Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

[coseta]

Noies, crec que seria bo que les que hem patit un abort, anéssim escrivint aquí la nostra evolució. Així, si alguna es queda ja embarassada, ens podem anar animant les unes a les altres. Jo el vaig tenir el 18 d'agost de 14 setmanes i encara estic esperant acabar la quarentena, que em vingui la regla i que la gine em faci la 2ª revisió post-abort per saber com estic i quan ens dóna permís.

[pigadeta]

Jo com veieu ja estic embarassada, vaig tenir l'abort el 28-11-06 estan de 10+5 (encara que feia quasi una setmana que estava parat) després dels 3 mesos i de les revisions, sense cap legrat ni res ens han aixecat l'arrest.... La primera vegada que t'ho tornes a plantejar es dur... es molt dur, tornes a pensar.... però de moment ja hem superat aquelles 10 setmanes (tot i agobiar-nos molt aquella setmana que fins i tot vam anar a urgències amb síntomes inexistents...) Sempre et queda, durant el segon embaràs un no sé que que durant el primer embaràs ni tan sols se't passa pel cap

Bé motla sort i anims a les que acabeu de passar per l'abort

[cuqueta]

Jo no n'he patit cap pero et dono ànims en la búsqueda wapa!!!!!Clar que sí ara a esperar que el cos agafi forces i després al ataquerrrrrrr de nou!!!

Al final TOTES aconseguirem en nostre somni, n'estic segura!!!

[Patumaire]

Hola, jo només passo per aquí per donar ànims!! Jo vaig patir un abort al febrer, a les 22 setmanes, i si tot va bé, els sants ho permetes, les constel·lacions estan ben aliniades, etc...tindré a la Berta al pròxim febrer. La veritat és que no té res a veure un embaràs amb l'altre, en aquest segon agafes un pèl més de distància, suposo que fins que no passi la setmana crítica serà així, però es viu amb molta il·lusió. Molts ànims i molta paciència amb l'espera! (que és moooooooooooolt dura!)

[creueta]

l'avortament: la pitjor experiència de la meva vida... i espero que continuï sent així i no n'hagi de patir cap més com aquesta!!!

jo vaig avortar el 4 de maig, ahir tot just va fer quatre mesos, i sembla que fa molt més... estava de 15 setmanes i va ser una decisió conscient i aconsellada per un problema cromosòmic incompatible amb la vida, una trisomia 18, que dóna una mitjana de vida al nadó de 2 dies.

el principi és molt dur, passes (si més no jo) per totes les fases del dol, i quan creus que ho has deixat enrere, patacada... però cadascú supera el dolor a la seva manera, clar.

però ara ja estic il·lusionada a tornar-m'hi a quedar, un cop s'ha acabat el temps d'espera. i sé que estaré cagadeta de por, però espero que la il·lusió pugui més.

molts ànims a totes les que passeu per això, perquè l'únic consol és saber que amb el temps fa menys mal!!!

[Mi]

Una més, a mi em van fer un legrat el 3 de maig, estava de 11 setmanes pero s'havia parat a les 9. Si abans tenia ganes de quedar-me embaraçada, ara més, és com si fos la medicina que ens fa falta per curar-nos.. a veure si quedem aviat! molts petons

[vanesa]

Hola chicas, estoy embarazada de poquito tiempo, pero tengo mucho miedo, como se que el bebé está bien? aixxx tengo tanto miedo ha hacer algo mal

[elisabeth]

Jo passo per a qui per donar-vos molts ànims a totes les que heu passat per això, i esperem totes que aconseguim el que més desitjem.

Un petó a totes i molts ànims maques!!!!!!!!!!

[coseta]

Gràcies a totes pels ànims que ens doneu a les que estem així.

Vanesa no et preocupis, per sort la majoria d'embarassos van bé, que a nosaltres ens hagi anat malament no vol dir que tots acabin així. No t'amoïnis, tu tranquila i que la panxeta vagi creixent! Felicitats guapa!

[pigadeta]

Vanessa.... no pensis això no es produeix un abort per res que facis tu simplement... ha de pasar (seria molt facil donar-te les estadísitquies...) pero pensa en positiu, aniràs veient com creix a cada ecografia, aniràs notant canvis en el teu cos... això crec que et dona una bona senyal

[Visitant]

Jo vaig tenir un abort als 18 anys, però voluntari (o sigui que res a veure amb el que heu passat vosaltres). En diuen interrupció voluntària de l'embaràs perque sona millor, i psicològicament no te res a veure amb el dolor que heu passat vosaltres.

Ho passes malament, pero d'una altra manera: no hi ha sensació de pèrdua ni dol, sinó nervis, molt estrés i molta por. Sempre queda un "ara tindria aquesta edat" quan veus un crio de l'edat que toca, o "com seria la meva vida si.."... es un cuquet que jo crec que et menja per dintre durant tota la vida, una sensació de culpa que arribes a controlar, pero no esborrar mai.

En fi, només passo per aquí per a donar-vos ànims a les que heu passat per un abort espontani, sou molt fortes i espero que la il·lusió superi la por i us permeti tirar endavant amb un somriure als llavis

[Ter]

Hola noies! Jo vaig patir un abort el mes d'octubre!Estava de 7 setmanes i ara torno a estar embarassada (de 13 setmanes). Però tinc una por i passo uns nervis els dies previs a la ecografia...
Esperem que tot vagi molt bé!ànims per totes i molts petons

[creueta]

tot anirà bé, TER! ja has acabat el primer trimestre, això va viento en popa!!!

[Ixena]

Hola noies,

Jo també he passat per això, i dos cops! La veritat és que ha estat horrible i com diu la Creueta les pitjors experiències de la meva vida. Estava de poquet en els dos casos, però això no treu que ho passis ben malament, que no tinguis ganes de continuar, que no puguis parar de plorar... Ara ja estic millor, però quan em ve el "baixon" doncs ploro perquè crec que tinc el dret de fer-ho. És molt complicat i a vegades hi ha gent que crec que no ho acaba d'entendre.
Ara per ara no en busquem, ni podem fer-ho, perquè ens hem de sotmetre a unes quantes proves per veure aviam si hi ha alguna motiu que ho hagi pogut causar.
Però encara que per mala sort ens hagi tocat viure aquesta experiència tan dura, estic molt contenta que ens poguem fer costat i explicar pors i temors i també, és clar, donar-nos molt ànims perquè segur que totes acabarem sent mares! (així ho desitjo per totes!)

[sharey]

jo vaig tenir un abort el 12.11.2006 estava de 7 semanes i la veritat es que va ser la pitjor que ma pugut passar mai , ara estik esperan un nen molt molt desitjat que tambe vaig estar apunt de perdrel pero esta aqui ara ens falta molt poquet per tenirlo entre nosaltres un peto a totes i molts anims!!!!

[Lopez@Jaen]

Bones!!!!!!!
Jo també vaig patir un avortament i mai se m’oblidarà per que quan en vaig adonar era el aniversari de la meva sogra el 07/02/2007. Però com podeu veure ara estic una altre vegada i si tinc molta por i vaig un munt de vegades al servei i miro el paper les calces i no paro de tocar-me els pits (per veure que encara en fan mal) per que va ser una de les coses que mes recordo a part del dolor psicològic. Però tot arriba i totes serem mares mes tard o mes d’hora però amb il•lusió i esperances tot arriba i arriba be, jo encara no he passat per la setmana critica que es la que ve (7 setmanes) però tinc que ser forta i fins la setmana 8 no tinc hora al metge així que tindre que aguantar con una campiona i ser positiva per que quan arribi el dia del metge veure-li el cor i veure con ha crescut.

QUIN ROTLLO QUE US HE FICAT !!!!!!!!

ANIMS PER TOTES LES QUE ESTEU PASSAT PER AIXO QUE SEMPRE ES SURT!!!!!!!!!!!!!!

[kitiara]

Bueno, pues ahora voy yo, que soy la rarita! jajajaj
Yo sufrí un parto prematuro ( diferencias legales, yo prefiero parto prematuro a aborto,ya que estuve 8 horas de parto y mi hija estuvo viva hasta el final,y le tuvimos que poner nombre)a las 21 semanas, el dia 31/8/06, hoy hace 9 meses que busco y no encuentro nada ...
Y bueno, como la causa de mi pérdida la saben, pues cuando me vuelva a quedar embarazada (si lo consigo) habré de pasar por una intervención cuando esté de 14 o 16 semanas para que no se vuelva a repetir.
Como lo llevo?
La pérdida... bastante bien, al principio muy mal, tenía muchas amigas embarazadas, vecinas, compañeras de trabajo. Ahora he aprendido a mirar a sus bebés, sin pensar... mi niña tendría...
La busqueda... ves? eso ya no lo llevo tan bien.. porque la primera vez me quedé a la primera, y ahora resulta que tengo ovarios poliquisticos, tiroides alteradas, y seguro que alguna cosa más. Los primeros meses lloraba, cuando no me quedaba embarazada, ahora ya, como que lo tengo asumido, un mes más la regla, pues bueno... un mes más
El futuro... por ahora incierto

[Mi]

Kitiara, que dices?? "si lo consigo"?? pues claro que te vas a volver a quedar embarazada!! y de un bebe precioso que te adorará!!! esnormal que te ralles porque la primera vez te quedaste a la primera, pero esque la primera vez no habias pasado por un parto prematuro, no habias mirado los ojos de tu niña Maria y no habias sido mirada y requetemirada por tantos medicos, es normal que ahora las cosas no salgan a la primera pero eso no significa que no vayan a pasar. Yo no me lo puedo imaginar pero dentro de ti y aunque a veces ni lo notes hay un estres y una ansiedad terribles, no se si soy demasiado brusca pero me sabe mal que se te pasen por la cabeza esas cosas mujer!! a mi mi gine me dijo: mira esto del aborto es una putada, pero no es malo, ahora tu y yo sabemos que tu cuerpo funciona, tu marido funciona y que juntos podeis concebir, o sea que si te has quedado una vez te volveras a quedar, cuando? eso no te lo puedo decir. Esas palabras las recuerdo cada mes, cuando me viene la regla y pienso que cada mes es una oportunidad para concebir a mi bebe, aunque momentos malos los tengo.. muchos animos cariño y cada dia estamos más cerca...

[montses]

Chicas, yo no he pasado por ningún aborto...pero me solidarizo con vosotras!!!

Encuentro fenomenal las palabras del gine de Mi!!!

Besazos!!

[kitiara]

Pues si que son bonitas palabras las de tu gine!

Supongo que es lo que tiene estar con la regla, lo ves todo como muy negro!PEro bueno, sabeis lo bueno, que como yo digo ahora estoy en tiempo de descuento y éste tiempo lo aprobecho para hacer muchas cosas, aprender cosas, salir, viajar, seguir disfrutando de Jose (aunque a veces poco, incompatibilidad horaria) y bueno... cansandome de hacer muchas cosas.
Stress, nervios, pues si, para que negarlo. Pero cada vez menos por embarazo, aunque muchos por trabajo.