Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

[boira75]

Litusina estava llegint-te i m’he recordat d’aquells moments tant durs…i saps que he sentit nostàlgia? Sí! Ara fa dos anys que hi escrivíem I jo llegia el post cada dia, cercant esperança, llum…fins que a finals d’any vaig tenir el meu positiu, una nova llum, molta por I molta il·lusió a l’hora! I passat el temps m’adono que va ser una época molt especial i bonica, vaig aprendre moltes coses! Quina historia més bonica la del gat! Jo vaig perdre el meu gos un mes després d’haver nascut la meva segona petita, la que va arribar després de l’avortament, i jo el vaig acollir abans de que nasqués la primera nena, podria haver estat acompanyant-me per no estar sola, ara que estic amb les meves dues floretes, i que vaig tant enfeinada, ha deixat pas. Aquestes històries a vegades són boniques de pensar-les.
Kilikili que dur per favor, em recordes tant al moment en que m’ho van dir a mi, Permetre’t el dol i plorar és el millor que pots fer, i escriu i comparteix aquesta pena, és el que a mi m’ha anat millor!
Manyaga, que bé saber de tu també! Ja saps que de tant en tant m’agrada passar per aquí i recordar-vos, llegir-vos! I reforço el que et diu la Litusina, és una gran merda! I a vegades quan et consolen encara és pitjor, així que desfoga’t tot el que necessitis!
Raqueleta! Recordo perfectament la foto que vas penjar d’en Mario, vull dir-te que per mi també has estat el meu referent de que SÍ QUE ES POT!
Nainonera i Flor de lis que bé llegir-vos! que bé que esteu bé! quins records!!!
Ja passaré de tant en tant a saludar-vos!!! i dir-vos que tinc dues nenes, la segona abans d'ahir va fer un anyet i te una carona d'arcoiris, una llum.....i en part gràcies a aquest post i a totes vosaltres!!

[Kilikili]

Bon dia valentes,

Com esteu? I en especial tu, Nosense83? Espero que el dolor sigui suportable i que estiguis trobant punts de suport, espatlles sobre les quals plorar, orelles que t'escoltin, i el que necessitis en aquests moments. Jo vaig fent passets, de vegades a bon ritme, de vegades em cal aturar-me i tornar a plorar ben fons... Avui fa un mes just que ens van donar la trista notícia i encenc una espelma que m'acomanya mentre escric aquestes línies. També llegeixo un llibre que em fa pensar i sentir molt i que crec que m'ajudarà a treure més ensenyament d'aquesta experiència tan dura. Es diu Las voces olvidadas, Pérdidas gestacionales tempranas, de M. Àngels Claramunt, Mónica Álvarez, Laura G. Carrascosa i Cristina Silvente.

Laia, gràcies per explicar-nos el teu ritual tan ple de força, segur que serà d'inspiració a moltes dones que passaran per aquí.

Boira, m'ha agradat llegir que, passat un temps, recordes aquesta època com una etapa bonica. Espero poder sentir-ho així també més endavant.

Una abraçada a totes.

[nonsense83]

Hola a totes i gràcies Kilikili per recordar-te de mi.
Vam marxar de vacances dilluns cap a deltebre i la veritat que m'ha anat bé marxar de casa. A casa tot eren somnis trencats i idees que s hauran d esperar. El que em fa més por és la tornada.
Diumenge vaig tornar a can Ruti per l eco de control i tot estava bé. No em van fer raspat i el coll estava força tancat així que em van dir que m esperes una regla per iniciar la busqueda i em permetien sucar a l'aigua però no banyar (només 5 min per evitar infeccions). Sembla que estant de vacances faci molt que ha passat tot però realment només fa 2 setmanes. No hi ha dia que no pensi amb la meva estrelleta i que no deixi anar una llagrima per ell en recordar el moment i les sensacions o en enrecordar-me que tinc la panxa buida...són molts moments els que em fan recordar lo cruel que és la vida a vegades

[Raqueleta]

Ja passaré de tant en tant a saludar-vos!!! i dir-vos que tinc dues nenes, la segona abans d'ahir va fer un anyet i te una carona d'arcoiris, una llum.....i en part gràcies a aquest post i a totes vosaltres!!

