Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

Problemes durant l'embaràs.
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dl. feb. 06, 2017 12:36 pm

NEITH vem cantar positiu el mateix mes... al novembre! No vaig entrar a mares juliol perque ja venia de un abortament i em feia cosa, i al final sort que no ho vaig fer perquè al desembre em feian raspat de 8 setmanes.
Si vaig anar-vos llegint i vaig veure el teu abortament... em sap greu!

Jo n'he passat dos ja... un a l'agost, que vem veure sac i res més i el vaig expulsar sola, i aquest al desembre que ja hi havia embrio....

Anim que segur que a la tercera va la vençuda!!!!!! A mi encara em queda per tornar-m'hi a posar perque em van dir minim dues regles....
emfer
:: rateta
:: rateta
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm
Ubicació: Lleida

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: emfer » dt. feb. 07, 2017 3:05 pm

neith ha escrit:Hola noies,

Em presento en aquesta part del fòrum, el novembre passat em vaig quedar embarassada al segon intent, i ja a la primera visita amb la gine ens va dir q no es veia embrió, ens va donar visita per la setmana següent i res, ou buit i si no ho expulsava per mi mateixa parlaríem a veure què es podria fer. Per sort a principis de desembre ho vaig expulsar tot, les pèrdues em van durar fins nadal. Va ser el meu segon avort, ja que l'any 2015 vaig tenir un altre.

Però cap al 13 de gener ja em va venir la primera regla post avortament i tb vaig tenir visita amb la gine que em va donar llum verda, i ja sóc aquí amb el meu primer cicle de cerca. A veure que passa aquesta vegada. Tinc molta por a que passi el mateix o alguna altra cosa, suposo que com tomes les que hem patit un avortament.

Molta sort a totes! :-()-)


Ànims Neith!
espero que a la 3a vagi a la vençuda, encara que entenc perfectament la teva por.
Molta sort!
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dv. juny 16, 2017 10:36 am

Esperava no haver de tornar a escriure en aquest costat del forum a no ser que fos per donar bones noticies o felicitar a companyes, però... de nou estic aquí....

Tercer abortament en un any.... :ufs: :ufs: dissabte vaig veure el positiu, ahir vaig començar a tacar i avui ja va a més així que ja em sé el final....

Sabeu per SS quin protocol segueixen despres de un tercer abortament?
martins
:: puça
:: puça
Entrades: 17
Membre des de: dv. oct. 23, 2015 5:01 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: martins » dv. juny 16, 2017 11:21 pm

Amanda, t'he escrit a buscant un embaràs. Espero que et serveixi
Avatar de l’usuari
boira75
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1028
Membre des de: dl. des. 28, 2009 5:13 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: boira75 » ds. jul. 08, 2017 10:49 pm

Ara feia molt temps que no entrava, fa gràcia de tant en tant llegir noms coneguts, com la Raqueleta. Fa ja tres anys que caminava per aquest post, tres anys! I ara tinc una nena que avui fa 23 mesos. Despés de néixer la meva primera filla que va ser tot tant fàcil no em podia creure que em pugués passar el que em passava. Però sempre dic el mateix, si no hagués perdut el meu embrió a les 5-6 setmanes, no ho se, perquè jo no vaig tenir pèrdues, senzillament no hi havia embrió...si no lhagués perdut mai hagués conegut la meva floreta, i qun hi penso dono ml gràcies a la llentia que va marxar.
Valentes una abraçada plena d'energia!!!!!!!!!!!!
Boira


15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu
XèniaAP
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 74
Membre des de: dj. març 16, 2017 10:31 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: XèniaAP » dg. jul. 09, 2017 12:36 pm

Hola noies... quin greu llegir totes les vostres experiències.... Però a veure si entre totes ens podem animar!
Nosaltres vam començar a buscar el novembre ... i el febrer llegia el meu positiu, però no va durar gaire ja que vaig fer un avortament bioquímic.
Després d'aquesta experiència no em parat gaire quiets: viatges etc. I ara torno a tenir realment ganes... per``o amb pors i paranoies... Les de sempre: I sinó em puc tornar a quedar embarassada? i si em torna a passar el mateix?

És complicat controlar-se i no obsessionar-se

Petonets i anims a totes... No estem soles! :-()-)
Ari_RG
:: granota
:: granota
Entrades: 237
Membre des de: dc. feb. 10, 2016 11:01 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Ari_RG » dg. set. 10, 2017 8:15 pm

Hola a totes!

Aquestes coses que diem que mai penses haber de passar per aqui... Bé dimecres em van fent un legrat estan de 14 setmanes, tot i que sembla que s'havia parat uns dies abans...

Quina experiencia més dura... En molts sentits, no es nomes la perdua... Vaig passar un embaras MOLT DOLENT, que va empitjorar a la setmana 12 amb unes arcades i amrejos que no em deixaven fer res mes que estar al sofa, vaig començar amb perdues i van descobrir que no hi havia batec...

Ara tinc por, molta por de que torni a passar pero sobretot por de tornar a trobar-me tant malament... El meu primer embaras va aanar be pero va ser molt dur fisicament i aquest... Bé pitjor i amb un final molt trist...

Veig que moltes teniu moltes ganes de tornar-ho a intentar i jo nomes penso en no tornar a estar embarassada... Aversió a l'embaraç m'han dit... Alguna s'hi ha trobat??

Tinc una nena preciosa de 15 mesets i un marit marevallos pero sempre havia pensat en una familia nombrosa... I ara veig que s'ha acabat la ilusio... Ja tenia la meva familia de dos babys en cami i el cop es molt dur...

Be suposo que necessito temps pero em fa por que aquesta sensacio no passi mai...

Una abraçada a totes!
Imatge
Avatar de l’usuari
Vannion
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 314
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Vannion » dl. set. 11, 2017 8:08 am

Em sap molt greu noies si us anima , el primer lloc on vaig escriure del i Fòrum va ser aquí i avui us escric mentre dono el pit al meu nadó.

ARI els teus sentiments també són normals, i que no els has d'ignorar. Potser simplement et cal temps per a que set passin aquests sentiments, O potser tot i que la vostra idea inicial fos ser família nombrosa, sigueu més feliços com esteu.
Donat temps, i si creus que és necessari, demana ajuda. Però no facis res en contra la teva voluntat! Segur que el teu marit et recolza exposali

Un petó molt gran i molta força!
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Gemmam » dc. set. 13, 2017 8:24 am

Ari_RG, sé que molta gent t'ho haurà dit però les pèrdues en els primers estadis de l'embaràs són molt normals i sé que no consola perquè he passat pel mateix.
Jo el primer embaràs els vaig tenir bastant bo, quasi cap nausea només insomni (em preparava pel que vienia :p) però els altres dos que he tingut he tingut moltes nausees i m'he anat trobant malament...

En el primer avortament em vaig tirar de cap a la piscina al tenir llum verda com per intentar-me agafar a un flotador per tirar endevant. Al tenir una segona pèrdua ja vaig fer una parada per mi i assumir que està clar que alguna cosa no rutlla al 100% i he d'assumir que si ho provo pot tornar a passar. Una pèrdua és comú, dos seguides ja no tant...

De tota manera t'aconsello que quan ho facis estiguis tranquil.la perquè en el moment del del positiu post-avortament vaig entrar en pànic i vaig estar patint constantment... I per aquest motiu vaig decidir que no tornava a provar fins que no em veiés en cor a fer-ho amb més calma.
Ara m'he decidit a tornar a provar però crec que em fa tanta por estar embarassada com no, però sento que em faig gran i que el meu petit ja té 3 anys i no volia que es portessin tant...

Bé no sé si t'he ajudat gaire però el que vull dir és que és normal, que patim unes perdues emocionals i uns canvis físics i hormonals que ens deixen molt tocades, jo per exemple quan em vaig sabent de nous embarassos em quedo molt tocada però miro de ser comprensiva amb mi mateixa i no exigir-me estar al 100%

Una abraçada.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dj. oct. 12, 2017 1:00 pm

Hola!
Fa mil anys que no entro pero es que entre una cosa i altre necessitava un descans.

Al estiu em van fer les proves de coagulacio i a part de una anemia brutal, m’ha sortit el factor XII alterat.
Total que un complet a partir del positiu.... adiro, progesterona x 2 i clexane.

Vaig veure el positiu de nou dilluns i estic acollonida! Fare com sempre tot el que estigui a les meves mans pero em costa molt pensar en positiu despres de 3 aborts....

Ja us dire com va....

La resta que tal?? Alguna novetat en aquest temps?
Avatar de l’usuari
Elantris
:: lleona
:: lleona
Entrades: 977
Membre des de: dl. oct. 05, 2015 9:38 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Elantris » dj. oct. 19, 2017 8:21 pm

Amanda!! Quina ilusió! Aquesta vegada veuràs com tot va molt millor!
Jo amb la heparina i l’adiro de moment m’està anant molt bé.
Molts ànims!!

Molts petons per totes les altres i molts ànims!
28/09/2015 Comença la cerca!
18/01/2016 Positiu CB 1-2 setmanes. 12DPO - 8/02/2016 Sentim el teu cor a 118 bpm i fas 5,1 mm i tens 6 setmanes i 5 dies. 2/03/2016 Retingut de 9+4 al dia 10+1
1/12/2016 TE+ . 19/12/2016 2mm a 105bpm . 14/01/2017 Retingut de 9+3 al dia 9+6
14/05/2017 TE+ 9DPO
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dc. oct. 25, 2017 8:32 pm

Hola Elantris!!

Doncs finalment no ha anat be i em programen raspat de nou.
Ja van 4 aborts...

Que tal tu?? Com vas??
Avatar de l’usuari
Kilikili
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 93
Membre des de: dg. nov. 01, 2015 8:26 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Kilikili » dt. nov. 07, 2017 6:53 pm

Hola a totes,

Si us trobeu en aquesta banda del fòrum és molt probable que estigueu vivint una de les experiències més doloroses de les vostres vides. Com a mínim, així va ser per mi, quan fa una mica més d'un any vaig trobar-me aquí, trista, perduda i espantada. Havia patit un avortament diferit a la setmana 10+6 després de molta, molta cerca. Si voleu, aquí sota hi ha el post on ho vaig explicar, tot i que no és una història gaire diferent a la d'altres dones que ens trobem per aquí:

http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=41&t=3822&p=1829392&hilit=kilikili#p1829377

Escriure en aquest fòrum i llegir les paraules d'ànims d'altres valentes que estaven passant pel mateix o que hi havien passat abans, em va ajudar molt a no sentir-me una raresa i a confiar que, algun dia, el dolor passaria. Així va ser i, a més, avui us escric amb l'alegria d'estar embarassada una altra vegada. Tot i que portàvem 4 anys i mig intentant-ho i només m'havia quedat embarassada aquell cop, amb una FIV, per alguna raó misteriosa aquest estiu he tingut un embaràs espontani. Encara queda molt de camí per recórrer, només estic a la setmana 15+4 i tinc moltes pors de tota mena, però de moment tot està bé i intento gaudir-ne tant com sé.

Recordant com em sentia jo durant el temps que feia el dol he pensat que a alguna potser l'animaria saber el que m'havia passat, i per això he tornat a entrar. Us desitjo de tot cor a totes que, quan estigueu recuperades, pugueu entrar també un dia i explicar una història que doni esperança a les següents,

Una abraçada ben càlida,
Gener 2013: Iniciem el camí.
Agost 2015 - gener 2016: 3 IAC. Beta -.
Abril 2016: 1a. FIV. Beta +! Però avortament diferit a la setmana 10+6.
Gener-març 2017: 2a. FIV. Beta -.
Juny 2017: 1a. FIV, trànsfer 2a., en cicle natural. Beta -.
Setembre 2017: TE +!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Lionesa
Entrades: 2
Membre des de: dl. des. 18, 2017 3:14 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Lionesa » dl. des. 18, 2017 3:25 pm

Hola,
Sóc nova al forum...
Quina devastació...tot just fa 4 dies vaig anar a una visita d'urgències perquè em van dir "vine que et mirem però no entris en pànic que no serà res"...simplement per un fluix una mica rosadet....vaig anar molt tranquil·la inclús amb ganes de veure l'embrionet bategant una altra vegada, tot just l'havia vist feia 11 dies. Vaig anar estant de 8+3 i allà vaig veure l'embrionet...quiet quiet quiet quiet. "no batega...està de 8, de quan dius que estaves?"...així que molt recent, havia parat.
Jo crec que ha estat la progesterona, que jo de per si ja crec que estic baixa (tinc una fase lutea molt curteta)...me'n van donar perquè algun dia havia tacat minimament (marronet, rosadet...una hora i prou..) i al treure'm la progesterona vaig tornar a tacar tan poquet tan poquet que ni li vaig donar importància, i al cap de 3 dies vaig tacar una mica més i ja em vaig preocupar, tot i que no era sang...però era una miqueta més abundant...més fluix i més rosat i menys marronós. Vaig trucar al 061 per preguntar si m'havia d'espantar...i em van dir que no, que no anés d'urgències que era normal al primer trimestre tacar una mica, que si no era sang ni anava a més, que no. L'endemà em vaig llevar seca seca...però vaig trucar a la gine que va ser quan em va dir que em pasés per fer un petit control tranquilament...i si, allà es va acabar tot.
Encara sangro...quant dura això? va ser veure el embrionet quiet, glaçar-me, arribar a casa i començar a sangrar...dissabte vaig sangrar molt i vaig tenir bastant de dolor...diumenge també però menys...i avui dilluns sangro com un primer dia de regla. Espero treure-ho tot i que no m'hagin de fer un raspat.
Només penso amb les ganes de tornar-ho a intentar, és lo únic que em consola...però a veure com ho gestionem perquè la meva parella ara està com...que no sap què vol...i clar...això és cosa de dos.
Al gener faré 37 anys, i ja sé que la gent diu que tranquila, però a mi això de l'edat m'atabala moltíssim...
en fin, quina simpatica--- merda!
eveve
:: papallona
:: papallona
Entrades: 139
Membre des de: dt. jul. 18, 2017 10:28 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: eveve » dt. gen. 16, 2018 7:04 am

Hola noies!

Quines històries més tristes que he llegit en aquesta última pàgina. Sento molt per tot el que heu hagut de passar o esteu passant; i espero que al final aconseguiu la vostra panxu, ja sigui tard o d’hora... per sort també he llegit alguna historia esperançadora.

Per la meva part, se’m fa estranyissim ser en aquest costat del fòrum... en tres mesos he passat pel tres estadis: buscant, embarassada novata i ara aquí, després d’un abortament espontani quan estava de 5+4.

Sincerament, des que em vaig quedar vaig tenir com mal pressentiments per una sèrie de coses: el segon dia de fer TE va sortir menys marcat que el dia anterior, vaig passar força diarrees (quan ho normal al quedar-se embarassada és anar restreta), vaig tenir un dia horrible de vertigens (no de nàusees), vaig començar a tacar marró just al complir la setmana 4 i des que em vaig quedar sempre tenia com una sensació de w al ventre.

Vés a saber si són casualitats o què. Però ahir vaig anar d’urgències en mig d’un abortament espontani en curs.

La nostra intenció és posar-nos a buscar tan bon punt el gine ens doni llum verda, però alhora també estic espantada. Espero i desitjo que aquest abortament sigui l’únic de la meva vida. Em consola pensar que només estava de 5+4, que ni haviem fet la primera eco ni res... de fet, penso que el sac estava buit... no sé... potser penso això per ajudar-me a passar el dol.

En fi noies, només volia deixar aquí la meva experiència... una més de tantes altres. D’alguna manera, llegir tants testimonis de casos “similars” et fan sentir menys “rara”...

Hem de ser fortes i tirar endavant amb tot allò que ens va posant la vida pel camí!!

Una abraçada i molta energia positiva a totes!!!
No4h
Entrades: 1
Membre des de: ds. des. 30, 2017 10:17 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: No4h » dc. gen. 17, 2018 12:02 pm

Hola noies!

Es la primera vegada que escric. Nosé ben be com funciona tot això
Falten pocs dies perque es compleixin els 3 mesos que vam perdre el nostre nen a les 16 setmanes. Esta siguent molt dur,.. pero fa uns dies que penso en deixar els anticoncepius i a veure que passa.. per un costat sento que no toca, que no he passat tot el dol, que em toca plorar per el meu bebe,.. pero tambe penso que tinc ganes de sentir-me embarassada, tinc ganes de ser mare d'un bebe viu i sa.
Alguna recomanacio? Em moc entre dos mars, em contradic, sento que el temps se'm tira al damunt i que la vida passa volant.
Estic feta un embolic! :ufs:

Molta força per totes vosaltres, que porto molts dies llegint. Quines histories tan tristes. Us envio una abraçada super forta
rosae7
:: papallona
:: papallona
Entrades: 136
Membre des de: dc. abr. 27, 2016 2:57 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: rosae7 » dl. feb. 05, 2018 9:31 am

Hola,

He vist el teu missatge Eveve, vem estar de companyes al fòrum de trobadores durant uns mesos i al desembre vaig comentar que estava embarassada, he vist que has patit un avortament i sé que no és consol de res però el meu tampoc ha tirat endavant. De vegades val la pena explicar també les tristeses, veure que no estem soles i que de vegades “molesta” que la gent del voltant digui que això passa molt... que ho diguem entre nosaltres sembla que li dona més realisme.
Aquest segon embaràs tant buscat des de el més de juliol i que pensava que no arribava ho va fer finalment al sisè cicle. Quina alegria quan vaig veure el positiu encara que amb por. Al anar avançant els dies notava coses estranyes, potser comparava amb l’embaràs de la peke... vaig començar a tenir mal de pit i mal d’ovaris, normal perquè també són signes d’embaràs, les ganes de fer pipi anava a augmentant però no em trobava gens cansada ni amb ganes de dormir. Va haver una cosa que em fer què pensar... em va sortir la línia alba súper d’hora, al·lucinava pensar que ja hi seria però al cap d’uns dies ja no hi era... pensava fins i tot que m’ho havia imaginat però ara sé que al ser un tema hormonal és una senyal... jo anava amb peus de plom per tot, dinar de Nadal d’empresa sense provar alcohol, embotits, fins i tot em vaig aprimar per cuidar-me el menjar... però la setmana de Nadal em vaig refredar... el divendres 22/12 em trobava fatal, estava a 39 de febre i el paracetamol no em feia res, em baixava una mica però tornava a pujar. Vaig anar d’urgències i allà no em van fer eco, directament em van dir que tenies amigdalitis i que aquesta era la causa de la febre, em van donar antibiòtic, la veritat es que soc molt propensa i el coll estava fatal. Aleshores estava de 5+6. Vaig estar un parell de dies al llit molt fotuda i pensava si el cigronet aguantaria aquella febrada... Com no tenia la primera eco fins el 12 de gener, vaig decidir agafar hora a un altre gine que la faria el 2 de gener. Quan vaig arribar, la gine em va dir que hauria d’estar de 7+3 i s’havia de veure alguna cosa, només tenia el sac gestacional i que ho havia de repetir en uns dies però que no pintava bé. Amb la nena em va passar una mica igual, només que vaig anar amb 5+6, amb els TO sé que ovulo tard... però la diferència era bastant així que vaig anar assumint que la cosa no anava bé. Llegeixes casos que la cosa després apareix i jo només anava fent comptes de si he ovulat tal dia, que si la implantació potser ha estar tardia... però jo notava que algo no anava bé i m’ho van confirmar el 12 de gener: el sac estava buit. També tenia dos hematomes. Vaig plorar però no el que imaginava, potser sabia el que estava passant, jo ho notava...
El que va ser més dur és el procés d’expulsió... vaig decidir per les pastilles pensant que era més natural que un legrat però no vaig pensar que seria més dolorós, no físic sinó emocional. Vaig haver de repetir les pastilles un segon cop, perquè a la primera no va funcionar. Pensava que el sac que mesurava 5mm seria fàcil d’expulsar però el que vaig treure era molt més gros, imagino que també anava amb l’hematoma i allà em vaig quedar buida, ara si que ja no estava embarassada.
Vaig estar de baixa una setmana, tranquil·la però nerviosa pensant que havia passat i perquè, potser quan no sabia que estava embarassada i vaig baixar en trineu amb la nena algo va fallar, potser la febrada, potser la meva por. Sé no puc culpabilitzar a ningú. I ara estic en un moment estrany... si ja quan no em quedava embarassada estava angoixada... que la planificació per dates possibles per logística era millor i novembre just era el mes límit per quedar-me ara sento que tot s’ha anat a norris, tothom diu que no passa res, que en uns mesos em quedaré un altre cop i ja està que ho oblidaré tot... i ahir em vaig enfonsar un altre cop, una amiga m’ha dit que està embarassada, va començar a buscar a l’octubre i també té un nen de l’edat de la meva, i m’alegro moltíssim per ella però penso que jo també hauria d’estar embarassada.
Ara espero a que em vingui la regla un altre cop i esperarem dos cicles però tinc por de tornar a “començar” en obsessionar-me en TO, que vingui la regla i tot plegat. Por a la primera eco i no sé, de vegades penso si és millor deixar-ho estar. Avui estaria de 12+2...
eveve
:: papallona
:: papallona
Entrades: 139
Membre des de: dt. jul. 18, 2017 10:28 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: eveve » dc. feb. 07, 2018 2:01 pm

Rosae, noia, m’has deixat glaçada... efectivament recordo alguns cicles de cercadores plegades i ara llegir que l’has perdut em sap un greu enorme...

Està clar que no hi ha paraules de consol que valguin, però sí que m’agradaria comentar-te algunes cosetes...

Primer, que NO hi ha culpables... jo també vaig buscar causes i motius, però el gine em va afirmar mil cops que no és culpa d’haver fet res... i ni molt menys culpis el teu sentiment de por!

Segon, això de deixar-ho córrer, efectivament és una opció... però, pensem-hi: realment volem desistir d’un somni per culpa de l’estadística? Ens ha tocat un avortament, ens n’hem ensortit i ho podem seguir intentant! Només cal esperar que arribi el moment oportú: quan ens sentim físicament i emocional preparades per fer-ho. Sense presses.

Tercer, jo també havia pensat en tema logística. Parir al setembre em semblava ideal per molts motius... però ara ja ni hi penso. Prefereixo pensar que vindrà quan sigui el seu moment, i aquest moment serà l’adequat.

Quart, tens el consol de saber que tot en el teu cos funciona perfectament i la certesa que pots dur a terme un embaràs (perquè ja ets mare). En el meu cas, en avortar en el meu primer embaràs em trobo amb el gran dubte i la gran por: funciona tot bé dins meu? Són els òvuls de qualitat? Hi ha alguna cosa (tiroides, hormones, alguna malaltia) que pugui afectar i encara no ho sé?

I finalment, quan em ve el bajón, recordo el cas d’una ex-companya de feina que, després de 4 avortaments, el marit li va demanar una última oportunitat... i va ser la bona!! Va tenir un nen saníssim i preciós i al cap de ben poc, li va venir la nena! Sempre penso en ella i dic, si ella va poder a la cinquena, jo defallaré a la primera? I la resposta és NO!

Sé que tot això potser no t’ajuda gaire, cadascú passa el dol a la seva manera, segons el que el cos i el cor li demani; però tenia ganes de contestar-te amb una mica d’optimisme.

Rés més Rosae, ja saps que aquí ens tenim les unes a les altres per compartir coses bones i també “dolentes”, és a dir, les que ens fan fortes.

Una abraçada molt gran.
rosae7
:: papallona
:: papallona
Entrades: 136
Membre des de: dc. abr. 27, 2016 2:57 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: rosae7 » dv. feb. 09, 2018 9:04 am

Hola Eveve,

Gràcies per respondre, imagino que estava una mica tova i em vaig desfogar al màxim. Tens raó en moltes coses però el cap és tan incert… que un dia estic a dalt i l’altre a baix.
Avui només espero que em vingui la regla i ens posarem si tot va bé a partir del mes d’abril... ja vindrà el bon temps i sempre estic més contenta i feliç, la vitamina del Sol per a mi és vida!
No sé si tornaré al grup de cercadores però espero que pugui llegir que tot et va bé i qui sap potser tenim un petitó en les mateixes dates!
A tu t’ha vingut la regla?

Una abraçada,




eveve ha escrit:Rosae, noia, m’has deixat glaçada... efectivament recordo alguns cicles de cercadores plegades i ara llegir que l’has perdut em sap un greu enorme...

Està clar que no hi ha paraules de consol que valguin, però sí que m’agradaria comentar-te algunes cosetes...

Primer, que NO hi ha culpables... jo també vaig buscar causes i motius, però el gine em va afirmar mil cops que no és culpa d’haver fet res... i ni molt menys culpis el teu sentiment de por!

Segon, això de deixar-ho córrer, efectivament és una opció... però, pensem-hi: realment volem desistir d’un somni per culpa de l’estadística? Ens ha tocat un avortament, ens n’hem ensortit i ho podem seguir intentant! Només cal esperar que arribi el moment oportú: quan ens sentim físicament i emocional preparades per fer-ho. Sense presses.

Tercer, jo també havia pensat en tema logística. Parir al setembre em semblava ideal per molts motius... però ara ja ni hi penso. Prefereixo pensar que vindrà quan sigui el seu moment, i aquest moment serà l’adequat.

Quart, tens el consol de saber que tot en el teu cos funciona perfectament i la certesa que pots dur a terme un embaràs (perquè ja ets mare). En el meu cas, en avortar en el meu primer embaràs em trobo amb el gran dubte i la gran por: funciona tot bé dins meu? Són els òvuls de qualitat? Hi ha alguna cosa (tiroides, hormones, alguna malaltia) que pugui afectar i encara no ho sé?

I finalment, quan em ve el bajón, recordo el cas d’una ex-companya de feina que, després de 4 avortaments, el marit li va demanar una última oportunitat... i va ser la bona!! Va tenir un nen saníssim i preciós i al cap de ben poc, li va venir la nena! Sempre penso en ella i dic, si ella va poder a la cinquena, jo defallaré a la primera? I la resposta és NO!

Sé que tot això potser no t’ajuda gaire, cadascú passa el dol a la seva manera, segons el que el cos i el cor li demani; però tenia ganes de contestar-te amb una mica d’optimisme.

Rés més Rosae, ja saps que aquí ens tenim les unes a les altres per compartir coses bones i també “dolentes”, és a dir, les que ens fan fortes.

Una abraçada molt gran.
eveve
:: papallona
:: papallona
Entrades: 139
Membre des de: dt. jul. 18, 2017 10:28 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: eveve » ds. feb. 10, 2018 11:29 pm

És ben normal Rosae, jo també de tant en tant encara tinc moments de bajón i de pensaments negatius... però intento que siguin el mínim possible...

Jo tampoc crec que em passi al fòrum de cercadores, no tinc ganes d’agobiar-me... vull fer-ho amb paciència i calma.

Tema regla, encara no m’ha vingut. Crec que just passats 15 dies del primer d’hemorràgia vaig ovular, o sigui que crec que el cos es va prendre l’abortament com una menstruació. Si realment va ser així i vaig ovular sobre el dia 1 de febrer, crec que cap al 15 m’hauria de venir... ojala... això voldrà dir que la cosa s’ha reprès amb certa normalitat i aleshores podrem reiniciar la cerca :p-)

Espero que estiguis millor! Molts ànims!!!



rosae7 ha escrit:Hola Eveve,

Gràcies per respondre, imagino que estava una mica tova i em vaig desfogar al màxim. Tens raó en moltes coses però el cap és tan incert… que un dia estic a dalt i l’altre a baix.
Avui només espero que em vingui la regla i ens posarem si tot va bé a partir del mes d’abril... ja vindrà el bon temps i sempre estic més contenta i feliç, la vitamina del Sol per a mi és vida!
No sé si tornaré al grup de cercadores però espero que pugui llegir que tot et va bé i qui sap potser tenim un petitó en les mateixes dates!
A tu t’ha vingut la regla?

Una abraçada,




eveve ha escrit:Rosae, noia, m’has deixat glaçada... efectivament recordo alguns cicles de cercadores plegades i ara llegir que l’has perdut em sap un greu enorme...

Està clar que no hi ha paraules de consol que valguin, però sí que m’agradaria comentar-te algunes cosetes...

Primer, que NO hi ha culpables... jo també vaig buscar causes i motius, però el gine em va afirmar mil cops que no és culpa d’haver fet res... i ni molt menys culpis el teu sentiment de por!

Segon, això de deixar-ho córrer, efectivament és una opció... però, pensem-hi: realment volem desistir d’un somni per culpa de l’estadística? Ens ha tocat un avortament, ens n’hem ensortit i ho podem seguir intentant! Només cal esperar que arribi el moment oportú: quan ens sentim físicament i emocional preparades per fer-ho. Sense presses.

Tercer, jo també havia pensat en tema logística. Parir al setembre em semblava ideal per molts motius... però ara ja ni hi penso. Prefereixo pensar que vindrà quan sigui el seu moment, i aquest moment serà l’adequat.

Quart, tens el consol de saber que tot en el teu cos funciona perfectament i la certesa que pots dur a terme un embaràs (perquè ja ets mare). En el meu cas, en avortar en el meu primer embaràs em trobo amb el gran dubte i la gran por: funciona tot bé dins meu? Són els òvuls de qualitat? Hi ha alguna cosa (tiroides, hormones, alguna malaltia) que pugui afectar i encara no ho sé?

I finalment, quan em ve el bajón, recordo el cas d’una ex-companya de feina que, després de 4 avortaments, el marit li va demanar una última oportunitat... i va ser la bona!! Va tenir un nen saníssim i preciós i al cap de ben poc, li va venir la nena! Sempre penso en ella i dic, si ella va poder a la cinquena, jo defallaré a la primera? I la resposta és NO!

Sé que tot això potser no t’ajuda gaire, cadascú passa el dol a la seva manera, segons el que el cos i el cor li demani; però tenia ganes de contestar-te amb una mica d’optimisme.

Rés més Rosae, ja saps que aquí ens tenim les unes a les altres per compartir coses bones i també “dolentes”, és a dir, les que ens fan fortes.

Una abraçada molt gran.

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: