Nefasta experiència al CIRH

[Anna Martinez]

Fem aquest escrit durant la betaespera, abans de saber el resultat de la transferència per compartir la nostra nefasta experiència amb el Centre d’infertilitat i Reproducció Humana (CIRH), i no es confongui amb una pataleta per un possible resultat negatiu del procés.
A mig procés, ens varen pujar el preu de la transferència gairebé un 50%. Al demanar explicacions la seva resposta ha sigut que han pujat les tarifes, i que el pressupost que ens varen fer tenia una validesa de 6 mesos (per fer la segona transferència del segon embrió hem trigat per unes proves i tractament mèdic entremig). La resposta va ser que podíem agafar el nostre embrió i portar-ho a qualsevol altre centre. També, en el mateix moment de la transferència, al signar el pressupost posant un “no conforme” tal i com ens varen assessorar, i tot i haver fet ja el pagament, ens varen dir que ho signàvem sense posar aquest “no conforme” o que no procedien a fer la transferència, i inclús que si volíem, havien fet consulta i que ens tornaven els diners (aquest és el nivell de sensibilitat del centre a 5 minuts de fer la transferència, ja et diu molt de l’empatia i del enteniment que tenen de com et sents en un moment tant important per tu, en que arribes a la transferència, i en un moment en que hauries d’estar tranquil.la, esperant fer la transferència que tant a costat, i quan l’embrió ja ha estat descongelat). Quan vàrem demanar que si podien obligar-nos a signar sense un no conforme el pressupost i que si no signaven no ens feien transferència, ens posessin per escrit, es varen negar rotundament.
A part, vàrem rebre múltiples trucades amenaçant que si no rebien els diners de la transferència el dia abans, no procedirien a la descongelació, quan en altres transferències anteriors hem fet el pagament amb targeta de crèdit, en el moment de fer la transferència, i com segueix constant en el pressupost signat, que el pagament s’ha de fer abans de la transferència, en cap moment diu abans de la descongelació del embrió.
Inclús en el nou pressupost, apugen el manteniment dels embrions congelats de 500€, a 605€ anuals. Quan ens els varen congelar amb el pressupost de 500€ anuals sense pujades.
Això si, quan nosaltres vàrem tenir congelats els embrions durant 4 anys, entremig varen millorar les condicions, el pagament ja no era fins acabar l’any (des de la data que fos fins a 31 de desembre), sinó per un any complet. En el nostre cas, va ser al octubre, i quan vàrem demanar acollir-nos al canvi, ens va dir que no era retroactiu, que nosaltres ja havíem signat un contracte amb unes condicions.
Per altre banda, de la transferència del últim embrió d’un procés, feta a 14 de gener, ens varen trucar per pagar tot l’any per aquests 14 dies, quan vàrem arribar a gener perquè la citació de desembre va ser massa tard i ja havia ovulat, pel que vàrem haver d’esperar un altre cicle que ens va portar a gener.
A dia d’avui, amb l’ovodanació, encara no sabem que varen aplicar en el nostre cas. Una professional ens va dir que la miniovodonació consistia en agafar la meitat dels embrions que treia la donant (l’altre meitat quedaven a la clínica), una altre professional ens va dir que s’estimulava menys a la donant i tots els òvols eren per nosaltres, i finalment, quan vàrem qüestionar que jo amb la meva edat i la meva problemàtica pogués treure 6 òvuls, i la donant seleccionada jove, passant per certes proves, només 4, la persona adjunta de direcció ens va dir que, en aquest tipus de procés, com a màxim ens donaven 4 òvuls tal i com havíem signat (a dia d’avui encara estem esperant que ens facilitin on vàrem signar això, i ho hem demanat varies vegades, perquè estem segurs de no haver-ho fet).
Per altra banda, vàrem tenir sort de que en el procés obtinguéssim com a mínim un embrió, donat que et garantien tornar a fer el procés si no hi havia aquest mínim, però hi havia la condició que la parella no podia tenir una patologia severa. Doncs resulta que estàvem en aquest grup sense saber-ho.
Vàrem demanar poder parlar amb el director del centre per exposar el nostre malestar amb tots aquests i altres aspectes amb el centre, i ens varen dir que no ens atendria, que ella ja li feia trasllat de les nostres queixes. Diu molt d’un centre en que el director no dediqui el temps necessari i ni es preocupi en escoltar les males experiències que estan visquen les seves pròpies pacients del centre que dirigeix.
Teníem reticències de fer un altre procés amb aquest centre, i vàrem cometre l’error de que prevalgués el fet d’haver aconseguit tenir un infant amb ells.
Podem compartir altres aspectes, com que després d’una beta negativa, donar-nos hora amb una doctora diferent a la nostra (teníem una setmana de marge, no era d’un dia per l’altre), i després d’insistir molt en que volíem parlar amb la nostra doctora per plantejar quin era el següent pas, la resposta no va canviar en que la nostra doctora ja tenia l’agenda plena i ens atendria la que ens podria rebre (en un moment molt dur que t’estan informant que no ha funcionat, i ho parlaràs amb una altre doctora que no ha estat en el teu procés i no coneixes de res, només perquè la teva té l’agenda plena).
O el fet que teníem 4 embrions a les trucades diàries d’evolució fins a dia 3, el dia 4 no et truquen perquè els embrions no evolucionen, i al dia 5, quan anem a fer la transferència, ens diuen que ens transfereixen l’únic embrió que ha arribat a dia 5, i que un el deixen en observació a veure si segueix evolucionant. Al preguntar-li a la noia del laboratori que ha anat malament, és quan ens informe que és el procés normal, que la meitat no passen de dia 3 a dia 5. Tenir aquesta informació abans del moment de fer la transferència hagués estat bé, perquè anem confiats pensant que tenim 4 intents i en aquell moment ens diuen que en ho juguem tot a un, i que és el normal.
O que l’analítica de la betaespera ens entrava posant “forfait” a la petició, i que al final era una discussió cada cop que ens feien transferència i ens feien la petició, fins que en una es varen negar a fer-ho, i nosaltres ens vàrem cansar de seguir discutint.
O quan en el 3 procés, ens varen trucar el 23 d’agost per dir que la punció de la donant seria el dia 29. Amb previsió de no entrar al cap de setmana i perquè ens havíem d’organitzar per tornar de les vacances, divendres 26 vàrem contactar amb el centre per saber l’hora (el mateix moment de la punció, la meva parella havia d’anar a donar la mostra de semen fresc), i la resposta va ser que ens trucarien dissabte o diumenge. Diumenge al migdia encara no havíem tingut resposta, així que vàrem haver de tornar a trucar i ens varen dir que no veien res programat per l’endemà. Al insistir i queixar-nos que necessitàvem saber a quina hora havíem de ser l’endemà, finalment varen fer les consultes i ens varen trucar per dir que l’endemà no hi hauria punció, que la donant només tenia una visita de control programada. Realment és no saber en quin estat de nervis es troben els teus pacients quan ens trobem en aquest procés,...
Esperem poder evitar que alguna dona o parella passi pel maltractament que considerem que hem viscut nosaltres en aquest centre, en un moment tant important i emocional per nosaltres i evitar que juguin amb la il·lusió, en un moment d’indefensió i vulnerabilitat, on poden fer el que vulguin amb el teu desig de ser pares.

[katalina]

Anna, quin greu tot el que heu passat... A nosaltres ens han portat a CIRH també, la setmana passada vam confirmar la beta negativa, i per mi ha sigut un procés totalment traumàtic, que en part, al llegir el que dius, m'ha recordat sensacions molt xungues que he tingut, i tampoc és una pataleta pel negatiu, simplement són sensacions que he tingut des del primer dia que vam començar.

Primer que res, la conclusió que hem arribat a la meva parella, és que la informació no te la donen tota el primer dia. Nosaltres, per posar un exemple, estem a més de dues hores de Barcelona, i a la primera visita, tot eren facilitats, que només hi hauria d'anar jo dos dies per controls durant la estimulació, i que a la feina només hauriem de faltar un dia per la punció, (tot super fàcil), que la medicació era pim pam, que tranquils, que tot super fàcil, i guai del paraguai. Potser vam pecar de innocents, d'acord, era el primer cop que feiem FIV. Doncs em vaig trobar que vaig haver de fer 5 viatges a Barcelona en una setmana, el meu home no em va poder acompanyar, em trobava FATAL i vaig acabar havent d'agafar la baixa perquè ho vaig passar molt malament.

Després de la punció, tot molt bé, la veritat, fins al PGT. Em va dir la doctora que en 15 dies tindria resultat. Doncs van tardar 21 dies, jo prenent progesterona per la transferència, sense saber si tindriem embrió, anant a BCN a fer-me controls sense saber si tindria embrió, una ansietat que em moria, vaig haver de demanar vacances, perquè tampoc sabiem quin dia transferir, primer em va dir un divendres, després un diumenge, i al final el dilluns. Total, que et venen que el laboratori de la Corachan (que no dic que no sigui bo, de fet estem molt contents del laboratori), pero resulta que el PGT el fan a Elche, i que no aclarien on estava el meu PGT, fins que al cap de 21 dies ens van dir que teníem UN embrió euploide. Quan preguntava pel resultat, em deien "señora que les biòpisies per PGT van a Elche amb missatger i es deu haver retrassat"... i unes milongues, que jo encara tinc la mosca al nas amb el resultat del PGT, ho sento, però vaig tenir mala sensació cada un dels dies que passava i em deien que si el mensajero, que si está en Elche... no sé, em vaig ratllar molt.

Total, que l'euploide (després de 2 viatges més a Bcn), el vam transferir, tot i que jo li havia proposat a la doctora de revisar primer la receptivitat de l'endometri, i em va dir que no calia, que si tens mal de cap, no et fas una ressonancia. Tot això em va provocar una ansietat i estrés (vaig haver de faltar a la feina, al final em vaig haver de demanar vacances), perquè la doctora no m'indicava el pas següent fins el dia abans, pràcticament, estava com a la seva disposició, vulnerable, intentant quadrar horaris amb la meva parella, per poder anar a Bcn i no faltar a la feina, horrible, cada cop que hi anaven ens programava un dia diferent, un altre control. Total, que va ser saber el PGT i transferir, i negatiu.

