Algú més ha patit un ectòpic?

[tilda]

Hola, he dubtat una miqueta, però finalment he optat per compartir la meva experiència.
Vaig saber que estava embarassada fa poc més de dues setmanes, i l'endemà del positiu tot va començar a anar malament... Vaig tenir pèrdues i forts dolors... jo em pensava que era un avortament però a urgències em van dir que no ho sabien i que m'havia d'esperar 15 dies al llit. Estava de 6 setmanes. Dos dies després van tornar els dolors i les pèrdues... Aquí va començar la meva odissea d'hospitals, anàlisis de sang, ecografies... No ho veien clar... D'una banda tot semblava anar bé a l'úter, l'endometri creixia a ritme normal (encara que no s'hi veia l'embrió), però resultava que les betes m'augmentaven a un ritme que no era normal, més a poc a poc... Després de molt patir, em van diagnosticar un embaràs ECTÒPIC, tenia l'embrió allotjat a la trompa dreta... ja estava força avançat... però no calia operar, em van tractar amb un fàrmac (no recordo el nom) per eliminar les restes d'embrió de la trompa, i em van dir que m'hauria d'anar fent controls successius. Així que, aquí estic, esperant que els controls vagin bé i no m'hagin d'operar... Estic força fotuda, però el que més em fot de tot és que quan acabi tot aquest calvari, m'hauré d'esperar mínim mig any per buscar un nou embaràs. M'han dit que la trompa dreta em quedarà fotuda i que hi ha moltes provabilitats que torni a passar el mateix, i que quan em vulgui tornar a quedar embarassada hauré de controlar quan ovulo per l'esquerra... Ho veig tot etern i molt complicat. Per què no podia ser tot normal? O si més no un avortament espontani?
Bé, ja veieu, intento animar-me llegint altres fòrums... Les coses no sempre van bé... però he vist que no n'hi ha cap que parli d'embarassos ectòpics.
Després del rotllo, no us atabalo més. Gràcies pel vostre temps!!!

[edae]

Ostres Tilda, em sap molt greu! Un petó molt gros!! A mi no m'ha passat això, però segur que hi ha alguna noia que et pot ajudar. Molts ànims!

[dinser]

Ostres noia, quina experiència més dura que estàs vivint. Molts ànims!!

Jo el dissabte em vaig assaventar que estic embarassada i el que més em preocupa és que em passi el mateix que a tú, ja que a mi em van treure un ovari fa 5 anys, i això significaria que no puc tenir fills. Amb això també et vull dir que tot i lo dolent que estàs vivint, només que et quedés un ovari perfecte tens les mateixes possibilitat de quedar-te embarassada. Jo m'he quedat en 3 cicles. Esperem que vagi bé. Encara és molt aviat.

Desitjo de tot cor que el que estàs passant acabi ràpid i pugueu tornar a cercar bebito lo abans possible.
Un petonet.

[tilda]

Gràcies guapes! I felicitats Dinser pel teu embaràs! No pateixis gens i ves-te fent els controls normals, però si veus res fora del normal vés al metge! Segur que va bé! La gran majoria dels embarassos van bé! Per la meva banda, m'anima veure que amb un ovari t'hagis quedat embarassada tan ràpid! Això em dona esperances! Molt bé!!!

[Xell]

Ostres noia, ho sento mooooooooolt!!! Moooolts petons i ànim!!!
A mi al mes de juliol em va passar algo similar, també estava embarassada de 6 setmanes, però la ginecòloga em va dir que havia tingut un embaràs químic, Jo també vaig abortar, és una mica fotut però ens ho em de pendre amb paciència.
Imagina't jo del 20 de juliol que he tingut la regla 3 vegades i entre cicle i cicle pèrdues de sang. Demà he d'anar a la gine a veure que em diu, de moment no m'ha calgut fer raspat, però demà.... a veure que em diu.
Anima't!!

[baldufeta]

Tilda, abans de res, donar-te molts ànims. Espero animar-te una mica amb la meva història (pel final, eh???)

