No suporto...

[anna_cr]

hahahha... m'he fet un fart de riure llegint aquest post! Jo no suporto que la meva sogra li compri llet (fresca) al meu marit. Però que es pensa que encara l'ha de fer mamar??? Que jo també sé comprar llet, eh?! En fi, la meva sogra s'endú molts no suporto em penso

[VespresVerds]

hahahahah em sembla que les sogres guanyen de pallisa en aquest fil...

[Murrieta]

Doncs jo avui porto un "no suporto" una mica diferent...

No suporto aquesta ratxa de temps tan boig; tan aviat fa calor com fa fred, i els consegüents refredats... En definitiva, no suporto aquests canvis de temps!

Però en fi, què hi farem. Paciència!

[Rossinyola]

No suporto aquesta punyetera recessió econòmica per 4 xoriços q mai els passarà rès. No suporto patir ni veure patir els del meu voltant per aquest motiu. No suporto el futur incert, q sí, ens ho prenem amb filosofia, però no hi ha dret tu!

[neuetes]

Vinc a fitxar!

NO SUPORTO la gent que es pensa que per fer un bon regal t'has de gastar molts diners! Però encara més si aquest regal sigui una joia bona amb pedra inclosa, quan saps que la persona a qui va dirigida, no és de sortir gaire (més aviat gens) per poder-la lluïr. Que només se li vol regalar la joia "perquè toca" o "perquè és el que es regala a una dona".

... i continuo...

NO SUPORTO que quan tu protestes que no pots fer front a aquesta gran quantitat de diners per fer un regal (perquè, es clar, els regals en grup és el que té, que no hi acostuma a haver democràcia), perquè tens d'altres prioritats a casa més importants i més urgents que cobrir, en comptes de fer-se'n càrrec, canviar d'idea o fer alguna cosa alternativa més barata (perquè considero que un regal ben fet i ben ideat no té perquè sé obligatoriament car per sé bo), et vinguin amb xantatges emocionals i indirectes una mica malintencionades sobre la teva manera de gestionar els diners (que a mi em perdonin, però si he de triar entre comprar roba a les meves filles o fer un regal caríssim i innecessàri... jo trio PER DAMUNT DE TOT les meves filles).

...i acabo...

NO SUPORTO aquestes persones que sent d'un nivell econòmic normal, gent treballadora, estalviadora i que no els hi falta de res però no es poden permetre gaires luxes... vagin per la vida fent veure que són els rics del poble, fent el fatxenda davant de la gent del que s'han comprat o del que tenen i es gasten els diners que no tenen en coses innecessàries perquè sino quedarien malament davant de la gent.

Apa, ja m'he desfogat.

[Anna Maria]

Hola!
No sé si s'ha dit mai, però bé..
no suporto que la majoria de roba interior hagin de portar a la part del mig o bé un llacet o bé una floreta! No sóc de puntilles, ni frabalans ni coses així, i tinc tendència a ser clàssica, a voler llisos, sobretot pels dies de cada dia,... així doncs, si els sostenidors són llisos, blancs, podeu dir sosos... a sant de què han de portar el llacet? Sempre els trec, no tenen utilitat de res.
Apa, ja m'he desfogat, jeje
Una abraçada,
Anna Maria

[angeles77]

Hola,
Avui m'animo a entrar a aquest fil, perquè ja n'estic fins els mateixos ovaris.
Tinc 37 anys, casada fa quasi 2 anys.
Voldria comentar que:
1. NO SUPORTO que em diguin que m'he casat gran: Senyor/a "metomentodo", una no es casa quan vol, sinó quan troba a aquella persona especial. no em caso ni per braguetazo ni per cumplir cap tradició ni per res.
2. NO SUPORTO que em diguin que se'm passarà l'arròs: Senyor/senyora "metomentodo" el nostre desig és tenir fills, però sap què? Doncs que de moment la natura ens ha negat el desig . Portem des d'abans de casarnos, o sigui, més de 2 anys, fent tractaments, proves, hipotecant cada cèntim del nostre sou, plorant pels negatius i dubtant cada cop més de si aquest desig està fet per nosaltres o pot ser haurem d'oblidar-lo.
Així que deixi si us plau de dir que si ja tinc una edat, que si si em relaxo em quedaré, que si té una veïna que es va quedar un cop havia adoptat un nen o si una amiga seva es va quedar de forma natural al 45 anys.

De vegades la gent no se n'adona però fa mal. Hi ha dies que cantaria les quaranta a aquesta gent i d'altres que només tinc ganes de fer-me petita i desaparèixer d'allà mateix i per art de màgia, arribar a casa meva i ficar-me al llit a plorar.

Algú ho havia de dir!
Petons!

[Anna Maria]

Hola,
Avui m'animo a entrar a aquest fil, perquè ja n'estic fins els mateixos ovaris.
Tinc 37 anys, casada fa quasi 2 anys.
Voldria comentar que:
1. NO SUPORTO que em diguin que m'he casat gran: Senyor/a "metomentodo", una no es casa quan vol, sinó quan troba a aquella persona especial. no em caso ni per braguetazo ni per cumplir cap tradició ni per res.
2. NO SUPORTO que em diguin que se'm passarà l'arròs: Senyor/senyora "metomentodo" el nostre desig és tenir fills, però sap què? Doncs que de moment la natura ens ha negat el desig . Portem des d'abans de casarnos, o sigui, més de 2 anys, fent tractaments, proves, hipotecant cada cèntim del nostre sou, plorant pels negatius i dubtant cada cop més de si aquest desig està fet per nosaltres o pot ser haurem d'oblidar-lo.
Així que deixi si us plau de dir que si ja tinc una edat, que si si em relaxo em quedaré, que si té una veïna que es va quedar un cop havia adoptat un nen o si una amiga seva es va quedar de forma natural al 45 anys.

De vegades la gent no se n'adona però fa mal. Hi ha dies que cantaria les quaranta a aquesta gent i d'altres que només tinc ganes de fer-me petita i desaparèixer d'allà mateix i per art de màgia, arribar a casa meva i ficar-me al llit a plorar.

Algú ho havia de dir!
Petons!

Aquesta és la mateixa gent que quan estàs embarassada i goses dir que et molesta l'esquena o tal o qual, et diuen "ara rai, ja veuràs el que et tocarà després!" Sempre el que ve és pitjor... Ah! I que em parlin de tenir el segon fill (que evidentment hauria de ser filla, perquè evidentment ha de ser la parelleta encara que ells no ho hagin tingut) quan encara no he parit el primer i no sé si m'hi tornaré a posar i/o podré. I te n'explicaria moltes de lo normal que és tenir un avortament i que es preocuparan molt més per tu si tens migranya.
Saps que passa? Aquesta gent són els que tenen molt a mirar a casa seva i per això es posen en la vida dels altres.
Per cert, molts i molts ànims en la búsqueda!
Una abraçada,
Anna Maria

[petitacuca]

Hola,
Avui m'animo a entrar a aquest fil, perquè ja n'estic fins els mateixos ovaris.
Tinc 37 anys, casada fa quasi 2 anys.
Voldria comentar que:
1. NO SUPORTO que em diguin que m'he casat gran: Senyor/a "metomentodo", una no es casa quan vol, sinó quan troba a aquella persona especial. no em caso ni per braguetazo ni per cumplir cap tradició ni per res.
2. NO SUPORTO que em diguin que se'm passarà l'arròs: Senyor/senyora "metomentodo" el nostre desig és tenir fills, però sap què? Doncs que de moment la natura ens ha negat el desig . Portem des d'abans de casarnos, o sigui, més de 2 anys, fent tractaments, proves, hipotecant cada cèntim del nostre sou, plorant pels negatius i dubtant cada cop més de si aquest desig està fet per nosaltres o pot ser haurem d'oblidar-lo.
Així que deixi si us plau de dir que si ja tinc una edat, que si si em relaxo em quedaré, que si té una veïna que es va quedar un cop havia adoptat un nen o si una amiga seva es va quedar de forma natural al 45 anys.

De vegades la gent no se n'adona però fa mal. Hi ha dies que cantaria les quaranta a aquesta gent i d'altres que només tinc ganes de fer-me petita i desaparèixer d'allà mateix i per art de màgia, arribar a casa meva i ficar-me al llit a plorar.

Algú ho havia de dir!
Petons!

A la meva germana, als 40 i pocs (casada des dels 36) li va dir una companya de feina "a què esperes a quedar-te embarassada?", i ella va respondre "a que els deixi de perdre!" I l'altra es va quedar a quadres... S'ha de tenir vista!!

[Mara17]

Hola,
Avui m'animo a entrar a aquest fil, perquè ja n'estic fins els mateixos ovaris.
Tinc 37 anys, casada fa quasi 2 anys.
Voldria comentar que:
1. NO SUPORTO que em diguin que m'he casat gran: Senyor/a "metomentodo", una no es casa quan vol, sinó quan troba a aquella persona especial. no em caso ni per braguetazo ni per cumplir cap tradició ni per res.
2. NO SUPORTO que em diguin que se'm passarà l'arròs: Senyor/senyora "metomentodo" el nostre desig és tenir fills, però sap què? Doncs que de moment la natura ens ha negat el desig . Portem des d'abans de casarnos, o sigui, més de 2 anys, fent tractaments, proves, hipotecant cada cèntim del nostre sou, plorant pels negatius i dubtant cada cop més de si aquest desig està fet per nosaltres o pot ser haurem d'oblidar-lo.
Així que deixi si us plau de dir que si ja tinc una edat, que si si em relaxo em quedaré, que si té una veïna que es va quedar un cop havia adoptat un nen o si una amiga seva es va quedar de forma natural al 45 anys.

De vegades la gent no se n'adona però fa mal. Hi ha dies que cantaria les quaranta a aquesta gent i d'altres que només tinc ganes de fer-me petita i desaparèixer d'allà mateix i per art de màgia, arribar a casa meva i ficar-me al llit a plorar.

Algú ho havia de dir!
Petons!

A la meva germana, als 40 i pocs (casada des dels 36) li va dir una companya de feina "a què esperes a quedar-te embarassada?", i ella va respondre "a que els deixi de perdre!" I l'altra es va quedar a quadres... S'ha de tenir vista!!

Aquesta mateixa resposta la vaig donar jo un dia... Realment hi ha gent que es fot allà on no la demanen. Ànims!

[xirimoia]

NS que la gent em digui que he de mirar d' "aparcar" la meva filla per sortir de festa. Queeeeeè? És una nena, no un cotxe, i no passa res si no surto... És que no em ve de gust!

[Vesnà]

No suporto que un dels jocs preferits dels vells d'aquest poble sigui fer emprenyar la canalla.
Si el nen duu alguna cosa, la qüestió és fer veure que l'hi prens: "això és meu", "m'ho quedo", "m'ho dónes?", etc.
Si el nen vol alguna cosa, la qüestió és dir-li que no, d'entrada, només per fer broma: "no!, això és meu", "ah, no!, no t'ho donaré pas", etc.
No sé si són les hormones de l'embaràs que em fan estar susceptible ni si és cosa exclusiva de la tercera edat d'aquí, però em treu de polleguera.

Tampoc no suporto que la gent vulgui comprar el nen amb porqueries de menjar, i menys que ho facin d'amagat. Estic tipa que li donin piruletes, xocolata... Ell es torna boig d'alegria, és clar, però és que nosaltres no li'n deixem menjar (la xocolata, de tant en tant sí). I molts dies evito anar a comprar amb ell, perquè al forn li donen galetes, a la carnisseria li donen pernil dolç, a la fruiteria li donen sugus... I jo anar fotent de policia, "no gràcies!" (i el meu fill queixant-se, clar). En fi...

[leta]

Doncs jo no suporto les respostes o, millor dit, no respostes del meu no-marit quan li dic que vull tenir un altre fill... L'emprenyada l'acabo agafant jo i ell, com si plou...

[la_lluna_rodona]

No suporto q quan el meu fill menja li diguin que me'n dones?? Perdona?? Si t'en dona en menjaras??? Grrrrr!!!! No ho suporto!!!!

[la_lluna_rodona]

I si el nen diu q si...per contestar-li no Cal gràcies!!! Doncs xq lin demanés!!!!

[leta]

No suporto que hagi a acabat aquest mes de gener tan ràpid, gairebé ni me n'he adonat que ha passat... I no suporto que febrer hagi començat igual de merdós que el mes anterior!!!
visc en un bucle!

[Marona78]

No soporto haver de viure a casa mos pares per culpa de la crisi! Haver de perdre intimitat i no poder criar els meus fills com jo voldria (es fiquen en tot, però és això o viure sota un pont! )! No soporto no tenir prespectives de futur ni d'estabilitat! No soporto que els meus fills no puguin tenir casa seva! No soporto haver hagut de deixar el meu piset de lloguer perquè no el podia pagar!

I segeuixo...
No soporto ser l'eterna substituta! No soporto que sempre em diguin que sóc molt bona professora i que han quedat molt contents amb mi, però que això no es tradueixi en una feina més estable! No soporto implicar-me en les meves feines per després haver de trencar lligams...

I ja acabo...
No soporto ser desagraïda quan sé que hi ha gent que ho està passant molt pitjor que jo!

Apa, bones festes!

Amb il·lusió!

[Gesmil]

"Ja vol mamar una altra vegada?"
Senyora, mamar no només és menjar.

"Compte amb agafar-lo al braç, que s'acostumen"
Gràcies, gràcies per compartir amb mi la seva experiència de ZERO fills.

Qualsevol dia fotré un moc que no es mereixeran. S'hauria de tenir en compte la inseguretat dels pares recents i dir que ho estàs fent bé, o no dir res, i no alimentar la inseguretat. És desencoratjador.

[Anna Maria]

"Ja vol mamar una altra vegada?"
Senyora, mamar no només és menjar.

"Compte amb agafar-lo al braç, que s'acostumen"
Gràcies, gràcies per compartir amb mi la seva experiència de ZERO fills.

Qualsevol dia fotré un moc que no es mereixeran. S'hauria de tenir en compte la inseguretat dels pares recents i dir que ho estàs fent bé, o no dir res, i no alimentar la inseguretat. És desencoratjador.

Ara m'has fet venir al cap una altra frase:
"A aquesta edat deu popar més per vici que per altra cosa"

Abraçades,
Anna Maria

[edae]

No suporto tenir la passa de la panxa!