Ovodonació

[BLAUCEL]

Felç dia de la dona!

Sil: molts anims, jo estic una mica com tu...aquesta és la ultima oportunitat i sino surt be llavors si que haure de pasar el dol....pero pensem que tot anira be, paset a paset no avancem...q encara tenim temps per lluitar.
T'entenc pq la meva parella tampoc vol pensar en el tema de donant d'esperma, ho portaria fatal, vam quedar q fariem 1 ovo i sino funcionava aqui ho deixariem, q despres de 5 anys, 1 perdua de bessons i 6 transfers ja em patit prou...
Et comento per si et serveix: encara que al Silo li surti alguna cosa alterada, que normalment es la cadena simple o la cadena doble, en ppi es pot reparar amb una dieta per a ells q consisteix en treure cafeines, xocoaltes, teines i alcohol. i amb unes pastilles de curcuma i piperina. igualment crec q ho vaig comentar que ara per el tema de la doble cadena, que abans havies d'anar a a donat pq no hi havia massa solució ara hi ha una tecnica nova q es diu fertile chip. Jo us recomano que aneu al cimab, q es on fan la prova, o on la clinica l'envia i a veure que pasa...esperem que no tingui res.
Jo estic fent acupuntura ara, jo t'ho recomano, aixo si, la dieta es estricta, no se si en el meu cas mes pq tinc endo, pero res de gluten ni lactosa ni sucres, tot eco, molta verdura bullida, poca amanida, tot el mes natural posible i fora carn vermella...i tb m'ha donat suplments varis per millorar, omega 3, curcuma, herbes xineses...
Com veus anem amb tot, esperant tb unes proves adicionals de coagulacio i revisant q tot estigui be. tindrem els resultats el 26/03 aixi q a esperar....
Hera: ja has pres la decisio? com estas?
Mavic: doncs aixo ho tens en breu! en 3 setmanetes tens els teus petitons.
Cigonya: quan us donen els resultats? ja ens diusss. Doncs jo la veritat q no se q farem...el q si tinc clar es que a la familia directa no ho direm, al menys ara, si despres tot va be potser...i clar penso, q si l'entorn ho sap es injust q ell/a no tingui la informacio...`pero tb crec q potser no es necesari...total q no se jajajaj
MIpumky: com et trobes?? dilluns eco?? aixxx q beeeeeeeeeeeeeeee una abraçada

segur q em deixo a alguna, perdoneu...

una abraçada per totesss

[Gia]

Bones noies!
Fa temps que us llegeixo, però encara no havia escrit mai a ovodonació.
Ara us fotré un rotllo gros,però necessito desfogar-me i crec que vosaltres em podeu entendre O dir-me si veieu normal el que m'ha passat.

Tinc un nen de 5 anys per fiv. Jo estava bé i el problema semblava ser del meu home que tenia poques formes normals.
Al cap de 2 any i abans d'anar a buscar el germanet es va operar de varicocele. L'espermiograma va millorar molt! I ens van enviar a IA. En vam fer 2 i res. I l'any passat 3 fivs i també res. Resulta que ara són els meus òvuls! Tinc una reserva ovàrica de 3'4 però són de mala qualitat. Fecunden bé però es van morint i No arriben a blastocits.
Per això vam decidir anar a ovo.

Vam canviar de clínica, però seguint amb el mateix metge. La primera visita amb la biòloga ens va agradat molt, jo encara estava una mica tova i semblava bastant empàtica. Ens va fer emplenar un full amb el nostre fenotip i ens va fer una foto. Vam decidir que fariem el matching i ja va començar a buscar donant. Va dir que trigaria uns 2 mesos. Fins aquí tot bé.

Al cap d' un mes i mig la infermera em va trucar i em va dir que l'endemà feien la punció a una donant que anava per una altra parella però que si feia més òvuls (8 més que son els que havíem comprat) anirien per nosaltres. L'unic que tenia en comú amb mi era l'alçada i el grup sanguini. Al final no va fer prous òvuls i la infermera em va trucar dient que en 15 dies O 3 setmanes tindrien a punt una altra donant i que nosaltres ja erem la següent parella de la llista de receptors. Ah! i que si la següent donant feia alguns òvuls de més també ens el donarien.

En tres setmanes em va venir la regla i vaig trucar per si la donant estava a punt, Començar-me preparar. Em van dir que la donant que tenien s'havia fet enrera i que no en tenia cap per mi.
Al cap d uns dies (dijous passat) em truca i em diu que divendres hi anava una noia per fer-se l'anàlisi de les recessives i que lligava amb mi. Que havíem d'esperar 20 dies pels resultats.
Aquest dimarts a la tarda em torna a trucar i em diu que l'endemà fan la punció a la meva donant. I pregunto si ja tenen els resultats d'aquesta noia! I em diu que si, que a vegades els laboratoris tenen menys feina i van més ràpid i que en aquest cas, aquesta donant no tenia cap alteració cromosómica i això també accelera els resultats. Li pregunto si em pot dir com es la donant i em diu que és morena (jo sóc rossa) ulls mel (els tinc blaus) i més baixa i un pèl més grassoneta que jo. Ah sí, el grup sanguini és el meu.
Em vaig quedar una mica descolocada pero en aquell moment pensava que el matching estava bé . Vaig haver de païr una mica que la noia no s assemblés en res a mi. Renunciem a la genética pero a tot arreu et diuen que busquen una donant que s'assembli el màxim a la receptora.

