Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
Hola noies!!!!
Com esteu???????? Veig que aneu una mica més animades no??? No m'habia arribat avís de que hi havien nous missatges en aquest tema del fòrum i pensava que raro....... i he entrat i ja he vist que si que hi havien jejeje
Bueno entrava per saludar-vos a totes i veure com anava tot!! Muaaaa
Com esteu???????? Veig que aneu una mica més animades no??? No m'habia arribat avís de que hi havien nous missatges en aquest tema del fòrum i pensava que raro....... i he entrat i ja he vist que si que hi havien jejeje
Bueno entrava per saludar-vos a totes i veure com anava tot!! Muaaaa
En la segona fase.
Bé, sóc nova en aquest fòrum, he llegit els vostres missatges i crec que em podeu entendre.
Avui fa dues setmanes que vaig haver d'interrompre el meu embaras de 22 setmanes; a la eco 20 li van detectar una hidrocefàlia important a la meva filla i la meva parella i jo vam haver de prendre la decisió més important i cruel, que ,al menys fins ara, mai havia hagut de prendre.
Fins llavors tot havia anat bé, i per tant res ens podia fer sospitar que podia passar res semblant.
Estic malament, diuen que és normal i necessari passar el dol, però és tan dur; tot i les ganes que tinc de tenir un fill amb la meva parella, ara mateix això sembla impossible.
Avui fa dues setmanes que vaig haver d'interrompre el meu embaras de 22 setmanes; a la eco 20 li van detectar una hidrocefàlia important a la meva filla i la meva parella i jo vam haver de prendre la decisió més important i cruel, que ,al menys fins ara, mai havia hagut de prendre.
Fins llavors tot havia anat bé, i per tant res ens podia fer sospitar que podia passar res semblant.
Estic malament, diuen que és normal i necessari passar el dol, però és tan dur; tot i les ganes que tinc de tenir un fill amb la meva parella, ara mateix això sembla impossible.
Re: En la segona fase.
Merit78 ha escrit:Bé, sóc nova en aquest fòrum, he llegit els vostres missatges i crec que em podeu entendre.
Avui fa dues setmanes que vaig haver d'interrompre el meu embaras de 22 setmanes; a la eco 20 li van detectar una hidrocefàlia important a la meva filla i la meva parella i jo vam haver de prendre la decisió més important i cruel, que ,al menys fins ara, mai havia hagut de prendre.
Fins llavors tot havia anat bé, i per tant res ens podia fer sospitar que podia passar res semblant.
Estic malament, diuen que és normal i necessari passar el dol, però és tan dur; tot i les ganes que tinc de tenir un fill amb la meva parella, ara mateix això sembla impossible.
Molts anims guapa! He pasat per lo mateix pero de menys temps i es molt dur. Pensa que tens la sort de tenir al teu home al costat, que pateixen igual que nosaltres i gairebe no estan recompensats. El meu deia que ho tenia tot abraçant-me pero es mereix molt mes i nena, ho aconseguirem, aconseguirem que baixin al carrer amb el carret a passejar al nen/a!
Hola merit , bonica, quin greu que em sap!!!
Ostres, aqui totes hem passat al menys per un abortament. Interrompre'l d'aquesta manera deu ser horrible. No se, fa molt poc encara que et va passar. Realment és un dol, i per superar-ho s'ha d'explicar, i plorar i tenir persones al teu costat que t'abracin.
Aqui ens tens per escoltar-te, jo vaig patir l'abortament fa tres mesos, i m'ha anat molt bé parlar-ne al socpetit quan he estat baixeta, per que no et trobes sola.
no se que dir, que ho sento molt, que qualsevol cosa aqui em tens, i molts ànims, ja veuràs que el temps va curant la ferida poc a poc.
Una abraçada molt forta
Lluna
Ostres, aqui totes hem passat al menys per un abortament. Interrompre'l d'aquesta manera deu ser horrible. No se, fa molt poc encara que et va passar. Realment és un dol, i per superar-ho s'ha d'explicar, i plorar i tenir persones al teu costat que t'abracin.
Aqui ens tens per escoltar-te, jo vaig patir l'abortament fa tres mesos, i m'ha anat molt bé parlar-ne al socpetit quan he estat baixeta, per que no et trobes sola.
no se que dir, que ho sento molt, que qualsevol cosa aqui em tens, i molts ànims, ja veuràs que el temps va curant la ferida poc a poc.
Una abraçada molt forta
Lluna
Merit nina, em sap molt de greu, ha de ser horrible haver de prendre aquesta decissió. No sé xq algunes vegades hem de passar per aquesta situació, ha de ser durissim. Però has de ser forta, recolzar-te en els q t'ajuden i t'estimen i saps q tb pots comptar amb nosaltres per desafogar-te quan ho necessitis. Quan vegis q estàs més alliberada d'aquest sentiment de dolor ja et veuràs preparada per afrontar un nou embaràs, amb totes les pors del món, però no sempre es té aquesta mala sort, la pròxima serà la bona de totes nosaltres, ja n'hi ha prou de fer-nos patir!!!!!!!
Ptons a totes
Ptons a totes
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Merit, companya de fatigues, jo ara fa just un mes que vaig sotmetre'm a un legrat per la mateixa raó, encara que en el meu cas van detectar l'higroma a l'eco de les 12 s. i van confirmar el diagnòstic d'una síndrome horrible una setmana després, amb una biòpsia de la placenta. Era el meu segon embaràs, i el primer tampoc no havia anat bé, encara que per raons diferents.
Així que ja veus, d'històries penoses n'hi ha moltes. Amb aquests cops aprenem a ser fortes, encara que és una merda haver d'aprendre'n per aquests motius.
Aquí, és veritat, podem buidar el pap i això, no com les coses de l'anunci aquell, no té preu! És un descans poder parlar obertament del que ens passa o ens ha passat i compartir-ho amb altres persones que han viscut el mateix, pq vulguis que no, en el nostre entorn 'normal' sovint es fa difícil comentar quan ens ve de gust o ho necessitem el que ens passa pel cap i pel cor.
Una abraçada.
Així que ja veus, d'històries penoses n'hi ha moltes. Amb aquests cops aprenem a ser fortes, encara que és una merda haver d'aprendre'n per aquests motius.
Aquí, és veritat, podem buidar el pap i això, no com les coses de l'anunci aquell, no té preu! És un descans poder parlar obertament del que ens passa o ens ha passat i compartir-ho amb altres persones que han viscut el mateix, pq vulguis que no, en el nostre entorn 'normal' sovint es fa difícil comentar quan ens ve de gust o ho necessitem el que ens passa pel cap i pel cor.
Una abraçada.
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
Hola a totes!!
he estat uns dies missing, a ca la mama, a que em cuidés...
veig que per aquí tothom va fent, mica en mica, no? de fet és el que m'ha passat a mi... però... estic sorpresa que m'hagi recuperat tant de pressa, no físicament, sinó moralment.
Amb el meu home no hem parlat de res encara, primer volem fer vacances, però jo sento dins meu que no sé si ho vull tornar a intentar per FIV. Ja he passat per 7 cicles d'hormones i n'estic un xic tipa, no sé... Deixaré passar el temps, i al setembre ja en parlarem.
SIP, castanyeta... tot es va posant a lloc, no?
Això que dieu de les abstinències i aquestes coses... ostres a mi em van dir tot el contrari!! Que a la que deixi de tacar i em trobi bé, o sigui des de dilluns passat, que puc fer vida normal normal, tenir relacions normals i disfrutar molt, (paraules textuals de la doctora de capçalera)... i jo m'ho he pres al peu de la lletra!! jeje
Com que nosaltres tenim IOD o sigui infertilitat d'origen desconegut, tot pot ser que soni la flauta per casualitat, no? Fins i tot em va dir que no havia d'esperar ni a la propera regla ni res de res de res... o sigui que, al ataquerrrrr
Bé, guapes, com he dit abans, a la Merit... un cop tenim el cos recuperat i ja no taquem ni res de res, el més important és cuidar-se el cor i cuidar el cor dels nostres companys, amb besitos, mimitos, alguna plorera, ...
Poseu flors a casa, enceneu espelmetes, poseu-vos roba bonica, beveu un bon vi, llegiu bones novel·les, escolteu bona música... Crec que tot això és cuidar-se el cor... i em sembla que funciona...
he estat uns dies missing, a ca la mama, a que em cuidés...
veig que per aquí tothom va fent, mica en mica, no? de fet és el que m'ha passat a mi... però... estic sorpresa que m'hagi recuperat tant de pressa, no físicament, sinó moralment.