Veuràs, al novembre em vaig quedar embaraçada, però a principis de dessembre em va baixar la regla, jo encara no sabia que estava que estava embarassada, així que no li vaig donar importancia, al cap de 10 dies de regla, ja vaig veure que allò no era normal i a més van començar uns dolors molt forts al baix ventre, vaig anar a urgències i em van fer un TE que va sortir - i em van dir que era una mica d'inflamació, em van punxar voltarén i cap a casa.
A les dos setmanes em vaig fer un TE a casa i em va donar POSITIVAZO +3 semanas (el CLearblue) tot i que l'alegria va durar poc, als 5 dies va tornar aquell dolor a l'abdomen i a l'hombro esquerra, a més vaig perdre el coneixament durant una estona, en arribar a urgències, els de les ambulàncies es feien creus de com arribava, però això li va donar el mateix a la doctora que em va fer esperar més d'una hora i mitja a la saleta, em va fer una anàlisis i em va confirmar que estava embarçada (intel·ligent, oi??) no em va fer cap eco i em va dir que era un dolor normal i que tb era normal que m'hagués desmaiat del dolor, em va dir que prengués paracetamol i que si em tornava a desmaiar, que el meu marit em dones sal. Si al dia següent seguia amb el dolor, em va dir que anés al CAP. Al dia següent, el dolor hi seguia i més intens, no em podia bellugar perquè em donava unes punxades molt forta, però jo vaig aguantar fins les 17h que tenia hora al CAP; el metge em va fer anar a urgències un altra cop i doncs em van veure l'ectòpic i que m'havia rebentat la trompa esquerra, a més tenia hemorragia interna força important, em van operar de seguida per laparoscopia, la veritat es que la segona vegada a urgències van actuar super ràpid i n'he d'estar agraïda a l'equip que em va operar. Em van dir que passats dos mesos (no em van donar METOTREXATE), ja ho podia tornar a probar així que varem començar a fer el motllo i ara estem EMBARASSATS un altra cop i de BESSONS!!!! Amb això et vull dir que el fet que t'hagi passat un cop, no te perquè tornar a passar, jo també tenia molts dubtes, de fet només sortir-me el + aquest cop, vaig anar pitant al meu gine per a que descartés l'ectòpic, estava de menys de 3/4 setmanes i ja es veien els saquets!!!.

Perdona el rotllo, espero que et serveixi i ja et dic, ara no et capfiquis que tot arriba i sobretot, PENSA SEMPRE EN POSSITIU.

[Neu]

Hola Tilda,

jo també vaig tenir un ectòpic al gener d'aquest any. Estava de 5 i poc i vaig començar amb taquetes i dolors intermitents al costat esquerre. Jo sabia que era un ectòpic abans d'anar al metge. El metge no veia res i deia d'esperar. Vaig esperar fins que el dolor ja va poder amb mi. Vaig arribar a l'hospital de matinada i l'embrió ja m'havia fet esclatar la trompa esquerra. Com que tenia una superhemorràgia vaig anar directe al quiròfan i em van treure la trompa amb laparoscòpia. Tot molt bé, la veritat. Vaig tornar a buscar al mes següent, només amb una trompa, i he tardat a quedar-m'hi cinc mesos (poc temps si penses que el mes que ovulava per l'esquerra no hi havia res a fer). Ho vaig saber fa dues setmanes però fa tres dies que l'he perdut (aquesta vegada de la millor manera, el que en diuen un abortament bioquímic, baixa sol).

Mira, jo ara he tingut mala sort i penso anar a RA i tirar pel dret i fer un tractament. No sé quants anys tens però jo n'acabo de fer 40 i ja no puc esperar. Però conec quatre casos d'ectòpics que han tingut nens preciosos, i això és l'habitual. Mira la Baldufeta!

Ara només toca que tinguis una mica de paciència per això d'aquest medicament, però veuràs que el temps passa ràpid i d'aquí a no res ja estaràs buscant. Mira, li pots demanar un nen als Reis! Molts ànims guapa, que som moltes que tenim alguns obstacles pel camí, però acabarem amb un nen preciós als nostres braços.

[tilda]

Ostres noies... veig que encara he tingut sort, al menys de moment no m'han d'operar... demà vaig al gine a veure com ho tinc, però sembla que les betes van baixant i tot va bé (bé dins lo dolent). Però ni que no m'hagin d'operar es veu que la trompa dreta la tinc molt deformada. Però mira la Baldufeta! Amb una tompa i bessons!!!! Molt bé!!! Déu ni dó que incompetents els que et van atendre a urgències el primer i el segon cop...Jo crec que n'hi hauria per demandar-los per negligència i tot: Et van enviar a casa amb una hemorràgia interna! Quina ràbia oi?
Òstres Neu, a tu tampoc no et van detectar l'ectòpic de seguida i també has perdut una trompa... Fa ràbia, t'haurien d'haver anat fent controls cada un/dos dies... Amb mi tampoc no ho veien clar i és el que van fer, encara vaig tenir sort. Jo tinc 28 anys Neu, sé que encara em queda temps, però suposo que em fa molta ràbia trobar-me amb aquesta situació... Però m'agrada veure que sou tan optimistes! Segur que tot va bé, i que a l'estiu que ve lluirem unes panxes la mar de grosses!!!
Gràcies pels ànims!!!

[tilda]

Xell, espero que t'hagi anat bé avui al ginecòleg!!!!! Sort!!!!

[Xell]

Ei Tilda!!
La veritat és que no m'ha anat tan bé com esperava. La gine m'ha dit que em tinc que pendre una capsa d'anticonceptius per netejar-ho tot, perquè la gine no sap si les tres regles han estat pèrdues del abort o regles.
Desprès de les antibabies m'he de pendre durant tres o quatre regles un medicament que es diu OMIFRIN i si no em quedo prenyada em faran una radiografia a les trompes i a la meva parella li faran la prova de l'esperma.
Espero quedam embarassada aviat i no tinguer que arribar a aquest extrem.

[ilergeta]

Hola Tilda! Hola a totes!!
Jo també he trigat una mica a parlar del tema però quan he llegit el teu cas no he pogut evitar escriure... és quasi igual que el que em va passar a mi, i a mi també em preocupava no trobar a cap fòrum informació o casos d'altres noies que els hagués passat. És per això que també t'explico el meu cas.

Jo em vaig quedar embarassada a mitjans de marça passat, però al cap d'una setmana de fer-me la prova vaig començar a tenir unes taques mooolt petitetes i morronoses... no hem feia mal res, i les taques eren quasi invisibles però hem preocupava... havia llegit que podia ser normal, pel tema de la implantació de l'embrió... però suposo que la por i la novetat em van fer anar al metge del CAP, però allí no ho tenien clar i em van enviar directament a urgències a l'hospital.
I sort que ho vaig fer! Estava de tan poc que amb l'ecograf ni es veia però amb els anàlisis van veure que si que estava de 4 setmanes, també van veure que l'hormona de l'embaràs no era del tot correcta... em passen a un ecògraf més potent i evidentment allí ja veuen el problema: tenia l'embrió fora de l'úter, a l'ovari dret!! Buff, quin espant... vaig passar de pensar que em farien tornar a casa i jo avergonyida per haver anat a urgències sense passar res..., a veurem al llit de l'hospital ingressada! I sobretot el disgust de la il·lusió d'aquell futur fill al no res!!!
Total, em van dir que gràcies al fet que hi havia anat tan aviat no em caldira operar i que m'havien de felicitar perquè la meua rapidesa havia pogut evitar mals pitjors... (com tu ja saps un ectòpic porta bastant risc!!).
Doncs, en lloc d'operar-me em van injectar METROTREXATE, sense explicar-me ben bé que era i que comportava... només em van dir que allò em desfaria l'embrio (era un avortiu) primer em van dir que en un dia cap a casa però després (com que cada cop venia un metge diferent) em van dir que per precaució m'hi havia d'estar un dia més, i cada dia era undia més... així fins a 7 dies. Després em van donar l'alta hospitalaria però un mes de baixa casa... pel que em van dir la medicacio anava fent efecte amb el temps i durant aquell mes no podia fer absolutament cap esforç perquè l'embrió al desintegrar-se encara em podia danyar l'ovul... va ser en aquell moment i en arribar a casa que vaig començar a menjar-me el cap... que era allò que m'havien injectat, com era que tenia que fer tant repos... un metge em deia que als 3 mesos ja hi podiem tornar, un altre que als 6..etc... total que a la setmana tenia visita de control (eco, anàlisi de vetes...) i li vaig plantjar els meus dubtes al metge... buff, em va caure tot el món al damunt!!! Quan li vaig dir que un dels metges m'havia dit que als 3 mesos ja hi podiem tornar quasi se'm menja! I només em diu... - pensa que aquesta medicació és un avortiu, és un medicament que s'utilitza en malalts de càncer i si queda algun petit residu dins teu pot fer que el futur fetus tingui malformacions! Així q de 3 mesos res, mínim 6!
Em volia morir, però que m'havien injectat!!! Llavors va ser quan vaig pensar... ostres potser millor operació... que almenys no et foten cap medicació tan bèstia!
Bé, la veritat és que no n'hi havia per a tant, i ara bé la visió més positiva... m'he informat amb molts metges, inclós metges homeopates.... i la veritat és que la medicació que et posen (almenys en el meu cas que estava de tan poc) és mooooolt lleugera i a més s'elimina en 3 mesos. Aixó si els metges per precaució et dieun que t'esperis més...
I la veritat, és que el temps que t'has d'esperar és justament el temps que a mi m'ha costat una mica recuperar-me (psíquicament) de l'ensurt! T'agafa molta por, por a que et torni a passar, por de què la medicació pugui fer mal a un futur fill, por, por, por... i ets sents una temporadeta sense ganes de pensar en cap fill! Però passa, afortunadament, passa!!! I ara ja en torno a tenir ganes, les mateixes ganes que la primera vegada, ara aixó sí, tinc clar, que si totes les mares pateixen duran l'embaràs, a les que ens ha passat una cosa així o similar, doncs, tindrem el doble patiment assegurat!
Ostres ho sento que me liat molt... volia explicar el meu cas també, perquè dóna la sensació que n'hi ha pocs casos però des de que jo vaig explicar el meu a la gent del meu voltat no sabeu a quantes noies els hi passa!!
Bé, em deixo d'explicar moltes coses, sensacions, preguntes que et fas, que tens quant et passa una cosa així... però no vull enrollar-me...
Si voleu preguntar alguna cosa ja ho sabeu! Jo també ho faré

