Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

Problemes durant l'embaràs.
rosae7
:: papallona
:: papallona
Entrades: 104
Membre des de: dc. abr. 27, 2016 2:57 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: rosae7 » dl. feb. 12, 2018 9:46 am

Parlant de la regla, ja tinc senyals i avui mateix o demà ja la tindré aquí. Vaig notar l'ovulació però no savia com aniria, almenys la cosa torna al seu lloc.
Jo també m'ho vull pendre amb calma i mira si ho faré que hem comprat un viatge a Disney Paris pel maig per anar amb la peke i el meu nebot i vull pujar a les atraccions així que fins al juny no ens hi posarem, he de saber gaudir també del que tinc!!

Molt petons,

eveve ha escrit:És ben normal Rosae, jo també de tant en tant encara tinc moments de bajón i de pensaments negatius... però intento que siguin el mínim possible...

Jo tampoc crec que em passi al fòrum de cercadores, no tinc ganes d’agobiar-me... vull fer-ho amb paciència i calma.

Tema regla, encara no m’ha vingut. Crec que just passats 15 dies del primer d’hemorràgia vaig ovular, o sigui que crec que el cos es va prendre l’abortament com una menstruació. Si realment va ser així i vaig ovular sobre el dia 1 de febrer, crec que cap al 15 m’hauria de venir... ojala... això voldrà dir que la cosa s’ha reprès amb certa normalitat i aleshores podrem reiniciar la cerca :p-)

Espero que estiguis millor! Molts ànims!!!



rosae7 ha escrit:Hola Eveve,

Gràcies per respondre, imagino que estava una mica tova i em vaig desfogar al màxim. Tens raó en moltes coses però el cap és tan incert… que un dia estic a dalt i l’altre a baix.
Avui només espero que em vingui la regla i ens posarem si tot va bé a partir del mes d’abril... ja vindrà el bon temps i sempre estic més contenta i feliç, la vitamina del Sol per a mi és vida!
No sé si tornaré al grup de cercadores però espero que pugui llegir que tot et va bé i qui sap potser tenim un petitó en les mateixes dates!
A tu t’ha vingut la regla?

Una abraçada,




eveve ha escrit:Rosae, noia, m’has deixat glaçada... efectivament recordo alguns cicles de cercadores plegades i ara llegir que l’has perdut em sap un greu enorme...

Està clar que no hi ha paraules de consol que valguin, però sí que m’agradaria comentar-te algunes cosetes...

Primer, que NO hi ha culpables... jo també vaig buscar causes i motius, però el gine em va afirmar mil cops que no és culpa d’haver fet res... i ni molt menys culpis el teu sentiment de por!

Segon, això de deixar-ho córrer, efectivament és una opció... però, pensem-hi: realment volem desistir d’un somni per culpa de l’estadística? Ens ha tocat un avortament, ens n’hem ensortit i ho podem seguir intentant! Només cal esperar que arribi el moment oportú: quan ens sentim físicament i emocional preparades per fer-ho. Sense presses.

Tercer, jo també havia pensat en tema logística. Parir al setembre em semblava ideal per molts motius... però ara ja ni hi penso. Prefereixo pensar que vindrà quan sigui el seu moment, i aquest moment serà l’adequat.

Quart, tens el consol de saber que tot en el teu cos funciona perfectament i la certesa que pots dur a terme un embaràs (perquè ja ets mare). En el meu cas, en avortar en el meu primer embaràs em trobo amb el gran dubte i la gran por: funciona tot bé dins meu? Són els òvuls de qualitat? Hi ha alguna cosa (tiroides, hormones, alguna malaltia) que pugui afectar i encara no ho sé?

I finalment, quan em ve el bajón, recordo el cas d’una ex-companya de feina que, després de 4 avortaments, el marit li va demanar una última oportunitat... i va ser la bona!! Va tenir un nen saníssim i preciós i al cap de ben poc, li va venir la nena! Sempre penso en ella i dic, si ella va poder a la cinquena, jo defallaré a la primera? I la resposta és NO!

Sé que tot això potser no t’ajuda gaire, cadascú passa el dol a la seva manera, segons el que el cos i el cor li demani; però tenia ganes de contestar-te amb una mica d’optimisme.

Rés més Rosae, ja saps que aquí ens tenim les unes a les altres per compartir coses bones i també “dolentes”, és a dir, les que ens fan fortes.

Una abraçada molt gran.

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: