Recapacitem: Baixa reserva ovàrica? AMH baixa? Punxant-te hormones per cada cicle?

[madame3]

He volgut obrir aquest post per donar una opinió que segurament xocarà força amb la corrent generalista que hi ha dintre de moltes clíniques de repr assistida.

Que una dona es faci gran no vol dir que no pugui ser mare. Els mètodes que utilitzen per a penjar-te el san benito del que sigui 'baixa reserva', etc. no són fiables ni molt menys. Són guies, però el cert del cert és que no saben res del cert. I quan ens pengen en san benito d'alguna cosa, ens sentim com una merda i, el pitjor de tot, ens ho creiem!!!

Van 3 anys de cerca, i un any de proves, i jo no em sentia convençuda de fer el típic mètode de super estimular-me. La metge de la primer clínica en el primer control (allà on jo era verge en tot això, encara) em diu que li va semblar veure endometriosi, se'm va caure el món a terra i em vaig passar tres dies plorant. Al següent control d'aquell mateix cicle va dir-me que era falsa alarma, que lo que va veure debia ser un coàgul perquè m'ho va mirar tenint la menstruació.

Després l'antimülleriana. Per mi és con mirar-te el carnet d'identitat i dir-te que t'estàs fent gran perquè ja passes dels 35. Que passis del 35 vol dir que no tens una reserva com la d'una joveneta, perquè és OBVI que no ets una joveneta. És que la joveneta que es queda embarassada es queda embarassada de tota la reserva que té? No. Relacionar reserva de la AMH i el recompte d'antrals, no té relació directa amb la qualitat dels òvuls.

I quantes heu sortit tristes i CREIENT-VOS que no teniu òvuls vàlids per a ser mares? Recordeu que només necessiteu un òvul per a ser mares. Un. I aquí, si les cridem a totes, veureu un munt de mares que ho han estat amb una AMH super baixa. Així que aquesta dada NO ÉS DETERMINANT. Estalvieu-vos el patiment de creure-us aquesta dada. Jo directament ni la miraria.

A quantes no us ha passat que us heu quedat d'uns embrions de classe C? Perdona? Ara també classifiquem embrions per classe? Al teu pobre bebé nascut de la classe C, no et sembla estrany que hagués tirat endavant si era un C? No serà que potser això també es una tonteria? No serà que ells senzillament necessiten classificar per a explicar-se el que encara ningú no entén? I és que la reproducció humana és molt més que la suma d'un òvul i un esperma. És això però també qui el porta, l'estrés que viu la persona o el seu benestar, tota l'epigenètica, l'alimentació, l'exercici, les creences, les il·lusions, decepcions, pors, l'insconscient....... tot... per això n'hi ha unes que canten diana i d'altres que segueixen en la cerca: perquè no hi ha una recepta per a tothom! Jo potser sí la intueixo, però no va per fer-se només quatre analítiques i penjar san benitos. Les analítiques podrien ajudar a apuntar problemes, però si fossin analítiques que miressin coses que ajuden a implantar, formar millors òvuls, etc... A quantes us han analitzat la Vit D? Sabíeu que és important per fer bons òvuls i tenir endometri bo? És per posar un exemple només.

Sabíeu que l'excés d'estrògens fa que l'endometri sigui menys receptiu per a rebre vida? (ei, no penjo san benitos! qui s'ho faci, que tiri endavant! però si no funciona, que es pregunti coses! hi ha estudis que apunten a això però naturalment hi haurà casos que implantaran sense problema). Si només necessitem un òvul, per què fer-ne 10? A qui que n'han tret 10 han evolucionat 10? Jo no conec a ningú... Potser una joveneta d'aquestes que és una màquina i encara no li afecten les ressaques com ens afecten a partir de certa edat. Però li afectaran, i tant que li afectaran... Només necessitem un òvul...

Un cas "mediàtic": la madre ingeniera que es veu pel youtube. Va fer una FIV perquè tenia baixa reserva i tal, es va quedar embarassada, va tenir nen. I ara que es pensava que hauria de fer una altra FIV perquè a sobre era més vella, es queda embarassada de forma natural i no d'un sino de dos. Apa! No havíem quedat que tenia baixa reserva??

Penseu-hi... Només penseu en tot el que us dic... Els metges són persones com nosaltres, que s'equivoquen i encerten, com nosaltres, i tampoc no ho saben tot, com nosaltres, com jo.

[Ally83]

No puc estar més d’acord amb tot el que dius!

Baixa reserva detectada amb 32 anys, no us imagineu com vaig plorar, i ara aquí estic de 35 setmanes, a punt de coneixer a la meva nena!

Per fiv sí, però 3 ovuls, 3 fecundats i dos amb dgp bó, xq en 4 anys només em vaig quedar un cop de manera natural? Xq vaig tenir dos avortaments? Que va canviar? Doncs primer vit D vaig pendre, i metformina x regular el sucre del cos, vaig trigar 4 anys en anar al endocrí xq ningú m’ho havia dit!

Ni dietes miracle, ni acupuntura, ni altres... ahm baixa no afecta a la qualitat, mentre ovules et pots quedar embarassada.

En fertilitat 2+2 mai son 4.... i cap metge te la veritat absoluta!

[madame3]

Veus Ally83! Moltes felicitats!!! Tu tenies temes d'insulina i goita, quan t'ho van trobar i qui? Per cert, has vist el metge Ludwig Johnson que parla molt de la metformina i la prediabetis?

Ja som dos exemples d'amh baixa i amb bebé! I segur que més mares ens diran el mateix. D'altres el contrari, clar, però això, per tant, no és un factor determinant. Els metges fan les seves teories per poder aplicar un protocol o altre, però això no ho saben.

Una altra doctora que em va atendre en una altra clínica em va dir que per la meva edat i la FSH pintava com a fallo ovàric prematur. Em mira els folicles antrals a l'inici del cicle i em diu "m'ho esperava pitjor". La ràbia que em va entrar... Ella volia veure un ovari buit i no se'l va trobar i a sobre em diu que s'ho esperava pitjor... No saben com dolen aquestes coses... Ella tenia ganes de posar-me una etiqueta i no podia dir-me només "mira, no sabem què pot ser però farem el possible i el que tu vulguis".

Li vaig plantejar fer cicle natural i prou i va fer "pffff... si tu vols..." i jo vaig dir que només ho faria amb un metge que hi creiés. Així que no hi vaig tornar. La força de la ment hi fa molt i si vas desganada i inclús qui han de tractar amb els nostres bitxets no hi creuen...

[Novatilla]

@Madame3, una pregunta: a la teva signatura apareixen dos cicles naturals on posa "Punció sense éxit". Vol dir que no et van aconseguir pescar l´òvul? O que no va fecundar?

[Perdut]

Boooona niit!
Doncs jo des de 2015 a la seguretat social esperant tractament fins al 2017: dos IA fallides estiu passat. Aquest juny primera FIV amb només un embrió que no va quedar-se amb mi. Però eh, em van dir que l’ovari dret ja no funcionava i la AMH a 0,2... patada de la seguretat social i cap a la privada.
Dijous vaig anar a la clínica privada ja que dilluns començo a punxar-me per a la segona FIV procrin... i ops! A l’ovari dret 3 folicles!!!! Torna a funcionar?! Jo no entenc res! En fi, baixa reserva ovàrica no és sinònim d’impossible i els vostres exemples animen mooooolt a continuar lluitant pel somni més macu del món: ser mare.

[madame3]

@Madame3, una pregunta: a la teva signatura apareixen dos cicles naturals on posa "Punció sense éxit". Vol dir que no et van aconseguir pescar l´òvul? O que no va fecundar?

Hola!
Perdona haver trigat a respondre, però no hi entro massa sovint. Lo de sense èxit vol dir que no van poder pescar l'òvul. Aquesta és una de les coses que poden passar (de les milers), però mirat pel cantó bo, pitjor hauria estat que m'hagués estimulat tota i no n'haguessin pescat cap dels que hagués produït...

L'altre dia, fent neteja, vaig veure els preus del Clínic, i entre analítiques i primera punció, eren uns 1000 eur. No sé quant val fer la FIV, i no sé quant pagues si no arriben a extreure'n cap. Amb la diferència que aquelles vegades que no van pescar res vaig marxar cap a casa, trista, però sense hormonació i llurs efectes secundaris. Així és com m'ho vaig prendre jo.

[madame3]

Boooona niit!
Doncs jo des de 2015 a la seguretat social esperant tractament fins al 2017: dos IA fallides estiu passat. Aquest juny primera FIV amb només un embrió que no va quedar-se amb mi. Però eh, em van dir que l’ovari dret ja no funcionava i la AMH a 0,2... patada de la seguretat social i cap a la privada.
Dijous vaig anar a la clínica privada ja que dilluns començo a punxar-me per a la segona FIV procrin... i ops! A l’ovari dret 3 folicles!!!! Torna a funcionar?! Jo no entenc res! En fi, baixa reserva ovàrica no és sinònim d’impossible i els vostres exemples animen mooooolt a continuar lluitant pel somni més macu del món: ser mare.

Hola guapa!!
Tu ets un altre exemple de san benito penjat. Et pengen totes les etiquetes, l'ovari un dia no estava actiu pel motiu que fos, i apa, van deduir que no funcionava mai, i una menys a la llista de la FIV... Evidentment que torna a funcionar el teu ovari... Creu-hi! Perquè a més a més, ho has vist! I la AHM també passa d'ella! Que trobaràs milers d'exemples d'AMH baixa i nen en els braços... No et creguis res, o sí, però no com a una llosa, deixa la informació en quarentena i recorda que no hi ha veritats absolutes. Molta força i confiança!

[Arigalma]

Hola noies

Crec que seré una de les que em posaran etiquetes... M'ha sortit la antilulleriana a 0.33 (tinc 38 anys)... el dia 6/11 tinc hora amb un gine de Quirón al que m'han derivat. Pistes del què em diran?? Jo crec que em derivaran directe a FIV??

Sóc totalment novata en el tema de RA.... estic acollonida i tenint ja un fill que va arribar als 4 mesos de cerca la veritat és que m'ha pillat una mica de sorpresa mab la reserva tant biaxa... vale, que ja no tinc 33 com quan vaig tenir al meu fill però 38 tampoc m'esperava això...

Seguim en contacte!!

[madame3]

Hola Arigalma!

No et creguis res del que et diguin en l'aspecte negatiu. Et penjaran etiqueta, per suposat, i cap problema, molt bé, però que no et faci sentir en cap moment que no seràs capaç.

Jo recomano sempre abans de fer FIV ni res, cicles naturals. Però per a això una ha d'estar informada i convençuda dels perquès perquè les clíniques no volen fer-ho per mil motius (econòmics per ells, haver d'estar fent analítiques, controls cada mes en cas que no sorgeixi èxit en el primer intent, simplement perquè no hi creuen perquè pensen que a quants més òvuls més possibilitats...). I suplementar-se amb complements naturals que millorin qualitat òvuls i implantació. Amb l'edat perdem la capacitat de corregir falles del sistema i el cos abans es centrarà en estar en bon funcionament que iniciar un embaràs. Mirar tema estrés i factor emocional...

Si preguntéssim a moltes parelles com els va anar la cerca, estaríem sorpreses de veure que no és tot tant senzillo com ens pensem. Moltes parelles passen avorts i concepció dificultosa en silenci, no és tan cert que tothom els té de forma tan senzilla... Mira't la sala d'espera de les clíniques i veuràs... A més, en contrapartida, i sé que sonarà xocant per a algú que passa per a aquestes dificultats, puc dir que gràcies a la meva no concepció vaig poder fer un camí interior que d'altra manera no hagués arribat a fer, o potser sí, amb el nen present, i posant-me a prova a cada moment. Diuen que els nostres fills són els nostres mestres... Doncs el meu no-fill va ser encara més el meu millor mestre, mirall... i em vaig fer una dutxa de galleda d'aigua freda sovint...

Que bé... me'n vaig del tema...

Molta fortuna en aquest camí!

[Arigalma]

Hola

Perdoneu la meva ignorància, quan dieu lo de cicles naturals a què us referiu??? Sóc nova amb tot això de els cerques amb "ajuda".

Gràcies!

[Erika79]

A no medicar per estimular i treballar amb l'òvul que el propi cos produirà i farà créixer per selecció natural.
O també a transferir sense medicació o amb unes dosis molt baixes també es pot considerar que és una transfer en cicle natural. Diria vaja :p

[madame3]

L'Erica79 ho ha dit perfecte. Es tracta de no estimular amb hormones punxades (que són cares i són un mal de cap), o com a molt amb una pastilla que es diu clomífeno (aquesta fa una petita estimulació que faria que fessis més d'un òvul, potser arribant a dos o tres en total), et fan controls amb ecografies per a comprovar que creix/en bé, i l'única punxada que et fas és de l'ovitrelle, que és una hormona que fa que en 36 hores l'òvul es desprengui de la paret del fol·licle i el puguin obtenir per a fer una inseminació artificial al laboratori (jo les dues primeres vegades que vaig fer això no vam treure òvul i, en canvi, esperant 37,5 hores vam aconseguir treure'l). Això només ho ofereix el Clínics, una clínica de Madrid que es diu minifiv.es i una d'Alacant.

L'altre cicle natural que en diuen, és el que es fa una transfe d'un de congelat. D'això no tinc experiència pròpia, però crec que et fan prendre anticonceptives uns dies abans per a fer que el dia de la transfe arribis amb l'endometri en condicions per a ser transferit.

Salut!

Hola

Perdoneu la meva ignorància, quan dieu lo de cicles naturals a què us referiu??? Sóc nova amb tot això de els cerques amb "ajuda".

Gràcies!

[Arigalma]

Hola

Gràcies noies.
Ja us explicaré què em diu el gine la setmana que ve....

Slts

[Imma78]

Hola a totes! Bé em presento..sóc Imma i tinc 40 anys. Vaig començar en això de la reproducció assitida amb 37 casi 38 .Diagnosticada de baixa reserva amb una AMH de 0.2. Vaig a anar al Clinic on diu Madame3 i vaig provar
el cicle natural després d'una FIV amb estimulació hormonal cancelada per no resprondre.
Vaig fer tres intents de cicle natural, dos obtenint òvul i embrió i un no van recuperar òvul.
Ho vaig fer amb la Dra.Peñarrubia que jo crec que era la dra del Clínic que més apostava per aquest tipus de tractaments. Ara m' he assabentat x aquí que ha marxat ...
A mi no em va funcionar tot i prenent els corresponents suplements antioxidants i fent acupuntura. Però sent realista ha sigut l´únic mètode amb el que he obtingut embrions i un d'ells de clase B.
Ara surto aquest mes d'una fiv amb estimulació feta a la SS a St.Pau amb punció de dos folicles sense obtenir cap òvul i evidentment ja 'despatxada'
Jo opino que el cicle natural es una molt bona opció per la gent amb baixa reserva i una AMH baixa però el factor clau també pq surti bé es l'edat.
Jo ara amb la meva edat i amb la antimulleriana ja a 0.06 el meu únic camí és ja l'ovodonació.
Per cert no sé si encara continuaran oferint aquest tractament al Clínic però el preu ja no són de 1000 euros quan els vaig fer jo ja eren 2100.
Bé salutacions a totes i a les que encara esteu en la lluita molta sort!

[madame3]

Hola a totes! Bé em presento..sóc Imma i tinc 40 anys. Vaig començar en això de la reproducció assitida amb 37 casi 38 .Diagnosticada de baixa reserva amb una AMH de 0.2. Vaig a anar al Clinic on diu Madame3 i vaig provar
el cicle natural després d'una FIV amb estimulació hormonal cancelada per no resprondre.
Vaig fer tres intents de cicle natural, dos obtenint òvul i embrió i un no van recuperar òvul.
Ho vaig fer amb la Dra.Peñarrubia que jo crec que era la dra del Clínic que més apostava per aquest tipus de tractaments. Ara m' he assabentat x aquí que ha marxat ...
A mi no em va funcionar tot i prenent els corresponents suplements antioxidants i fent acupuntura. Però sent realista ha sigut l´únic mètode amb el que he obtingut embrions i un d'ells de clase B.
Ara surto aquest mes d'una fiv amb estimulació feta a la SS a St.Pau amb punció de dos folicles sense obtenir cap òvul i evidentment ja 'despatxada'
Jo opino que el cicle natural es una molt bona opció per la gent amb baixa reserva i una AMH baixa però el factor clau també pq surti bé es l'edat.
Jo ara amb la meva edat i amb la antimulleriana ja a 0.06 el meu únic camí és ja l'ovodonació.
Per cert no sé si encara continuaran oferint aquest tractament al Clínic però el preu ja no són de 1000 euros quan els vaig fer jo ja eren 2100.
Bé salutacions a totes i a les que encara esteu en la lluita molta sort!

Hola Imma!
Gràcies per compartir la teva experiència, tot i que no ha acabat amb el final que desitjaves.
Això de la fertilitat és un misteri. No és sumar i restar i pim pam.
Respecte al preu, pagaves 2100 arribessis a treure òvul o no? Jo no vaig pagar pas això quan no van aconseguir treure òvul... Parlo de principis de 2016.
Per si et serveix d'algo això que et dic, a mi tampoc em van treure òvul en dues ocasions i la meva doctora va dir de provar-ho una hora més tard, per caçar-lo, i el va caçar.
Però bé, sigui com sigui com decideixis continuar, molta força!

[JAD]

Hola a totes!
Imma no etdesesperis, vinc a donar-vos esperança.

M'alegro molt que hagueu obert aquets post i que poseu en dubte el que els metges us diuen i proposen ( i aixô que sóc metge jo..)

A mi amb 36 anys em van diagnosticar una super baixa reserva ovarica : FSH 27 i AHM 0.3 o 0.03, ara no m'enrecordo, a la echo 1 0 2 folliculs.. Vaja que ovaris de 50 anys. I evidentment ja parlen d'ovodonació perquè segurament a la FIV no respondria.. Tampoc és algo que anés amb mi..

Aixi que vaig començar amb tots els remeis naturals possibles per augmentar la qualitat dels meus ovuls, més acupuntura, i terapia per identificar possibles bloquejos emocionals que puguessin dificultar l'embaràs ( tothom coneix algú que no podia tenir fills i al adoptar si va quedar..).
Vaig probar alguna inseminació ( tot i q el meu xicot no té cap problema), però amb una metge que tampoc i creia gaire..
Desprès relament vaig decidir para d'anar al gine durant uns mesis i a concentrar-me a fer-ho a la meva manera. Hi han professionals que es dediquen a intenat amillorar la teva fertilitat natural, i miren tot el que fassi falta per exemple per a l'implantació ) com deieu la vit D i molts altres factors, biologiques i psicologiques).
Em van proposar d'intentar una FIv i vaig dir que no, però que tornessim a fer una inseminació, que ja portava un any treballant cos i ment a la meva manera. Fins i tot feia visulatizacions per augmentar folliculs, etc..

Doncs resultat: una Nena preciosa!!! embaràs miracle que diuen per aquí! això si, aquest cop estava convençuda que ja tocava, vaig parlar al meu cos, als meus ovaris i fins i tot visulatizava com l'esperma aquest cop si que fecundava.

A vegades em pregunto que si els metges no haguessin estat tan negatius i jo hi hagués cregut més, potser m'hi hagués quedat avans i tot. Perquè la feina més grossa va ser no creurem el que deien els meus analisis i convencem que SI que seria mare.

Aixi que ànims, perquè al final vaig trigar una mica menys d'any i mitg a quedar-m'hi, que per 37 anys no està tan malament.

Si voleu us aconsello algun llibre que a mi em va ajudar molt

[madame3]

Hola a totes!
Imma no etdesesperis, vinc a donar-vos esperança.

M'alegro molt que hagueu obert aquets post i que poseu en dubte el que els metges us diuen i proposen ( i aixô que sóc metge jo..)

A mi amb 36 anys em van diagnosticar una super baixa reserva ovarica : FSH 27 i AHM 0.3 o 0.03, ara no m'enrecordo, a la echo 1 0 2 folliculs.. Vaja que ovaris de 50 anys. I evidentment ja parlen d'ovodonació perquè segurament a la FIV no respondria.. Tampoc és algo que anés amb mi..

Aixi que vaig començar amb tots els remeis naturals possibles per augmentar la qualitat dels meus ovuls, més acupuntura, i terapia per identificar possibles bloquejos emocionals que puguessin dificultar l'embaràs ( tothom coneix algú que no podia tenir fills i al adoptar si va quedar..).
Vaig probar alguna inseminació ( tot i q el meu xicot no té cap problema), però amb una metge que tampoc i creia gaire..
Desprès relament vaig decidir para d'anar al gine durant uns mesis i a concentrar-me a fer-ho a la meva manera. Hi han professionals que es dediquen a intenat amillorar la teva fertilitat natural, i miren tot el que fassi falta per exemple per a l'implantació ) com deieu la vit D i molts altres factors, biologiques i psicologiques).
Em van proposar d'intentar una FIv i vaig dir que no, però que tornessim a fer una inseminació, que ja portava un any treballant cos i ment a la meva manera. Fins i tot feia visulatizacions per augmentar folliculs, etc..

Doncs resultat: una Nena preciosa!!! embaràs miracle que diuen per aquí! això si, aquest cop estava convençuda que ja tocava, vaig parlar al meu cos, als meus ovaris i fins i tot visulatizava com l'esperma aquest cop si que fecundava.

A vegades em pregunto que si els metges no haguessin estat tan negatius i jo hi hagués cregut més, potser m'hi hagués quedat avans i tot. Perquè la feina més grossa va ser no creurem el que deien els meus analisis i convencem que SI que seria mare.

Aixi que ànims, perquè al final vaig trigar una mica menys d'any i mitg a quedar-m'hi, que per 37 anys no està tan malament.

Si voleu us aconsello algun llibre que a mi em va ajudar molt

Hola esperança!!!

Que bé que una nova mami vingui a explicar la seva experiència "miracle" i dir-los a les dones futures mamis que hi ha molts camins que et poden portar al bebé.

Jo també vaig acudir a professional de la fertilitat i no en una clínica. També vaig tocar mooolt tema emocional i insconscient. Per mi van de la mà.

Veus com la AHM no indica res??? Que només és una observació que no guarda correlació amb l'ovulet de cada mes... Per mi és com dir que tenim més arrugues i que per això no podem tenir fills. Absurd.......

Digues llibres! Crec que ja que tenim aquesta plataforma de compartició d'experiències, és bo també compartir les lectures que ens han ajudat. Segur que aquesta llavor cau en alguna terra fèrtil...!

Gràcies per compartir la teva experiència!

[JAD]

perdona que no vaig contestar!

aqui està la web d'aquesta dona que amb 42 anys i FSH a 40, seguin un ritme de vida sa i un treball personal es va quedar embarassada: https://www.lecyclo.com/velo/transport/ ... ariot.html

el seu primer llibre dona molta esperança! : Inconceivable: Winning the Fertility Game by Julia Indichova

[Núria 83]

Jo també vull explicar la meva història: sóc del 83 i amb 33 anys recent fets (desembre 2016) vaig començar a buscar el meu bebè. Després de 10 mesos de cerca veient que no venia i que ja havia fet els 34, vem anar a fer proves. Aquí va ser quan ens va caure el món a sobre......en el meu cas AMH 0,4, poc recompte de folicles antrals (uns 7). un ovari quasi no em funcionava...el meu marit el seminograma pèsim....vaja que teniem tots els números d'haver de fer tractament de RA.
En un primer moment vem anar a visistar a un gine que coneixia el meu marit a la Teknon, i directament ens va dir que anéssim a donació d'ovuls, ja que amb la meva reserva no funcionaria el tractament, a més també haviem d'anar segurament a donant d'esperma a causa del seminograma del meu marit. Vem passar 4 mesos que el meu marit va estar prenent suplements i altres remeis per millorar però no va haver-hi manera. Al març 2018 vam començar un procés de FIV, el qual em van extreure 3 ovocits que només va tirar 1 endavant i me'l van transferir. Aquell embrió no va prosperar, vaigf tenir el primer bioquimic. No sabeu com vaig plorar....amb 34 anys el metge volia convencem de fer ovo.
Al maig 2018 vaig tornar a provar un altre tractament amb el mateix doctor de la Teknon canviant el protocol (fent servir testosterona a l'inici del cicle i canviant resta d'hormones). De 5 ovocits que van extreure cap va fecundar i vam cancel·lar transferència. Ja us podeu imaginar quina decepció.
Després vaig començar a informar-me gràcies al socpetit de totes les proves que s'acostumava a fer la gent, i vaig voler anar a per totes: vaig fer dieta, exercici, menjar coses sanes (ous grup 0, eliminar galetes i altres processats...ets...), vaig començar a pendre suplements vitamínics (ubiquinol, seidivid plus, omega 3, melatonina, ALA, Arginina...algun més que no recordo) durant 6 mesos, gràcies a tot això vaig aprimar-me 5 kgs i a l'agost 2018 em vaig fer proves inmunologiques i em va sortir variació del F5 de LEIDEN el qual si a l'inici d'un l'embaràs no es subministrava heparina podria provocar abortaments, al novembre 2018 vaig decidir canviar de clínica i anar a IVI amb el doctor Ballesteros. Com que a IVI tenen la part d'inmunologia vam visitiar la doctora Dieli, que amb les analitiques que em va prescriure em va recomanar pendre Metformina, aquell mes també em vaig fer histerioscòpia pel meu compte (en un altre gine) i em van trobar endometritis (endometri inflamat) m'havia de medicar amb antibiotics i després durant els següents 3 cicles aplicar-me probiotics vaginals. El mes de desembre 2018 vaig començar a fer acupuntura. El cas és que a mitjans de gener 2019 quan ja ho tenia tot a punt vaig fer una altra FIV (per mi la darrera que feia ja que portavem molts calers gastats i molt desgast emocional), de 6 ovocits que em van treure van fecundar 4 i només em van poder transferir 1. Aquest que em van transferir és el meu fill que va neixer a l'octubre 2019 i que actualment ja té 4 mesos. Amb això us vull dir: QUE SI QUE ES POT!! I QUE CREIEU AMB VOSALTRES I AMB LA VOSTRA FORÇA I FEU TOT EL POSSIBLE PER INSISTIR EN QUÈ US FAGIN PROVES JA QUE LES PROVES SÓN MOLT IMPORTANTS I T'ESTALVIEN MOLTS DINERS I DISGUSTOS!!
Jo penso i estic segura que tot em va ajudar (suplements, acupuntura, exercici, probiotics...) però també va ser important que el metge tingués fe en mi i confies amb els meus ovaris.

Ara tinc ganes de tenir 1 segon fill, i estic agafant forces per fer iniciar un altre FIV ja que aquest any ja faré 37 anys....

[Ally83]

Nuria tenim la mateixa edad i una historia similar! Ara jo us informo que amb baixa reserva i amb 36 anys he estat mare x segona vegada de una nena preciosa i em vaig quedar de manera natural!