Petons

[ilergeta]

Hola, he dubtat una miqueta, però finalment he optat per compartir la meva experiència.
Vaig saber que estava embarassada fa poc més de dues setmanes, i l'endemà del positiu tot va començar a anar malament... Vaig tenir pèrdues i forts dolors... jo em pensava que era un avortament però a urgències em van dir que no ho sabien i que m'havia d'esperar 15 dies al llit. Estava de 6 setmanes. Dos dies després van tornar els dolors i les pèrdues... Aquí va començar la meva odissea d'hospitals, anàlisis de sang, ecografies... No ho veien clar... D'una banda tot semblava anar bé a l'úter, l'endometri creixia a ritme normal (encara que no s'hi veia l'embrió), però resultava que les betes m'augmentaven a un ritme que no era normal, més a poc a poc... Després de molt patir, em van diagnosticar un embaràs ECTÒPIC, tenia l'embrió allotjat a la trompa dreta... ja estava força avançat... però no calia operar, em van tractar amb un fàrmac (no recordo el nom) per eliminar les restes d'embrió de la trompa, i em van dir que m'hauria d'anar fent controls successius. Així que, aquí estic, esperant que els controls vagin bé i no m'hagin d'operar... Estic força fotuda, però el que més em fot de tot és que quan acabi tot aquest calvari, m'hauré d'esperar mínim mig any per buscar un nou embaràs. M'han dit que la trompa dreta em quedarà fotuda i que hi ha moltes provabilitats que torni a passar el mateix, i que quan em vulgui tornar a quedar embarassada hauré de controlar quan ovulo per l'esquerra... Ho veig tot etern i molt complicat. Per què no podia ser tot normal? O si més no un avortament espontani?
Bé, ja veieu, intento animar-me llegint altres fòrums... Les coses no sempre van bé... però he vist que no n'hi ha cap que parli d'embarassos ectòpics.
Després del rotllo, no us atabalo més. Gràcies pel vostre temps!!!

Tilda, torno a ser jo... ara he vist que hi ha alguna cosa que no he comentat i que potser t'interssa.
Bé, suposo que a dia d'avui ja deus haver fet algun control... com han anat???
Veig que estàs preocupada pel fet d'haver d'esperar-te mig any a quedar-te embarassada... t'entenc a la perfecció!!! A mi em va passar igual, i més perquè primer em van dir que només amb 3 mesos n'hi havia prou... i finalment em van dir que millor 6!. Ĺ'espera es fa eterna però no et preocupis passa més ràpid del que et penses, a més suposo que com jo ara deus tenir una mica de "bajon", no? Millor esperar i estar en plenes facultats!! els dies passen volant!!!
Les probabilitats de que es torni a repetir l'ectòpic, a mi em van dir que, no té perquè tornar a passar! Que evidentment, tenim més risc que una altra persona però no té perquè repetir-se... de fet des de que m'ha passat això he conegut ben bé, unes 5 noies que els ha passat i no s'ha repetit, i és més ja tenen 1 i 2 fills!
I el tema de controlar l'ovulació, doncs sí, millor controlar-ho, però per una experiencia molt propera és veu que no es gens difícil, un company de la feina la seua dona va tenir un ectòpic que li va fer tan mal que li van tenir que treure un trompa... doncs al cap de 6 mesos i sense mirar res de res es va quedar embarassada i la mar de bé!!

Ja ho veus ànims!!!

[Neu]

Hola Ilergeta! M'alegro que estiguis tan animada! Jo també penso que el temps ho cura tot i la il.lusió sempre torna.

Acabo de llegir el teu últim missatge i volia fer la meva aportació. Jo vaig tenir un ectòpic pel gener i em van treure una trompa. Aquest agost em vaig tornar a quedar embarassada però el vaig tornar a perdre. Bé, el que vull dir és que per sort no vaig tenir un altre ectòpic, si va anar malament va ser per causes que espero que unes anàlisis i una histero puguin respondre.

Jo també conec més de cinc casos de noies amb ectòpic que després han tingut nens preciosos i s'hi han quedat amb la mateixa facilitat o dificultat que qualsevol altre noia (bé, a no ser com el meu cas que et treuen una trompa i després només pots quedar-t'hi el mes que ovules amb l'ovari que té trompa!) Jo malgrat tot també vull estar animada i sí que em van felicitar (ja té conya! ) quan van comprovar que no tenia un altre ectòpic sinó un avortament normal (ja ja, no, si sempre es pot veure el got mig ple).

La sort de tenir una laparoscòpia és que pots tornar a buscar de seguida, però és clar, només amb una trompa. Les que us posen aquest medicament tan fort heu d'esperar més, però en conservar les dues trompes llavors, quan us hi poseu, ens atrapeu a les altres perquè cada mes podeu encertar-la i nosaltres no!

Molts ànims per tu també! Ja veuràs que la propera és la bona!

Tilda

[patri28]

Hola Noies, actualment estic passant pel mateix que heu passat vatros. Se m'ha diagnosticat d'un embaràs ectòpic i demà m'ingressen per tractament amb METROTEXATE. (No tinc cap simptoma, i els metges em deixen ingressar demà pq avui es el meu aniversari... ja veieu quin regal!!)

Tinc molta por, sé que és necessària la medicació,peròpensar amb els efectes secundaris m'assusta, i haver d'esperar després per tornar-ho a provar també. Que hem d'esperar 3 o 6 mesos????????

Fa mal mentre es disol l'embaràs??? és que m'han dit que tens moltes punxades quan es va disolent...

En fi, ja us contaré!! Us he de dir que m'ha animat molt llegir els vostres missatges, m'injecten esperança, que en aquests moments tan durs em fa molta falta!!

Besets

[ilergeta]

Hola Noies, actualment estic passant pel mateix que heu passat vatros. Se m'ha diagnosticat d'un embaràs ectòpic i demà m'ingressen per tractament amb METROTEXATE. (No tinc cap simptoma, i els metges em deixen ingressar demà pq avui es el meu aniversari... ja veieu quin regal!!)

Tinc molta por, sé que és necessària la medicació,peròpensar amb els efectes secundaris m'assusta, i haver d'esperar després per tornar-ho a provar també. Que hem d'esperar 3 o 6 mesos????????

Fa mal mentre es disol l'embaràs??? és que m'han dit que tens moltes punxades quan es va disolent...

En fi, ja us contaré!! Us he de dir que m'ha animat molt llegir els vostres missatges, m'injecten esperança, que en aquests moments tan durs em fa molta falta!!

Besets

Hola Patri!!!

Primer que tot, felicitats pel teu aniversari... tot i que segurament no estàs per moltes celebracions, oi?? En segon lloc, moooooolts ànims!!!!!! D'entrada si els metges no t'han ingressat immediatament és bon senyal!!! És senyal que no esta molt avançat! i així tot és més fàcil!!
Sobretot no et ratllis pel tema de la medicació!! Jo ho vaig fer i no val la pena... al final com em va dir un metge el nostre cos està suficientment preparat per eliminar-ho tot en 3 mesos!! Això sí ells et diran que t'esperis 6 mesos (per precaució), al principi et semble que te se farà etern però jo ara que ja han passat estos 6 mesos, la veritat és que ho entenc... de fet, segurament tu seràs la primera a voler que passi com més temps millor... A més a banda de l'estat físic també està el psicològic... a mi estos 6 mesos m'han servit per tornar-me a resituar amb els dos aspectes...
El tema del mal... a mi em van dir que podia fer mal... però que si tot va bé, és com una petita molèstia, no sé si tens molts dolors amb la regla... per mi era un dolor una mica més suau que la regla... Si et fa mooooolt, però que moooolt mal, les infermeres ja et diran continuament que les avisis... no sé a quin hospital estaràs jo estava a l'Arnau (Lleida) i em van tractar de conya, i estaven molt per mi... els metges ja és un altre rollo, segurament... cada dia tindràs un munt de dubtes i ells no expliquen gaire... però jo sóc molt pesada i he anat preguntant a tot "quisqui"!!!

Bé, jo estic aquí per al que necessitis... ànims!! Puc saber com et sents però pensa que amb el temps tot passa!!! to dic jo! pensa que t'estalvies una operació... que sempre és... en fi!!!

PD. no sé perquè però tal i com escrius em dona la sensació que som de la mateixa terra... o d'aprop... he vist que utilitzes el "vatros" igual que jo...

[Exedra]

Hola Patri, sé que es muy duro el momento que estas viviendo, según cuentas estaras hoy ingresada, espero que todo sea rápido y vaya todo bien, que la recuperación sea rápida, muchos animos verás que el tiempo pasa volando y de nuevo estarás buscando.

Besitos!

[Jules]

Acabo de veure aquets post i volia compartir la meva experiencia i donar anims.

Em vaig quedar embaraçada l'abril passat pero una setmana despres del positiu vaig començar a tenir perdues. Vaig anar al metge d'urgencies i em va dir que fes repos i que no es podia fer res mes, a veure com anava la cosa en els seguents dies. Al cap de dos dies jo tenia visita programada amb la meva metgesa i quan vaig anar-hi i li vaig dir que encara tacava em va enviar inmediatament a l'hospital a una unitat especial que hi ha per controlar embaraços amb posibles problemes des del principi. (He de dir que visc a Londres i potser aixo es d'aqui) Jo crec que em va enviar tan rapid perque al desembre anterior vaig tenir un abort a les 11 setmanes i em van fer un legrat i amb aquest tenint perdues volia saber que estava pasant.
Total que vaig anar a l'hospital a l'endema i em van fer una eco on van veure que l'embrio estava a la trompa dreta. El metge em va dir que que farien analisis per veure com tenia l'hormona de l'embaraç i que si la tenia alta potser haurien d'operar o donar-me aquesta medicacio de la que parleu. Despres de tenir el resultat de sang van veure que l'hormona era bastant baixa i amb el fet de que estava tenient perdues em van dir que probablament el meu cos l'estava rebutjant sol. A mes no tenia dolor per lo que van dir que fes repos i tornes al cap de dos dies per repetir l'analisis i si l'hormona era mes baixa m'anirien controlant fins que desaparexeis i no caldria intervenir.
I gracies a Deu va ser aixi. Aixi que vaig perdre l'embaraç pero per sort no van haver d'intervenir per lo que ens van dir que esperesim un cicle i ho podriem tornar a intentar. Que si hem tornava a quedar embaraçada fos a ells de seguida que em farien una eco per veure que tot estigues be.
I al juny estava embarçada de nou. Em van fer un eco quan estava de 6 setmanes i van veure que aquests cop estava al seu lloc i de moment tot be.

Aixi que anims perque no vol dir que hagi de tornar a passar. Aixo si val la pena anari aviat per controlar que tot estigui be.

Petons

[ilergeta]

Acabo de veure aquets post i volia compartir la meva experiencia i donar anims.

Em vaig quedar embaraçada l'abril passat pero una setmana despres del positiu vaig començar a tenir perdues. Vaig anar al metge d'urgencies i em va dir que fes repos i que no es podia fer res mes, a veure com anava la cosa en els seguents dies. Al cap de dos dies jo tenia visita programada amb la meva metgesa i quan vaig anar-hi i li vaig dir que encara tacava em va enviar inmediatament a l'hospital a una unitat especial que hi ha per controlar embaraços amb posibles problemes des del principi. (He de dir que visc a Londres i potser aixo es d'aqui) Jo crec que em va enviar tan rapid perque al desembre anterior vaig tenir un abort a les 11 setmanes i em van fer un legrat i amb aquest tenint perdues volia saber que estava pasant.
Total que vaig anar a l'hospital a l'endema i em van fer una eco on van veure que l'embrio estava a la trompa dreta. El metge em va dir que que farien analisis per veure com tenia l'hormona de l'embaraç i que si la tenia alta potser haurien d'operar o donar-me aquesta medicacio de la que parleu. Despres de tenir el resultat de sang van veure que l'hormona era bastant baixa i amb el fet de que estava tenient perdues em van dir que probablament el meu cos l'estava rebutjant sol. A mes no tenia dolor per lo que van dir que fes repos i tornes al cap de dos dies per repetir l'analisis i si l'hormona era mes baixa m'anirien controlant fins que desaparexeis i no caldria intervenir.
I gracies a Deu va ser aixi. Aixi que vaig perdre l'embaraç pero per sort no van haver d'intervenir per lo que ens van dir que esperesim un cicle i ho podriem tornar a intentar. Que si hem tornava a quedar embaraçada fos a ells de seguida que em farien una eco per veure que tot estigues be.
I al juny estava embarçada de nou. Em van fer un eco quan estava de 6 setmanes i van veure que aquests cop estava al seu lloc i de moment tot be.

Aixi que anims perque no vol dir que hagi de tornar a passar. Aixo si val la pena anari aviat per controlar que tot estigui be.

Petons

Hola guapa!!!

Primer que res enhorabona!!!! VEig que totes les que hem patit un cas d'aquest més o menys és igual... pel que llegeixo, el teu cas, dins de la mala sort, ha estat més ràpid de recuperar-se... que bé que no et calguès operar ni medicar!! Me n'alegro moltíssim!! Jo també tinc una amiga que li va passar exactament igual que tu... el va rebutjar tota sola i també al cap d'un mes ja estava embarassada i a dia d'avui ja té un petitó maquíssim!!
Gràcies mil per explicar el teu cas, no et pots imaginar (bé suposo que si que t'ho imagines...) que bé que va llegir missatges així!!! Missatges que donin ànims i que malgrat l'experència viscuda acabin bé!

Espero que totes puguem acabar explicant el mateix

Molts petons i gràcies!

[dinser]

Hola vull dir-vos a les que heu perdut una trompa (o com jo que només tinc un ovari) que igualment ovules tots els mesos. No s'ovula un més si i un no. Això passa quan en tens dos i van alternant, però quan en tens un, ovules cada mes, la prova és que tens la regla cada mes. Us ho dic per experiència pròpia. Així que tardareu el mateix que tardarieu en quedar-vos si tinguessiu els dos útils.

I també podreu tenir els fills que vulgueu. Jo conec vàries persones que han tingut 2, 3 i 4 fills. I perquè no n'han volgut tenir més.
Així que ànims que SEREM TOTES MAMIS AVIAT. Jo espero, si tot va bé ser-ho a primers de maig. I us desitjo el mateix a totes vosaltres més que a ningú, perquè us ho mereixeu més que ningú després d'aquest patiment.

[ilergeta]

Ostres, ara m'adono que fa temps que no sabem res de la TILDA i la PATRI28!

Noies espero que estigueu bé!! Si necessiteu res ja sabeu on som!!!