Vist lo que hem viscut, resumiria en que les clíniques són negocis, van a lo que van, si falla, doncs ja tornaràs a provar, passant per caixa. És trist perquè tu estàs hormonada, vulnerable, sensible i se n'aprofiten i ja està. No sé si heu sentit a parlar de la violència obstètrica, ja sé que és a un altre nivell, però jo hi trobo algunes similituds, en reproducció assistida, tu estàs a les seves mans, hi has de confiar, però no sempre fan el que s'ha de fer.

No em vui enrotllar més, però un dia, a la saleta d'espera, hi havia una parella que feia molt mala cara, i van entrar davant meu a la visita. La doctora, quan van sortir, els va dir felicitats! I quan vaig entrar jo, vaig sentir la conversa de la doctora, amb algú, que deia que la parella que acabava de sortir, estava sagnant, i que tenia pinta d'abort. I a ella, li va dir, tranquila, que no es nada, no sufras. I jo vaig sentir com ella sabia que era un abort... Tranquila????

Un altre dia, també a la saleta, hi havia una noia en camilla que esperava l'ambulància, li acabaven de fer la punció, i tot i que havia anat bé, no sé què li passava, que no estava bé, i la seva doctora (no la meva) li deia que la vindria a buscar una ambulància. Que la punció ta la fan a Corachan, i et diuen que si passa res, que tranquil.la que estas a Corachan.... si JAJAA, a Corachan pagant, que dius gràcies. Pues la noia estava allí amb els ambulancieros trucant a la mútua, a veure on podia anar d'urgències ginecològiques, em va trencar el cor, que molt la Corachan, pero es va haver d'espavilar, sort que jo ja havia fet la punció, perquè em va agafar una por.

Pues això, que tu vas vulnerable, fent un esforç físic, emocional, i econòmic, i ells al final s'hi guanyen la vida. I que consti que no és tampoc una pataleta pel negatiu, i espero passar pàgina aviat, però buf, quins dies més dolents... i si fem contes, doncs se'ns n'han anat 10.000 euros, encara no he parlat amb la doctora, i estic esperant que em proposi (ara si) mirar la receptivitat endometrial...

En fi, espero que la beta surti super positiva, ja diràs,

Petonets

[Luna16]

Hola chicas, pues yo también tuve una experiencia parecida pero justo antes de firmar el presupuesto. Yo ya llegaba de 1 FIV+ DGP en Fecunmed, 3 en Sant Pau y venía a por un hermanito para mi hijo, todo iba bien, que si descuento por mutua, que si iba a tener buenos resultados…. Con el historial yo quería acumular ovulos lógicamente a ellos no les interesaba querían que acumulara embriones, según la doctora iba a tener hijos de sobras… venga ya con mi historial, mi marido translocacion equilibrada, pero me lo pensé y dije venga vamos a intentarlo una vez, pues Justo el día antes de ir a firmar el presupuesto y empezar la estimulación con todo programado, regla…me escriben del laboratorio que el DGP que me toca a mi no va por embrion sino que se paga por 8 con un incremento de 3000 euros, si había uno pagaba 3000 si había 8 3000 también em cambio la doctora me defendía que no tenia que acumular ovulos porque ahora se pagaba por embrion. Les monte un pollo y dije que había perdido la confianza que no me podían cambiar el presupuesto así, pues me puse tan dura anulé la cita para empezar y al día siguiente si se podía pagar por embrion porque el laboratorio había cedido… bueno decidí que no era la clínica que me la iba a meter por otro lado y viendo vuestra experiencia hice bien aunque mi segunda opción no fue muy bien tampoco…

[aguellpe]

Una pregunta a les que ho vau fer a CIRH, amb quina doctora vau anar?

[Turkana]

És una barbaritat tot plegat! Gràcies per compartir les vostres experiències i sort tenim de poder parlar per aquest fòrum. Poca cosa més temin!

VIOLÈNCIA amb totes les seves lletres. No hi ha cap advocat a la sala que ens pugui dir com actuar en aquestes situacions?
Sabeu d'alguna associació amb assessorament legal gratuït (o no), especialitzat amb aquests temes?

Estaria bé obrir un nou tema que parles d'aquestes coses en concret. Se que explicar males experiències no agrada massa a ningú però és un recurs molt valuòs per altres noies que venen al darrera.

Petons

[Bibianapastorgranero]

poder defensa a la Dona, en els Ajuntaments/seguretat social de cada poble, comunitat hi ha aquest servei i donen servei juridic gratuit.

Jo en el meu cas estic estudian centres per rebre una ovodonació i ja he vist uns quans, el que no CIRH i ni falta que em fa.
Si alguna em pot recomanar algun?
Amb la meva parella hem anat, Dexeus DESCARTAT- Eugin , Fertty, CRA Barcelona, Dona i Nen, Gràvida Hospital de Barcleona DESCARTAT, Institut Marqués, Ivi Girona, Clinica de Girona, I

ESTEM COMPLETAMENT VENUDES.

Bibiana