Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
Hola Lluna, bueno hola a totes.
lluna ara es molt complicat entendre que aixo pasara i que el temps fara que no pateixis com ho fas ara, per aqui totes ho hem viscut i sabem que encare que mai ho oblides el temps fa que ho portis millor.
Jo vaig tenir un abortamnet a les 10 setmanes amb legrat i et puc dir que ha sigut avui per avui el pitjor que m´ha passat a la vida, despres vaig quedar embaraçada al segon mes de donarme llum verda el ginecolec ,pero al cap de 5 dies de saber que estave embaraçada el vaig tornar a perdre, i ara estem esperan els resultats de les probes que ens ha fet per veure si averiguem el que passe, per tant de moment no sabem ni quan podrem tornar a intentar-ho , pero el que si sabem es que passara el temps pero quan poguem tornar-hi habrem fet el necesari per intentar impedir que torni a succeir. I aixo es el que has de pensar , no cal que corris ( ja se que totes voldriem que fos ja) has de tornar a estar be, i operar-te si aixo fa que la proxima vegade puguir tenir el teu petit amb tu despres de 9 mesos, i desde aqui ja saps que estem totes per entendret i per parlar amb tu quan ho necesitis tu i totes ja que per desgracia aixo dels abortaments esta al ordre del dia per aqui. Molts petons a totes i molts anims.
lluna ara es molt complicat entendre que aixo pasara i que el temps fara que no pateixis com ho fas ara, per aqui totes ho hem viscut i sabem que encare que mai ho oblides el temps fa que ho portis millor.
Jo vaig tenir un abortamnet a les 10 setmanes amb legrat i et puc dir que ha sigut avui per avui el pitjor que m´ha passat a la vida, despres vaig quedar embaraçada al segon mes de donarme llum verda el ginecolec ,pero al cap de 5 dies de saber que estave embaraçada el vaig tornar a perdre, i ara estem esperan els resultats de les probes que ens ha fet per veure si averiguem el que passe, per tant de moment no sabem ni quan podrem tornar a intentar-ho , pero el que si sabem es que passara el temps pero quan poguem tornar-hi habrem fet el necesari per intentar impedir que torni a succeir. I aixo es el que has de pensar , no cal que corris ( ja se que totes voldriem que fos ja) has de tornar a estar be, i operar-te si aixo fa que la proxima vegade puguir tenir el teu petit amb tu despres de 9 mesos, i desde aqui ja saps que estem totes per entendret i per parlar amb tu quan ho necesitis tu i totes ja que per desgracia aixo dels abortaments esta al ordre del dia per aqui. Molts petons a totes i molts anims.
Lluna, Nin, jo l'any passat després de buscar durant només 1 mes, vaig tenir un avortament al febrer, estava de 8 setmanes! va ser horrible i ho vaig passar molt malament!! Però vaig portar molt pitjor el temps d'espera per tornar-ho a intentar, quan ja podíem, no em quedava i finalment he trigat 9 mesos a aconseguir-ho! Fins i tot tenia hora per començar a fer-me proves a veure si ens passava alguna cosa!! però ja no van caldre...
Trobo que va ser molt dur com suposo que ho és ara per vosaltres però heu de tenir molts ànims, segur que finalment totes ho aconseguiu, serà només qüestió de temps!!
Petons per totes i moltes forces!!
Trobo que va ser molt dur com suposo que ho és ara per vosaltres però heu de tenir molts ànims, segur que finalment totes ho aconseguiu, serà només qüestió de temps!!
Petons per totes i moltes forces!!
El post d'en Jan: viewtopic.php?f=71&t=16927&p=908603#p908603
Venc Mei Tai Chinado! viewtopic.php?f=58&t=23295
Gràcies
Moltes gràcies a totes, no sé que dir, que aquestes respostes vostres, ajuden a continuar, per què no estic sola.
La veritat és que mai havia pensat que aquesta situació fos tan dura. Quan li ha passat a algú del meu entorn, els hi he dit:" Tranquila, la propera vegada serà" o " vinga, millor ara que més endavat"...ja sabeu, coses que m'he sentit jo ara i que penses "no tens ni idea del que estic sentint". Vull dir, que amb altres dones que ho han patit tot és més reconfortant.
Moltes gràcies de nou, penso que en comptes de faltar sis mesos per tenir un bebé, em falta una mica més, però que al final el tindré.
Un petonet i ànims per totes....
LLuna
La veritat és que mai havia pensat que aquesta situació fos tan dura. Quan li ha passat a algú del meu entorn, els hi he dit:" Tranquila, la propera vegada serà" o " vinga, millor ara que més endavat"...ja sabeu, coses que m'he sentit jo ara i que penses "no tens ni idea del que estic sentint". Vull dir, que amb altres dones que ho han patit tot és més reconfortant.
Moltes gràcies de nou, penso que en comptes de faltar sis mesos per tenir un bebé, em falta una mica més, però que al final el tindré.
Un petonet i ànims per totes....
LLuna
Re: Gràcies
lluna6631 ha escrit:Quan li ha passat a algú del meu entorn, els hi he dit:" Tranquila, la propera vegada serà" o " vinga, millor ara que més endavat"...ja sabeu, coses que m'he sentit jo ara i que penses "no tens ni idea del que estic sentint"
Es ben cert, jo mai mes dirè res semblant, i si et dones una volta pel post de reproducció assistida, ni t'explico... la gent no es fa al càrrec, i es normal, fins que no ho vius en pròpia pell... aqui he après moltes coses, entre d'elles, a mesurar molt les opinions que dono sobre temes tan delicats...
Un petó, bonica, i amunt els ànims!!!
Bon dia a totes!!
tinc una pregunteta per les que heu patit un abort. Es sobre el sexe...
a veure jo vaig tenir un abort el 12 d'abril, va ser un abort incomplert, em van dir que tornes a la setmana següent, que no em banyes i que m'estigues dues setmanes sense sexe. Vaig tornar al cap d'una setmana i encara era incomplert, i al cap de 15 dies (és a dir el 25 d'abril) ja era complert, em van dir que no em banyes i que no practiques sexe en la quarentena. Quan li vaig dir que l'altre dr m'havia dit 15 dies pel sexe, em va dir que m'esperes 15 dies més.
Així que haig de fer quarentena o són 15 dies???
ho pregunto pq fa 6 setmanes que no ho fem (entre repòs i abortament) i és clar ja tenim ganes, però tbé tinc por de precipitar-me i que sigui dolent.
que us van dir a vosaltres??
tinc una pregunteta per les que heu patit un abort. Es sobre el sexe...
a veure jo vaig tenir un abort el 12 d'abril, va ser un abort incomplert, em van dir que tornes a la setmana següent, que no em banyes i que m'estigues dues setmanes sense sexe. Vaig tornar al cap d'una setmana i encara era incomplert, i al cap de 15 dies (és a dir el 25 d'abril) ja era complert, em van dir que no em banyes i que no practiques sexe en la quarentena. Quan li vaig dir que l'altre dr m'havia dit 15 dies pel sexe, em va dir que m'esperes 15 dies més.
Així que haig de fer quarentena o són 15 dies???
ho pregunto pq fa 6 setmanes que no ho fem (entre repòs i abortament) i és clar ja tenim ganes, però tbé tinc por de precipitar-me i que sigui dolent.
que us van dir a vosaltres??
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Sansa, a mi em van dir la quarentena (que no calia que arribés a 40 dies) sense banys d'immmersió (ni piscines, ni banyeres), i sense relacions sexuals amb penetració. Però jo vaig tenir un avortament natural complet i tot de cop. El primer kiki que vaig fer després, em vaig emocionar pq pensava que em faria angúnia o noséquè i no va ser així.
Jo m'esperaria els 15 dies més que t'han dit, que ho diuen per alguna cosa, suposo, i mentrestant es poden fer bastantes cosetes al llit (o on sigui) sense que calgui que entri res als teus baixos...
Em sap greu el que t'ha passat. Una abraçada!
Jo m'esperaria els 15 dies més que t'han dit, que ho diuen per alguna cosa, suposo, i mentrestant es poden fer bastantes cosetes al llit (o on sigui) sense que calgui que entri res als teus baixos...
Em sap greu el que t'ha passat. Una abraçada!