Moltes felicitats pel primer anyet de la princesa!!
I tant que es pot! Ànims a totes, ara sembla impossible però se'n va sortint...

[_ArcoIris_]

Buenos días, guapas...

Volver a estar parte del foro siempre tiene un regusto agridulce, ya que, aunque vuelva con mi barriguita de 32 semanas y con todo en su sitio....sin problemas a la vista, es imposible no recordar las dos veces que llegué aquí tras haber sufrido esas pérdidas que tan bien conocemos....

Pero vengo para recordaros que muchas de las que hemos escrito aquí, luego hemos remontado, y estamos a un paso de lograrlo , si todo va bien....(esa frase ya no me la quitaré de encima jamás, creo)....

Os mando mucho ánimo a las que estéis en pleno proceso de pérdida o de duelo y mi enhorabuena a las que como yo venís a saludar y a recordar que hay luz tras la tormenta....

[Marta_1986]

"Bon dia"
Torno a sera qui. ...faig resum:

ahir, just quan complia les 6 setmanes vaig començar a tacar...vam anar a urgències i em van fer eco i beta i van dir que podien ser tres coses, que estigués de menys, que fos un avortament espontani o un embaras fora de lloc... avui m'he llevat amb dolor i sagnant ja com una menstruació. Total que m'han fet eco i no es veia res, i la beta havia baixat. Ara hi he de tornar diumenge per repetir beta i acabar de confirmar que és avortament espontani ( a la eco q em van fer ahir es veia alguna cosa fora de lloc)

Jo estic bé... però és el segon avortament,. Fa un any em vaig quedar prenyada i va ser un ou buit...11 mesos més tard per fi em torno a quedar i em passa això en part crec que la meva ment està jugant males passades. ...desde qvaig saber q estava prenyada pensava que aniria malament...

En fin.

Arcoirisi, que ilusion leerte! Me acuerdo mucho de ti de cuando estabas en cercadores. Ayer pense en ti, en el segundo aborto que tubiste. Y ahora mira, ya de 32!

Apa aqui us he deixat la parrafada...

[dama10]

Ostres Marta ho sento molt... molts ànims guapa

[Anna Maria]

Hola valentes,
em fa la pinta, pels últims posts que estic llegint, que hi ha hagut una ona telepàtica aquests dies i hem anat escrivint les valentes que estàvem aquí per la mateixa època. Me'n recordo de totes vosaltres, companyes i amigues meves.
Avui és un dia especial, no sabria dir si molt trist, però un dia a assenyalar al meu calendari personal. El nostre aliat anomenat temps, i les circumstàncies m'ho fan dir, però creieu-me quan dic que MAI se'm passarà pel cap pensar que el que vaig sentir en aquells moments va ser exagerat i que no tenia raó de ser. En el meu cas, em va ajudar molt el fet de saber que amb la mola no hi havia embrió, tot i que les hormones i els sentiments de dona embarassada de poc els vaig tenir, sense cap dubte. Cinc anys...
A les que ara esteu passant pels pitjors moments, només us puc dir que us entenem, que us desfogueu aquí el que potser no podeu parlar al vostre voltant, perquè parlar-ne (escriure en aquest cas) és una de les coses que ens ajuden a sortir del pou, aquesta capacitat que tenim per comunicar-nos. Feu-ho, treieu la ràbia, la tristesa, buideu el pap. Aquí no hi han frases tòpiques ni censures, i és una bona teràpia de grup. Com en una reunió d'alcohòlics: "bona tarda, hem dic Anna Maria i he tingut un avortament", perquè el que heu passat sí, passa més sovint del que hauria de ser, però ni és una cosa a amagar, ni és tan simple, ni és un "ja en tindràs un altre, no passa res". Molts ànims boniques!
Abraçades,
Anna Maria

[manyaga]

Valentes volia compartir amb vosaltres el que vaig viure ahir

Vaig anar a una teràpia que vaig fer fa uns anys, és per treure bloqueigs emocionals, fa coses molt "rares" i em costa bastant de creure tot el que m'explica, però jo abans sempre tenia mal de panxa i estava tant desesperada que havia provat de tot i vaig acabar a la seva camilla fruit d'aquesta desesperació. El cas és que després de 4 sessions se'm en va anar el mal de panxa, i des de llavors hi vaig un cop a l'any per alliberar emocions bloquejades. Doncs bé, a la sessió d'ahir, a part d'algunes explicacions dels avant passats que diu que influeixen sobre meu (no us explico el que em va dir perquè pensareu que estic sonada! ), va posant les mans per anar desbloquejant, i notes com l'energia et passa pel cos, els braços se'm enrampaven. A la zona de l'úter m'apretava i notava com quelcom que baixava...i quan ja va acabar, em va venir una plorera, però del fons de l'ànima, em va sortir una pena tant profunda...va ser raríssim i em va fer pensar en els avortaments, i en la pena que sentia, i va fer no sé que i de cop vaig tornar a pensar-hi i ja no trobava aquell sentiment de pena profunda....ostres pensareu que estic sonada, però vaig sortir tant alliberada..no sé, a mi em costa de creure depèn que, però em vaig quedar amb les sensacions, amb el que sento que deixo anar...El que va fer a l'úter, em va dir que era per fer creure al subconscient que ha parit, per deixar anar tota l'energia que havia acumulat fruit dels avortaments...també em va dir que havia de fer una carta als meus tres embrionets que no van evolucionar, que posi nom als meus fills, que els hi faci un espai jeràrquic dins meu i que els hi faci saber que quan tingui un fill, no serà el primer, sinó que serà el quart, que ells tres són els meus fills tot i que no van poder quedar-se amb mi. Després la tinc que cremar. Ho vaig trobar bonic, encara no ho he fet, la faré un dia que estigui tranquil·la, m'acomiadaré però alhora els hi reconeixaré el lloc que es mereixen.

[nonsense83]

Hola noies, jo avui m'he incorporat després de les vacances a la feina i només anar a saludar els companys m'he posat a plorar. Després m'ha sapigut greu pobres però es que no ho podia controlar.
Jo m'estic posant oli de lavanda a sobre del pit (zona del cor) i estómac m'entre em bressolo. Ho faig just abans d'anar a dormir i una mica de millora he notat.
La part racional la tenim molt treballada i si ens manca informació la podem buscar a infinits llocs però els sentiments els tenim ben oblidats i poca informació en podem trobar ja que cadascu viu i sent les coses a la seva manera.
Jo avui després de just 1 mes d'haver de passar per la mala experiència m'ha vingut la regla per primer cop. A mi no em van fer raspat però tinc com un doloret al coll de l'uter al seure que no se si es normal o no. Us van fer esperar molt a vosaltres per iniciar de nou la busqueda? A mi em van dir que després de la primera regla m'hi podia posar, però crec que m'esperare a octubre

[wendo]

hola noies , feia molts de temps que no entraba a soc petit pero em sento amb la necesitat d,esplicar-vos el que ens ha passat
despres de fer FIV a la primera ens quedem amb un positiu , que contens que estavem era una il.lusio increible. He estat tot l,embarás fatal em trobava molt malament, amb moltes nauseas i vomits. Anava al metge tant per mutua com per SS i tot era normal. El fetus estava be segons ells i havia d,aguantar.

A les 23 setmanes d,embaras, tinc 39 de febre i vaig a urgencies a la clinica girona a les tres de la tarda , em diuen que tinc infeccio de ronyo i que haig d,ingresar. La doctora que em visita em pregunta quin ginecoleg em porta , Dr. Montalvo . Perfecte em contesta , ja que es alla on assistiex els parts . Es posa en contacte amb ell i li diu que ell ja es cuidara de mi . A la tarda vespre comenso a perdre tap mucos , les infermeres em diuen que no pasa res , a la nit tinc contraccions i tampoc pasava res. A les vuit del mati perdo mes tap mocos, els hi dic a les infermeres i tampoc pasaba res. El doctor no aparéix fins les onze del mati . Em pregunta com em trobo i li contesto que l,unica cosa que necesito saber es si el meu fill esta be, em diu que perque hagi tingut febre no li ha de pasar res. Li dic que vull que em faci ecografia ja. M,ho fa i el meu fill es MORT

Mireu, potser el meu fill era mort fins i tot abans que entresim per urgencies pero el Dr. Montalvo es un impresentable. Nomes que quan vaig arribar a la clinica m,hagesin fet una eco per mirar si el meu fill estava be la cosa pagues anat molt diferent

nomes vull fer reflexionar una mica a les noies com jo que busquen un dr. perque les asisteixi al part. Si aquest doctor te tantes dones com a pacients a totes les consultes , no pot estar per les urgencies . Com mes pacients mes calers, clar.

Estic emprenyada, dolguda, trista, em sento culpable per si he fet alguna cosa malament, quina merda de vida.

el divendres vaig tenir que parir el meu fill mort, el vaig voler veure . La cosa mes maca que he vist mai

Eric,la mama i el papa t,estimaran sempre

[blanca81]

Bona tarda a totes!!

Ostres Wendo, quina putada!!

No se ni que dir-te, em sap molt greu el que t'ha passat i es molt normal que estiguis trista i tens tot el dret del mon a estar emprenyada, tens tot el dret a sentir-te com vulguis menys culpable, només faltaria, tu vas fer el que vas poder, son ells els professionals que t'havien de cuidar.

Repetir-te que em sap molt greu i que aquí estic per qualsevol cosa que necessitis, jo també sóc de Girona.

una abraçada enorme!!

[Kilikili]

Wendo, t'he escrit en un altre fòrum, però allà no t'he dit que de sentiments de culpa, res de res. Sé que costa molt no tenir una explicació de per què ha passat el que ha passat, però (malauradament) no ho podem controlar tot, en aquesta vida. Hi ha coses que escapen de les nostres mans, però estic segura que totes les que estem aquí hem fet tot el possible per tenir els nostres petits entre els braços, perquè els estimàvem tant que no hauríem fet mai res que els pogués fer mal. Tingues ben present que tu no has fet res dolent, ok?

Blanca, una altra gironina a la sala! Potser un dia ens faria bé trobar-nos :)

Nosense83, com estàs? Van passar aquells dolorets a l'úter? I com van els ànims després de la remoguda tornada a la feina?

Jo hi torno avui després d'un mes de vacances que m'ha anat molt bé, m'ha servit per calmar el dolor ia sserenar-me, tot i que no ha passat ni un sol dia que no pensés en el nostre petit. Se'm fa estrany, a més, que després dels primers dies, la majoria de persones han deixat de parlar-nos de l'avortament. Suposo que ho fan perquè no volen fer-me sentir malament, perquè no saben què fer ni què dir si em poso a plorar. Entenc que els altres no sentin la tristor que sento jo, però em resulta absolutament increible que es pretengui fer com si no hagués passat res, com si el nostre fill mai no hagués existit. M'hi nego i em rebel·lo contra això. Ha estat real i el trobo a faltar.

Una abraçada a totes!

[wendo]

hola guapes,
Kiliki, si es dur sortir al carrer i tenir que donar explicacions, la gent et pregunta i tu has de remoure tot el dolor que portes a dins , que no es poc. Clar que no has de fer com si el teu fill no hagues existit mai. Era el teu petit i ara ja no el tens per aixo el trobes a faltar i moltissim .
N,hi ha que es pensen que has abortat de tal manera que tens una regla i que d,aquí un temps fas un polvet i tot arreglat , un altre criatura en cami. Pero nosaltres sabem que no es aixi de senzill , que les em passat punyeteres per quedar-nos embarassades i que despres de tot aquest llarg cami ens trobem amb un pal com aquest .
Es una jugada de les fortes que ens ha fet pasar la vida.
No cal que ens diguin que la vida continua, si us plau que callin i ens respectin els nostres dies de dol. Ja ho sabem que la vida continua nomes faltaria¡
Vaig ser jo que vaig tenir el meu fill mort entre els meus brasos . La gent que no ha passat per aixo no te ni idea del que podem arribar a sentir nosaltres

petons per totes

[wendo]

hola a totes, com van aquest anims
jo vaig pasant els dies com puc , hi han dies millors i hi han dies pitjors. Ja ha pasat un mes desde la nostra perdua i es molt dur. Al meu home ara li esta sortint el disgust. Avui m´ha vingut la regla i estic fatal
Kilikili, blanca81, que sou de zona Girona, heu anat en algún psicoleg.
He vist per internet que a Girona hi ha un Servei de dol, BRESSOLS , hi heu anat vosaltres

[nainonera]

Hola Wendo, Fa molt que no trec el cap per aquí però ara he vist que preguntaves pel grup de BRESSOLS. Primer de tot dir-te que em sap molt de greu, em va impactar molt la teva història. Cap pèrdua es bona, però trobar-te amb aquesta falta d'acompanyament pel personal mèdic a sobre m'indigna. Dir-te que un mes no es res, i es completament normal que encara sentis un dolor tan gran. I aquí sovint diem que el dol és una muntanya russa, sembla que millores i un dia recaus, tot el que sentis ara serà completament normal, deixa-ho sortir. Recordo que el meu company també va recaure més tard, jo penso que ells es fan els forts per recolzar-nos a nosaltres però tard o d'hora el dolor també surt.
Al que anava, grup de Bressols. Jo vaig estar anant durant un temps i t'ho recomano molt. Si vols t'explico una mica com funcionen. El grup el porten la Lluïsa i la Maria, totes dues infermeres de maternitat (St. Caterina i Trueta respectivament). Primer de tot fan una trobada individual elles i els pares, per explicar que fan, com treballen i conèixens. Desprès amb altres pares es queda un cop al mes. A nosaltres ens va servir molt per sentir-nos compresos, per veure que no estavem bojos... En el nostre cas l'entorn no ens va ajudar i acompanyar gaire...Nosaltres vam començar a anar quan ja havien passat 8 o 9 mesos de la pèrdua de l'Ot. El meu company al principi anava una mica "per acompanyar-me" a mi, però ara reconeix que dedicar una estoneta a parlar del nostre petit, i de tot allò que ens removia al dia a dia li anava molt bé també.

Qualsevol dubte, ja saps!

Una abraçada gegantina plena de força per aquets dies durs. No esteu sols.

[boira75]

Wendo m'ha impactat molt la teva historia,es molt dura!!no se que di-te la veritat.molts anims.
Manyaga jo si que t'entenc amb aquestes terapies.jo vaig fer constel.laciins familiars I com que no creia en aquestes coses vaig acabar desmaiant-me de tant aguantar....de tant en tant m'agrada entrar a saludar I m'encanta trobar-me valentes com l'ana maria,la manyaga o la nainonera.....grans persones amb qui vam coincidir per aqui ara fa dos anys...dos anys!!!!!

[Notorios]

Hola a totes,
Comentar que jo he tingut 5 avortaments, tots naturals i vem sentir sempre el cor dels nens.
...i ara soc mare d´una nena preciosa de 4 mesos, per ovodonacio...

Em vaig quedar embarassada sempre de forma natural i els perdia de la setmana 7 a 9...han sigut uns anys molt durs, apart d´anar a metges i espeiclaitses vem fer terapies alternatives, acupuntura, biomagntesime que em van dir tenia un virus de la llet que feia matar al nen les primeres setmanes m´ho van tractar i ara ha nascut la meva nena, toto crec que ens ha ajudat..

Vem anar al IVI i vem fer dos FIV amb els meus ovuls i no va funcionar i al final junt la Dra. Alecsandrur
que es especialita en avortaments ha nascut la meva princesa...encara no ens ho creiem...

Per tant si que es pot aconseguir...


Anims a totes!!!!

[Notorios]

Wendo, impactant la teva historia...no tinc paraules...

Una abraçada...

[Raqueleta]

Nainonera, veig que estàs a punt de parir!! Quina il.lusió em fa saber que aviat tindràs al teu bebè arcoíris en braços!

Wendo, la teva història és terrible. És tal com dius tu, potser quan vas arribar a l'hospital el teu bebè ja era mort però podrien haver mostrat més diligència, fer-te més cas, perquè potser sí s'hagués pogut salvar. Això no ajuda al dolor que sents...
I sí, un mes és massa poc, busca ajuda i no reprimeixis el dolor, per a superar-lo no hi ha més remei que viure'l intensament, si l'apartes i fas veure que no hi és acaba petant i sortint per una altra banda. T'envio una abraçada ben forta.

I a totes les valentes, un petó ben gros!!! Aquest dissabte dia 15 va ser el dia de tots els nostres petits.