Reproducció Assistida (infertilitat sense causa aparent)

[buscantserpapis]

Hola a nois/-es!!!

He trobat aquest Fòrum i he pensat exposar el meu cas aviam si hi ha algú en la mateixa situació que la meva parella i jo.
Nosaltres som una parella jove, jo tinc 30 anys i el meu xicot 37. Portem 2 anys buscant un bebé. Jo fa molts anys que no prenc pastilles anticonceptives (5 o 6), utilitzavem el preservatiu.

Quan portàvem 1 any i mitg vàrem decidir comentar-li al nostre ginecòleg. Aquí va començar tot el tema de proves, tant per mi com per a ell. Les proves van sortir bé, és a dir, tots dos estem bé.
Hem estat 9 mesos prenent jo OMIFIN i ell ANDROMAS, sense resulats positius,....
Conclusió pel part del ginecòleg: Infertilitat sense causa aparent.

El pròxim pas ja és la reproducció assistida. La setmana que vé tenim la primera visita amb la ginecòloga al Centre de Genètica Girona.

Alguna de vosaltres s'ha fet el tractament allà? Alguna parella amb el mateix cas que nosaltres, amb infertilitat sense causa s'ha fet una FIV amb resultat positiu?

Estic feta un mar de dubtes,.....

Bé, merci per abançat!

[Ally83]

Hola maca!

Hi ha molta infertilitat que no en saben la causa, el nostre primer diagnostic va ser aquest, llavors jo tenia 31, finalment amb l’analitica de l’antimulleriana va venir el diagnostic i el perquè “baixa reserva ovarica”. Això no ho vem saber fins que varem arribar a la clinica de fertilitat, el meu gine només va mirar hormones del 3r dia, histerosalpigrafia i espermiograma.

Hi ha molts casos que no troben mai el perquè i amb una inseminacio o fiv es queden sense problemes, així que el meu consell es que aneu a una clinica de fertilitat i us deixeu portar x la ciencia, de moment el vostre pronostic és bo!!

[buscantserpapis]

Gràcies per respodre'm!!!

Ostres em dones molts ànims!

Aviam què ens diuen la setmana que ve....ja aniré informant!

[rkl2014]

Hola!
Dir-te que en el nostre cas, també va ser infertilitat sense causa...I a hores d'ara, encara tenim dubtes. ( jo 34 I ell 36 en el seu moment )
Vam anar al Gidona a fer el primer tractament.

Amb el pas per les diferents clíniques ( que per descomptat no serà el teu cas, et desitjo molt ) van fent proves I descobrint coses. En el meu cas, un tema de coagulació. Amb medicació I tractament, 4 anys després, hem pogut tenir dues nenes precioses que ara tenen quasi tres mesos... ( sembla mentida pro ja ni.m'enrecordo dels tractaments...se m'està esborrant..jijij )

No tothom tarda tant, eh? Com diu.la companya, molta gent fa FIV I es queda a la primera I mai saben pk va fallar el sistema "natural"... o sigui que aneu ben tranquils I penseu que tot anirá bé. Al principi es fa incòmode medicalitzar un tema tant bonic com la concepció...pro val la pena si és per tenir els teus fills en braços.

Molts ànims!!
Amb afecte
Rkl

[buscantserpapis]

Bones rkl2014 !!!

En primer lloc donar-te la enhorabona per les vostres dues nenes!!
Moltes gràcies per aportar-me el teu cas.

Tens tota la raó, es fa pesat el fet de medicalitzar un tema tant bonic com la concepció,.... però bueno, tot sigui per ser feliços i arribar a complir el nostre somni.

Gràcies!!

[miri75]

Buscantserpapis, no saps com t'entenc. T'explicaré el meu cas per si et pot ajudar.

Nosaltres després de 8 anys intentant-ho i sense aconseguir-ho vam acudir a una clínica de RA. Donades les nostres edats, ara ja en tenim 42, ens van recomanar directament anar a FIV. Ens van fer analítiques complertes a tots dos i al miro75 un seminograma, tot correcte, jo amb una antimulleriana superbona, ell amb els bitxets correctes. Tot perfecte, cariotip i tot el que ens van mirar. Avui en dia, encara desconeixem quina és la causa de la nostra infertilitat.

Després de donar-li molts tombs, a l'abril vam començar el tractament. Em van extreure 9 òvuls, dels quals 5 eren madurs, 4 van fecundar. A l'abril en van transferir 2 a dia 3 (tipus A i B). Resultat negatiu.

Vam voler deixar passar uns mesos i poder gaudir de les vacances. El tractament és una despesa molt gran per la nostra economia, imagino que per la de totes les parelles. Així que aquest setembre vam anar pels dos embrions que teníem congelats (eren blastos de dia 5, tipus B i C). I mira, ara estic ja de 12 setmanes, un d'aquests embrionets es va aferrar a mi.

A hores d'ara no canto encara victòria. Jo m'ho estic prenent tot com una cursa de llarga distància, durant la qual he d'anar saltant molts obstacles i cadascun que supero és una dosi d'alegria. Encara em queda molt per arribar a la meta, però crec que hi arribarem. Avui encara em pregunto perquè no ho vam aconseguir de forma natural, potser no ho sabrem mai. Però això tant se val si al final aconseguim tenir un nadó sa als nostre braços.

Costa prendre-s'ho amb calma, perquè desitgem molt tenir fills, i necessitem respostes, que de vegades els metges no poden donar-nos. Jo m'he torturat molt intentant buscar el perquè.

Espero que els metges puguin ajudar-te i aconseguiu el vostre desig. Una abraçada ben forta.

miri75

[Mcal85]

Hola buscantserpapis!

Jo en principi també es infertilitat sense causa aparent ja que encara que tinc la reserva ovàrica baixa diuen els ginecòlegs que soc jove (32 anys) i els meus òvuls son de qualitat. Per part de la meva parella tot correcte.

Portem 1 any i pico de recerca i res. Aquest es el meu últim cicle amb omifin+ovitrelle perquè el dia 18 de desembre tinc primera visita a Sant Joan de Déu de Esplugues per veure el tema de la Inseminació.

Segur que ho aconseguirem! ànims!

[buscantserpapis]

Hola Mcal85!

Ostres, molts ànims per vosaltres també !!!

Moltíiiiisima sort!!!

Ho aconseguirem, no ens rendirem.

[MiMi_M_T]

Hola noies...
volia demanar a les noies que han fet un tractament amb omifin, quants cicles vau fer avans de descartar? a mi hem van dir 6. i ja en portem 6 i nomes 1 amb ovitrelle que no va funcionar
Sabeu quants en podem fer máxim??

[Mcal85]

Hola! Jo he fet només tres perque m'han trucat de la SS i no he tingut temps de fer-ne més però se que el màxim son 6 cicles. Es veu que més pot ser contraproducent.
Abraçada a totes!

[buscantserpapis]

Hola noies...
volia demanar a les noies que han fet un tractament amb omifin, quants cicles vau fer avans de descartar? a mi hem van dir 6. i ja en portem 6 i nomes 1 amb ovitrelle que no va funcionar
Sabeu quants en podem fer máxim??

Hola!!

Nosaltres vàrem fer el tractament amb l'OMIFIN durant 9 mesos. El ginecòleg ens va dir que com a màxim 9 mesos, si no obteniem resultats per més temps que el prengués res de res .... i així ho vam fer.

[buscantserpapis]

Hola a tots!!!

Ahir vam anar a la primera visita amb la ginecòloga del centre de reproducció.
Vaig sortir una mica tristota, perquè enganayar-nos,.... jo em pensava que portant tots els resultats de les probes que haviem fet ja en tindrien prou i ja ens donarien el tractament a seguir, però no!

Ens ha demanat més probes: Anàlisis de genètica (Cariotip en sang perifèrica), tant per mi com per a la meva parella; anàlisis on demanden vàries hormones (per mi), analítica per saber el grup sanguini i serologies (per a la meva parella) i un altre seminograma. De toooot això hem de pagar l'analítica per al Cariotip (95€ cadascú) + el seminograma (155€), aquí ja em va caure el món,... vinga calers,.... bé ja ho teníem en compte,...pero buff!!!!!

Bé, un cop tinguem tots els resultats hem de tornar a visitar-nos amb la Dra. Font a Girona. I sembla que serà llabors quan ens dirà tractament.

Aixx!!!!Espero que s'hem passi ràpid la espera,....Sé que he de tenir paciència!!!

[Ally83]

Buscantserpapis, no saps com t’entenc... quina rabia tot plegat, xo no desesperis, si alguna cosa pots apendre és a tenir paciencia, els tractaments son complicats emocionalment, i pot ser que tinguis sort i et vagi tot bé a la primera, tant de bo!!
A mi em va ajudar molt una cosa; del teu futur fill o filla l’únic que pots escollir és el seu nom, així que la resta ja vindrà, de moment mentre l’espera es fa llarga...

[Gustineta]

Buscantserpapis el diagnòstic que us han donat és, tal com ja ha dit algú, per desgràcia, força habitual. La meva parella i jo érem d'aquests (i encara ho som segons la SS) i, és frustrant. També et dic, per la meva experiència, que hi ha vegades que es diagnostica "desconegut" massa de pressa. Personalment, cada cop hi crec menys, amb això de "desconegut".

Com et diu l'Ally, desesperis, respira fondo i endavant amb les proves! Quan et diuen que n'has de fer fa ràbia perquè penses "encara m'he d'esperar més? Si jo vull començar ja!", però pots girar-ho i pensar que és per saber més coses, per descartar i per encarar millor el tractament.
Nosaltres vam plantar-nos a una clínica de RA a finals de maig i entre proves addicionals (i això que ja en teníem un piló de fetes), vacances i el tipus de tractament que hem fet, fins la setmana que ve no tenim la transfer. Una altra cosa no, però aconsegueixes un màster en paciència.

Molts ànims, d'entrada no ho sembla, però el temps passa ràpid i d'aquí a no res ja veuràs que estàs a punt, amb totes les proves fetes.

Molts ànims!

[buscantserpapis]

Buscantserpapis el diagnòstic que us han donat és, tal com ja ha dit algú, per desgràcia, força habitual. La meva parella i jo érem d'aquests (i encara ho som segons la SS) i, és frustrant. També et dic, per la meva experiència, que hi ha vegades que es diagnostica "desconegut" massa de pressa. Personalment, cada cop hi crec menys, amb això de "desconegut".

Com et diu l'Ally, desesperis, respira fondo i endavant amb les proves! Quan et diuen que n'has de fer fa ràbia perquè penses "encara m'he d'esperar més? Si jo vull començar ja!", però pots girar-ho i pensar que és per saber més coses, per descartar i per encarar millor el tractament.
Nosaltres vam plantar-nos a una clínica de RA a finals de maig i entre proves addicionals (i això que ja en teníem un piló de fetes), vacances i el tipus de tractament que hem fet, fins la setmana que ve no tenim la transfer. Una altra cosa no, però aconsegueixes un màster en paciència.

Molts ànims, d'entrada no ho sembla, però el temps passa ràpid i d'aquí a no res ja veuràs que estàs a punt, amb totes les proves fetes.

Molts ànims!

Hola bonica!

Moltíssimes gràcies per les teves paraules.
Donar-te la enhorabona pel teu embaràs!

Si, ja ho pots ven dir, jo que sóc la persona més impacient, efectivament la vida m'ha posat una proba per superar i tindré un màster en paciència com bé dius....jejeje

[Gustineta]

Gràcies :), però encara no estic pas embarassada... ja m'agradaria ja, hahaha. M'han de fer la transferència de l'embrió el dimarts.

És normal sentir-se impacient, fa temps que busqueu. I a sobre, quan sembla que fa el pas i vas a RA... doncs et trobes que encara toca esperar més. Un truc que a mi em va bé perquè no es faci tan llarg és posar-me petits "objectius" i dividir el temps. Per exemple: imagina't que fas el cariotip i et diuen que t'has d'esperar 3 setmanes (m'ho invento) per tenir el resultat. Doncs vés setmana a setmana i digue't: "només he d'esperar una setmana i després ja només en faltaran dues". Quan passi la primera setmana "ja ha passat una setmana!" i així anar fent. No ho sé, a mi em serveix.

[AnnnaToni]

Hola @Gustineta, t'han fet la transfer ja? Què tal??