Amb el meu home no hem parlat de res encara, primer volem fer vacances, però jo sento dins meu que no sé si ho vull tornar a intentar per FIV. Ja he passat per 7 cicles d'hormones i n'estic un xic tipa, no sé... Deixaré passar el temps, i al setembre ja en parlarem.
SIP, castanyeta... tot es va posant a lloc, no?
Això que dieu de les abstinències i aquestes coses... ostres a mi em van dir tot el contrari!! Que a la que deixi de tacar i em trobi bé, o sigui des de dilluns passat, que puc fer vida normal normal, tenir relacions normals i disfrutar molt, (paraules textuals de la doctora de capçalera)... i jo m'ho he pres al peu de la lletra!! jeje
Com que nosaltres tenim IOD o sigui infertilitat d'origen desconegut, tot pot ser que soni la flauta per casualitat, no? Fins i tot em va dir que no havia d'esperar ni a la propera regla ni res de res de res... o sigui que, al ataquerrrrr
Bé, guapes, com he dit abans, a la Merit... un cop tenim el cos recuperat i ja no taquem ni res de res, el més important és cuidar-se el cor i cuidar el cor dels nostres companys, amb besitos, mimitos, alguna plorera, ...
Poseu flors a casa, enceneu espelmetes, poseu-vos roba bonica, beveu un bon vi, llegiu bones novel·les, escolteu bona música... Crec que tot això és cuidar-se el cor... i em sembla que funciona...
Merit, ara sembla impossible, però es tira endavant i es tornen a tenir ganes de provar-ho. També t'ho dic per experiència.
Com et diuen les noies, mima't molt i deixa't mimar, plora el que hagis de plorar i després.... t'has d'aixecar i tirar endavant!!!!!!!!!!!!!!!! ( no queda més remei).
Una abraçada ben forta! I també per totes les noies que esteu passant per aquest doloros moments.
Com et diuen les noies, mima't molt i deixa't mimar, plora el que hagis de plorar i després.... t'has d'aixecar i tirar endavant!!!!!!!!!!!!!!!! ( no queda més remei).
Una abraçada ben forta! I també per totes les noies que esteu passant per aquest doloros moments.
Gràcies
Moltes gràcies a totes per les vostres paraules; ara mateix és prou reconfortant llegir els vostres missatges, pq (per desgràcia) totes sabeu de què parleu.
El meu home és meravellós, però sovint crec que ningú, ni tan sols ell, entén el què sento en aquests moments.
Moltes gràcies i sort a totes les que ho esteu tornant a intentar; a mi m'han recomanat (Vall d'Hebron) que esperi uns 6 mesos. Em sembla tan i tan lluny...
El meu home és meravellós, però sovint crec que ningú, ni tan sols ell, entén el què sento en aquests moments.
Moltes gràcies i sort a totes les que ho esteu tornant a intentar; a mi m'han recomanat (Vall d'Hebron) que esperi uns 6 mesos. Em sembla tan i tan lluny...
Moltes gràcies pels ànims... però desprès de patir uns dies, 2 test d'orina negatius i una analítica de sang. Ahir el gine em va dir que no estava embarassada...
I, aquest matí, m'ha baixat la regla! No podia venir en el seu moment i no fer-me patir tant....
Bueno, serà quan serà.
Petons!! i molts ànims!!!
I, aquest matí, m'ha baixat la regla! No podia venir en el seu moment i no fer-me patir tant....
Bueno, serà quan serà.
Petons!! i molts ànims!!!
Merit, reina, m'emociono de llegir el que dius. Es que ningú pot entendre el que sents, per què és a tu a qui ha passat, és el teu cos. Quan em va passar, vaig tenir la "sort" de que el meu home va tenir una setmaneta de vacances. Vam plorar tant els dos, i a mi em va sorprendre que li afectés tant com a mi. Però després, ell va decidir tirar endavant i a mi em va costar una mica activar-me. Per què la resta de la gent pot entendre el nostre dolor però no saben el que sentim. I només em deien : no et procupis que et tornaràs a quedar" bueno, i aquestes coses que et diuen, amb tota la bona intenció però que fan mal.
Merit, jo et recomano que parlis molt amb ell, que li diguis el que sents i que no et sentis sola. Per què la sensació aquesta de...el món continua el seu ritme i jo m'he aturat aqui és terrible. Parla molt, plora molt i enfada't per què tens tot el dret. És una merda que ens hagi de passar això, peroò aixi és la vida, i per molt que hi tornis no es pot fer res.
És un dol, i com qualsevol dol té diferents etapes. Ens tens a qui a totes per ajudar-te, per escoltar-te i per comprendre el que sents.
Jo m'he d'esperar a tornar-hi a fer la FIV. ´M'han hagut d'operar de miomes, i son sis mesos d'espera després de la operació. Em queden més o menys 4 mesos. De manera que t'entenc, aquesta espera es una mica rotllo. Jo ara, que fa tres mesos de la pèrdua, em trobo millor. Es com si després d'una gran tempesta arribés la calma.
Molts ànims bonica, espero que et vagis recuperant, qualsevol cosa....ja saps.
Lluna
Merit, jo et recomano que parlis molt amb ell, que li diguis el que sents i que no et sentis sola. Per què la sensació aquesta de...el món continua el seu ritme i jo m'he aturat aqui és terrible. Parla molt, plora molt i enfada't per què tens tot el dret. És una merda que ens hagi de passar això, peroò aixi és la vida, i per molt que hi tornis no es pot fer res.
És un dol, i com qualsevol dol té diferents etapes. Ens tens a qui a totes per ajudar-te, per escoltar-te i per comprendre el que sents.
Jo m'he d'esperar a tornar-hi a fer la FIV. ´M'han hagut d'operar de miomes, i son sis mesos d'espera després de la operació. Em queden més o menys 4 mesos. De manera que t'entenc, aquesta espera es una mica rotllo. Jo ara, que fa tres mesos de la pèrdua, em trobo millor. Es com si després d'una gran tempesta arribés la calma.
Molts ànims bonica, espero que et vagis recuperant, qualsevol cosa....ja saps.
Lluna
Merit,
em sap molt de greu... aqui totes hem passat per pèrdues... però cadascú ho passa com pot... realment val la pena que ho parlis amb la teva parella... és molt recent i tot i que sempre tens el record... el temps passa i dilueix el dolor...
Envolta't dels que més t'estimes i deixa't estimar.
Petons
em sap molt de greu... aqui totes hem passat per pèrdues... però cadascú ho passa com pot... realment val la pena que ho parlis amb la teva parella... és molt recent i tot i que sempre tens el record... el temps passa i dilueix el dolor...
Envolta't dels que més t'estimes i deixa't estimar.
Petons
Gràcies a totes pels ànims i la comprensió.
Movi, crec que t'entenc amb això dels retards i la il·lusió de pensar "i si aquest mes..." i després la desil·lusió del moment en què baixa la regla.
Potser a algunes de vosaltres us sembla poc temps, nosaltres vam estar buscant aquesta nena durant 18 mesos i els últims era aquesta història cada mes. Quan la prova va donar positiu al març no ens ho creiem.
Espero que tinguis molta sort la propera vegada.
Movi, crec que t'entenc amb això dels retards i la il·lusió de pensar "i si aquest mes..." i després la desil·lusió del moment en què baixa la regla.
Potser a algunes de vosaltres us sembla poc temps, nosaltres vam estar buscant aquesta nena durant 18 mesos i els últims era aquesta història cada mes. Quan la prova va donar positiu al març no ens ho creiem.
Espero que tinguis molta sort la propera vegada.
Hola Merit, sento mol els que hos ha passat, encare que jo he passat per dos abortaments , no puc imaginar el dolor que s´ha de sentir quan un ha de pendre una decisió tan complicada.T´envio molts petons i desitjar-te que et recoperis ben aviat i pogueu tornar a sonriure.
Esperem que totes aviat poguem fer realitat el nostre somni, ens ho mereixem no?.
Petons.
Esperem que totes aviat poguem fer realitat el nostre somni, ens ho mereixem no?.
Petons.
merit, guapa... el consol que et puguem donar les que hem passat per una cosa semblant el tens assegurat, perquè en aquest post som moltes les que hem plorat i ens hem enviat forces mútuament...
si tenir un fill és per a moltes dones l'experiència més bona de la seva vida, posar fi a un embaràs és lògic que sigui la més dolorosa...
el meu cas és similar al teu, i al de la castanyeta... haver de posar fi "proactivament" a allò que tant has buscat, durant mesos, i que has portat al ventre uns mesos i ja hi has desenvolupat aquell vincle tan únic és tan i tan dur... perdre'l és una gran put.ada, però fer el pas voluntàriament no es pot descriure... és terrible...
jo ho vaig fer a les 15 setmanes (el maig passat); vaig deixar passar tres regles (l'estiu em va anar molt i molt bé!) i després hi vaig tornar, força recuperada...
mai no esborres un primer embaràs, i més si ha durat tant de temps com el teu, però després d'uns mesos només en recordes les coses bones, ja ho veuràs!
un petó molt gran, merit, cuida't molt, ploreu junts, malgrat que tu sentis que la teva pèrdua és diferent... sí, és diferent, però no deixis que això t'allunyi del teu home! ara mateix el meu sentiment per l'embaràs també és diferent respecte al del meu home, és lògic!! no deixis que això es converteixi en res dolent, accepta-ho i prou...
jo vaig passar moltes hores plorant sola, desfogant-me, sentint una gran ràbia contra tot... i mica en mica es van mitigant els sentiments... i un dia descobreixes que estàs somrient de nou per qualsevol tonteria i creus que realment ho comences a deixar enrere...
molta sort en el futur!!!
si tenir un fill és per a moltes dones l'experiència més bona de la seva vida, posar fi a un embaràs és lògic que sigui la més dolorosa...
el meu cas és similar al teu, i al de la castanyeta... haver de posar fi "proactivament" a allò que tant has buscat, durant mesos, i que has portat al ventre uns mesos i ja hi has desenvolupat aquell vincle tan únic és tan i tan dur... perdre'l és una gran put.ada, però fer el pas voluntàriament no es pot descriure... és terrible...
jo ho vaig fer a les 15 setmanes (el maig passat); vaig deixar passar tres regles (l'estiu em va anar molt i molt bé!) i després hi vaig tornar, força recuperada...
mai no esborres un primer embaràs, i més si ha durat tant de temps com el teu, però després d'uns mesos només en recordes les coses bones, ja ho veuràs!
un petó molt gran, merit, cuida't molt, ploreu junts, malgrat que tu sentis que la teva pèrdua és diferent... sí, és diferent, però no deixis que això t'allunyi del teu home! ara mateix el meu sentiment per l'embaràs també és diferent respecte al del meu home, és lògic!! no deixis que això es converteixi en res dolent, accepta-ho i prou...
jo vaig passar moltes hores plorant sola, desfogant-me, sentint una gran ràbia contra tot... i mica en mica es van mitigant els sentiments... i un dia descobreixes que estàs somrient de nou per qualsevol tonteria i creus que realment ho comences a deixar enrere...
molta sort en el futur!!!
Hola guapes...
Sip... no sé si ho podries tornar a intentar ja, però jo crec que ens hem de deixar de tantes històries i si et trobes bé, no taques ni res, i en tens ganes (això és el més important i el que més m'ha costat a mi), doncs apa, a disfrutar d'això que és gratis!!! i mira, no se sap mai el que pot passar... però jo ara ni hi penso, la veritat...
Nenes, me'n vaig de vacances. Seré quinze dies voltant por ahi i no em connectaré cap dia. Necessito desconnectar de casa totalment. Serà bo, no?
Ens veiem en quinze dies, passeu-ho bé les que aneu de vacances i les que no, feu el que pugueu per disfrutar de l'estiu, que la caloreta, el sol i la llum ens ajudarà a fer-nos més fortes!!!
Petons
Sip... no sé si ho podries tornar a intentar ja, però jo crec que ens hem de deixar de tantes històries i si et trobes bé, no taques ni res, i en tens ganes (això és el més important i el que més m'ha costat a mi), doncs apa, a disfrutar d'això que és gratis!!! i mira, no se sap mai el que pot passar... però jo ara ni hi penso, la veritat...
Nenes, me'n vaig de vacances. Seré quinze dies voltant por ahi i no em connectaré cap dia. Necessito desconnectar de casa totalment. Serà bo, no?
Ens veiem en quinze dies, passeu-ho bé les que aneu de vacances i les que no, feu el que pugueu per disfrutar de l'estiu, que la caloreta, el sol i la llum ens ajudarà a fer-nos més fortes!!!
Petons
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |