Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
Gràcies Creueta,
ara mateix em sento apenada i enrabiada, com tu dius, amb la vida en general.
Espero que passin les setmanes ràpid i que aviat hagin passat els mesos necessaris per estar recuperada emocionalment.
De moment, per acabar-ho d'arreglar, una persona molt propera a mi acaba de saber que està embarassada i "per no fer-me mal" (se suposa) no s'ha interessat per mi des de que vaig sortir de l'hospital.
Bé, suposo que totes ens hem trobat en situacions similars; socialment, els avortaments i les ILE en especial, crec que no estan, com ho diria ... que no es tracten com qualsevol altre dol.
Bé, prou de rotllo; m'alegro que estiguis millor i molta sort.
ara mateix em sento apenada i enrabiada, com tu dius, amb la vida en general.
Espero que passin les setmanes ràpid i que aviat hagin passat els mesos necessaris per estar recuperada emocionalment.
De moment, per acabar-ho d'arreglar, una persona molt propera a mi acaba de saber que està embarassada i "per no fer-me mal" (se suposa) no s'ha interessat per mi des de que vaig sortir de l'hospital.
Bé, suposo que totes ens hem trobat en situacions similars; socialment, els avortaments i les ILE en especial, crec que no estan, com ho diria ... que no es tracten com qualsevol altre dol.
Bé, prou de rotllo; m'alegro que estiguis millor i molta sort.
Hola nenes!!!
Com esteu??? Aquí veig que per desgràcia sempre hi ha gent nova.
Betti que passis bones vacances i les disfrutis molt!!
Sip, Crispina, Lluna, ETC!, com ho porteu? Imagino i espero que millor i amb molts ànims i molta força!!
Merit noia ho sento molt, aquí totes hem passat per això, però haver de decidir que s'ha d'acabar tot no m'imagino com ha de ser. Aquest fòrum t'anirà molt bé, al menys a totes les que estem ens ha ajudat i a mi en el seu moment va ser com una "esperança" veure que no era la única, ni la primera ni la última, que li passaba tot això, i més esperança era veure que moltes noies que han passat per aquest fòrum estan a punt de ser mares. No desesperis en el temps, jo vaig tenir un abort (sense legrat) al abril, el dia 1, em van dir que passés 2 regles i que tindria llum verda, jo pensava que trigaria uns mesos a quedar un altre cop, però equivocada que estava que a la 2ª ja em vaig quedar. Amb això dic que l'esperança es l'últim que s'ha de perdre i quan vulguis tornar a obrir els ulls, tindràs la llum verda, i tancaràs i obriràs un altre cop i estaràs embarassada!
T'envio molts petons i molts ànims i per si de cas penses que s'ha perdut... molta esperança!!!
Noies mooooolts petons per totes vosaltres!!!!! Una abraçada futures mamis!!!!
Com esteu??? Aquí veig que per desgràcia sempre hi ha gent nova.
Betti que passis bones vacances i les disfrutis molt!!
Sip, Crispina, Lluna, ETC!, com ho porteu? Imagino i espero que millor i amb molts ànims i molta força!!
Merit noia ho sento molt, aquí totes hem passat per això, però haver de decidir que s'ha d'acabar tot no m'imagino com ha de ser. Aquest fòrum t'anirà molt bé, al menys a totes les que estem ens ha ajudat i a mi en el seu moment va ser com una "esperança" veure que no era la única, ni la primera ni la última, que li passaba tot això, i més esperança era veure que moltes noies que han passat per aquest fòrum estan a punt de ser mares. No desesperis en el temps, jo vaig tenir un abort (sense legrat) al abril, el dia 1, em van dir que passés 2 regles i que tindria llum verda, jo pensava que trigaria uns mesos a quedar un altre cop, però equivocada que estava que a la 2ª ja em vaig quedar. Amb això dic que l'esperança es l'últim que s'ha de perdre i quan vulguis tornar a obrir els ulls, tindràs la llum verda, i tancaràs i obriràs un altre cop i estaràs embarassada!
T'envio molts petons i molts ànims i per si de cas penses que s'ha perdut... molta esperança!!!
Noies mooooolts petons per totes vosaltres!!!!! Una abraçada futures mamis!!!!
Hola reines!
Com aneu per aquí!
Jo fins aquest matí creia que tenia el meu abortament més que superat, però no és cert. Teniem una sortida amb families amb crios, i només una persona sabia lo meu, evidentment quan em pregunten que jo quan m'animaré sempre els hi dic, que encara sóc jove i així desvio la conversa,..i ja.
Però avui la persona que ho sabia, quan he dit que jo de moment res de res, que no en tenia ganes, salta i diu, no serà pel disgut que vas tenir, oi?? I ho haurà dit amb bona fe, però quasi em poso a plorar davant de tothom.
Li ha dit disgut a un patiment que no te nom, disgut és el que he sentit jo davat el seu comentari,..no davant el que em va passar.
Amb tot, us ho explico, a part de desfogar-me, pq crec que això mai es supera del tot,... mica en mica ho anem superant,... però sempre hi haurà algú que t'ho recordarà,...què hi farem!!
Com aneu per aquí!
Jo fins aquest matí creia que tenia el meu abortament més que superat, però no és cert. Teniem una sortida amb families amb crios, i només una persona sabia lo meu, evidentment quan em pregunten que jo quan m'animaré sempre els hi dic, que encara sóc jove i així desvio la conversa,..i ja.
Però avui la persona que ho sabia, quan he dit que jo de moment res de res, que no en tenia ganes, salta i diu, no serà pel disgut que vas tenir, oi?? I ho haurà dit amb bona fe, però quasi em poso a plorar davant de tothom.
Li ha dit disgut a un patiment que no te nom, disgut és el que he sentit jo davat el seu comentari,..no davant el que em va passar.
Amb tot, us ho explico, a part de desfogar-me, pq crec que això mai es supera del tot,... mica en mica ho anem superant,... però sempre hi haurà algú que t'ho recordarà,...què hi farem!!
Hola noies,
Merit com estàs? Espero que parlar al socpetit t'estigui fent bé, ja veus que aqui totes comprenem el dolor de la pèrdua. Molts ànims i ja saps que ens tens aqui per desfogar-te.....
Jo he estat fora dos dies, ajudant a la meva cosina que té dos bessonets de dos mesos. Em va demanr ajuda, per què no es volia quedar sola. Ara que ja ha passat potser m'ha anat bé, però entre que estic ja amb la regla, el ball d'hormones que em fa la guitza i tenir els dos nens, tant petites tot el dia, donant biberons....bueno, estic baixeta. Pero....PRUEBA SUPERADA!!!!!!!! :p-)
PIULA BONICA, LA GENT HO FA AMB BONA FE(PENSO) PERO QUIN MAL QUE FAN A VEGADES, Óstia!!!! Molts ànims bonica, jo fa tres mesos de la pèrdua del meu embaraç i tinc altibaixos, fa un mes vaig estar fatal, i ara...ja veurem, no penso deixar que s'apoderi de mi la tristesa.
Betti, Creueta, Sip, Castanyeta, Nika, Crispina, Nin, com esteu??? em deixo alguna segur....
Molts petonets, abraçádetes i les que esteu baixetes com jo més abraçadetes....
Lluna
Merit com estàs? Espero que parlar al socpetit t'estigui fent bé, ja veus que aqui totes comprenem el dolor de la pèrdua. Molts ànims i ja saps que ens tens aqui per desfogar-te.....
Jo he estat fora dos dies, ajudant a la meva cosina que té dos bessonets de dos mesos. Em va demanr ajuda, per què no es volia quedar sola. Ara que ja ha passat potser m'ha anat bé, però entre que estic ja amb la regla, el ball d'hormones que em fa la guitza i tenir els dos nens, tant petites tot el dia, donant biberons....bueno, estic baixeta. Pero....PRUEBA SUPERADA!!!!!!!! :p-)
PIULA BONICA, LA GENT HO FA AMB BONA FE(PENSO) PERO QUIN MAL QUE FAN A VEGADES, Óstia!!!! Molts ànims bonica, jo fa tres mesos de la pèrdua del meu embaraç i tinc altibaixos, fa un mes vaig estar fatal, i ara...ja veurem, no penso deixar que s'apoderi de mi la tristesa.