Ahir quan el meu home va anar a deixar la mostra per fecundar en fresc li va preguntar a la biòloga si la noia s'assemblava en alguna cosa en mi i li va contestar, una mica seca, que l'important era que fos compatible genèticament i que no podien anar a buscar el detall, que
això era il·legal. Il·legal??? El detall??? Home! Això ja ho entenc! Però és que la donant i jo ens assemblem com un ou i una castanya! I no era el que ens van dir a la primera visita ni el que vam signar! I que la donant també tenia alteracions cromosomes! Que era impossible que algú no en tingués!

Com que estava molt nerviosa vaig trucar al metge i li vaig dir que no entenia moltes coses. Ara hi ha donant, ara no, ara sí i no s 'assembla en res...i em va dir que aquesta donant anava per una altra parella que per motius personals no va poder-ho fer i que com que el matching quadrava ens l'havien assignat a última hora. Crec que això ens hi podien haver explicat d'entrada,, no inventar-se històries i prendre'ns el pèl.

Avui m'ha trucat la biòloga i m'ha dit que de 8 òvuls que haviem comprat (no n'ha afegit cap com m havia dit la infermera) n'han fecundat 4. Ara hem d'esperar quants arriben a blastos, pero que ja indica que aquests òvuls no són per tirar coets. Ells ens garanteixen 2 blastos de bona qualitat. Si no hi arriben ens buscaran una altra donant.
El que passa és que ja no confio en aquesta gent
Estic molt empenyada...
Dilluns sabre alguna cosa més.

Sento aquest rotllo pero ho necessitava!
Merci

[alaska]

Hola a totes!
MiPumky: l'enhorabona! Me n'alegre molt!
Hera: ja has decidit si posar-ne un o dos?
Sil i Blaucel: entenc q aquest procés crema i q quan passes a ovo ja et sembla q és l'última opció i q si això falla no queda res més. Sempre hi ha opcions, inclús més enllà de l'ovo, però és molt difícil decidir fins on podem arribar.
Gia: en el teu cas, si aquesta no ix bé (esperem q sí!) jo canviaria de clínica pq no em sembla seriós el q estan fent, jo tampoc em fiaria d'ells. I una volta acabes amb ells, siga amb bon resultat o no, la reclamació la posaria ben grossa. Per cert, quin centre és? Perquè no es mereixen massa bona propaganda. Jo et recomanaria IVI, a mi em van semblar molt professionals i pel volum de donants q tenen no crec q et trobes amb situacions com aquestes.
Disculpeu la resta... Escric des del mòbil i de memòria.

[Cigonya]

Hola boniques!!

Mavic que bé que tingueu clinica. Ja aniras informant. Nosaltres no ho direm a ningu. Faci el tractament que faci no tinc ganes de sumar la presio que qui ho sap esta ilusionat esperant, a mi em neguiteja i em genera presio de que ha de funcinar. He decidit qu evull estar tranquila.

Mipumki ens serveixes d,inspiracio per veure que tot es possible. Suposo que deu ser una sensacio molt maca. I ho sera mes quan li puguis escoltar el cor. Disfruta el maxim!! Pasare pel post de probes per aixo de lendocrina que segur que aprenc coses.

Sil Blaucel com us entenc. Jo crec que tambe es la meva ultima oporttunitat. Cada tractament es una llosa i tot plegat pesa molt. Espero que la sort de la cigonya ens acompanyi a totes tres.

Gia que fort aixo que expliques. Sembla mentida com fan negoci tan a saco alguns llocs. I a sobre amb mentides perque si des del principi ho expliquen tal com es tu pots decidir si vols o no, pero almens inspiren confiança. Jo faria com l,Alaska i cambiaria de centre. Ja diras on has fet el tractament, que no es merixen cap propaganda positiva. Informans de com acaba tot.

Mode ego: totes les probes estan be. Ara tocara visita i començar a planificar.

Que passeu un bon cap de setmana! Petons per totes!

[manyaga]

Hera bonica, que vas decidir al final? Te'n has posat un o dos?

Cigonya, bravo per les proves! Ara ja us podeu posar en marxa!
Sobre dir-ho al cigronet, nosaltres ho vivim de forma molt natural això de la ovo, així que li direm des de sempre, bé, quan sigui el moment li explicarem amb un conte, fins i tot m'agradaria fer un conte amb la nostra història, això ja ho rumiaré, i ho viurem com la cosa més normal del món. Entenc que hi hagi gent que prefereix no dir-ho, la societat encara no ho ha normalitzat i fa que les parelles que hi recorren no es trobin còmodes explicant-ho, jo no ho vaig publicant als 4 vents, però ho sap tot el meu entorn, perquè penso que no me'n haig d'amagar, que la meva nena és meva perquè sense mi hagués sigut un òvul perdut en una regla, i que jo li he donat la vida. I si algú amb una ment estreta pensa el contrari, la veritat és que em rellisca força :) Tant si ho dius a l'entorn com si no, penso que el millor per la criatura és saber-ho, perquè sinó, si més endavant se'n entera, crec que ho pot viure com un engany, almenys jo ho faria, si ara me'n enterés que vinc d'ovo, quan tota vida he pensat que porto la genètica de la meva mare, em sabria molt de greu, no per no portar la seva genètica, sinó perquè els meus pares no em van explicar la veritat, i pensaria, que tenia tot el dret a saber-ho.

