, filòloga anglesa, que sempre que es dirigeix als seus fills ho fa en anglès, i els nens el parlen com si fos la seva llengua materna... una passada! El meu pare sempre m'havia dit que, si mai tenia un fill, havia de fer el mateix, que no fos "tonta", però jo no m'hi sento còmoda. Per això hem decidit que, aprofitant que al nostre poble hi viuen moltes famílies angleses, buscarem algú que es passi amb ella una tarda o dues a la setmana i que només li parli en anglès. Aquesta persona també li faria de cangur quan estigui malalta o en altres situacions en què ens convingués. Ara falta trobar algú que vulgui fer aquesta feina i que ens doni prou confiança. Segur que no serà fàcil.
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Hola,
Jo sóc filòloga anglesa, i abans que nasqués el meu fill m'havia proposat tenir una caixa amb coses per jugar, i un nino a dins, i mentre juguéssim amb aquella caixa, o estés el nino amb nosaltres, parlaríem en anglès.
A la pràctica ha sigut una altra història. Sí que hem fet això de la caixa (vam començar als 6 mesos), però el nino no li agrada gaire, i jo, sincerament, vaig massa atabalada i de seguida el guardo per poder sortir, o fer el que haguem de fer.
Primer em sentia culpable, però després em vaig adonar que, només de veure vídeos de cançons en anglès, el meu fill ja m'entenia quan li deia coses com "touch your nose", i també sabia els colors, etc.
Ara té 20 mesos, i la caixa l'obrim potser un cop a la setmana o menys (quan ell ho demana), però veu vídeos cada dia, i també li explico molts contes en anglès. Quan canvio l'idioma em mira i somriu, en plan "què dius ara?", però li dic que el conte és en anglès, i ho accepta.
La gent em diu que li hauria de parlar en anglès, però no em neix, em sento rara. Provarem de tornar a fer la història del nino, i bé, el que se'm vagi acudint. Però de moment, només amb vídeos i contes, ja té un bon coneixement de l'idioma.
Tal com t'han dit, ha de ser una cosa natural, i tu aniràs veient què funciona, què et ve de gust, què li agrada...
Jo sóc filòloga anglesa, i abans que nasqués el meu fill m'havia proposat tenir una caixa amb coses per jugar, i un nino a dins, i mentre juguéssim amb aquella caixa, o estés el nino amb nosaltres, parlaríem en anglès.
A la pràctica ha sigut una altra història. Sí que hem fet això de la caixa (vam començar als 6 mesos), però el nino no li agrada gaire, i jo, sincerament, vaig massa atabalada i de seguida el guardo per poder sortir, o fer el que haguem de fer.
Primer em sentia culpable, però després em vaig adonar que, només de veure vídeos de cançons en anglès, el meu fill ja m'entenia quan li deia coses com "touch your nose", i també sabia els colors, etc.
Ara té 20 mesos, i la caixa l'obrim potser un cop a la setmana o menys (quan ell ho demana), però veu vídeos cada dia, i també li explico molts contes en anglès. Quan canvio l'idioma em mira i somriu, en plan "què dius ara?", però li dic que el conte és en anglès, i ho accepta.
La gent em diu que li hauria de parlar en anglès, però no em neix, em sento rara. Provarem de tornar a fer la història del nino, i bé, el que se'm vagi acudint. Però de moment, només amb vídeos i contes, ja té un bon coneixement de l'idioma.
Tal com t'han dit, ha de ser una cosa natural, i tu aniràs veient què funciona, què et ve de gust, què li agrada...
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Jo us explico la meva experiencia. Tinc una nena de 4 anys i mig i des de q te 14 mesos va dos cops per setmana (1 hora i mitja cada vegada q va) amb una dona q es nativa anglesa. Amb ella i els seus fills la meva filla juga, pinta, va al parc, fa alguna cosa a la cuina... La veritat es q estem molt contents xq la Júlia enten perfectament l'anglès tot i q a l'hora de parlar encara li costa pero ja diu algunes paraules i amb un accent molt bo i natural.
Jo no volia dur la meva filla a cap academia, portant-la amb una dona nativa estil cangur aconsegueixes q aprengui l'idioma de manera molt natural.
Jo no volia dur la meva filla a cap academia, portant-la amb una dona nativa estil cangur aconsegueixes q aprengui l'idioma de manera molt natural.
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
La veritat és que jo també em sento bastant estranya parlant amb anglès a les meves filles i al meu home (que l'està aprenent) i recordo les carotes del principi jajaja. Amb la petita ja és diferent perquè ella sempre ha vist aquest tema de canviar idioma (perquè fins que no m'he sentit prou segura amb l'idioma no m'he atrevit a fer aquest ensenyament, perquè vulguem o no, un que no és natiu no afina tant, encara que es domini l'idioma).
En aquest aspecte el 'superenglishday'del super3 m'ha ajudat a que la gran ho veiés com un joc i no com una cosa rara que s'ha inventat la mare. El primer dia que vaig canviar de idioma va ser amb un dinar. Van aprendre més vocabulari de menjar i de coberts que en qualsevol acadèmia, perquè van viure la llengua in situ.
A mi també m'hagués agradat que les nenes tinguessin una nativa que de manera natural juguessin i visquessin l'idioma, però a la zona rural on vivim hi ha pocs natius anglesos, i si n'hi ha estan mes enfocats als adults i no als nens. Per tant, vaig dedicir 'apanyar-me'
En aquest aspecte el 'superenglishday'del super3 m'ha ajudat a que la gran ho veiés com un joc i no com una cosa rara que s'ha inventat la mare. El primer dia que vaig canviar de idioma va ser amb un dinar. Van aprendre més vocabulari de menjar i de coberts que en qualsevol acadèmia, perquè van viure la llengua in situ.
A mi també m'hagués agradat que les nenes tinguessin una nativa que de manera natural juguessin i visquessin l'idioma, però a la zona rural on vivim hi ha pocs natius anglesos, i si n'hi ha estan mes enfocats als adults i no als nens. Per tant, vaig dedicir 'apanyar-me'
neuetes l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. feb. 23, 2016 8:47 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Nosaltres també tenim un bon nivell d'anglès, som catalanoparlants, a la familia tenim algú que parla castellà, i entre alguns dibuixos i aquests familiars els castellà ja l'entén perfectament,té 2 anys i mig.
I amb l'anglès fem això de posar totes les pełlis en anglès i cançons. I déu ni do el que ja comprèn!
Jo vaig apendre anglès a partir dels 9 anys i m'ha anat molt bé. A casa ko som partidaris d'acadèmies, i veient tot el que entén ja de les pełlícules cada cop estem més convençuts. A més de cara els idiomes, veiem que és molt important que vegin l'interès i ganes que hi posem nosaltres els pares. Nosaltres viatgem molt i ell veu l'esforç que fem per parlar l'idioma del país on anem, i donar importància a les llengües. Jo és el que recordo de viatjar amb els meus pares.... i som el seu exemple.
I amb l'anglès fem això de posar totes les pełlis en anglès i cançons. I déu ni do el que ja comprèn!
Jo vaig apendre anglès a partir dels 9 anys i m'ha anat molt bé. A casa ko som partidaris d'acadèmies, i veient tot el que entén ja de les pełlícules cada cop estem més convençuts. A més de cara els idiomes, veiem que és molt important que vegin l'interès i ganes que hi posem nosaltres els pares. Nosaltres viatgem molt i ell veu l'esforç que fem per parlar l'idioma del país on anem, i donar importància a les llengües. Jo és el que recordo de viatjar amb els meus pares.... i som el seu exemple.
- Nime
- :: zebra
- Entrades: 1507
- Membre des de: dv. des. 30, 2011 10:32 pm
- Ubicació: Sant Cugat del Vallès
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Jo faig com la neuetes, ara bé, a l'escola ens van recomanar fer sempre una estona d'anglès sempre en anglès; per exemple, els trajectes en cotxe per anar a l'escola, l'hora del bany, amb un joc concret (tipus Lince)...
Jo la veritat és que vaig canviant, els parlo en castellà i català indistintament i amb l'anglès faig igual. Amb el Mateo que ara té tres anys ara comença a parlar en anglès, entendre ho entèn tot, però per exemple respon a preguntas amb Do amb l'estructura "Yes, I do o No, I don't"; "Yes, it is/No it isn't", etc.
A casa tampoc som partidaris d'acadèmia, jo no hi he anat mai i sóc traductora d'anglès ;) També val a dir que si un nen no té predisposició per als idiomes, mai arribarà a dominar-los, igual que passa amb les matemàtiques, una cosa és entendre el que t'expliquen i una altra voler aprofundir-hi.
Un altre consell que ens van donar a l'escola si parleu anglès com a "extra" i no com a idioma quotidià dins del dia a dia és no fer-ho durant més de 15 minuts, que és la capacitat d'atenció que tenen els nens al voltant dels 3 anys.
Jo la veritat és que vaig canviant, els parlo en castellà i català indistintament i amb l'anglès faig igual. Amb el Mateo que ara té tres anys ara comença a parlar en anglès, entendre ho entèn tot, però per exemple respon a preguntas amb Do amb l'estructura "Yes, I do o No, I don't"; "Yes, it is/No it isn't", etc.
A casa tampoc som partidaris d'acadèmia, jo no hi he anat mai i sóc traductora d'anglès ;) També val a dir que si un nen no té predisposició per als idiomes, mai arribarà a dominar-los, igual que passa amb les matemàtiques, una cosa és entendre el que t'expliquen i una altra voler aprofundir-hi.
Un altre consell que ens van donar a l'escola si parleu anglès com a "extra" i no com a idioma quotidià dins del dia a dia és no fer-ho durant més de 15 minuts, que és la capacitat d'atenció que tenen els nens al voltant dels 3 anys.
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Nosaltres pensàvem igual que tu d'abans del naixement, per voler aprofitar que la meva família materna és anglesa. Teníem el handicap que tota la família parlem en català entre nosaltres. El primer any no li vam dir res en anglès més que res perquè no deia res en cap idioma. A partir d'aleshores, i hem de dir que perquè era d'interès pel nen, els contes li explicàvem en anglès. La meva família materna li parla en anglès, especialment la meva mare que l'ha cuidat molts matins. I li va sortir de manera espontània a partir dels 14 mesos, va començar a dir paraules, la gran majoria amb anglès perquè hi tenia facilitat (i amb un accent que ja m'agradaria a mi!). Jo no conversava amb ell en anglès, sinó que quan volia una cosa, posem les sabates li deia shoes. Ens vam adonar que per ell era molt més fàcil dir-ho amb anglès. Mica en mica vam complementar els contes (que li agraden molt des de sempre) amb dibuixos animats i programes com el baby TV. Afortunadament, els dibuixos més populars del moment, la Peppa Pig són ideals, amb un accent molt correcte i temes d'interès per l'edat. Als 2 anys es podia conversar amb ell i ha anat assolit un nivell molt bo, es podria dir que natiu. El problema ha estat quan ha entrat a l'escola, que se sent un bitxo raro i ha començat a tenir-hi cert rebuig i a dir que no vol parlar-lo Tot i així, la base la té i seguim amb la TV en VO. Abans li parlaves en anglès i et contestava en anglès i era brutal com feia el canvi d'idioma. Fins i tot estructurava les frases en anglès i feia la traducció al català. Ara ho fa al revés i per tant lamentablement ha perdut molt.Espero que la nostra experiència et pugui anar bé per decidir-te.
Molta sort en la recta final de l'embaràs!
Molta sort en la recta final de l'embaràs!
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Ostres, que bé, quanta participació!
Gràcies a totes les que heu comentat, sí que m'està ajudant. Segueixo sense tenir clares algunes coses, però veig que posar els dibuixos en anglès i explicar contes, definitivament ajuda (i no sabia que la Peppa Pig fos tan bona, ja la tinc apuntada a la llista... tot i que encara queda una mica, jeje!).
En el nostre cas, on vivim sí que hi ha molts estrangers vivint (Calella "dels alemanys"), però no sé de ningú concret a qui li pogués deixar la nena com a cangur o "família de convivència en anglès"... Un tema que m'heu comentat unes quantes, i que en part penso que estaria bé, i en part no ho veig clar, és el fer estonetes de xerrar en anglès. Crec que se'm farà molt estrany, i que ella també ho notarà. Això també em passa amb la gent adulta: si conec algú parlant en castellà, per exemple, encara que després intenti canviar al català, no puc (i viceversa). Amb un fill, suposo que la sensació es multiplicarà fins a l'infinit! :P
Em vaig quedant, però, amb moltes de les idees que aneu dient. Cada cas és un món! I trobo que és un tema molt interessant, tinguis o no fills. Ara que seré mare m'hi interesso més, evidentment, però sempre és maco saber coses sobre l'aprenentatge!
Gràcies a totes les que heu comentat, sí que m'està ajudant. Segueixo sense tenir clares algunes coses, però veig que posar els dibuixos en anglès i explicar contes, definitivament ajuda (i no sabia que la Peppa Pig fos tan bona, ja la tinc apuntada a la llista... tot i que encara queda una mica, jeje!).
En el nostre cas, on vivim sí que hi ha molts estrangers vivint (Calella "dels alemanys"), però no sé de ningú concret a qui li pogués deixar la nena com a cangur o "família de convivència en anglès"... Un tema que m'heu comentat unes quantes, i que en part penso que estaria bé, i en part no ho veig clar, és el fer estonetes de xerrar en anglès. Crec que se'm farà molt estrany, i que ella també ho notarà. Això també em passa amb la gent adulta: si conec algú parlant en castellà, per exemple, encara que després intenti canviar al català, no puc (i viceversa). Amb un fill, suposo que la sensació es multiplicarà fins a l'infinit! :P
Em vaig quedant, però, amb moltes de les idees que aneu dient. Cada cas és un món! I trobo que és un tema molt interessant, tinguis o no fills. Ara que seré mare m'hi interesso més, evidentment, però sempre és maco saber coses sobre l'aprenentatge!
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Ah! I felicitats per l'embaràs i que vagi mooolt bé la recta final i inici de la nova etapa!gaudiu-la molt! Jiji
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
La meva experiència: a casa som catalanoparlants. Tinc un nivell d'anglès alt, i em vaig proposar parlar al Gerard en anglès el 100% del temps. Si bé és cert que m'ha costat molt, sobretot davant de tercers que no parlen anglès (tota la família) i front altra gent (per exemple, al parc, quan li dius frases perquè les entengui també l'altre nen ..."ara li toca a la nena jugar amb la pilota" o coses semblants) al final ho he aconseguit i ara em surt natural, sense adonar-me.
Me n'adono quan la gent em pregunta.... li parles en anglès? Aleshores veig que potser la persona que tinc davant no s'està assabentant del que dic.
Conclusió des del meu punt de vista: si tens intenció de parlar-li en anglès, fes-ho, tot i que al principi costa, després va del tirón.
Per una altra banda també he de dir que m'han aconsellat no parlar anglés si no és el meu idioma matern, amb la qual cosa no estic dient que el que faig sigui el més adequat. Només que si tens la intenció, al principi és difícil però després t'hi acostumes.
També li poso dibuixos en anglès, i aquest setembre començarà a la kinder, que és com una llar d'infants on hi ha un grup d'anglès i fan totes les activitats en aquest idioma, amb educadores natives.
De moment no parla, però enten català i anglès (castellà no hi ha tingut accés encara, però ja arribarà).
Me n'adono quan la gent em pregunta.... li parles en anglès? Aleshores veig que potser la persona que tinc davant no s'està assabentant del que dic.
Conclusió des del meu punt de vista: si tens intenció de parlar-li en anglès, fes-ho, tot i que al principi costa, després va del tirón.
Per una altra banda també he de dir que m'han aconsellat no parlar anglés si no és el meu idioma matern, amb la qual cosa no estic dient que el que faig sigui el més adequat. Només que si tens la intenció, al principi és difícil però després t'hi acostumes.
També li poso dibuixos en anglès, i aquest setembre començarà a la kinder, que és com una llar d'infants on hi ha un grup d'anglès i fan totes les activitats en aquest idioma, amb educadores natives.
De moment no parla, però enten català i anglès (castellà no hi ha tingut accés encara, però ja arribarà).
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Ostres, veig que hi ha un munt d'experiències ben diferents! Saris, una vegada en el tren em va sobtar un cas que deuria ser com el teu: hi havia la mare i una nena, i la mare parlava amb la nena en anglès. En canvi, amb l'amiga, la mare parlava en català. Jo vaig pensar que, això, no ho podria fer... com he comentat en algun moment, crec, sempre he pensat que a un fill/a no podria parlar-li en un idioma que no fos el meu (català). Més que res per què és el que em surt de l'ànima! Tot i això, els que us hi veieu capaços, felicitats! Segur que el fill o filla ho acabarà agraint en un futur!
El meu nivell d'anglès és prou alt (nivell advanced), però practico molt poc el parlar-lo, i sé que cometo alguns errors fonètics... No voldria donar mal exemple! Per això penso molt en posar dibuixos en versió original (i pelis i el que calgui), i llegir algun conte... Bé, hi aniré pensant, i aniré buscant per més endavant algun conte infantil en anglès, per introduir-la poc a poc!
Gràcies per les vostres experiències, noies!!
El meu nivell d'anglès és prou alt (nivell advanced), però practico molt poc el parlar-lo, i sé que cometo alguns errors fonètics... No voldria donar mal exemple! Per això penso molt en posar dibuixos en versió original (i pelis i el que calgui), i llegir algun conte... Bé, hi aniré pensant, i aniré buscant per més endavant algun conte infantil en anglès, per introduir-la poc a poc!
Gràcies per les vostres experiències, noies!!
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Saris ha escrit:La meva experiència: a casa som catalanoparlants. Tinc un nivell d'anglès alt, i em vaig proposar parlar al Gerard en anglès el 100% del temps. Si bé és cert que m'ha costat molt, sobretot davant de tercers que no parlen anglès (tota la família) i front altra gent (per exemple, al parc, quan li dius frases perquè les entengui també l'altre nen ..."ara li toca a la nena jugar amb la pilota" o coses semblants) al final ho he aconseguit i ara em surt natural, sense adonar-me.
Me n'adono quan la gent em pregunta.... li parles en anglès? Aleshores veig que potser la persona que tinc davant no s'està assabentant del que dic.
Conclusió des del meu punt de vista: si tens intenció de parlar-li en anglès, fes-ho, tot i que al principi costa, després va del tirón.
Per una altra banda també he de dir que m'han aconsellat no parlar anglés si no és el meu idioma matern, amb la qual cosa no estic dient que el que faig sigui el més adequat. Només que si tens la intenció, al principi és difícil però després t'hi acostumes.
També li poso dibuixos en anglès, i aquest setembre començarà a la kinder, que és com una llar d'infants on hi ha un grup d'anglès i fan totes les activitats en aquest idioma, amb educadores natives.
De moment no parla, però enten català i anglès (castellà no hi ha tingut accés encara, però ja arribarà).
Bones Saris,
Me sentit totalment identificada amb tu! Jo vaig començar a parlarli a la nena exclusivament en anglés als 6 mesos (ara farà dos anys)... perque com no parlava i les cançons que sabia de petita eren la gran majoria en anglés... no se si serà perque quan era un nadó estudiava només en català i anglès però no se'm va fer gaire extrany parlar-li en anglès, en canvi no podria parlar-li en castellà... a un nen petit... no em neix, no el relaciono amb la infancia.
El que més em costa és amb gent tercera davant. Si son totals desconeguts no em fa res perque aleshores poden pensar que no som d'aquí i ja... em fa més cosa davant de gent que conec però no gaire. Amb la familia i demés ja m'he acostumat.
Per cert, la meva nena ha començat aquest setembre també al Kinder!!! quina edat té el teu nen? La meva nena fa dos anys al desembre. No em sona cap Gerard, segurament tenen edats diferents. Jo he trobat que desde que ha anat a kinder ha fet una explosió amb el llenguatge. No se si es deu a que ha passat molt temp exposada a l'anglés però només per mi i de cop i volta a vist que la resta de gent també parlava anglés... li encanta anar al Kinder!
Per curiositat, després del Kinder qué pensaveu fer?
Salutacions (i perdoneu per extendrem tant jejeje però veig que no estic sola en això)!
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Hola Drakaris! Acabo de veure el teu missatge!
El Gerard és de juliol de 2014, va al grup de l'Eveline, a Brinkadeira. No se on va la teva petita.
Respecte què farem després de kinder, segurament serà escola pública del barri, que són totes de molt bona qualitat.
Respecte l'anglès, que serà el problema i suposo que per aquí ve la pregunta: jo li seguiré parlant en anglès, per descomptat, i també tindrà el poc que facin a l'escola. Per complementar, tinc pensat posar una cangur nativa que estigui amb ell un parell de cops o 3 a la setmana. Espero que amb això ja sigui suficient.
M'he plantejat molts cops portar-lo a escola anglesa (un grup ben gran que l'any passat anava a kinder han portat els seus fills a una escola en anglès d'Esplugues), però hi trobo massa inconvenients:
1. Les escoles aquestes solen ser privades, per tant nivell adquisitiu dels pares alt. Nosaltres som classe mitja, potser ens podem permetre una escolarització privada, però no crec que ens poguem permetre tota la resta que ho envolta (oju, que no he mirat preus).
2. No m'agrada treure el nen del barri. M'agrada veure com van tots al parc al sortir de l'escola i juguen, m'agrada els grups de pares i nens que es monten a cada escola i les diferents activitats que fan i no m'agrada el temps que es perden en desplaçaments.
Això és una opinió molt personal i que encara està per veure, però de moment aquesta és la nostra direcció.
Vosaltres què fareu?
El Gerard és de juliol de 2014, va al grup de l'Eveline, a Brinkadeira. No se on va la teva petita.
Respecte què farem després de kinder, segurament serà escola pública del barri, que són totes de molt bona qualitat.
Respecte l'anglès, que serà el problema i suposo que per aquí ve la pregunta: jo li seguiré parlant en anglès, per descomptat, i també tindrà el poc que facin a l'escola. Per complementar, tinc pensat posar una cangur nativa que estigui amb ell un parell de cops o 3 a la setmana. Espero que amb això ja sigui suficient.
M'he plantejat molts cops portar-lo a escola anglesa (un grup ben gran que l'any passat anava a kinder han portat els seus fills a una escola en anglès d'Esplugues), però hi trobo massa inconvenients:
1. Les escoles aquestes solen ser privades, per tant nivell adquisitiu dels pares alt. Nosaltres som classe mitja, potser ens podem permetre una escolarització privada, però no crec que ens poguem permetre tota la resta que ho envolta (oju, que no he mirat preus).
2. No m'agrada treure el nen del barri. M'agrada veure com van tots al parc al sortir de l'escola i juguen, m'agrada els grups de pares i nens que es monten a cada escola i les diferents activitats que fan i no m'agrada el temps que es perden en desplaçaments.
Això és una opinió molt personal i que encara està per veure, però de moment aquesta és la nostra direcció.
Vosaltres què fareu?
Re: Aprenentatge/Familiarització amb els idiomes
Aquest article m'ha fet pensar en aquest post. La noia de què parlen (Montsant Aleu) és l'amiga de qui us havia parlat l'altra vegada: "Tinc una amiga, filòloga anglesa, que sempre que es dirigeix als seus fills ho fa en anglès, i els nens el parlen com si fos la seva llengua materna... una passada!"
http://criatures.ara.cat/familia/parlar ... 1421512675
La nostra petita ja té 13 mesos i mig i seguim posant-li els dibuixos animats en anglès. També té molts contes en anglès i la seva cangur també és anglesa. Ve a casa un cop per setmana i s'estan una hora jugant, cantant, explicant contes... També, si es posa malalta i no pot anar a la llar d'infants, s'està amb ella. Si de cas, més endavant, ja mirarem que estiguin juntes alguna estona més. Esperem que funcioni!
http://criatures.ara.cat/familia/parlar ... 1421512675
La nostra petita ja té 13 mesos i mig i seguim posant-li els dibuixos animats en anglès. També té molts contes en anglès i la seva cangur també és anglesa. Ve a casa un cop per setmana i s'estan una hora jugant, cantant, explicant contes... També, si es posa malalta i no pot anar a la llar d'infants, s'està amb ella. Si de cas, més endavant, ja mirarem que estiguin juntes alguna estona més. Esperem que funcioni!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |