PENSANT EN SER MARE JO SOLA- ALGUNA MES?

[Niuet18]

Hola a totes,
M'agradaria obrir aquets post per totes les que estem pensant en donar el pasa de ser mares soles... bé perque no tenim parella o bé perque la nostra parella no vol tenir fills.

Es una situació dificil per nosaltres, tant donar el pas com tot el proces.. pel que creec que juntar-nos encara que sigui virtualment, compartir experiencies i recolzar-nos ens ajudarà a totes a portar-ho millor.

En el meu cas, la meva parella no vol ser pare.. de fet... practicament ja em finalizat la relació... ell no vol responsabilitats a la vida i jo tinc molt clar que vull ser mare... es molt dur per mi... pero ja no puc esperar mes...

Espero les vostres publicacions.

Gràcies a totes.

[gemmagemma]

Hola
Jo soc mare però amb la meva parella, nomes dir que si haguès estat a la teva situació segurament també hauria tirat sola endavant.
No et penediras mai de tenir un fill però si t'amotlles a la teva parella i no fas el que tu vols potser d'aqui un temps es massa tard per tenir un fill i llavors et penediràs de no haverlo tingut sola
Sort

[Plufi]

https://criatures.ara.cat/embaras_i_cri ... 92355.html

[Plufi]

Holla
T he passat l enllaç de criatures perque sembla q està bé
Molts ànims a les mares que decidiu tenir fills soles sou molt valentes
Pujar un fill no és feina fàcil però val molt la pena
Endavant!

[Noa78]

Hola Niuet!

Jo seré futura mare soltera (ara estic embarassada de 7 mesos) i es cert que m'ho vaig pensar moltíssim i tampoco ho tenia clar però finalment em vaig decidir i ara estic super contenta d'haver pres aquesta decisió.

Tothom m'està recolzant molt i estic molt animada. Tots els dubtes que tenia per estar sola davant la maternitat han desaparegut. Ja no em fa por. Sé que será dur i aniré de putu cul, però per sort tins els pares que viuen a prop i més familia disposada a ajudar.

Que no et freni ser mare el fet de no tenir parella. Perquè encara que la tinguis ningú et garanteix que estará al teu costat sempre.

Jo tenia clar que preferia ser mare soltera abans que mare separada (conec varies parelles separades amb fills i no voldria estar a la seva pell), i un cop ets mare tampoc t'impedeix trobar una parella nova.

Ánims i no t'ho pensis gaire. Si vols ser mare tira endavant tu sola que segur que podràs amb tot!!

[Vannion]

Tansols passo a animarvos, a dir el que segur que ja sabeu, que sou unes valentes per complir els vostres somnis!

Quan era més jove, tenia clar que amb 28 anys seria mare si O si. Sola O acompanyada. Als 22 vaig començar a sortir amb un noi que només feia que parlar de tenir nens. Quan amb 27 el rellotge biològic es va activar, i li vaig dir, ell es va fer caca a les calces. I vam estar a punt de deixar-ho, però sobretot , perquè jo tenia clar que era algo al que no podía renunciar.

Finalment vam decidir fer aquest camí junts. Però us asseguro, que de l'únic que us podeu arrepentir, es de no seguir el vostre instint i intentar-ho!

Força noies!

[Mont80]

Hola Niuet,
jo estic en ple procés, he tingut dues FIV, la ultima amb un avortament a les 8 setmanes. Però estic pensant en anar a una altre clínica, he visitat Institut marques i CIRH, totes dues recomanades per grans amigues que han passat importants dificultats per quedar-se embarassades. Totes dues em van agradar molt, però ara no sóc capaç de decidir-me i ho vull tornar a intentar en breu. Tu t'has decidit ja?
Gracies i ánims.

[Erika79]

Hola!
Doncs jo porto cercant el meu petit o la meva petita jo sola des del juny del 2017.

Quan vaig començar tenia 37 anys i ninguna parella a la vista així que vaig dir-me que o ho feia ja o potser ja no arribava a temps. I sort, perquè contra tot pronòstic, al fer les proves, em va sortir una reserva molt baixa per la meva edat.
Vaig intentar dues IA amb donant i res. Amb la primera FIV em vaig quedar embarassada però vaig tenir un avortament diferit a les 11 setmanes. L'embrió estava aturat al poc de fer una eco a les 8 setmanes. Va ser molt molt dur.
I des d'aleshores ho he intentat dues vegades més amb resultat negatiu. El segon bioquímic i el tercer ni tan sols va implantar cap dels dos embrions.

Quan vaig decidir ser mare soltera mai se'm va passar pel cap que el pitjor fos aconseguir l'embaràs en si. Patia pel part, per la lactancia, per si me'n sortiria sola, per si tenia la familia prou a prop.... I mira, un any després ni tan sols he aconseguit tirar endavant l'embaràs.

És un camí dur però penso que paga la pena i espero que totes acabem mirant enrere amb els nostres petits i petites en braços i valorant el que hem aconseguit i lo valentes que hem estat.