Gia! Ja sé el teu cas de primera mà (la gia i jo ens coneixem i fa temps que compartim experiències i misèries d'infertilitat! jajaja), m'agrada veure que t'has animat a escriure en el post d'ovo que segur que t'hi sentiràs molt a gust i totes t'ajudaran molt en aquest procés. Sobre la clínica aquesta d'impresentables, com diuen ja els pots nombrar perquè si fan les coses d'aquesta manera, millor que si algú t'he pensat anar-hi busqui altres opcions.

Sil i blaucel, us entenc perfectament amb això de que és la última opció, jo també tenia la sensació de que havia recorregut tot el camí i que si aquesta opció també fallava, ja m'acostava al final, i era el que més m'aterrava, arribar al final sense poder ser mare. Feu tot el que pugueu, acupuntura, menjar sa..i espero que com moltes que ja ens hem anat acostant al moment de dir prou, ho feu amb panxulina

Mipumki, com estàs? Vés explicant com va el teu cigronet

Mavic molta sort, el 26 és ja!

Bon cap de setmana precioses

[Hera13]

MANYAGA!! Una nena! Que guay, efectes retardats, però no ho havia llegit encara, com estás? tot bé?
BLAUCEL- t'admiro!! això es força de voluntat, molt bé, potser hauria d'haver fet tot això, pero bé, ja és tart, tant de bo et vagi genial! Els resultats de les proves aviat, no? Crec que totes em passat de moment aquest que diu la Sil també de mai ser mare, jo vàries vegades de fet, és un sentiment normal i més en la nostra situació!
MIPUNKI-- Has fet eco? T'entenc amb el tema prudència, jo també anava igual, de fet tant que no vaig disfurtar ni un dia del tema, et diré que penso que potser em vaig reprimir tant que no vaig disfrutar gens d'haver.ho aconseguit... És com si mai hagues passat!! Felicitats un altre cop

MAVIC, Benvinguda a ovo! Aqui estaràs ben mimada, totes són uns sols... tot que sembla que si hi ha sort estaràs ben poquet!, 26 és ja mateix i a final de més ja estaràs en beta espera... Molta sort! Ja ens dirà quants embrionets tens!
SIL , tant de bó et surti tot genial, trobo que fas molt bé de fer un altre intent si tu sents que ho has de fer, la realitat és que un dia o altre hem de marcar un punt final però com dius ets tu la que has de posar aquest punt i si no sempre et quedaria el rotllo aquell de... i si... Et desitjo tota la sort del món quan comencis, si jo anés una mica sobrada, també hagués fet algun parón, no et puc aconsellar gens sobre teràpies ni menjars sans ni res d'això perquè sóc un total desastre i no em cuido gens...
DALILALA. Pel que he llegit, portes molt de temps en aquesta lluita, veig q has passat a ovo fa relativament poc... Aquí hi ha mooolts positius, de fet de les veteranes (a ovo) només quedem la Sil i jo, que em passat una etapa de no massa sort, però ja voràs com funcionara i quan ho aconsegueixis el menys important serà si és a ovo o a fiv o a ia, t'envio molts ànims i q el nou camí et porti moolta sort!
CIGONYA. Sobre tema explicar, nosaltres no ho hem explicat a ningú, ni tan sols s'imaginen ni de conya que estem en ello, no saben res de res, només una amiga intima que també va passar per això fa un parell d'anys q a part de saber el que es, té la mateixa edat q jo, si algun dia aconsegueixo temir perque, si no canviem d'opinió de moment no tenim intenció d'explicar res, però mai es sap... Sobre la marxa... Guay que les proves bé.
APOLONIA, on pares? Respira per aquí i digues com va tot... Gràcies per posarte el meu lloc, ha sigut un pal decidir...
GIA, el que expliques em sembla una absoluta bogeria, jo també canviaria si aquest no anés bé,és tot raríssim i mai m'he trobat amb res semblant, tens raó d'estar com estàs perquè em sembla fortíssim, espero que et vagi molt bé, he al·lucinat llegint el que has posat! Que els donin pel sac! Invertim molta pasta i molts sentiments perquè et vinguin amb vacil·lades d'aquest tipus i si tracten així a la gent, no mereixen fer la feina que fan...
Et desitjo molta sort, i aqui estem perquè expliquis el que et doni la gana!, ja ens explicaràs que tal si arriben a blastos o que...
Dawn18,no se sap res de tu, espero que tot bé, ja diràs!
Alaska! quin cami més llarc...
MODO EGO
Primer de tot gràcies a totes per les vostres opinions sobre el meu dilema d'un o dos, la veritat que més que una decisió ha sigut un rampell, com vaig llegir un dia, "una decisión es el momento en que uno se cansa de pensar" doncs ha sigut algo així...
Quan l'embrióloga va dir, al final que? i jo vaig dir... Els 2!
Doncs si, dos... ara si que sí que aixó s'acaba, no hi han ni més oportunitats ni mes embrions, ni més diners, ni més temps, ni més res!
Va ser dijous per la tarde, per tant porto dos dies en beta espera, l'última beta espera nenes! Que fooort eeeh! El meu camí arribat fins aqui! Ara si que está tota la llenya al foc.... Toca esperar que un es quedi amb mi i s'agafi ben fort... aviam si aquest cop faig pipi test o no... de moment amb la calma que és molt aviat.

Bon cap de setmana a totes les valentes d'aquest foro i de tots!

[Arya82]

Jo ja sóc mare, però vaig passar molt temps per aquí i m’agrada llegir-vos i saber com aneu.

Blaucel, la sensació que és l’última oportunitat jo també l’he passada i és molt dur. Però de tot cor desitjo que et passi com a mi, que l’última oportunitat és va convertir en la meva filla.

Gia, això d’aquest centre no té nom. Jo he passat per una ovo, una doble donació i 3 adopcions d’embrions i en cap d’elles m’he trobat amb coses d’aquestes. No sé quin centre és, però fuig d’aquí! Vosaltres sou els clients i vosaltres pagueu, no sé com s’atreveixen a fer coses d’aquestes, la veritat.

MiPumky, enhorabona!!!

Hera, molta, moltíssima sort!

No sé qui preguntava per temes d’alimentació (us he llegit una mica en diagonal i ara no me’n recordo) però jo el que vaig fer abans de la doble donació va ser mirar-me les intoleràncies alimentàries. I vaig flipar pq em van sortir un munt de coses: blat, toooots els lactis, ametlles, ous... I abans de fer el tractament vaig estar uns 3 mesos fent una dieta estricte sense aquests aliments. I a part de trobar-me mil vegades millor, vaig obtenir el meu primer positiu i l’embaràs de les meves bessones. Després en la resta de tractaments, no vaig ser tan estricte (m’encanta el formatge i em mata no poder-ne menjar) però feia prou bondat, i sempre vaig veure positius. No sé si va tenir res a veure, però a partir d’allò vaig passar de no veure mai cap positiu, a aconseguir positius en tots els tractaments. Així que jo us ho recomano, no hi perdeu res!

Sobre dir-ho o no dir-ho al cigronet, jo també sóc partidària d’explicar-ho. És la seva identitat i crec que té dret a saber-ho. No voldria que un dia se n’assabentés i pensés que l’he enganyat. A més, els nostres pares i germans ja ho saben, no seria just que ella no ho sabés. Com la Manyaga, nosaltres també tenim la intenció d’explicar-li amb contes, o fins i tot fer-ne un amb la nostra història. De fet, he trobat una pàgina on em sembla que ho fan, però encara ho he d’acabar d’investigar.

Molta sort a totes, valentes!!

[Hope2018]

Hola noies!!
Nosaltres vam fer Fiv al 2014 i ara que ja en tinc 44, quan vam anar a descongelar el nostre embrió que ens quedava ... no va descongelar bé...
Tinc endo i un sol ovari a causa de l endometriosi, i total que això i l edat... cap a Ovo
Estic espantada i em sorgeixen mil i un dubtes que afortunadament llegir vos és un gran consol. Mil gràcies
Tinc una por que no he pogut trobar si heu comentat per aquí... la clínica em diuen que el 90% de les seves donants son Catalanes... no us fa por que tinguin ‘germanastres’ biològics i que no ho sàpiguen i es trobin... ?
I una altra cosa, què faríeu? Ens ofereixen 12 òvuls congelats o el que surti de frescos?
Aixx gràcies d avançada!! Ànims i petons a totes !!!

[Dawn18]

Hola boniques!!
mare meva, quan moviment! no sé si em recordaré de contestar a totes les que vull, a veure ho intento....
A les noves en general, benvingudes. Jejeje fa gràcia dir a les noves, quan total jo només hi sóc des de principis d'aquest any, però ja ho veureu que realment hi ha molta rotació per aquí perquè les taxes d'èxit són molt elevades.
Manyaga que bé que tot vagi bé, una nena
Mipumky moltíssimes felicitats
Desitjo que tot et vagi molt bé.
Sil molts ànims, tan de bo les proves surtin bé i pogueu fer un altre intent.
Cigonya, molt bé que les proves hagin sortit bé, ja és un pas important! Sobre lo de dir-ho, jo també ho sento com una cosa que no vull que sigui un secret i que tindria dret a saber-ho el meu fill/a, el primer, i la familia i entorn, doncs aquells en qui confiem més. De moment ho saben molts pocs de l'entorn que estem en procés.
Gia, és molt fort això que expliques i molt indignant, no crec que us haguessin de tractar així sota cap concepte.
Hera, mooooooolta sort amb la betaespera Segur que l'última serà la bona i un dels dos esdevindrà el teu fill.
Hope, buf jo prefereixo no pensar en això que dius tu dels germanastres.... és que si comencem així seria un patiment constant, i ja tenim molts altres motius per patir. Desconec si anteriorment se n'havia parlat per aquí. I clar, no sabem com evolucionaran la ciència i les lleis, perquè això és impossible saber-ho, si que crec que hi hauria d'haver un registre de donants únic per poder-ho controlar millor. Però com t'he dit, prefereixo no escalfar-m'hi el cap. Entre frescos i congelats, nosaltres vam fer frescos, però tampoc vam preguntar gaire sobre altres opcions.
Mode ego: jo he tingut pèrdues i estic de baixa per amenaça d'abort i de repòs. Un pal, vaja, perquè tot anava tan bé. De fet, tot havia resultat molt ràpid i fàcil, a la primera ovo m'hi quedo, faig vida completament normal perquè el tractament no és gens agressiu, i ara patapam, la sotragada. Encara no sé si l'embaràs està seguint el seu curs o no, ho sabré demà quan em visiti el ginecòleg. Tinc la sensació que sí, crec que tot i el sagnat abundant no l'he arribat a perdre, de fet a urgències em van dir que el sac gestacional hi era i estava ben agafat, però aviat ho sabrem. Sé que hi ha coses molt pitjors, però la incertesa i la sensació aquesta d'haver aturat temporalment la meva vida pel repòs forçat és un pal, i tot i que intento no donar-li massa voltes al cap, tinc massa temps lliure com per no fer-ho...
Bé, una abraçada a totes i us seguiré llegint a l'espera de bones notícies!!!

[MiPumky]

Dawn, quin greu tot aixó que expliques!! Cuidat molt i a veure que et diuen demà!! Si, tot pot canviar de un moment per l'altre, és molt fort: Una abraçada gegant

Hera, que bé, ja està fet, ara a esperar i creuar els dits per tu, segur que lo que has decidit és lo correcte, si ha sortit del cor, Ara a esperar notcies!!

Gia, molt fort aixó de donant no,... jo vaig per donant d'esperma i és una mica diferent perque hi ha banc i és més fàcil, però vamos que jo no en fiaria gaire.

Sil , ja diràs com surt tot, una abraçada gegant!

Hope, a mi lo de la genética en preocupa, malgrat a la meva parella li preocupa menys i hem tingut les nostres diferències. Per mi es important que ho sapiga per varios motius, no sabem el futur com serà respecte a la genètica, per si s'entera ho podria viure com un engany, perque es una part de la seva identitat,... a més jo sóc psicóloga i penso que es negar-hi els origens al nen. Entenc que és un tema complexe, pero que cada vegada hi han més contes i maneres d'explicar-ho. Jo ho explica cada vegada amb més naturalitat, no estem fent res dolent, és una oportunitat que ens dona la ciència i en la epoca de les nostres mares i àvies no van poder.
Nosaltres de moment practicarem amb els nostres nebodets (tenen entre 5 i 6 anys) que ens estimen molt i si de aqui a un mes tot va bé, els hi direm que la tieta s'ha possat una llentieta de bebe i està creixent a la panxa, en sento molt millor dir-ho així que no pas, el tiet ha possat una llavor a la tieta, i estem tots dos d'acord.

Blaucel, com van les proves? Com aneu?

Manyaga, que bé una nenaaaa!!! M'encanta!! Ja et trobes millor, no?

Cigonya, Dalilala, Mavic, una abraçada!! No se si en deixo cap

Apolonia, començaves ja, no?

Mode ego: Avui eco, en principi tot correcte, però hem de tornar d'aqui a dos setmanes per comprovar que segueixi bé, aixx tot és esperar,... Estem contents però amb prudencia, es la primera vegada que tenim un positiu despres de 5 anys. De moment tinc alguns símptomes però en trobo més o menys bé.

[Apolonia]

Hola noies!
Entro per felicitar a la MIPUMY, fa molts dies que no entrava!
Jo també sóc del parer de no amagar a la criatura l'origen genètic. Ja veurem si arriba el moment com ho encaro.

A veure si a la nit llegeixo tot i us escric més.
Una abraçada!

[sil38]

Hola boniques!

Apolonia: com estas? tot bé? tens alguna novetat?

Hera: que bé, ja està!! em de crear els dits perque funcioni, jo tinc esperança. ja veuràs que tot va genial!un petonas!!

Mipumki: com et trobes? disfruta del momento i ja veuras quina emoció quan vegis com batega el cor!

Gia: no hi ha dret el que t'han fet, quina clínica es? com et trobes?

Hope: jo cada cop tinc més clar que ho aniré explicant a les persones que jo vulgui, perque pensó que amar-ho es aumentar el tabu d'aquest tema i no es res dolent, es un tractament com qualsevol altre. Peró aixó és una decisió molt personal.

Blaucel: com estas? a veire si arriba el 26 i ja tens resultats! anims!!

Manyaga: com estas? suposo que en un nuvol de felicitat, oi?

Dawen: com estas? tot be?

I la resta en auin punt esteu?

Jo de moment sense novetats, el meu cumple es el 27 de Març, faig 40 i el Silo vol esperar a fer-se la prova per si surt malament i no vull celebrar res. Aixi que fins el mes vinent no farem res.

petons totes!!

[Capgrossa]

Hola, boniques... Fa molt que no entro, i en tenia moltes ganes, per fi puc fer-ho amb calma.

Hera13, Mare mevaaaaa!!! Tinc creuats fins i tot els dits dels peus!!!!!

Sil38, me’n alegro que la malaltia estigui en stand-by. Quin patir amb els embrionets... Em sap molt de greu que no tiressin endavant.
Potser arribo tard a la resposta sobre donant compartida o no. El que sabem de la nostra donant és que ha donat dues vegades (i les dues amb èxit) de manera “exclusiva” per cada parella la vegada que ho ha fet (tot i que sembla una contradicció, m’enteneu, oi?). Nosaltres partiem de 10 ovuls, hem fet el tractament a IVI i no en podem estar més contents. Si vols més detalls només m’ho has de dir per privat i t’explico més.
Pel que fa a menjar sa, crec que el millor es fer fora els ultraprocessats i això no significa només el menjar preparat, per exemple, perque (crec que ja ho vaig comentar una vegada) fins i tot el pernil dolç o el de gall d’indi, que ens els venen com a super-sà, ho són, només heu de fer un cop d’ull a la llista d’ingredients. La nostra alimentació s'hauria de basar en verdures, hortalisses, fruites, llegums, fruits secs, ous, peix, carn blanca, poca carn vermella, iogurts i formatges amb uns 3 ingredients, cereals integrals... (Si busques Mi Dieta Cojea, Carlos Rios, Julio Basulto –entre d’altres- a Google, aprendràs molt )

Blaucel, ja has donat el tret de sortida, ja veuràs com tot surt bé Com va l’acupuntura?

MiPumky, Aiiii!!!!!! Moltes felicitats, preciosa!!!!

Dawn18, enhorabona pel positiu!! Yeah!!! Aquestes perdues acostumen a ser “normals” en RA. Jo mateixa vaig patir un bon ensurt i vaig estar tacant les setmanes 6 i 7 (un parell de vegades com si fos regla), va resultar un hematoma a l’uter. Tu fes repos i cuida’t molt, t’han pujat la progesterona? És el que acostumen a fer.

Dalilala, em sap greu que no hagis tingut sort, de vegades tot i tenir una bona reserva amb l’edat la qualitat ovocitària baixa, però afortunadament la ovodonació ens pot obrir les portes a la maternitat

Nessi2330, benvinguda. Ningú millor que aquí per entendre per tot el que passem

Cigonya, qué bé que les proves hagin sortit bé

Apolonia, ets una valenta per partida doble, i segur que treuràs forces per continuar lluitant

Pel que fa a transferir un o dos embrions, la meva doctora (suposo que per l’edat i les seqüel·les d’un problema de salud que vaig patir fa mes de 25 anys) tenia clarissim que només en posarien un, i quan buscàvem clínica fins i tot la dra que ens va atendre al Marqués (finalment ho vam fer a IVI) ens va dir que “els nens, d’un en un”.Tot i això estic segura que tenen en compte els antecedents de salut, l’edat materna i d’altres coses. I conec casos d’embrions C que han acabat en embarassos i nens sanets i preciosos, així que mai se sap on ens espera el nostre petitó o petitona

Mavic, moltissima sort en aquest camí, tant debó ho aconsegueixis a la primera

Gia, el que expliques és mooooolt estrany, ostres! A quina clínica estàs??? Fuig!!! Personalment no em semblen gens professionals. En el nostre cas van trigar una mica mes de tres mesos en trovar-me donant, però la doctora ja ens ho va avisar degut al meu fenotip. No sóc gens mediterránea: ulls clarets, pell blanqueta i cabell castany. En demanar-nos les fotos ens van dir que les enviés per mail, perque amb la cámara que ells tenien surtien foscos i era molt important que veiessin bé el color (això m’ho van recalcar unes 3 vegades persones diferents). Després, en la visita amb la psicóloga ens va dir (cosa que no m’esperava i em va sobtar, perque nosaltres anàvem a preguntar com i quan dir-li al petit) que la donant s’assemblava moltissim a mi, i fins i tot me la va descriure. Amb això et vull dir que evidentment no hi ha clons de nosaltres, però un bon equip médic s’assegura de buscar algú amb les teves caracteristiques físiques (a IVI és l’equip d’ovodonació qui s’encarrega de buscar la donant mes idónea per cada parella). Sigui com sigui: que tinguis moltissima sort

Hope2018, (crec que eres tu) pel que fa a dir-ho o no, en el nostre cas el meu home no ho tenia gaire clar, jo en canvi si. Per tot plegat vam decidir aprofitar la visita amb la psicòloga que entra en el preu del tractament d’Ovo a IVI. La veritat és que en vam sortir molt contents i va ser molt millor del que pensàvem. Li vam explicar a la psicòloga que nosaltres no ho hem dit a ningú a excepció d'una amiga i una familiar que també està en tractament, a ningú més, ni mares, ni germans ni res. La doctora ens va explicar que si el que volem és explicar-li nosaltres mateixos, és important “blindar” la informació i quan menys gen ho sàpiga millor; això evitaria qualsevol comentari desafortunat de cap familiar, i ens assegurem que nosaltres decidim com i quan dir-li. La psicòloga ens va recalcar que l’important pels petits és sentir-se estimats, i que un cop ho saben no li donen tanta importància com nosaltres ens havien pensat. La visita va durar gairebé una hora, que va donar per molt. La nostra idea és dir-li que així com hi ha gent que necesita sang, o un cor o un ronyó, la mama necessitava una cel·luleta que a una altra dona li sobrava, i que amb ajuda del papa i el metge va arribar ell/ella.
Un altre tema és, com ha explicat la Manyaga, explicar-ho obertament. No estem fent res de dolent, i si l’entorn és més obert em sembla una opció fantàstica. Malauradament al nostre voltant hi ha gent (familia del poble del meu home) més cap quadrada, i que deixaria anar més d’una perleta, i això no ho voldria per res del mon.


I ara mode ego: el 14 de febrer ens tocava el triple screening. El risc de patir cap síndrome va sortir “baix”, però van detectar al nostre petitet o petiteta “ductus venós revers”, que vol dir –més o menys- que una de les venetes que comuniquen el seu cor amb el cordó umbilical tenia el fluxe sanguini al revés. Com que la resta de marcadors sortien bé, ni la dra que ho va veure, ni la matrona li van donar gaire importancia i ens van dir que segurament era inmaduresa fetal, però tot i així ho havien de controlar i li havien de fer un ecocardiograma. La semana passada li van fer (hi havia quatre metges!), però el mosso (o la mossa) no deixava de moure’s i els hi posava els bracets davant del cor, que li media 8mm. El poc que van poder veure ho van veure bé, però necessitaven mirar més coses, i li tornen a fer un altre ecocardiograma el dia 20 d’aquest mes. Jo sento que el meu petit/petita està bé, però no sabeu les ganes que tenim de sentir la confirmació médica... buf. Per una altra banda m’han detectat diabetes gestacional, però la veritat és que aquest tema no em preocupa gens. Mirarem de controlar-ho amb la dieta i esperem que funcioni.

Ara mateix estic de 16+2, quatre mesos... mare meva, de vegades encara em costa de creure i em sento PRIVILEGIADA per haver-ho aconseguit al primer intent d’ovo.

No sabeu com m’alegren els vostres possitius, i a les que us està costant una miqueta més us envio un munt d’energia positiva. Heu d’estar orgulloses de les forces que us mouen en aquesta lluita, encara que de vegades sembla que ens en quedem sense.

Espero poder entrar més sovint, però us aniré llegint tot i els silencis.

Mil petons per totes

[Venus32]

Hola boniques!!!!

Us he llegit a totes, però serà impossible contestar a totes perquè no m'he fet xuleta i fa massa temps que us tinc abandonades...

Hera, quin pal tot plegat...desitjo de tot cor que aquesta sigui la definitiva i treguis un súper positiu! Et mereixes que aquests embrions es quedin per sempre amb tu!

Sil, quina ràbia lo dels 2 embris...Ara a fer les proves i a sortir de dubtes i agafar la propera amb les piles carregades, estic conveçuda que ho aconseguiràs, molts ànims guapa!

Moltes felicitats a les positives, capgrossa, manyaga, mypumki, dawn...Serà un camí preciós però sempre hi ha un petit neguit desitjant que tot vagi bé!

Les que heu decidit entrar al grup, us felicito i us desitjo que tingueu un camí el més curt possible fins al positiu!

Se que em deixo a moltes de vosaltres, però us llegeixo a totes i estic molt agraïda de formar part d'aquest grup tant empatic amb les altres!

Jo estic molt grossa, el diumenge cumpleixo 37 setmanes. M'han dit que la Berta ja està preparada per sortir. A veure com va tot...

Una forta abraçada valentes!!!

Salut!!!

[Dawn18]

Hola valentes!
Mipumky: que bé que l’eco sortís bé! Cal ser prudents sí però segur que aviat podeu destapar el cava, que després de 5 anys ja us toca!!!
Sil: doncs desconnecta i descansa uns dies, celebreu bé el teu aniversari i tan de bo després pogueu tornar al lio amb uns bons resultats.
Blaucel: molta sort el 26 amb els resultats!!!!
Capgrossa: gràcies per les recomanacions de webs sobre alimentació. Jo faig el que puc, a casa mengem més o menys bé però hi ha moltes coses que m’agradaria millorar, apuntaré idees d’aquestes webs per anar fent a poc a poc, que tot de cop em pot agafar una sobredosi de salut
I gràcies pels ànims. No m’han pujat la progesterona, estic amb 400 mg cada vuit hores des del positiu, o des d’abans ara no ho recordo. Efectivament, a la eco d’aquesta setmana es va veure l’hematoma, i la veritat és que el gine no li va donar gaire importància, ja em va dir que és força normal, un descans molt gran.
Quina coseta això de l’ecocardiograma que expliques, tant petit... Ànims amb la repetició de la prova, tan de bo us confirmin que tot està bé i pogueu respirar tranquils.
Venus: moltíssima sort amb la recta final!!!!!!!! I que arribi quan hagi d’arribar!
Per part meva, això, la visita va anar bé, han confirmat que hi havia un hematoma i que l’embaràs segueix endavant i al seu lloc. Però l’embrió és una mica massa petit. Total que la setmana vinent nou control i a esperar la confirmació de que tot estigui evolucionant bé. La veritat és que quan veig que els doctors són prudents i em diuen “bé però” no puc evitar espantar-me una mica i ser extraprudent jo mateixa, però en fi setmana a setmana anirem veient. Però de moment, segueixo de baixa i a agafar-m'ho en calma.
Una abraça a totes les que esteu per aquí

[Hera13]

Hola a totes les meves princess lluitadores!
No tinc xuleta i estic al mòbil, així que em perdonareu per les faltes i no personalitzar del tot.
Dawn, m'en alegro que el teu petit segueixi bé i batega'n amb força, el pot petit esta la bona confitura, molta sort
Veeenus! Quina ilu llegir.te, que guay que ja estiguis quasi a punt, al llegir-te m'ha fet recordar que jo ara estaria mes o menys com tu... Capricis de la vida! Moltes felicitats, mooltes gràcies i no desapareguis
Capgrossa, gràcies per creuar els dits dels peus, només per lo difícil que és ja mereixes la meva admiració! Jeje A veure si serveix d'alguna cosa...
Sil! Ara ho entenc tot! Els nostres aniversaris son molt seguits... Jo no dic quan perquè no sigui que ho recordis i us doni oer felicitar-me, no porto gens bé el tema... Ni li tinc carinyo el dia, peró així som tot foc! Tot temperament, tot ja! Molta sort carinyet! Disfruta aquests dies!
Mipunky, ánims! Segur que anirá bé, et toca i si toca toca i punto! Disfruta el moment!
Hope! M'ha fet gràcia el que poses de les donants,.de.fet, jo si ho havia pensat, de fet tinc una amiga que té un nen per ovo i a vegades fen conyes li he dit, t'imagines que jo tinc una nena i es lia amb el teu fill i son germanastres? La veritat no li he donat masses voltes, amb la feinada q porta aconsseguir un bebecito, no tinc temps! Jajaja No tinc ni idea de com ho deuen controlar...
Blaucel, mooolts ànims, totes tenim por de no ser mares, per aixó edtem aqui, i totes em pensat aquestes coses! Has de ser positiva, tens temps i això es bo, molta sort bonica.
Manyaga, com va la panxulina? Abraçada!
Mavic,Cigonya,a totes! Abraçada!
Jo segueixo esperant el dia 0 per bé o per mal ja sabeu que ara si que si és la resposta el reste de la meva vida!
Tinc 0 símptomes...0, intento no pensar, queda poc!
Ainsss... Veurem que ha decidit la vida per mi! Bon finde a totes!

[Hope2018]

Mil gràcies a totes per les respostes! I enhorabona pels positius!!
Aquesta tarda tenim hora amb la Biologa, tenen una donant que s ajusta al que vam demanar, que hagués donat ja algun resultat positiu en un altre procés o que ella mateixa ja sigues mare. Són 10 òvocits congelats. A veure què ens expliquen... quins nervis.
Nosaltres pensem que li direm, poc a poc suposo i quan pugui entendre alguna cosa! I sí, com deieu, perdoneu que sóc al mòbil i no veig el nom, ‘blindar’ la info, que el nen/nena sigui si pot ser el primer en saber ho.
L altre tema, el dels ‘germanastres’ de proximitat... sí que em ratlla... tot i que hauria de ser el de menys... ara més aviat hauria d estar pensant si això pot prendre forma ja després de Setmana Santa!!!! Ufff quins nervis!!!
Gràcies noies i molta molta força!!!

[BLAUCEL]

hola preciosess
estic des del mòbil aixi q avui personalitzare poc.
He estat força desconectada la veritat q l'altre dia m vaig qdar glaçada amb l mort d'una companya del fòrum...bufff
Hera: aquesta serà la bona. Molts ànims i energia positiva.
aquestes panxulines més. grans o petites ànims i a gaudir!!
SiL com estàs? Un petonas enorme
i mode ego: estic trista. Les analítiques No han sortit del tot bé. Encara haig d'anar. Però les natural killers Stan altes, el tema de plaquetes ha sortit força desviat cosa q mai havia passat i algun valor més. Espero q no sigui greu i tingui solucio ràpida pq vaja tela...anirEm la setmana vineNt i ja us explicaré.
alguna ha tingut les NK altes??
petonsss

[manyaga]

Blaucel, jo també vaig quedar glaçada amb la mort de la PetitPrincep, sempre la recordarem com una valenta lluitadora
Entro un moment per contestar-te tema NK, jo vaig anar a la dra immunologa de Madrid i em van sortir altes. Em va fer repetir analítica ja que si el cos està en "defensa" per algun refredat o altre cosa sortiran altes, i es volia assegurar. Vaig repetir analítica quan vaig estar segura d'estar al 100% i van sortir bé. Ànims bonica i espero q tingui fàcil solució

Hera quan tens la beta?? Penso en tu i t'envio tota l'energia positiva del món perquè s'enganxi un embrionet ben fort, t'ho mereixes

Entro un altre moment i personalitzo més. Una abraçada boniques!

[MiPumky]

Holaaa!!

Entro ràpidet!!

Hera, molt bé, no t'amoinis en aixó dels simptomes, jo tenia algun simptoma però aixó es relatiu, hi ha dones que no en tenen i es queden embarassades. Ja ens diràs!! Una abraçada enorme!!

Blaucel, aixó de les natural killers jo no me l'ho fet, però tinc entés que si tens un refredat, baixa de defenses,... pot sortir el resultat alterat. Ànims!!

Jo també he lleguit lo de la PetitPrincep i m'he quedat de pedra, l'havia lleguit alguna vegada i tenia un blog i tot, ufff,... sense paraules.

Dawn, que bé que sorti tot bé, ánims que a vegades hi han ensurts d'aquest i després tot segueix endavant.

Capgrossa, ja ens diràs lo del ecocardiograma, está clar que el patiment segueix, a veure si a la propera s'hi deixe veure el cor, ja diràs.

Manyaga, que tal, com vas? Ara molt millor, no... ja estàs a la meitat,... qui ho diria,... Una abraçada!!

Sil, com aneu? Ja ha passat el teu cumple? Una abraçada enorme!!

Espero no deixar-me ningú

Mode ego, jo estic encantada, tinc algun simptoma pero vamos res incapacitant. El dilluns eco i a veure si sentim el cor i ens donen l'alta a RA.