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
hola noies!!!
lluna, acabo de llegir la teva història... molt dura!!! sobretot per la cerca tan llarga, i pel desencís, i pel tràngol de l'espera ara!!!
i mireu, ahir que tot just va fer un any que vaig haver d'avortar a les 15 setmanes aquell nen tan estimat perquè tenia problemes cromosòmics incompatibles amb la vida, ahir precisament la nena que porto a la panxa va estar molt activa, ens va regalar un munt de mostres de vida, i ens va fer veure que la vida pot donar un tomb, que podem sortir del pou, que la tristor no dura per sempre, i que, de sobte, us trobareu que torneu a somriure, i us en fareu creus, perquè heu estat en la infelicitat més profunda i podeu tornar a somriure, però sí! ho fareu!!!
ja sé nines que l'espera es fa molt llarga... després de l'avortament vaig decidir (o ho vaig intentar!) aparcar mentalment una mica el tema, primer per pura supervivència i després perquè en aquell moment em tocava centrar-me en mi i en el meu futur, i en plans sense criatures...
se't desmonta la vida? doncs torna-la a construir...! de zero, si cal!!!
guapes! aviat tornareu a somriure, i no concretament per un nou embaràs, sinó perquè notareu que la pena s'ha alleugerit una mica, malgrat que sempre tindreu el record d'aquell primer embaràs, innocent i feliç!!! no l'esborreu, però permeteu-vos tornar a ser felicessssssssss!!!
com dius tu, lluna, US HO MEREIXEU!!!
un petó a totes!!!
lluna, acabo de llegir la teva història... molt dura!!! sobretot per la cerca tan llarga, i pel desencís, i pel tràngol de l'espera ara!!!
i mireu, ahir que tot just va fer un any que vaig haver d'avortar a les 15 setmanes aquell nen tan estimat perquè tenia problemes cromosòmics incompatibles amb la vida, ahir precisament la nena que porto a la panxa va estar molt activa, ens va regalar un munt de mostres de vida, i ens va fer veure que la vida pot donar un tomb, que podem sortir del pou, que la tristor no dura per sempre, i que, de sobte, us trobareu que torneu a somriure, i us en fareu creus, perquè heu estat en la infelicitat més profunda i podeu tornar a somriure, però sí! ho fareu!!!
ja sé nines que l'espera es fa molt llarga... després de l'avortament vaig decidir (o ho vaig intentar!) aparcar mentalment una mica el tema, primer per pura supervivència i després perquè en aquell moment em tocava centrar-me en mi i en el meu futur, i en plans sense criatures...
se't desmonta la vida? doncs torna-la a construir...! de zero, si cal!!!
guapes! aviat tornareu a somriure, i no concretament per un nou embaràs, sinó perquè notareu que la pena s'ha alleugerit una mica, malgrat que sempre tindreu el record d'aquell primer embaràs, innocent i feliç!!! no l'esborreu, però permeteu-vos tornar a ser felicessssssssss!!!
com dius tu, lluna, US HO MEREIXEU!!!
un petó a totes!!!
creueta ha escrit: mireu, ahir que tot just va fer un any que vaig haver d'avortar a les 15 setmanes aquell nen tan estimat perquè tenia problemes cromosòmics incompatibles amb la vida, ahir precisament la nena que porto a la panxa va estar molt activa, ens va regalar un munt de mostres de vida, i ens va fer veure que la vida pot donar un tomb, que podem sortir del pou, que la tristor no dura per sempre, i que, de sobte, us trobareu que torneu a somriure, i us en fareu creus, perquè heu estat en la infelicitat més profunda i podeu tornar a somriure, però sí! ho fareu!!!
Gràcies, Gràcies
Hola a totes, no se que dir, que m'encanta entrar i llegir els vostres ànims...
Moltes gràcies a totes: Siskia,:Castanyeta, Nika, Nin , Ellen i Meri.
Sansa, m’han dit que esperi a que em vingui la regla per poder tenir relacions sexuals. Nosaltres fa des de mitjans de febrer que no podem tenir relacions amb penetració. Vam fer una Fecuandació in Vitro, i ja en tenim ganes de que ens donin permís.
Bueno, la veritat és que em sento molt trista i tinc ganes de plorar a totes hores. Crec que és el que toca ara, anar superant aquesta pena.
El més difícil, és amb una companya de feina que ens portavem un dia, aixó si que ho veig difícil de superar, diuen que el temps m'ajudará....
Un petó a totes i fins aviat.
Lluna
Moltes gràcies a totes: Siskia,:Castanyeta, Nika, Nin , Ellen i Meri.
Sansa, m’han dit que esperi a que em vingui la regla per poder tenir relacions sexuals. Nosaltres fa des de mitjans de febrer que no podem tenir relacions amb penetració. Vam fer una Fecuandació in Vitro, i ja en tenim ganes de que ens donin permís.
Bueno, la veritat és que em sento molt trista i tinc ganes de plorar a totes hores. Crec que és el que toca ara, anar superant aquesta pena.
El més difícil, és amb una companya de feina que ens portavem un dia, aixó si que ho veig difícil de superar, diuen que el temps m'ajudará....
Un petó a totes i fins aviat.
Lluna
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Vinga, Lluna, molts ànims! Això és un dol que costa de passar, però acaba passant. Al principi és cert que algunes (o moltes!) coses de l'entorn fan mal. Però després són cada vegada menys. Sobretot, no perdis la il·lusió de continuar intentant-ho!
Una abraçada!
Una abraçada!
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. . Gràcies castanyeta....
Avui he anat a la ginecòloga, estic bé, fa dos setmanas que em van fer el raspat i diu que ja em comencen a funcionar els ovaris...Ara m'hauran d'operar dels miomes, primer m'han de fer una laparoscòpia i una hisperoscòpia...per veure com tinc l'úter i els miomes....
Una abraçada per totes....
Lluna
Avui he anat a la ginecòloga, estic bé, fa dos setmanas que em van fer el raspat i diu que ja em comencen a funcionar els ovaris...Ara m'hauran d'operar dels miomes, primer m'han de fer una laparoscòpia i una hisperoscòpia...per veure com tinc l'úter i els miomes....
Una abraçada per totes....
Lluna
Sansa bonica,
jo vaig tenir relacions a poc més d'una setmana del legrat,... ningú em va dir res, i jo tampoc ho vaig preguntar,...
Ara sé que potser hauria d'haver esperat una mica més, però ja et dic, mal no em va fer.
Lluna, pren el temps que necessitis. Jo no vaig estar ni una setmana de baixa, a casa sols plorava i necessitava anar a treballar per tornar a la normalitat quan abans millor.
Però cada cas és un món, així que quan tu, i només tu creguis que pots, soncs endavant reina, que som les millors, i el que no et fa caure et fa més forta!!!!!
jo vaig tenir relacions a poc més d'una setmana del legrat,... ningú em va dir res, i jo tampoc ho vaig preguntar,...
Ara sé que potser hauria d'haver esperat una mica més, però ja et dic, mal no em va fer.
Lluna, pren el temps que necessitis. Jo no vaig estar ni una setmana de baixa, a casa sols plorava i necessitava anar a treballar per tornar a la normalitat quan abans millor.
Però cada cas és un món, així que quan tu, i només tu creguis que pots, soncs endavant reina, que som les millors, i el que no et fa caure et fa més forta!!!!!
Hola, com esteu totes? com estàs lluna?
jo estic animada, amb ganes de poder-ho intentar de nou, i la veritat és que se m'està fent etern el primer cicle, encara m'ha de baixar la primera regla i pensar que encara m'he d'esperar una altra....
per el demés estic bé, potser em canso més que abans però no sé si té algo a veure o no.
Molts records a totes les que han passat el mateix que jo.
ALGUN DIA HO ACONSEGUIREM
jo estic animada, amb ganes de poder-ho intentar de nou, i la veritat és que se m'està fent etern el primer cicle, encara m'ha de baixar la primera regla i pensar que encara m'he d'esperar una altra....
per el demés estic bé, potser em canso més que abans però no sé si té algo a veure o no.
Molts records a totes les que han passat el mateix que jo.
ALGUN DIA HO ACONSEGUIREM
Hola sansa i hola a totes.
Dilluns va fer un mes que em van fer el legrat. I demà m'operen per treurem un munt de miomes que pel que es veu han estat els culpables de la pèrdua del meu embaraç.
Sansa, dius que tens ganes de que pasin els dos cicles, jo m'hauré d'esperar de 6 a 8 mesos per poder tornar a intentar-ho.
Ara mateix estic una mica nerviosa pero es que he hagut de tornar a gafar una baixa, desp´res de tornar i posar-me a tope, ara uanaltra vegada de baixa.
Emocionalment estic tocadeta, crec que són massa emocions en tants pocs mesos.
A veure si em treuen els miomes, i em ve la regla i tinc la sensació de conectar-me de nou.
Molts ànioms a totes, tornaré d'aqui dos setmanes. estaré a casa de la meva mare i no té internet.
Petons
Lluna
Dilluns va fer un mes que em van fer el legrat. I demà m'operen per treurem un munt de miomes que pel que es veu han estat els culpables de la pèrdua del meu embaraç.
Sansa, dius que tens ganes de que pasin els dos cicles, jo m'hauré d'esperar de 6 a 8 mesos per poder tornar a intentar-ho.
Ara mateix estic una mica nerviosa pero es que he hagut de tornar a gafar una baixa, desp´res de tornar i posar-me a tope, ara uanaltra vegada de baixa.
Emocionalment estic tocadeta, crec que són massa emocions en tants pocs mesos.
A veure si em treuen els miomes, i em ve la regla i tinc la sensació de conectar-me de nou.
Molts ànioms a totes, tornaré d'aqui dos setmanes. estaré a casa de la meva mare i no té internet.
Petons
Lluna
Lluna que vagi molt bé l' operaciò i ja veuràs que aviat ja tornes a estar entre nosaltres. Jo ara fa un mes i mig vaig també patir un avortament (16 setmanes) i ara cada dia que passa tinc més ganes de tornar-ho a intentar de nou. I reconec que les primeres setmanes no veia la llum de cap de les maneres......Una abraçada a totes !!!!
-
carbassona
- :: girafa
- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
Hola a totes!!!!!!!!
En primer lloc, Lluna esperem que tot hagi anat be i et recuperis aviat per tornar a intentar-ho.
A mi ja m´han fet vaires probes per intentar saber que va poder produir el dos abortaments, pero tot a sortit be, per tant el metge i nosaltres em decidit tornar a intentar-ho ( ell creu que pot haver pasat que despres del legrat el segon no s´implantes i per aixo el vaig perdre a la primera falta), bueno ara aquet mes just he passat la regle , pero haig d´esperar a una proxima, mentrestant haig de pendre 1 Aspirina infantil per si fos un problema de cuagulació ( les probes diuen que no , pero diu que si es dels capilar aixo costa molt d´analit-zar i millor anar previngut), tambe m´ha canviat l´acid folic( ara tambe porta zinc) i pel mes vinent haig pendre uns ovuls com d´hormona per ajudar a la fecundació i a l aimplatació ( crec? ) , bueno dons despres de aquet rollo aixo es tot.
Esperar la proxima regle i tornar a la carrega, espero que totes poguem tornar a ser feliçes amb un fill amb nsaltres ( ENS HO MEREIXEM OI?)
Molts petons a totes i fins aviat
En primer lloc, Lluna esperem que tot hagi anat be i et recuperis aviat per tornar a intentar-ho.
A mi ja m´han fet vaires probes per intentar saber que va poder produir el dos abortaments, pero tot a sortit be, per tant el metge i nosaltres em decidit tornar a intentar-ho ( ell creu que pot haver pasat que despres del legrat el segon no s´implantes i per aixo el vaig perdre a la primera falta), bueno ara aquet mes just he passat la regle , pero haig d´esperar a una proxima, mentrestant haig de pendre 1 Aspirina infantil per si fos un problema de cuagulació ( les probes diuen que no , pero diu que si es dels capilar aixo costa molt d´analit-zar i millor anar previngut), tambe m´ha canviat l´acid folic( ara tambe porta zinc) i pel mes vinent haig pendre uns ovuls com d´hormona per ajudar a la fecundació i a l aimplatació ( crec? ) , bueno dons despres de aquet rollo aixo es tot.
Esperar la proxima regle i tornar a la carrega, espero que totes poguem tornar a ser feliçes amb un fill amb nsaltres ( ENS HO MEREIXEM OI?)
Molts petons a totes i fins aviat
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |