Escola bressol o avis?

[mvillpa]

Hola,

tinc una nena que aquesta setmana ja fa 1 any, com passa el temps!! i ara el meu dubte és si aquest setembre portar-la a l'escola bressol o que es quedi amb els meus pares com fins ara.

El meu home com que ell va haver d'anar a la guarderia de molt petit diu que per ell ja hi pot anar i jo que no vaig anar a la guarderia penso que si no tens més opció esta molt bé pero tinguent avis que la poden cuidar i disfrutar no és necessari.

Penso que segurament els hi va bé anar a l'escola bressol però també penso que si no hi va aquest any tampoc perd res i els avis la disfruten que només és un cop a la vida. Per altra banda la meva mare també va cada matí al parc i alla esta una estona amb altres nens i nenes i m'agrada que ho faci.

Vosaltres que penseu és millor que hi vagin unes hores o si tens l'ocasió de no necessitar-ho no cal?


gràcies

[shyla]

Caler no li cal, l'altra cosa es si els avis poden seguir el seu ritme, i ho volen fer cada día, ja que si pensem tambe en ells, els avís, també els estem privant de moltes coses, hores de descans, temps de.parella, activitats fora de casa, tot depen del taranna de cadascú, clar. Si ells están disposats a estar-hi cada día i als dos us sembla be tot el que fan amb ella jo ho tindria clar.

[crunchi]

El tema que exposes és molt bon tema, un gran dilema.
Jo fins el dia d'avui pensaba en la guarderia, pq jo tb hi vaig anar amb 9 mesos, de ben petita, i en tinc un molt bon record d'aquella etapa. Però no ho sé què faré el dia de demà. Realment no ho sé. Intentaré quedar-me amb el nen combinant-m'ho amb els meus pares per aguantar almenys fins l'any.... i després no ho sé. Em tira enrera els preus que hi ha a les guarderies també. Però si, tard o d'hora, tot i que ara estant embarassada ho veig diferent a abans, crec que el portaré a la guarde.
Els avis que diuen, què t'han dit? Els hi fa il.lusió quedar-se-la o prefereixen que la portis a la guarde....??

[jaruma]

Jo he treballat molts anys a llars d'infants, i penso que són per quan no hi ha altra opció. Amb això em refereixo a que treballis i no el puguis tenir amb tu, o que els avis no se'n puguin fer càrrec, o fins i tot que la mare necessiti el seu temps lliure. Però si els pares o els avis volen i poden estar amb el nen, és el millor per ells.

A la llar d'infants hi ha massa nens per educadora, fins i tot les activitats com pintar o experimentar, molts cops s'han de fer de pressa i deixant poca llibertat. Un nen a casa amb uns pares o avis dedicats, rep moltíssima estimulació, i de millor qualitat.

Tampoc no es pot respectar el ritme de tots els nens, perquè en tens molt al càrrec i, per exemple, quan toca fer pipi doncs tots a fer pipi, a beure, a dormir, etc. Penso que els nens a aquesta edat haurien de poder encara fer una mica el que els demani el cos en cada moment.

I el motiu que per mi és el principal, és que ni amb un any ni amb dos s'està prou preparat per separar-se de la mare, per entendre la situació. Amb 3 anys ja li expliques el que hi ha i ho entèn, però de més petits els queda un neguit i una inseguretat que es podrien haver estalviat.

Aclareixo que parlo des de la meva experiència, potser hi ha llars amb ratios més baixes, més respectuoses, etc. que on he treballat jo.

Ah, i sobre la relació amb altres nens, de tan petits encara no saben jugar junts ni res... Escolaritzar-los per això tampoc em sembla bona idea.

[Jomateixa82]

Hola!

Jo vaig treure aquest mateix tema l'any passat! jejeje Em trobava exactament amb la mateixa situació que tu... Jo vaig estar a casa amb la meva mare que va deixar de treballar fins als 3 o 5 anys.... A pàrbuls vaya,... no recordo a quina edat devia ser jajaja. Em va costar molt l'adaptació a pàrbuls, vaig plorar molt durant molt de temps... Però suposo que això depèn del taranna de cadascú. Tot i això jo sempre he pensat que si hi ha altres opcions (pares/avis) és millor a casa. Com diu la Jaruma l'atenció individualitzada és la millor opció i la més respectuosa.

Jo tenia el mateix dilema que tu perquè el meu home també va anar a la guarderia, i a més la meva sogre treballa a una llar d'infants on ja "l'esperaven" abans que naixes... Vam estar "discutint" molt sobre el tema i finalment el primer any no hi va anar (el primer any jo tenia claríssim que res de res!), i al segon... tampoc. Ara té 21 mesos i per la meva feina actual si li portés no la veuria pràcticament, la iaia està encantada de quedar-se-la a les tardes, jo la disfruto al matí i així anem fent. El maldecap vindrà l'any vinent... Ja m'han preguntat si l'any vinent pensem portar-li o què... Per part del meu home i la meva sogre està clar que "li convé", que així "es socialitzarà". que farà horaris "més normals",... Jo segueixo sense veure la necessitat si les coses segueixen com fins ara, però és possible que canvii l'horari a la feina i llavors ja seria diferent. A més a vegades em sembla que la meva mare està cansada, tot i que tingui il·lusió per quedar-se-la i la trobi a faltar si algún dia no li portem... De moment suposo que al setembre farem l'adaptació i a veure com va (porta realment fatal que la despertem "aviat" quan hem de fer alguna cosa obligatòriament) i si jo finalment no canvio d'horari m'agafaria reducció o alguna cosa així. I després de parlar-ho amb la meva mare, si li sembla que no va massa cansada faríem només de 9 a 12 o així. Al setembre la nena tindrà 2 anys i tres mesos, i potser sí es començarà a relacionar amb els altres (li agrada estar amb altres nens al parc tot i que no interaccioni molt amb ells, els mira, riu, els assenyala, s'hi acosta...) . Penso que a aquesta edat pot ser bo bàsicament per no haver de començar "a saco" a P3, anant-hi tot el dia i sense adaptació... però tot i així "sense passar-se", unes horetes, però no tot el dia.

A mi se'm trenca el cor quan sento alguns pares dient, "a partir d'ara que s'hi quedi fins a les 5 que ja n'hi ha prou, tot el dia agafat a la faldilla de la mama...", que no es tracta d'això ser petit? D'agafar-se amb el papa/mama fins que es sigui prou madur per voler ser un mateix qui vulgui apartar-se? Penso que tenim molta pressa perquè s'independitzin...

No sé. Jo considero que són molt petits, i que per molt que ens vulguin convènçer del contrari les Llars d'infants convenen a la societat perquè la conciliació familiar d'aquest país és una merda i a vegades està "mal vist" que t'apartis del rol laboral per cuidar als fills i et titllen de sobreprotectora... Les llars hi són perquè hi ha casos en que no hi ha més opcions.

Resumint, jo considero que si hi ha altres opcions, com a molt començar l'últim curs de la Llar per facilitar l'adaptació a P3 (excepte que es tingui la gran sort de tenir una escola que accepti que es faci adaptació a P3!!! llavors la meva opció seria no portar-li fins P3).

[novella]

Jo ho tindria claríssim, si els avis volen i poden, avis!!! Són massa petits per anar a l'escola bressol!! Com ja t'han dit, crec que l'escola hauria de ser l'opció quan no hi ha mes possibilitat, perquè no hi ha família i has de treballar, però podent triar, sempre millor a casa amb els seus.

Jo he fet excedència el primer any amb els meus dos fills, però després no he tingut opció. No tenim família aprop i jo havia de tornar a la feina i han anat a l'escola bressol. L'adaptació va ser difícil pobres, i per mi també. Finalment, clar, s'adapten i, fins i tot s'ho passen bé, i t'enganyaria si et digués que no els tracten bé. Les educadores són un sol, s'hi deixen la pell, són amoroses i atentes. L'espai es maco i està pensat per ells, però segueixo pensant que no és el seu lloc.

Ah, i no et deixis entabanar gaire per els falsos mites de: aprenen tant...es socialitzen.... Els nens aprenen molt a casa també, i la socialització com a tal es dona a partir dels 3 anys, però que aprenguin a formar part de la societat ho aprenen millor a casa, anant al parc, a comprar, a fer encàrrecs... res millor per creixer bé que fer-ho envoltat de la teva gent, no ens enganyem.

[Maria V.]

En relació al cas que explica jomateixa82:
Egoistament, per simpatia penso en les àvies. Una nena que ja passa de dos anys necessita moure's força i per una persona d'edat, cada dia tot el dia és cansat. Al darrer any de llar d'infants, no veig per què la nena no ha de poder anar al matí a la llar, i més tenint-hi l'àvia paterna, i a casa a la tarda amb l'àvia materna. A les bones llars d'infants, com ja et diuen les companyes, el tracte és amorós. D'altra banda, si no la hi portes, l'àvia paterna sentirà que l'exclous i no deixes que la néta la conegui i la pugui estimar. I què hi diria aleshores el pare, que també hi deu haver de tenir veu i vot?
Per als altres casos depèn de les circumstàncies. Per socialitzar-se, a tres anys tenen temps de sobres, no cal córrer. A casa estan bé. Però a les llars d'infants també s'hi troben a gust, passada l'adaptació inicial, que a moltes llars deixen fer-la amb els pares presents les primers hores dels primers dies.

[Jomateixa82]

Hola Maria V.,

Pels motius que expliques és pel que portarem a la nena a la Llar l'any vinent, a no ser que realment no pugui canviar jo d'horari, perquè llavors seria jo qui no veuria mai a la nena (és el que passaria ara si aquest any finalment li hagués dut) i em sap greu però primer sóc jo tenint en compte que jo no ho veig com una necessitat de la nena (el fet d'anar a la Llar a socialitzar-se/aprendre). La veritat és que vam valorar altres opcions, com portar-la però només a les tardes però va ser la pròpia avia paterna la que em va dir que "no valia la pena" dur-la de 3 a 5 perquè entre que es lleven de la migdiada i a quarts de 5 ja molts pares els van a buscar no es feia cap activitat "important".

A males, si jo no canviés d'horari i perquè tothom "estigués content" miraria de dur-la, però només tres dies a la setmana, però no sé si això és possible tractant-se d'una Llar pública (si hi ha llista d'espera segur que no, però en un poble on queda alguna plaça lliure seria possible?).

Ah! I en el meu cas particular no crec que l'àvia materna pensi que la nena l'estimarà menys o que no la veu, ens assegurem d'anar-hi cada cap de setmana, i algun dia a la tarda quan el meu home plega més d'hora la recull de casa la meva mare i va a casa de la seva a partir de les 5 perquè hi estigui una estona. Tenim la gran sort de viure tots relativament a prop

[beren]

Suposo que depèn molt de la situació personal de cadascú. La meva ha hagut d'anar a la llar d'infants desde els 5 mesos i tot ha sigut molt fàcil, la nena va encantada, nosaltres estem molt contents de com la tracten i de com està ... En el nostre cas l'opció avis o similar no era viable i ni ens vam plantejar el dubte. Crec que si haguéssim pogut triar, igualment l'hauríem portat a la llar d'infants, no m'imagino als avis cada dia a casa, acabaríen controlant tot el que fem, opinant de tot, decidint com educar la nena ... però això és un tema de caràcter de les nostres famílies

Si no ho tens clar, també pot ajudar parlar amb els avis, si estan bé cuidant de la nena, si comencen a estar cansats o volen fer altres coses ... perque no ens enganyem, cuidar d'una criatura petita és molt maco però també és molt cansat i sacrificat.

[neuetes]

La gran va anar a la llar d'infants a P1 i la petita a P2. Des de nàixer fins a la llar van estar amb ma mare (és viuda). Per la petita vaig tenir el mateix dilema que tu, la porto a P1 a la llar o es queda amb l'àvia?, al final després de parlar amb ella (amb ma mare) vam decidir que es quedés a casa amb ella. Només començar el curs, abans de Nadal, ma mare se'n va cansar de estar tant lligada (va fer un grup d'amigues que només pensaven en fer viatges i la nena literalment "la molestava"). I es clar, no hi havia plaçes a la llar per apuntar-la a mig curs, i no vegis els maldecaps que vam tenir per poder arribar a juny sense que hi hagués una guerra familiar entremig. Vam passar uns mesos de moltes discussions, enrabiades i mala maror.

Per tant, sota la meva experiència, directe a la llar d'infants i els avis molestar-los només en dies puntuals.

[PereLlull]

Jo ho separaré en dues vessants, una la del nadó, i l'altra la situació familiar.

Pel nadó sense cap mena de dubte fins que no té com a mínim dos anys no és recomanable anar a una escola bressol per motius obvis. Com a casa amb uns pares compromesos o uns avis compromesos no hi ha color. Les escoles bressols fan tot el que poden i més, però l'escalfor, paciència o feina diària de la família és insuperable. Un cop passats aquests dos anys a casa, llavors sí, llavors és millor anar a una escola bressol bona perquè allà adquirirà estimulacions de professionals i l'inici de habilitats socials. Així com evitar que el següent any a P3, ja a l'escola dels "grans", el salt sigui tan gran.

L'altra vessant és la situació familiar, si no és possible els pares puguin dedicar els temps adient al nadó o no hi ha possibilitats d'avis compromesos o perquè no hi ha disponibilitat, llavors sí, no queda més remei que buscar una bona escola bressol amb un rati baix, això vol dir també preu alt, i intentar que estigui les menys hores possibles.

No hi ha més. Crec que una societat avançada hauria de poder facilitar als pares dos anys sencers per poder-se dedicar a la mainada, avui dia normalment treballen els dos membres de la unitat familiar o ja no diguem famílies monoparentals o famílies nombroses. Si volem augmentar el número de naixements al nostres país, sense mesures reals d'ajuda a les famílies és impossible. Tot al contrari, cada vegada anem a menys, serem un país sense recanvi generacional amb tots els problemes que això comporta.

[Maria V.]

Hola Maria V.,

Pels motius que expliques és pel que portarem a la nena a la Llar l'any vinent, a no ser que realment no pugui canviar jo d'horari, perquè llavors seria jo qui no veuria mai a la nena (és el que passaria ara si aquest any finalment li hagués dut) i em sap greu però primer sóc jo tenint en compte que jo no ho veig com una necessitat de la nena (el fet d'anar a la Llar a socialitzar-se/aprendre). La veritat és que vam valorar altres opcions, com portar-la però només a les tardes però va ser la pròpia avia paterna la que em va dir que "no valia la pena" dur-la de 3 a 5 perquè entre que es lleven de la migdiada i a quarts de 5 ja molts pares els van a buscar no es feia cap activitat "important".

A males, si jo no canviés d'horari i perquè tothom "estigués content" miraria de dur-la, però només tres dies a la setmana, però no sé si això és possible tractant-se d'una Llar pública (si hi ha llista d'espera segur que no, però en un poble on queda alguna plaça lliure seria possible?).

Ah! I en el meu cas particular no crec que l'àvia materna pensi que la nena l'estimarà menys o que no la veu, ens assegurem d'anar-hi cada cap de setmana, i algun dia a la tarda quan el meu home plega més d'hora la recull de casa la meva mare i va a casa de la seva a partir de les 5 perquè hi estigui una estona. Tenim la gran sort de viure tots relativament a prop

Sabent tot el que dius aquí, veig que tens raó. Em sembla que em faltava informació. Disculpa.
Estic d'acord amb el que diu PereLlull, però no veig que la teva posició ho contradigui gens.