Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Marta_1986
:: tigre
:: tigre
Entrades: 792
Membre des de: dj. set. 05, 2013 3:04 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dv. abr. 29, 2016 1:01 pm

Ostres Dama10 quin greu bonica :-()-) molts ànims! No etdic res pq ja t'ho han dit tot. :love:
8-1-14 Neix el Roc :love:
1-9-15 TE + :love:
9-11-15 avortament per ou buit :ufs:
1-8-16 TE + Endavant! :love:
18-8-16 avortament per embaràs ectòpic :ufs:
8-3-17 TE + aquest cop ha d'anar bé :) :love:
Imatge
Avatar de l’usuari
Nuriafm
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 50
Membre des de: dl. gen. 25, 2016 6:41 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dv. abr. 29, 2016 2:36 pm

Nurieta81, quina alegria!!! Jo estic en el primer cicle i a veure si també tinc aquesta sort!!
Nosaltres per acomiadar també vam deixar córrer els noms que teniem pensats i vaig menjar fuet, pernil... i l'he plorat i tot el què ha calgut.
A mi encara em dol veure els meus cunyats embarassats de 5 mesos, que no s'han estat de mostrar la seva eufòria ni la primera setmana que estava jo amb l'avortament... i encara ara fan comentaris contínuament de l'embaràs.... és un excés que em molesta, perquè no han mostrat en cap moment empatia cap al meu patiment ni la meva pèrdua...
Però cada dia ho tolero millor i intento centrar-me en l'esperança de la nova cerca, hem pensat noms nous...
Dissabte vinent espero poder dir-vos que tinc un positiu!

Una abraçada a totes!!!
Avatar de l’usuari
manumima
:: granota
:: granota
Entrades: 206
Membre des de: dt. jul. 29, 2014 3:31 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dg. maig 01, 2016 8:32 am

Hola noies, jo també estic cagada, però de moment crec que tot va bé. Després de 3 anys de cerca em vaig quedar embarasada i a les 5 setmanes i poc el vaig perdre. Dos mesos després m'he tornat ha quedar embarassada, estem que flotem i casi que no ens hoi creiem, però el fet és que casibé estic de 9 setmanes i tot va bé.
A mi em va anar bé fer un acomiadament i dir-nos a nosaltres mateixos que el nostre cos ens havia donat una oportunitat i que hi haviem de tornar a confiar, però és cert que el procés va ser molt dolorós i cada vegada que algu donava la notícia d'embaràs m'agafava molta ràbia.
Avatar de l’usuari
carlotayeric
:: pantera
:: pantera
Entrades: 893
Membre des de: dc. març 13, 2013 12:53 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. maig 02, 2016 9:59 am

hola a todas

siento las nuevas ircorporaciones en el grupo,animo a todas :-()-)


yo entro para decir que después de perder a nico a las 16 semanas el junio del año pasado estoy embarazada de 11 semanas
me ha costado entrar pq no lo sabe nadie,asi que pido que me gaurdeis el secreto

es un embarazo muy duro,con muchos miedos,vamos a la gine cada seaman para ecos de control,todo esta bien pero mi pánico no me deja disfrutar el embarazo como tocaria.

animo a todas las que estais en busca de vuestro arcoirirs,todo llega :-()-) :-()-)
Imatge Imatge

26-6-15 nico brilla en el cielo. papa y mama jamás podremos olvidarte ni dejaremos de quererte nunca
Nurieta81
:: rateta
:: rateta
Entrades: 186
Membre des de: ds. gen. 30, 2016 9:24 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. maig 02, 2016 10:30 am

Nuriafm guapa!! La veritat es que la gent que no ho passat no sap com és de dur i per això suposo que no tenen gaire empatia amb el que ens ha passat... A mi poca gent que ho sap m'ha preguntat com estic, no sé si és que no li donen importància o és que volen fer com si no hagués passat res per oblidar-ho. Paciència!!! Per cert, t'he vist apuntada al cercadores ja!! Molt bé!!! A veure si tens "sort" tu també!!

Manumima fa molta por això de l'embaràs nou oi?? Jo és que estic de poquíssim, no arriba a les 5 setmanes i penso de tot, i no gaire positiu la veritat. Tu has anat ja al gine??? És tranquil·litzador??

carlotayeric buff a las 16 semanas... Si ya se pasa mal cuando es prontito, no imagino lo que es tener que dar a luz y todo (he leído un poco tu historia). Y cómo es que haces ecos semanales? Por el tema de la placenta? Bueno tendremos que intentar ser positivas porque sino al final me da la sensación que lo de disfrutar de un embarazado habiendo pasado por esto, es muy complicado...

Jo doncs res, esperant a veure com evoluciona... A més pel tipus de feina que tinc, ho he de dir tan aviat com pugui i clar, ja és la segona vegada que em toca dir-ho (ha sigut avui) i fa una mica de mal rotllo, perquè és tornar a fer el mateix que l'altra vegada sense saber com anirà. En fi, que si alguna té algun truc per ser més positives que ho comparteixi!!!

Petonets guapes!!!
Avatar de l’usuari
manumima
:: granota
:: granota
Entrades: 206
Membre des de: dt. jul. 29, 2014 3:31 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. maig 02, 2016 5:41 pm

Carlotayeric ànims i sigues positiva!!!
Nurieta81 estic de 9 setmanes, i sí, fa por, però vam anar al ginecòleg i de moment tot va bé. Això sí, ens va dir que hi ha risc fins als 3 mesos, com en qualsevol embaràs, així que vaig amb precaució.
Espero que ens vagi molt bé a totes!!!
blanca81
:: puça
:: puça
Entrades: 20
Membre des de: dc. oct. 08, 2014 1:15 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dc. maig 04, 2016 1:06 pm

Bon dia a totes!!

Nurieta81, que bé el teu positiu!!! Moltes Felicitats :b-))) :b-))) :b-))) segur que aquesta vegada va molt bé!! Quina alegria entrar al forum i veure positius!!

Dama, aquests sentiments em son molt familiars, a mi també em costa una barbaritat quedar-me embarassada, en els tres embarassos que he tingut he trigat de mitjana un any en cada un i quan els perds, el mal es doble, primer per perdre'l i després perquè saps que trigaràs molt en poder quedar-te embarassada de nou.

M'encantaria poder dir-te alguna cosa que t'animés, però jo també estic en plena cerca des de fa 5 cicles i de moment res de res. El gine em va donar OMIFIN per ajudar a la ovulació, no se si els hi pots demanar que el donin alguna cosa quan estiguis preparada per tornar-ho a intentar.. com han dit les companyes, el temps ajuda a curar-ho tot, ja veuràs que en poc temps tornaràs a estar il·lusionada per aconseguir l'embaràs. Molts ànims!!

A totes les altres una abraçada gegant!
Juliol 2010 Neix el meu fill després d'un embaràs mogudet
Abril 2013: avort espontani a les 8 setmanes amb legrat
Gener 2014: avort espontani a les 10 setmanes amb legrat i proves per avorts de repetició
Febrer 2015: tractament i 2 operacions per adherències
Gener 2016: Per fi la matriu està bé!! llum verda (estic morta de por...)
Avatar de l’usuari
boira75
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1029
Membre des de: dl. des. 28, 2009 5:13 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. maig 23, 2016 6:59 pm

Hola a totes! Feia molt que no entrava i és que vaig super enfeinada....No conec a gairebé ningú, només a la manyaga, això en part és bona senyal, perquè això vol dir que tard o d'hora ens n'anem sortint...Cada vegada que entro m'agafa una espécie de mal rotllo al recordar aquell momentode l'avort i la cerca sense fruit de maig a novembre moment en que vaig tornar a quedar-me embarassada. també tinc un sentiment de nostàlgia perquè quan s'aconsegueix la fita i l'embaràs tira endavant...és tant bonic, trobo tant a faltar aquests moments màgics. De por molta por, em recordo tant del pànic que sentía a cada eco...però ara tinc dues nenes precioses, i una és la petita arcoíris, i cada vegada que la miro penso que si no hagués tingut l'avort no la tindria amb mi. Sempre he portat la incógnita de com hagués sortit tot, pot ser no hagués anat bé, o pot ser sí, però sense l'avort la meva petitona no hagués estat posible, n'estic segura, i ara mateix no la canviaria per res del món, tot i que després d'un avort no ho veus així.
Ànims a totes, jo vaig patir molt, però tot és posible!
Boira


15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 257
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dt. maig 24, 2016 11:29 am

Boira! Quina il·lusió llegir-te, me'n alegro molt saber que esteu estupendes! De tant en tant us trobo a faltar, ara estic de 20 setmanes, esperant una nena i passant la meva barrera de la por. Però la veritat força bé en general, sovint penso que aquesta petita ha trigat tant i tant en venir que no pot ser per altre cosa que per quedar-s'hi, i que ha estat sàbia d'esperar per trobar-me el màxim de forta i serena perquè la veritat, no té res a veure un embaràs desprès d'una pèrdua...