@Buscantserpapis dir-te que nosaltres també som dels que 'no se sap'. Jo vaig començar anàlisis l'any passat amb una mulleriana de 1,19 (normal) i ell amb un seminograma que no és per llençar cohets, però normal també. L'únic que ens escamava és que se'l va repetir i tot, i el volum de l'ejaculació és poc. Fins i tot li preguntaven si no li havia caigut part de la mostra... a les clíniques de RA no es preocupen del per què dels homes... si el semen és dolent, tiren milles i demanen donació. Però jo fent-li preguntes, resulta que fa com 20 anys ja li van dir que tenia un petit varicocel (com una variu a un testicle) sense importància. Però ara, resulta que no només té poc volum, sinó que també nota poca pressió amb l'orina. Total, buscant info, té tota la pinta de que el varicocel és més gran, i sí, afecta a la fertilitat. Em sembla que hem descobert la causa nosaltres solets. El dia 20 tenim visita a SS per ell, i farem el possible pq li derivin a l'uròleg. Jo ja estic enmig de la FIV, però la salut d'ell és igual d'important.
T'ho comento pq és una causa poc coneguda i assímptomàtica (només de tant en tant li fa una mica de mal un testicle).

[lleida13]

Hola,
Volia explicar-te una mica el meu cas.
Vam començar en RA amb jo 31 i ell 41. Problema bitxets lents.
Vam fer 6 fivs amb 14 embrions transferits propis.
1 ovo no arribem a transfer de cap dels 12 embris.
Fem ovo amb semen donant i semen del meu marit. Resultat negatiu.
Adopció 2 blastocist. Resultat negatiu
Visita a la Dra. CRESPO a Penyiscola. Diagnòstic adenimiosis i miomes. Total intervenció miomectomia, histeroscòpia.
Adopció embrions a la clínica de la Crespo T.E POSITIU!!!! EL primer en 7 anys de tractaments.
Antipaternals, Dr. Alijotas...Test de receptivitat endometrial....i 1000 coses mes. I cap gine abans m' havia dit a tenia adenomiosis.
He passat de clíniques per Embriogyn, Cirh, Dexeus, conceptum i ara a la Crespo.
Ja veus... busca la causa abans de gastar diners en tractaments inútils. T'ho dic x experiència.
Sort

[EI_75i78]

Hola!
Nosaltres vam tenir una nena al 2013 de forma natural, amb 4 cicles de cerca.
Al 2015 decidim anar a pel segon fill... i dspres de mes de 2 anys de cerca sense ni un TE+ ens posem a fer FIV+DGP. Esterilitat sense causa aparent.
Ha sigut un procés mental llarg.... tothom ens diu... vosaltres rai... ja en teniu una.... xo us puc assegurar ql desgast mental, emocional, economic.... es el mateix.
Entenc el qm volen dir, q jo ja soc mare, xo em fa mal el tu rai.... ...son mes de dos anys..... i ma costat mol acceptar q sols no podem....
Xo tal i com em diu una bona amiga, no podem dir no podem, sino q ara, necessitem una empenteta....

Ara estem en mig del tractament FIV, demà començo amb l'ovitrelle

[buscantserpapis]

Hola @Gustineta, t'han fet la transfer ja? Què tal??

@Buscantserpapis dir-te que nosaltres també som dels que 'no se sap'. Jo vaig començar anàlisis l'any passat amb una mulleriana de 1,19 (normal) i ell amb un seminograma que no és per llençar cohets, però normal també. L'únic que ens escamava és que se'l va repetir i tot, i el volum de l'ejaculació és poc. Fins i tot li preguntaven si no li havia caigut part de la mostra... a les clíniques de RA no es preocupen del per què dels homes... si el semen és dolent, tiren milles i demanen donació. Però jo fent-li preguntes, resulta que fa com 20 anys ja li van dir que tenia un petit varicocel (com una variu a un testicle) sense importància. Però ara, resulta que no només té poc volum, sinó que també nota poca pressió amb l'orina. Total, buscant info, té tota la pinta de que el varicocel és més gran, i sí, afecta a la fertilitat. Em sembla que hem descobert la causa nosaltres solets. El dia 20 tenim visita a SS per ell, i farem el possible pq li derivin a l'uròleg. Jo ja estic enmig de la FIV, però la salut d'ell és igual d'important.
T'ho comento pq és una causa poc coneguda i assímptomàtica (només de tant en tant li fa una mica de mal un testicle).

Hola @Gustineta!!!

No encara no m'han fet cap transfer, tot just avui hem anar a fer anàlisis de sang per als Cariotips, la Hormona anti-mulleriana, i d'altres que no recordo el nom.... ara estem a l'espera dels resultats dels anàlisis i del seminograma de la meva parella.


Gràcies per comentar això del variocel, ja li comentarem a la ginecòloga ja que la meva parella també li va sortir una variu a un testicle!!


Ànims i força, aquest 2018 serà el nostre any !