Haig de sacrificar el meu gatet

Temes off-bebes, parts, embarassos..
Avatar de l’usuari
MARUXA
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 547
Membre des de: dt. jul. 14, 2009 10:33 am

Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: MARUXA » dj. juny 02, 2011 1:49 pm

Hola,

Avui estic molt i molt trista. Hem decidit fer-ho, tenim dos gatets, un d´ells ja té 17 anys però creiem que ja ha arribat el moment, té problemes de ronyó i de pàncreas, hem estat fent un tractament amb pastilles i un menjar especial però no millora, cada vegada està més i més primet, vomita cada dia i ja se li escapa el pipi i la caca per tot arreu i el pobrissó es queixa. Estic molt i molt molt trista, han estat 17 anys de jocs, de companyia, de "vinc a rebret a la porta", de "et fico mosques mortes a les sabatilles", "et porto un ocellet que he caçat", "et mossego per que t´estimo", de "m´encanta que em banyis", de "només dormo al teu costat del llit"...

En fi no sé com gestionar aquesta situació, a la que hi penso ja em cau la llàgrima... no sé com serà aquest dissabte... a veure què proposa el veterinari, no sé si podrem estar allà quan ho facin, tampoc sé si vull estar...

Estic feta un embolic, alguna heu hagut de passar per això? com es gestiona amb el veterinari?
Imatge
Roger, ets la nostra alegria!!
Avatar de l’usuari
Fuzztoon
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2549
Membre des de: dv. gen. 15, 2010 5:01 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: Fuzztoon » dj. juny 02, 2011 2:01 pm

Hola bonica.
Primer de tot, em sap molt de greu el que estas passant. Aquest gener farà 2 anys que vam sacrificar a la nostre gosseta per un tumor cerebral. Es passsa molt malament, però quan ja no tenen qualitat de vida, millor deixar-los merxar sense patir. Jo tinc sort que la veterinària dels meus animals és amiga nostre i va vindre a casa a punxar-la i fer-la dormir. Normalment es porta l'animal al veterinari i es fa allà.
Jo pensava que tampoc podria ser-hi present pero vaig pensar que no volia que els seus última segons de vida els passes ola pensant que l'havia abandonat. Pero això es molt personal.
Llavors pots triar que vols fer amb el cos de l'animal. Jo vaig decidir cremar-la en solitari i quedar-me les cendres (una opció un xic cara pero que si ho vols es pot fer). El pots cremar en grup, que val menys diners però no recuperes les cendres. En principi no es legal enterrar el cos de l'animal a no ser que sigui un cementiri de mascotes (n'hi ha una per Barcelona). O sigui que a no ser que el porti allà, no et podries endur el cos.
Si vols saber alguna cosa més o el que necessitis, aqui em tens.
Molts ànims bonica, son moments molt durs....
Avatar de l’usuari
laura_28
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3461
Membre des de: dt. oct. 14, 2008 10:58 am
Contacta:

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: laura_28 » dj. juny 02, 2011 2:13 pm

hola bonica ho sento moltíssim!! no saps com t'entenc jo no la vaig tenir que sacrifica estavem apunt però ella mateixa va marxar, encara plora qun ho escric tenia 6 mesos la meva Irunya una gosseta pastor alemany. Però dir-te que per mi millor esat amb ella dono gràcies a que no es va morir sense nosaltres, ens va esta esperant per dir adeu. estava ingressada per un virus.

la gestió va ser fàcil com ja estava allà ingressada vaig firma un paper perquè poguessin dona de baixa el xip i la van incinera al cap de uns dies vaig anar a buscar el collar. no l'oblidaré mai la meva petita però se que va ser feliç el poc temps que va viure.
`
espero que us sigui lleu!! és el millor que li pots fer dona una vida feliç fins que veus que al camí per ella s'ha acabat, millor no fer-la patir!! per mi eh!!
Avatar de l’usuari
atreya
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1182
Membre des de: dc. ago. 19, 2009 4:35 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: atreya » dj. juny 02, 2011 2:19 pm

buffff noia em sap molt de greu.
Nosaltres vam tenir que sacrificar la gossa de la familia farà ara 2 anys i es un pas terrible, però tenim l'obligació, això penso jo, de no deixar-los patir.
Nosaltres va ser el meu pare qui la va portar,,,,,jo no se si hagués pogut.......i es troba molt a faltar, encara ara entro al pis dels meus pares i la busco.
Jo ara tinc una altra gossa i ufff només de pensar en el dia que li haurem de dir adèu ja em cau la llagrimeta......
molts ànims, petons i fes el que facis pensa que estarà bé i ho faras en bé del animal.
"http://lilypie.com/"><img src="http://lb1m.lilypie.com/FrdKp1.png" width="200" height="80" border="0" alt="Lilypie First Birthday tickers"


ImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
sivi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1803
Membre des de: dt. juny 29, 2010 10:08 am
Ubicació: girona

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: sivi » dj. juny 02, 2011 2:37 pm

Hola maruxa, quin greu que hem sap llegir la teva notícia!!!!
Jo sempre he tingut gats a casa, i alguns ens han deixat sense patir, d'un dia per un altre, i algun l'hem hagut de sacrificar.
Es un pas molt difícil i dolorós, però pensa que si no el pobre pateix i no hi ha res mes trist que veure patir algú a qui t'estimes.
Tu has de decidir si vols esser-hi o no, ja ho veuras quan arrivi el moment.
La vegada que ens i varem trovar el veterinari va venir a casa perquè el pobre "nin" no patis mes del necessari, així es va adormir sense donar-se'n conte estirat al seu llitet.
Sigues forta, i si has de plorar, plora, es molt normal que despres de tants anys et sàpiga greu la situació.
Una forta abraçada i molt ànims :-()-)
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
marchita
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2850
Membre des de: ds. set. 03, 2005 3:07 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: marchita » dj. juny 02, 2011 3:59 pm

MARUXA, lo primero decirte que lo siento muchisimo se por lo que estas pasando y es muy triste.
Hace 2 años, el 18 de Febrero del 2009 pase por una situacion similar. Mi queridisima perrita Haya (Pastor belga) con casi 16 años se puso fatal, llevaba ya todo el invierno que de vez en cuando se desorientaba, no sabia donde estaba, no nos reconocia... verla asi me ponia muy mal ya que aunque dicen que no se daba cuenta su carita era de asustada, me miraba y me partia el corazon. Yo sabia siempre cuando se habia desorientado pq era mátematico: no me movia la cola e iba y venia como sin reconocer las cosas. Aun asi la medique y la tuve a mi lado pq era lo mas maravilloso de este mundo. Era una perrita que solo le faltaba hablar conmigo y aunq no lo creais a veces con los ojos la oia decirme cosas, lo veia tan claro lo que me pedia...era IMPRESIONANTE!!!!!!
Dos dias antes de sacrificarla se puso fatal, hizo varias convulsiones y se quedo en el suelo como si estuviera en coma, ojos idos y se hacia caca y pipí. Lo pasaba fatal no solo ella sino yo de verla asi, pero no podia quitarle la vida, solo pensaba en mi ¿como seguir sin ella a mi lado? cuando se ponía bien, pensaba, sera temporal, mejorará...pero con 16 años lo único que estaba haciendo es dejarla morir poco a poco y eso no se lo merecía.Me habia dado Tantos años de felicidad que no podía seguir haciendola sufrir. El dia 18 de Febrero la llevé al veterinario y entre todos me convencieron de que era lo mejor, incluida ella que una vez más con su mirada me lo pidió. Aun recuerdo sus ojos cuando me decian que era su momento de desacansar, habia llegado su final. Yo como FUZZTON soy de las que piensa que su final debía ser a mi lado, no quería que ni por un momento pudiera pensar que estaba solita. Para mi fue muy muy dificil dejar que la sacrificaran, veia a las veterinarias introducir la via en la pata y no podia creerlo. La puse encima mio, la acariciaba y le contaba toda serie de cosas bonitas, ella me escuchaba pq yo la veia y poquito a poco se quedo dormida encima mio. La dije que era la mejor amiga que habia tenido y que siempre la querria con locura. Es muy duro pero se ha de hacer, como me dijo una amiga mia es lo unico que podemos hacer por ellos, darles un final digno.
Hoy han pasado 2 años y unos meses y su foto esta siempre en mi salon. Era una perrita especial, era ademas la perrita de mis padres y lo único que me quedaba de ellos. No dudo que estaran los tres juntos alli donde esten pq era adoración que tenia por ellos.
ANIMO MARUXA, ES LO QUE DEBES HACER Y NO DUDES QUE LO HACES POR SU BIEN. ANIMOOOOOOOOOOOOOO
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
Penny
:: lleona
:: lleona
Entrades: 996
Membre des de: dv. nov. 13, 2009 9:31 am

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: Penny » dj. juny 02, 2011 5:46 pm

Uf, quina m..da! ho sento moltíssim, estic plorant com un bleda amb les vostres històries
ho sento, sé com s'estimen els nostres animals, jo tinc un gat i faria el que fos per ell
de debò que t'acompanyo en el sentiment :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
rela
:: dragona
:: dragona
Entrades: 4266
Membre des de: dl. feb. 22, 2010 11:40 am

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: rela » dj. juny 02, 2011 7:43 pm

ai noies.. quin fart de plorar que m'estic fent... hosti....


marchita m'ha impresiionat molt la data que has posat 19-2-09.. nosaltres vem sacrificar la nostra gosseta de 4 anys el mateix dia...


maruxa l nostra era una gosseta de només 4 anys.. tenia càncer limfàtic.. vem intentar tota mena de tractaments i medicació perquè stigués bé, però no va poder ser... el primer dia que la vem veure patir de debó (sense menjar, tremolant..) vem dir que ella no es mereixia passar per això... ostres quina plorera.. fa més de dos anys i cada vegada que m'enrecordo d'ella no puc evitar plorar...
no vem voler que patís, ho veiem com una obligació.. la vem portar al veterinari i li van posar l'injeció letal.. no volíem que la última olor que s'emportés amb ella no fos la nostra.. vem estar fins al final amb ella, i la vam acomiadar com es mereixia.. amb nosaltres dos fent-la costat i acompananyt-la... :-()-) :-()-)

Et trobem a faltar, petita...

Imatge
smile! ;)


★ Glinda, Mara17 i Rela ★
Avatar de l’usuari
Ayrs
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1824
Membre des de: dv. ago. 03, 2007 9:47 pm
Ubicació: Molins de Rei

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: Ayrs » dv. juny 03, 2011 11:40 am

Em sap molt greu.

El nostre gosset va morir el passat 28 de desembre. El 26 va fer pipí amb sang i estava molt dèbil, el vam portar de seguida que ho vam veure. Es va quedar ingressat, quan vam saber què tenia ja ens van avisar que mai havien aconseguit salvar un gos amb lo mateix. Jo soc llicenciada en veterinaria tot i que no em dedico, per tant vaig tenir l'avantatge de poder entendre millor la situació i de tenir companyes de confiança per demanar-lis opinió, i coincidien que a l'hospital on era (és un dels hospitals veterinaris de referència a Catalunya) farien tot el possible i ho farien bé. Vam fer el possible per si el nostre fos el primer cas que es salvés mentres no hi havia signes de dolor, però va començar a empitjorar i va ser evident que no seria ell el primer en curar-se amb aquell diagnòstic. Jo anava sempre que podia (tenia al Manu amb tres mesets) i veia que no hi havia millora.

Al tercer dia vam trucar al matí per veure com estava, tal com haviem quedat amb la veterinaria responsable, per decidir si portavem la Mercè a dir-li adeu. Però ens van avisar que tenia simptomatologia neurològica i vam decidir que anavem nosaltres sol, deixant els nens amb la tieta i la iaia. Ens vam acomiadar d'ell i se'n va anar entre abraçades, petons, carícies i paraules d'amor i agraïment. Penso que es mereixia un adéu així per tot el que ens havia donat.

En fi, perdó pel rotllo, però de tant en tant ens va bé, em penso jo, una mica de teràpia.

És dur, però em de passar per aquest moment, val la pena fer-ho de manera que ens alleugeri una mica el cor.
ImatgeImatge
Imatge
osita
:: puça
:: puça
Entrades: 38
Membre des de: ds. oct. 17, 2009 11:51 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: osita » dv. juny 03, 2011 11:44 am

Hola maca, ho sento moltíssim.
Entenc les teves raons per sacrificar al gatet perquè està patint.
Jo fa dos anys també vaig patir que el ocellet que havia cuidat a casa es moris. M'el vaig trobar al carrer i estava fet un cromo però el vaig cuidar i es va recuperar moltíssim.
De cop un dia, va començar a possar-se a la part baixa de la gàbia i ell solet sense fer sorolls ni queixar-se es va quedar dormit... Ho vaig passar fatal però suposo que era la seva hora.
Molts ànims per dissabte.
Avatar de l’usuari
aral
:: peixet
:: peixet
Entrades: 262
Membre des de: dg. març 06, 2011 7:20 am
Ubicació: VIC

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: aral » dv. juny 03, 2011 2:30 pm

Em sap molt greu,
Jo també vaig haver de sacrificar la meva gossa, era un Mastín del Pirineu, tenia 16anys, i estava patint, ho vàrem intentar tot, medicaments, menjar especial, però era molt gran. El veterinari de tota confiança, ens va dir que aquest tipus de raça, normalment no viuen tant, i que podiem estar molt contents de haver-la pogut tenir amb nosaltres tant temps i bé. Nosaltres ho vàrem fer a casa, perquè ella ja no es podia aixecar.
Mols ànims.
ImatgeImatgeImatgeImatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
heaven25baby
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2050
Membre des de: dc. abr. 30, 2008 10:48 am
Contacta:

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: heaven25baby » dv. juny 03, 2011 10:13 pm

Primero de todo, siento mucho por lo que estás pasando!!! Yo tengo 4 gatos y no quiero ni pensar en el día que me tenga que separar de ellos. Pienso que lo mejor es darles un final digno y sin sufrimiento y si es posible estar ahí a su lado para que siempre nos recuerden como nosotros los recordaremos a ellos. Que duro!!! Leo vuestras experiencias con lágrimas en los ojos, de verdad. Un saludo
Imatge
Imatge

ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Penny
:: lleona
:: lleona
Entrades: 996
Membre des de: dv. nov. 13, 2009 9:31 am

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: Penny » ds. juny 04, 2011 1:41 pm

Hola bonica, com ha anat amb el veterinari? com estàs?
He pensat molt en vosaltres... :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: Irina » ds. juny 04, 2011 10:51 pm

Em sap molt de greu. Es passa fatal. Molts anims. :-()-)
osita
:: puça
:: puça
Entrades: 38
Membre des de: ds. oct. 17, 2009 11:51 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: osita » dl. juny 06, 2011 11:43 am

Si maca, molts ànims!
Avatar de l’usuari
MARUXA
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 547
Membre des de: dt. jul. 14, 2009 10:33 am

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: MARUXA » dt. juny 07, 2011 9:08 am

Hola noies,

Moltes , moltes gràcies a totes per compartir les vostres experiències i pels ànims... Em sap greu no haber escrit abans, però és que no podia.

Ha estat un moment molt i molt dur. El vaig dur jo mateixa al veterinari i vaig estar present fins que li van posar la primera injecció, com heu dit em feia cosa deixar-lo sol, pobret... no era conscient de lo malatet que estava, vull dir que veient-lo anestessiat sobre la taula del veterinari semblava un tros de roba pobret meu, de lo primet que s´havia quedat.

En fi, ja l´he estat anyorant... em seguia a totes bandes i sempre havia d´estar al tanto de no trepitjar-lo, ja estava tan acostumada a caminar per casa d´aquesta manera que m´he trobat tan estranya aquests dies... L´estic anyorant molt hi han tans moments en que hi penso com si encara hi fos...

Gràcies novament a totes, un petó ben fort :-()-)
Imatge
Roger, ets la nostra alegria!!
Avatar de l’usuari
soleilua
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2568
Membre des de: dv. jul. 16, 2010 4:42 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: soleilua » dt. juny 07, 2011 4:38 pm

Maruxa em sap molt de greu, és una situació que per desgràcia hem de viure molts dels que tenim animals de companyia...

jo com la heaven25baby tinc 4 gats, i no em puc ni imaginar el dia que no hi siguin.
osita
:: puça
:: puça
Entrades: 38
Membre des de: ds. oct. 17, 2009 11:51 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: osita » dc. juny 08, 2011 3:21 pm

Molts ànims guapa!
Clar que el trobaràs a faltar però era la millor solució perquè no patis.
Petons.
afx
:: puça
:: puça
Entrades: 15
Membre des de: dv. feb. 11, 2011 4:00 pm

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: afx » dj. juny 16, 2011 1:38 pm

Per als qui estimen als animals sempre és dur perdre el gat o la gata que ens ha acompanyat. A casa en tenim un de 21 anys, una de 20 anys, dos mes d'uns 7 anys, un de 10 anys que va morir, i dos de dos anys.

No hi ha res com dona'ls-hi amor, els de 20 i 21 anys de vegades sembla que s'hagin de morir i de vegades irradien felicitat.

Ànims, els gats es moren per llei de vida. 17 anys són 17 anys, no has d'estar trista.
Avatar de l’usuari
Irina
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3858
Membre des de: dg. feb. 11, 2007 1:20 pm
Ubicació: Irlanda

Re: Haig de sacrificar el meu gatet

EntradaAutor: Irina » dl. juny 20, 2011 11:38 pm

Suposo que aquest es el preu que paguem quan volem tenir animalons, tot s'acaba... Pero crec que tenen molta sort de trobar gent com nosaltres! els meus dos gats son recollits del carrer (be, diria que em van trobar ells a mi) i els ha tocat la loteria! El dia que marxin deixaran un gran buit, pero hauran viscut sent els mes felic,os del mon.
Segur que el teu gat ha estat com un rei amb tu i vas saber veure quan parar el seu patiment. Tandebo les persones tinguessim aquesta sort.

Torna a “Off-topic”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::