Una abraçada gran gran bonica!
Imatge

Imatge

Juny 2018: Llumeta fugaç
Avatar de l’usuari
boldinvaden
Entrades: 1
Membre des de: dv. maig 20, 2016 7:56 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dt. maig 24, 2016 2:50 pm

Bona tarda,
sóc nova aquí i només volia dir-vos que llegir els vostres comentaris/experiències m'ha ajudat molt :), així que gràcies per abocar el que penseu i viviu que aquestes darreres setmanes m'han anat acompanyant les vostres experiències.
La setmana passada em van fer un legrat després de veure que l'embaràs s'havia aturat a les 7 setmanes, primer embaràs i PAM :(, no penses mai que t'hagi de tocar a tu.
Ara encara tocats, anar paint i confiant que el següent no es faci esperar i tingui final feliç, ja estic acollonida abans de començar, jejeje.
Ànims :)
Avatar de l’usuari
carlotayeric
:: pantera
:: pantera
Entrades: 893
Membre des de: dc. març 13, 2013 12:53 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dc. maig 25, 2016 11:39 am

Hola a todas

Me hace. Ecos semanales porque lo he pedido yo

La gine se está portando súper bien y así bajo mi grado de ansiedad y miedo

Está siendo un embarazo durísimo
Se acerca la fecha de nuestra fatídico eco ,hoy 14+2
Y solo de pensar en la eco de las 16 semanas me entra la llorera ....

Cada vez queda menos para pasar nuestra barrera e intentar disfrutar un poco del embarazo
Imatge Imatge

26-6-15 nico brilla en el cielo. papa y mama jamás podremos olvidarte ni dejaremos de quererte nunca
Avatar de l’usuari
dama10
:: rateta
:: rateta
Entrades: 190
Membre des de: dl. juny 01, 2015 6:29 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dv. juny 03, 2016 2:23 pm

Hola noies, està aquesta part del foro molt paradeta i això és bona senyal...

Pel que fa a mi, 43 dies després de l'avortament per fi m'ha vingut la regla, s'ha fet esperar la punyetera!! i això que va ser avortament natural i super ràpid!

Ara espero que el proper cicle es reguli ja perquè tornar a tants dies es desesperant... tinc ganes de tornar a cercar, però també tinc massa ilusions en aquest primer cicle i em fa por la patacada, ja que animicament entre l'avortament, sobretot el fet de trigar tant en aconseguir embaràs perquè després no anés bé i altres situacions familiars, encara no estic recuperada. Espero que l'estiu i el poder tornar ala cerca m'ajudin a acabar de refer-me.
Avatar de l’usuari
Ir26
:: poltre
:: poltre
Entrades: 696
Membre des de: dc. març 05, 2014 9:42 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

ds. juny 04, 2016 12:35 pm

carlotayeric ha escrit:hola a todas

siento las nuevas ircorporaciones en el grupo,animo a todas :-()-)


yo entro para decir que después de perder a nico a las 16 semanas el junio del año pasado estoy embarazada de 11 semanas
me ha costado entrar pq no lo sabe nadie,asi que pido que me gaurdeis el secreto

es un embarazo muy duro,con muchos miedos,vamos a la gine cada seaman para ecos de control,todo esta bien pero mi pánico no me deja disfrutar el embarazo como tocaria.

animo a todas las que estais en busca de vuestro arcoirirs,todo llega :-()-) :-()-)



Carlota, coincidí contigo en tiempo por la perdida de nuestros bebés y recuerdo perfectamente como me chocó tu caso...

¡No sabes como me alegro de este nuevo embarazo! Todo saldrá bien bonita, seguro :-()-)
Sé el miedo que tienes y que no disfrutaras hasta que lo tengas en brazos, pero estoy segura que luego no pararás de exprimir cada momento con él.

Muchos besos :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge
25-05-15: La nostra estrella fugaç. Mai t'oblidarem...
Imatge

Imatge
lluitadora
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. set. 10, 2013 1:02 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. juny 06, 2016 3:03 am

Hola noies, no entrava a cap fòrum des de finals del 2013 i ara torno a ser aquí.

Us posaré una mica al día de la meva història... començaré per dir-vos que tinc dos fills preciosos i que he passat per 4 avortaments, l'últim fa tot just 2 setmanes.
El gener del 2012 vaig tenir el meu primer fill amb 34 anys recents complerts. Em vaig quedar embarassada al 3 intent i tot va anar com una seda, un embaràs ideal sense nàusees ni malestars ni cap contratemps(si no fós pels 23 kilos que em vaig engreixar). El part va ser per cesària.

Quan el peque tenia 9 mesos ens vam tornar a quedar embarassats (ràpid si, però buscat), tot anava bé, en cap moment vaig pensar que no pogués ser així... però quan estava de 8-9 setmanes vam anar al primer aniversari d'un amiguet i vaig agafar un virus infantil que no sé si haureu sentit anomenar però li diuen "la bufetada". És molt inofensiu pels nens, i representa que tots l'hem passat de petits, però jo als 10 dies vaig començar amb febrades, i el meu gine em va fer anar a la cínica. Em van fer eco i tot anava bé, veia com les potetes i tot es movia, però les febres no cessaven i al dia següent la eco va ser la pitjor imatge que recordo. El meu fetus de ja 11 setmanes va deixar de moure's. El silenci del seu cor sense batec i el meu bebe flotant sense moure's. Al dia següent em van fer el raspat. Era 23 de desembre i estàvem enmig del trasllat de pis. El 24 tornava a casa, a una casa nova, plena de caixes i jo sentint-me més buida que mai... Us podeu imaginar les festes de nadal que vam passar.

Superat el primer dol ens vam tornar a posar ràpid a la feina per mirar d'oblidar aquella experiència. Vam esperar només una regla i ens hi vam tornar a posar. A la 2a ens hi vam tornar a quedar.... tot era alegria, havia tingut mala sort i no tenia per què repetir-se.... però va durar poc. Quan vam anar a la ecografia de les 8 setmanes va venir la segona bufetada: el meu ginecòleg em comunicava que no hi havia embrió. En aquell moment no entenia res.... ara sé que era lo que en diuen un ou buit, huevo huero, i que és molt freqüent. Em va dir que podia expulsar-lo jo sola, que era millor pel meu cos però que podia tardar varies setmanes. Vaig estar 9 dies, vomitant, marejada, un embaràs horrible i sabent que no hi havia res. No vaig poder més i em van fer un altre raspat el 3 de juny, el segon en 6 mesos.

Una és orgullosa, i obsessiva així que vam decidir tornar-hi quan abans. El ginecòleg em deia que no tenia res a veure un avortament amb l'altre i que havia estat mala sort, per segona vegada. Així que tornem-hi.... doncs la cosa va anar ràpid. Aquell agost tornava a tenir el meu positiu.... i ja sabeu allò de que a la tercera va la vençuda... doncs no sempre es compleix. Als 5 dies de tenir el positiu em vaig llevar per fer pipi i per sorpresa meva quan em vaig eixugar havia tacat. Vaig anar a l'hospital i em van confirmar que l'havia perdut.... en menys de dues setmanes tenia com una regla sense dolor ni res.

Portàvem 3 disgustos, psíquicament com ja sabeu cansa molt, nits sense dormir buscant informació, plors, temors....

Però vam continuar, i a l'octubre tornàvem a tenir el positiu..... com us podeu imaginar, amb alegria molt però que molt continguda, fins que el 20 de desembre 2013 (just un any després de que ingresses a l'hospital per febre i comencés el meu any de calvari) ens van trucar per donar-nos el resultat de la biòpsia de corion que ens havíem fet: era una nena i estava sana!!!

He de confessar que l'esgotament físic i mental va deixar petjada i quan va néixer la nena el juny del 2014 jo estava esgotada mentalment i sort del meu marit que se'n va fer més càrrec el primers mesos.

Aquest desembre vaig decidir posar-me el diu perquè no en volia tenir més, però de sobte se'm va despertar l'instint altre cop. Volia i vull un tercer! Tinc 37 anys i vaig pernsar que se m'acaba el temps, o ara o mai, així que dos mesos després de posar-me el diu vaig anar al gine pequè me'l traiés (24 de febrer 2016). El 24 de març va ser la meva primera i última regla després del diu. El dia de sant jordi tornàvem a estar embarassats!!! Amb por però amb una certa confiança de que ja havia tingut tota la mala sort que es podia tenir: 3 avortaments tots per causes diferents.

A la primera eco ja vam tenir un petit ensurt, la mida de l'embrió corresponia a una setmana menys del que tocava per data d'última regla, però quan li vam dir al gine que sabíem exactament el dia tot va quadrar. Estavem de 5 setmanes enlloc de 6. Ens va fer tornar la setmana seguent per poder veure alguna cosa més, i sí el divendres seguent l'embrió corresponia per mides a 6 setmanes i vam veure el batec! El vam gravar en vídeo i tot. Tot anava bé, ens vam relaxar i ens ho vam creure, el tercer estava en camí. La il·lusó va durar una setmana. Em vaig llevar i vaig veure un filet de sang i se'm va caure el món a sobre. Vaig agafar un taxi sola, el meu marit es va haver de quedar amb els nens, i vaig anar a la clínica..... la noia que em feia la eco em deia que estava de molt poc i que per això no es veia gaire, que podia ser normal que sangrés, però jo veia la eco. Veia el meu embrionet sense bategar i petit. Quan li vaig ensenyar el vídeo de la eco de feia una setmana amb l'embrió bategant.... la noia no va poder evitar donar-me la notícia que ja sabia. El meu embrió havia deixat de bategar i de créixer....El dilluns vaig anar al meu gine i ja l'estava expulsant, em va donar unes pastilles perquè el traiés aquella nit. No vaig tenir cap dolor i gairebé res de sangrat, quan em vaig llevar al matí creia que la meva mala sort anava més enllà i que les pastilles no havien fet efecte amb lo que m'haurien de fer un altre raspat.... però llavors vaig anar al bany i en eixugar-me... allà el tenia, a la meva mà. Un altre moment molt dur. Després va ser com una regla i ja està.

Aquesta setmana vaig al gine a veure si ho he tret tot.... i a veure si em deixa tornar-ho a intentar ja! No em rendiré malgrat els meus 4 avortaments, tots diferents, volem un tercer, ho vam decidir i ja ens havíem fet la il·lusió.

Bé noies, us he fotut un bon rotllo per ser el primer dia que entro, però va ser un any molt dur, que havia superat veient la meva preciosa nena, malgrat tot, va valdre la pena. Però ara tot ha tornat.
11/5/11: TE positiu
18-1-12: Neix el meu 1er fill.
octubre'12: TE positiu
23-12-12: Primer legrat per virus infantil
abril'13: TE positiu
03-06-13: 2on legrat per ou buit
Agost'13: TE positiu-Avortament Bioquímic
15-10-13: TE positiu
16-6-14: Neix la meva filla
23-4-16: TE positiu
24-5-16: Avortament natural l'embrió s'atura després de tenir batec
Avatar de l’usuari
dama10
:: rateta
:: rateta
Entrades: 190
Membre des de: dl. juny 01, 2015 6:29 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. juny 06, 2016 11:02 am

Hola noies,

Lluitadora, crec que has escollit molt bé el teu nick, no em puc imaginar pel que vas passar aquell any i ara un altre cop... jo només he passat un avortament, fa poc més d'un mes ( a més, molt semblant al teu últim, a la eco vam sentir el cor però per mides havia diferència de 10 dies i a la setmana seguent ja no havia bateg i havia deixat de crèixer. També el vaig expulsar jo sola i ara acabo de passar la primera regla). En fi, que jo que ho he passat molt malament amb aquest no em puc imaginar el que deuries passar tu, però saps? se'm contagien les teves ganes... jo estic desitjant tornar-me a quedar embarassada . Espero que ho aconseguim aviat!
Avatar de l’usuari
boira75
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1029
Membre des de: dl. des. 28, 2009 5:13 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. juny 13, 2016 10:10 pm

Nainonera!!! Jo també us trobo a faltar! Per això de tant en tant edeixo caure per aquí...i és que anyoro el moment de l'embaràs! quina por que vaig pasar però gaudeix-lo perquè malgrat tot per mi ha estat el momento més feliç de la meva vida! Inclús et diría que malgrat tot podría anyorar una mica el post-avort....costa d'entendre pero en aquell moment encara havia de viure tot el meu embaràs i és un momento tant màgic i preciós.....ho repetiría però el meu home no em deixa... :love: gaudeix-lo molt fins el final que passa volant! La meva nena ja ha fet els deu mesos, passa rpid ràpid!!!!!!!!!!!!!!!!!
Boira


15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu
Peixets
:: puça
:: puça
Entrades: 7
Membre des de: dl. juny 13, 2016 9:39 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dt. juny 21, 2016 12:36 pm

Hola a a totes , acabo de patir un avort espontani, complet i no cal fer res, he expulsat el saquet i estic neta. La gine m'ha comentat que cal esperar la primera regla i despres ja podrem tornar a la cerca del segon fill.
Us va trigar molt a vindre a la regla després de l'avortament?
tenim moltes ganes de tornar a ser pares.
Avatar de l’usuari
dama10
:: rateta
:: rateta
Entrades: 190
Membre des de: dl. juny 01, 2015 6:29 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dt. juny 21, 2016 10:20 pm

Hola peixets. Primer de tot em sap molt greu pel que estas passant, jo ho vaig passar fa 2 mesos i es dur.
Jo tb vaig expulsar-ho tot, la gine em va dir que la regla em podria trigar un mes però vaig tenir cicle de 43 dies. Ara ja tenim llum verda i estem e el 1r cicle post avortament i de moment crec que se m'ha regulat pq vaig ovular sobre eldia 15de cicle.

Si necessites res aquí estic :-()-)
emfer
:: rateta
:: rateta
Ubicació: Lleida
Entrades: 175
Membre des de: dc. des. 09, 2015 4:28 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dc. juny 22, 2016 12:30 pm

Hola a totes,
és el meu primer missatge en aquest fil i disculpeu-me però no m'he pogut llegir les més de 700 pàgines que té!
Primer que tot, enhorabona a les que esteu embarassades! i segon, molts ànims a les que ho esteu passant malament per una pèrdua o més.
Jo fa 3 mesos que vaig haver de decidir una ILE a les 22 setmanes, estava embarassada de bessons. Abans d'aquest embaràs en vaig tenir un altre d'anembrionari amb legrat a les 7 setmanes, així que ja veieu el panorama.
Encara estem molt molt tristos, però tenim ganes de mirar endavant i a la propera regla ja haurà passat el temps d'espera recomanat i tornarem a ficar-nos-hi. Encara no hi estic i ja estic cagada de por, m'imagino que moltes m'entendreu, i si algú té algun consell que pugui ajudar-me li agrairé, mentrestant una abraçada enorme a totes!
Avatar de l’usuari
Flor de lis
:: granota
:: granota
Entrades: 211
Membre des de: dl. jul. 07, 2014 11:17 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dc. juny 22, 2016 11:45 pm

Bona nit, valentes!

Quant de temps sense escriure en aquest raconet que em va eixugar les llàgrimes, em va recolzar, i em va aportar la valentia necessària per tirar endavant.

Us escric per donar-vos molta llum d'esperança a totes. Sé que no ens coneixem, i probablement ni sabem quina història hi ha darrera de cadascuna de nosaltres, però com sempre deia una companya, estem unides per un fil transparent molt fort: el de la comprensió. Sé de primera mà que per molt que escriviu i us llegiu les unes a les altres, la tristesa no marxarà, però sí que es pot transformar en una tristesa més ferma, en el sentit de no sentir-vos soles. Vivim en una societat que, malauradament, no sap afrontar les pèrdues que ens ha tocat viure de prop, i aquest fet, sovint, almenys a mi em feia sentir malament, com si el dol que estava passant no tingués cap mena de sentit.

Però escrivint vaig trobar unes companyes de lluita fantàstiques, com la Boira i la Nainonera, que he vist que han tret el cap per aquí! ;-) I elles, entre moltes altres, em feien sentir forta, amb ganes de tirar endavant i de seguir perseguint el que era i és el meu somni: la maternitat.

Per això, si voleu un consell, cuideu-vos molt, cada una a sí mateixa i entre vosaltres. Fer pinya pot ser el primer pas cap endavant per sortir-se'n!

Nainonera, bonica, estic molt i molt contenta per vosaltres, de tot tot cor!! M'encantaria de tan en tan poder llegir-te sigui pel fil que sigui, i saber com creix d'eixerida la germaneta de l'Ot. Una abraçada enorme i plena de força! Cada dia que sumeu plegades, és una gran batalla guanyada!!!

Boira, també estic molt contenta de llegir-te tan feliç al costat de les teves nines! Ai, sembla mentida que estiguem en aquest núvol després de tot, oi? Realment, els bebès "Arc de Sant Martí" tenen una tendresa que els fa molt especials. Gaudeix-ne i exprimeix cada instant de felicitat!

Una abraçada per a totes, haguem coincidit o no en algun altre moment. Sempre endavant, valentes!!!!
Imatge

Imatge

"..seràs feliç, però abans la vida t'ensenyarà a ser forta.."

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::