Betti, Creueta, Sip, Castanyeta, Nika, Crispina, Nin, com esteu??? em deixo alguna segur....
Molts petonets, abraçádetes i les que esteu baixetes com jo més abraçadetes....
Lluna
Piula guapa, la gent avegades fa comentaris que fan malt t´ho dic per esperiencia de fet jo no amb parlo amb una " amiga " degut al meu abort i a uns comentaris que va anar fent a la meva esquena.
Es normal que encare et faci mal de tant en tant , crec que sempre hi haura moments en la vida que ens recordaran el dolor que vam patir, Jo de fet al Juny va ser el meu pitjor mes i la setmana en la qual m´hauria tocat parir millor ni esplicar-la pero ara ja torno ha estar millor en la recerca d´un tercer embaraç , i com diem el meu marit i jo " Aquet cop sera el bo i de dos , els dos que vam perdre i si no , dons a seguir , no deiz¡xarem la nostre ilusió per molt mals moments que passem........ encare que avegades no es facil oi?.
Molts petons a totes.
lluna guapa celebro que estiguis millor.
Records i anims a totes
Es normal que encare et faci mal de tant en tant , crec que sempre hi haura moments en la vida que ens recordaran el dolor que vam patir, Jo de fet al Juny va ser el meu pitjor mes i la setmana en la qual m´hauria tocat parir millor ni esplicar-la pero ara ja torno ha estar millor en la recerca d´un tercer embaraç , i com diem el meu marit i jo " Aquet cop sera el bo i de dos , els dos que vam perdre i si no , dons a seguir , no deiz¡xarem la nostre ilusió per molt mals moments que passem........ encare que avegades no es facil oi?.
Molts petons a totes.
lluna guapa celebro que estiguis millor.
Records i anims a totes
Hola petitonessss!!! 
Com esteu avui???
Lluna com et trobes???
Merci per preguntar :) jo el dijous tinc que tornar al gine, la primera vegada que vaig anar, el dia 10 ens va dir que tot estaba bé, vam sentir els batecs del cor, segons ell estaba tot perfecte, però de totes formes marxa dijous de vacances i va dir que em volia veure el dijous per confirmar que creix i el cor no s'ha parat. I estic amb uns nervis... Penso que tot va genial però també penso i si s'ha parat??? Això si, amb el primer abans de l'abort no vaig tenir nauseas, ni marejos... res de res, només son i amb aquest ho tinc tot, i casi que prefereixo tenir-ho per pensar que tot va bé. En fi de moment cap taca ni sospita, així que suposo que puc estar tranquila
Aquesta tarda vaig a l'agència de viatges que anirem 10 dies a Mallorca a veure els meus oncles, a desconectar de tot i de relax jajaja
Moltíssims petons per totes!!!!!
Com esteu avui???
Lluna com et trobes???
Merci per preguntar :) jo el dijous tinc que tornar al gine, la primera vegada que vaig anar, el dia 10 ens va dir que tot estaba bé, vam sentir els batecs del cor, segons ell estaba tot perfecte, però de totes formes marxa dijous de vacances i va dir que em volia veure el dijous per confirmar que creix i el cor no s'ha parat. I estic amb uns nervis... Penso que tot va genial però també penso i si s'ha parat??? Això si, amb el primer abans de l'abort no vaig tenir nauseas, ni marejos... res de res, només son i amb aquest ho tinc tot, i casi que prefereixo tenir-ho per pensar que tot va bé. En fi de moment cap taca ni sospita, així que suposo que puc estar tranquila
Aquesta tarda vaig a l'agència de viatges que anirem 10 dies a Mallorca a veure els meus oncles, a desconectar de tot i de relax jajaja
Moltíssims petons per totes!!!!!
piula i merit, teniu tota la raó que la societat no sap gaire com afrontar aquest dolor d'un fill perdut... a mi molt poca gent me'n va parlar, ni la meva família! només alguna amiga molt propera em preguntava com estava amb totes les lletres... crec que molta gent se sent incòmoda, en general, davant del dolor, i més en aquest, que si no ho has viscut, difícilment te'n pots fer el càrrec... i encara més amb avortaments molt prematurs, quan la gent pensa que "no t'hi podies haver vinculat gaire"... 
bé, podem fer-ne pedagogia, tu, si estem d'humor i ens veiem amb cor!
que la pèrdua d'un fill, nascut o no, és el pitjor que et pot passar, i que el dolor cadascú el viu a la seva manera...
nika, guapa, comença a deixar la por enrere, que això va endavant!
avui he llegit que la neu, que també va patir un avortament, torna a estar embarassada... la nostra enhorabona, neu!!!
noies, aviat tornareu a ser pel tros, i aviat estareu com jo, per molt impossible que us sembli! jo encara me'n faig creus que pugui tenir aquesta sort de tenir una nineta a la panxa... i espero poder-ho compartir aviat amb totes vosaltres!!
però primer, a recuperar-se, eh?!!!
bé, podem fer-ne pedagogia, tu, si estem d'humor i ens veiem amb cor!
que la pèrdua d'un fill, nascut o no, és el pitjor que et pot passar, i que el dolor cadascú el viu a la seva manera...
nika, guapa, comença a deixar la por enrere, que això va endavant!
avui he llegit que la neu, que també va patir un avortament, torna a estar embarassada... la nostra enhorabona, neu!!!
noies, aviat tornareu a ser pel tros, i aviat estareu com jo, per molt impossible que us sembli!
jo encara me'n faig creus que pugui tenir aquesta sort de tenir una nineta a la panxa... i espero poder-ho compartir aviat amb totes vosaltres!!
però primer, a recuperar-se, eh?!!!
Creueta sembla que si que va endavant, tant de bo jejeje La por hi ha vegades que està enrere però traiciona i torna a apareixer. Suposo que és normal vaig tenir un abort al abril, encara està recent.
Moltes felicitats per el teu embaras!! Ja et queda molt poquet
Per quan seràs mare???
Cuida't molt wapa!!
Moltes felicitats per el teu embaras!! Ja et queda molt poquet
Per quan seràs mare???
Cuida't molt wapa!!
hola noies,
tristament m'he d'unir a aquest post...
Ahir tenia la eco de les 12 setmanes. Només començar a mirar el metge ja feia mala cara. El fetus no està viu. no li batega el cor des de fa cosa d'una setmana. Jo no tinc cap sintoma de abort, així que ara m'han de programar 1 legrat, que suposo que em faran entre dimecres i divendres.
em van oferir la possibilitat de fer 1 biopsia de corion per descartar que hagués mort per algun error cromosòmic, pero em van dir que de cara a futurs embarassos no aprota res.. i no ho faré...
Estem força fets pols, per que ens haviem fet molts il·lusions. Ahir complia 12 setmanes i no he tingut cap pèrdua ni res que em fes pensar que anava malament.. així que la patacada és dura...
Ara necessito pair-ho, però d'aqui un temps esperò poder entrar a veure que les que hem passat per això d'aqui res podrem ser mares!
ho sento, només he entrat a desfogar-me... possiblement ara passi uns dies sense entrar.. com entendreu...
tristament m'he d'unir a aquest post...
Ahir tenia la eco de les 12 setmanes. Només començar a mirar el metge ja feia mala cara. El fetus no està viu. no li batega el cor des de fa cosa d'una setmana. Jo no tinc cap sintoma de abort, així que ara m'han de programar 1 legrat, que suposo que em faran entre dimecres i divendres.
em van oferir la possibilitat de fer 1 biopsia de corion per descartar que hagués mort per algun error cromosòmic, pero em van dir que de cara a futurs embarassos no aprota res.. i no ho faré...
Estem força fets pols, per que ens haviem fet molts il·lusions. Ahir complia 12 setmanes i no he tingut cap pèrdua ni res que em fes pensar que anava malament.. així que la patacada és dura...
Ara necessito pair-ho, però d'aqui un temps esperò poder entrar a veure que les que hem passat per això d'aqui res podrem ser mares!
ho sento, només he entrat a desfogar-me... possiblement ara passi uns dies sense entrar.. com entendreu...
Puça nina, em sap molt i molt de greu, és una patacada molt forta i més quan vas amb tota la ilusió per veure'l, sense cap signe d'avortament i et donen la noticia de cop i volta, a mi em va passar el mateix, tot i q el 1r dia no m'ho van confirmar però ja ho teniem clar.
Entenc perfectament q vulguis desconectar d'aquí, uns dies però ja saps q si ens necessites aquí estarem per apoiar-te en tot el q fagi falta.
Ptons
Entenc perfectament q vulguis desconectar d'aquí, uns dies però ja saps q si ens necessites aquí estarem per apoiar-te en tot el q fagi falta.
Ptons
Puça reina, ho sento!
No saps el greu que em sap cada cop que sento una notícia com la teva.
És molt dur, i res ni ningú et consolarà, només el temps i les teves ganes t'ho poden alleugerir, però mai s'oblida.
Plora i desfoga't tant com necessitis, però pensa en el futur, i que t'has de recuperar tant fisica com psicològicament per tornar-ho a intentar.
Una abraçada ben forta bonica!!!!
No saps el greu que em sap cada cop que sento una notícia com la teva.
És molt dur, i res ni ningú et consolarà, només el temps i les teves ganes t'ho poden alleugerir, però mai s'oblida.
Plora i desfoga't tant com necessitis, però pensa en el futur, i que t'has de recuperar tant fisica com psicològicament per tornar-ho a intentar.
Una abraçada ben forta bonica!!!!
Puça, em sap molt greu. En aquests moments no hi ha gaire cosa més a dir. Aquí estem pel que necessites.
Per cert, el dia dos farà un mes que vaig perdre la meva nena i m'estic platejant quan començar a treballar. Sóc logopeda infantil i treballo en un Centre d'Estimulació Primerenca i per la tarda en el meu despatx, on hi tinc casos molt menys greus.
Al meu despatx, tot i la recança, encara em veuria amb cor de començar en una o dues setmanes, però a la feina del matí, amb els casos més greus, mares embarassades i tal, em fa certa por.
Alguna s'ha trobat en una situació semblant?
No recordo qui, la setmana passada comentava que aquest procés és com una muntanya russa, alguns dies bé, altres no, i em fa por o deixar passar massa temps per començar a treballar o fer-ho massa d'hora i "pagar-ho" després.
Per cert, el dia dos farà un mes que vaig perdre la meva nena i m'estic platejant quan començar a treballar. Sóc logopeda infantil i treballo en un Centre d'Estimulació Primerenca i per la tarda en el meu despatx, on hi tinc casos molt menys greus.
Al meu despatx, tot i la recança, encara em veuria amb cor de començar en una o dues setmanes, però a la feina del matí, amb els casos més greus, mares embarassades i tal, em fa certa por.
Alguna s'ha trobat en una situació semblant?
No recordo qui, la setmana passada comentava que aquest procés és com una muntanya russa, alguns dies bé, altres no, i em fa por o deixar passar massa temps per començar a treballar o fer-ho massa d'hora i "pagar-ho" després.
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
ops, repe!
Castanyeta l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 22, 2008 2:25 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Puça, el meu condol! Aquest fil és molt rist, però ens ajuda a desprendre'ns una mica de les nostres penes, o com a minim a portar-les millor: compartir-les ajuda!
Merit, això de tornar a la feina depèn molt de tu, de com t'hi vegis. Jo en el primer avortament no vaig agafar la baixa entre el diagnòstic i l'avortament en si (van passar 2 setmanes), i després vaig estar només tres dies de baixa, purament per la recuperació física; en aquella ocasió, però, a la feina gairebé no havia dit a ningú que estava embarassada, o sigui que la cosa va passar molt desapercebuda.
En aquesta segona ocasió, en canvi, vaig estar una setmana de baixa entre el primer diagnòstic de cosa chunga i el legrat, i després de la ILE, tres setmanes més de baixa, de les quals només els dos primers dies van ser de recuperació física. Sóc profe i inicialment no em veia amb cor de tractar amb els alumnes i els pares, amb la tonteria del final de curs, q em semblava que tot el que ells consideraven grans problemes no era res comparat amb 'lo meu'...
Tornar a treballar costa, però crec que en part ajuda a omplir el cap amb altres coses; el primer dia és el pitjor, pq tothom et pregunta com estàs o què t'ha passat; jo vaig preparar el terreny demanant a unes companyes que més o menys expliquessin el que m'havia passat, de manera que ja no va caler que donés tantes explicacions a tanta gent.
Però és cert que de vegades surten coses a les converses que fan mal i hi ha moments de baixon. A poc a poc van sent més espaiats, però de tant en tant salta la molla. També en aquests casos crec que va bé haver explicat les coses a la gent, pq són molt més comprensius amb tu si t'entra el desànim de cop.
Merit, això de tornar a la feina depèn molt de tu, de com t'hi vegis. Jo en el primer avortament no vaig agafar la baixa entre el diagnòstic i l'avortament en si (van passar 2 setmanes), i després vaig estar només tres dies de baixa, purament per la recuperació física; en aquella ocasió, però, a la feina gairebé no havia dit a ningú que estava embarassada, o sigui que la cosa va passar molt desapercebuda.
En aquesta segona ocasió, en canvi, vaig estar una setmana de baixa entre el primer diagnòstic de cosa chunga i el legrat, i després de la ILE, tres setmanes més de baixa, de les quals només els dos primers dies van ser de recuperació física. Sóc profe i inicialment no em veia amb cor de tractar amb els alumnes i els pares, amb la tonteria del final de curs, q em semblava que tot el que ells consideraven grans problemes no era res comparat amb 'lo meu'...
Tornar a treballar costa, però crec que en part ajuda a omplir el cap amb altres coses; el primer dia és el pitjor, pq tothom et pregunta com estàs o què t'ha passat; jo vaig preparar el terreny demanant a unes companyes que més o menys expliquessin el que m'havia passat, de manera que ja no va caler que donés tantes explicacions a tanta gent.
Però és cert que de vegades surten coses a les converses que fan mal i hi ha moments de baixon. A poc a poc van sent més espaiats, però de tant en tant salta la molla. També en aquests casos crec que va bé haver explicat les coses a la gent, pq són molt més comprensius amb tu si t'entra el desànim de cop.
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. . gràcies pels ànims, noies!
llegir-vos m'està ajudant molt.
al final em fan el legrat divendres. Tinc ganes que això s'acabi ja, Tant per mi, per la sensació física, com per la mental.. com per la meva parella i la familia. Ell pobre ho porta potser pitjor que jo...
espero tenir una recuperació ràpida i poder entrar aviat a donar-vos bones notícies
Gràcies de nou!
llegir-vos m'està ajudant molt.
al final em fan el legrat divendres. Tinc ganes que això s'acabi ja, Tant per mi, per la sensació física, com per la mental.. com per la meva parella i la familia. Ell pobre ho porta potser pitjor que jo...
espero tenir una recuperació ràpida i poder entrar aviat a donar-vos bones notícies
Gràcies de nou!
Ho sento molt Puça, bonica, quina merda haber de patir tant, sabem que acabarem sent mares, pero patir tantíssim.....
Bueno, com molt bé han dit totes, ara a plorar, a parlar i a pair-ho....Jo fa tres mesos que vaig perdre un embaraç de 11 setmanes, i et comprenc. Totes et comprenem, aquesta injustícia la fem nostra cada vegada que una mare ha de patir aquesta pèrdua. Jo estic a les últimes de la regla i m'emociono encara....ho sento molt, reina, molts ànims.
Noies, tinc a la meva mare malalta i no tinc temps d'escriure molt sovint. Una abraçada a totes i fins aviat.
LLuna
Bueno, com molt bé han dit totes, ara a plorar, a parlar i a pair-ho....Jo fa tres mesos que vaig perdre un embaraç de 11 setmanes, i et comprenc. Totes et comprenem, aquesta injustícia la fem nostra cada vegada que una mare ha de patir aquesta pèrdua. Jo estic a les últimes de la regla i m'emociono encara....ho sento molt, reina, molts ànims.
Noies, tinc a la meva mare malalta i no tinc temps d'escriure molt sovint. Una abraçada a totes i fins aviat.
LLuna
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |