Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
litusina
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dl. oct. 28, 2013 3:36 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 07, 2016 3:01 am

Hola Valentes!
Avui em sento amb el deute d'escriure-us pq aquest racó va ser la meva taula de salvament en un moment molt dur, molt difícil. He llegit a la Nainonera i la Boira, i a tu Flor de lis! Quins records...
També us he llegit a les noves incorporacions, les que acabeu d'arribar a aquest petit racó de món. Ens uneix el mateix a totes, la pèrdua dels nostres petitonets.
Es una experiència molt dura, tant si son petits com una llentia, com si son cigronets o com si son una nou... El dolor es inmens, no te cabuda.
Et queden les mans seques, els braços buits i el cor fet una coca.
Aquest raconet va ser per moltes de nosaltres un recolzament molt gran, parlavem cada dia de tot el que ens passava pel cap i vam descobrir que totes sentiem el mateix, i que el dol te unes fases ben definides i poc a poc vam anar-les superant, juntes.
La flor de lis te molta raó, feu pinya i se us farà el camí més lleuger.
Lluitadora, el teu testimoni m'ha arribat al cor, i m'agradaria molt que sabessis lo molt que sento les teves pèrdues, totes i cada una de les petites llumetes que has hagut de deixar anar. Això es molt desgast, emocionalment has d'estar tocada, el teu cor deu estar molt cansat. Rep una abraçada ben dolça i flonja que permeti descansar una mica el cor.
Jo vaig fer quatre rituals que em van ajudar molt a elaborar el dol pels meus petits (vaig tenir dos avortaments diferits en la setmana 12 i a la 13 i els vaig plorar els dos de cop, després de perdre el segon. El primer avortament el vaig negar, no vaig viure el dolor i clar, em va quedar a dins. Desprès de passar pel procés de dol vaig descobrir com n'és d'alliberador i sobretot necessari per seguir endavant).
Un ritual va ser encendre cada dia dues espelmes pels meus petits i la seva llum m'acompanyava tot el dia. Amb el pas del temps cada vegada sentia menys necessitat d'encendre-les. Les segueixo tenint sempre a mà i de vegades les encenc quan penso en elles o quan vull dedicar un pensament especial a algú.
Un altre ritual: Escriure cada dia alguna cosa sobre el tema. Normalment lo que feia es entrar aqui i escriure i compartir com em sentia. Això em va fer veure i reconeixer el curs del dol i tambe el fet de sentir que les altres que eren aqui vivien els mateixos sentiments.
Tercer ritual: Escriure una carta al petit que ha marxat. Es dur, però alhora es preciós. T'adones de lo molt que has estimat i de tot l'amor que tens a dins per donar. T'adones de que l'essència de tot plegat, lo que acabarà quedant després de tot, es amor. Es un ritual molt poderós i dona molta força i, en el meu cas, em va donar el primer esboç de pau.
I finalment vaig anar a l'acte de petits amb llum que es fa cada any a l'octubre i vaig deixar anar dos globus amb els noms dels meus petits... Va ser molt emotiu i preciós, us ho recomano. Hi vaig anar embarassada ja del Max.
I una altra cosa que em va ajudar va ser una frase que em repetia sempre: "Sempre recordaré als meus petits, però no sempre ploraré quan ho faci" algun dia somriureu amb amor quan hi penseu. En el meu cas així ha estat.

I dir-vos que desprès de la tempesta, acaba sortint el sol. D'una manera o d'una altra, però surt. Deixeu que el dolor passi per dins del vostre cor i ploreu, ploreu pels vostres petits, per les vostres mans plenes de carícies sense destinatari, per les panxes buides. Tot l'amor del món s'arreplega en una mare que ha perdut el seu petit com s'arrepleguen fulles seques en un racó un dia de vent. Es un amor brutal. Us mereixeu tot el respecte, tot l'amor i tota la llum i comprensió del món. No us esteu de plorar, no calleu. I feu pinya. I no tingueu pressa, el dol necessita el seu temps...
Les que us precedim estem amb vosaltres. Amb estrelletes i llumetes al cor i al cel, amb somriures renovats als llavis. Amb noves il•lusions, i amb bebés arco iris que ens plenen el cor i els braços de petons i d'alegria. El nostre somriure d'avui es el vostre somriure de demà, som mares especials, jo m'hi sento.
Molts ànims, carretades de petons i d'abraçades i cuideu-vos molt, que esteu passant un moment molt dur!
Ep! I per la que demanava la manerade fer passar la por i els temors un cop embarassada, a mi em va anar molt be pintar mandales, venen un llibret especific per acompanyar l'embaràs, el va fer una dona molt sensible que va perdre un fill amb pocs anys de vida. Tambe hi ha el llibret de mandales per acompanyar el dol, si ho hagués sabut quan el vaig passar segur qie m'hauria ajudat tambe, tot son petits gestos que sumen.
I tambe em va anar molt be el contacte amb la natura, sortir a caminar cada dia. Jo ho tinc be pq visc a un poble.
Quina super entrada! I des del mobil! Ja te el seu mèrit, ja!
Molts petons a totes, i endavant!

Us escric també perque aquesta nit ha passat una cosa que necessito compartir. Quan vaig quedar-me embarassada del segon petit, el que després vaig perdre i va començar aquest viatge, vaig trobar un gatet petitó al carrer. No em deixava anar, em miolava amb una deseperació que me'l vaig endur a casa. Era tant dolç! Tres mesos després, quan vaig perdre l'embaràs vam quedar-nos el gat i jo, i sempre vaig pensar que era un àngel de la guarda que havia arribat per ajudar-me. No se perquè però ho pensava, pq va arribar a la meva vida just el dia que em vaig quedar embarassada, clavat. I avui, ja amb el Max dormint al meu costat, desprès de tres anys, l'he trobat mort. M'he despertat i he anat a tancar la finestra, i l'he vist a baix amb una postura que semblava que volia caçar un ratolí. I de sobte li ha passat un altre gat pel costat i no s'ha bellugat. No se que li ha passat ni que ha pogut ser, però tres anys desprès de trobar-lo, ha marxat. He sentit com si s'acabés un cicle, com algo trascendental. I us explico tot això per fer-li un petit homenatge, demà encendré les espelmes per ell, de fet en compraré una de nova per ell i ara en tindré tres i m'acompanyaràn fins que el dolor sigui somriure. Com t'estimo,Trasto! Era juliol quan el vaig trobar, el dia 15 hauria fet tres anys justos...
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
litusina
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dl. oct. 28, 2013 3:36 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 07, 2016 6:05 am

Ep! Ara que estic mes despejada, Nainonera! Quina alegria llegir-te!
Una germaneta per l'Ot, es una noticia meravellosa, i el fet que sentis que ha arribat al moment just, i que et sentis preparada, tot això no te preu. Ja tens una tribu? Es fantàstic poder comptar amb un cercle de dones! Estic molt feliç de llegir-te, tot sovint em preguntava per tu.

Boira, bonica! Tambe es un plaer llegir-te a tu i veure que estas feliç b les teves nenes. Jo dos nens com dos sols i cada dia es un regal. Suposo que a vosaltres tb us passa que despres de viure les dificultats que hem viscut per arribar a ser mares, la maternitat, quan arriba, la viviu com un regal. Per mi cada dia es especial, cada moment més intens i dolç... La tristesa q he viscut ha donat a l'alegria molt més color.

Flor de lis! Tambe m'alegro de llegir-te, bonica! I que estiguis tant be, amb la teva petita! M'ha garfat molt com escrius! Ostres com es nota i es contagia l'alegria quan estem be, que diferents de quan estavem passant-ho malament aqui...
Mil petons i un atxutxon d'aquells que ens enviavem ben fort i ple d'energia!
I a totes les que no us anomeno però sou part d'aquesta tribu de dones valentes i fortes!
Aquest es un racó ple d'esperança i tambe hi ha alegries de les bones! Anims i molta força!
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8488
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 07, 2016 1:14 pm

Quina il.lusió llegar-te, Litusina! Com sempre, amb paraules molt encertades i plenes de sentiment.
Lamento que el teu gatet (el 15 de juliol va néixer el Mario, per cert) hagi marxat, però en realitat ja havia fet la seva funció, va estar per a acompanyar-te en els moments més difícils i ara ja podia marxar i deixar-te sola perquè ja no el necessites tant. Ara tens un angelet més.
Una abraçada a totes, a les que van compartir penes, i a les que esteu ara en ple dol, penseu que el que diu la Litusina és veritat: no s'oblida mai però ja els pots recordar amb un somriure als llavis...
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Kilikili
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 93
Membre des de: dg. nov. 01, 2015 8:26 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dv. jul. 15, 2016 7:15 pm

Hola noies,

No em coneixereu perquè fa molt poc que escric a SP. Fa unes setmanes m'estrenava, poruga, al post de "Primeres setmanes que encara no s'ho creuen". I és que després de més de tres anys buscant l'embaràs, havent passat per 3 IAs amb resultat negatiu, tant a mi com a la meva parella ens resultava difícil confiar amb què la primera FIV ens fes, per fi, pares. L'alegria ha durat tres mesos però malauradament, s'ha acabat de cop, com un cop de puny. Dilluns teníem l'eco del primer trimestre, a la setmana 13+1, i ens van dir que l'embaràs s'havia aturat a la 10+6. Avortament diferit. Portava setmanes amb aquesta por i tothom em deia "què va, dona! si et trobes bé és que tot va bé!". Em va semblar cruel portar dues setmanes vivint una mentida.

Com que veníem de FIV i l'embaràs s'havia aturat força avançat, ens van proposar fer una biòpsia per comprovar si el petit tenia algun problema cromosòmic, el que voldria dir que es podria repetir en embarassos futurs. Vam acceptar, sense saber que començaven els tres pitjors dies de les nostres vides (almenys de les vides viscudes fins ara). No havíem pogut impedir que tot el nostre entorn s'assabentés que estàvem embarassats (tan feliços, estàvem), de manera que amb cada conegut que ens trobàvem acabàvem abraçats, plorant. A mi m'impressionava tant pensar que portava el nostre fill sense vida al ventre que cada vegada que hi pensava em trobava malament, i això que havia tingut tres mesos d'un embaràs més que plàcid. La sensació d'estar perduda era immensa, i si no vaig escriure aquí de seguida va ser, en part, perquè la cua del títol "... i ho volem tornar a intentar" no sabia si m'incloïa o no. No sabia si volia córrer el risc de tornar a passar per això mai més.

Dimecres em van fer un raspat, no podia ni contemplar l'opció farmacològica: l'espera, les possibles contraccions i els possibles dolors, la possibilitat de veure com expulsava aquell ésser que ja tenia forma de nadó i al qual havíem desitjat tant... La ginecòloga d'urgències m'ho explicava i jo em trencava en plors. Tot em feia molta, molta por...

Però després del raspat m'he sentit molt millor. Ja en fa dos dies i estic a l'expectativa de com serà aquest dol, tan desconegut perquè ningú no en parla. M'ha agradat llegir els testimonis de valentes com vosaltres que tireu endavant amb tanta força i que, malgrat els alt-i-baixos, sou positives. Espero poder estar així jo també algun dia. No tinc pressa, no sé quan estaré preparada. Però sí que començo a saber que la cua del títol va també per mi.

Una abraçada a totes i gràcies per llegir-me. M'he allargat una mica...
Gener 2013: Iniciem el camí.
Agost 2015 - gener 2016: 3 IAC. Beta -.
Abril 2016: 1a. FIV. Beta +! Però avortament diferit a la setmana 10+6.
Gener-març 2017: 2a. FIV. Beta -.
Juny 2017: 1a. FIV, trànsfer 2a., en cicle natural. Beta -.
Setembre 2017: TE +!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 662
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

ds. jul. 16, 2016 7:08 am

Kilikili, em sap molt greu el que has viscut. Després de tant esforç per aconseguir el positiu que acabi d'aquesta manera tant dura. Se'm ha encongit el cor. M'agrada el que dius, que la frase final també serà per tu, i tant, ara hauràs de passar el dol, acomiadat del teu petit, no tinguis pressa, viuràs una muntanya russa de sentiments, quan caiguis, no pateixis, deixa sortir tot el que hagi de sortir, i després tornaràs a remuntar. Primer els baixons són més intensos i seguits, però poc a poc ho aniràs portant millor. I et desitjo que un cop et sentis forta per tornar-ho a intentar, tinguis molta sort.

Una abraçada ben dolça bonica :-()-) :-()-)
Avatar de l’usuari
Kilikili
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 93
Membre des de: dg. nov. 01, 2015 8:26 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dt. jul. 19, 2016 7:54 pm

Manyaga,

Moltes gràcies per les teves paraules. És reconfortant saber que algú et llegeix i comprèn. A més, he llegit en algun dels teus missatges que ets gironina! Jo fa un parell d'anys que també visc en aquesta bonica ciutat :)

Et desitjo molta sort en la teva cerca!
Gener 2013: Iniciem el camí.
Agost 2015 - gener 2016: 3 IAC. Beta -.
Abril 2016: 1a. FIV. Beta +! Però avortament diferit a la setmana 10+6.
Gener-març 2017: 2a. FIV. Beta -.
Juny 2017: 1a. FIV, trànsfer 2a., en cicle natural. Beta -.
Setembre 2017: TE +!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
litusina
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dl. oct. 28, 2013 3:36 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dt. jul. 19, 2016 10:53 pm

Hola valentes!
Kilikili, Aquest racó es per les valentes com tu, i tant! I la cua del titol fa esment al final del dol, quan estiguis recuperada i tornis a tenir la força i l'empenta que ara mateix sents que et falten. Ara estas en el punt més negre, i tot es fosc i ple de tristesa. Quan vaig passar el meu dol hi havia moments puntuals que pensava que era impossible estar més trista, vaig plorar molt, i això m'ajudava a curar-me. Tb vaig estar un mes de baixa, em vaig aïllar del món i em vaig dedicar a mi, amb molta cura i tota l'atenció. Tenia els sentits a flor de pell.
Jo tambe vaig passar per dos avortaments diferits, i com tu, en un primer moment vaig tenir un sentiment contradictori. El meu petit estava mort, em feia impressió, però per altra banda saber que estava amb mi em feia sentir be. Vaig passar per això dues vegades, la primera vaig negar el dol, i a la segona vaig viure els dos dols alhora.
Despres del legrat em sentia buida i amb una quantitat d'amor descomunal que em feien mal els braços de tanta pena. Quanta frustració, quants sentiments per gestionar... I el dol pendent de l'anterior avortament! Buf!
Em va anar molt be prendre'm un temps pel dol, es a dir, un temps dedicat als meus petits. El meu cas era de cara a l'hivern i em vaig prendre l'hivern com a temps de tribut pels petitons, com un homenatge. Així que cada dia els dedicava els meus pensaments, cada dia escrivia una miqueta aqui, per anar treient dolor i per compartir sentiments, impressions... Em vaig dedicar al dol en cos i ànima, i el dolor va anar passant a traves de mi, i poc a poc va anar tornant l'esperança.
Es possible que pel camí, com jo, et trobis entrebancs, com ara la muntanya russa emocional que et fara estar ara be i ara, de sobte, malament. Es normal.
També la impaciència, moments en que et semblarà que no s'acabarà mai aquesta pena o aquest dol, i potser sentiràs desesperança, però seràs cada cop un pas mes aprop de l'acceptació.
L'odi o la ràbia cap a les embarassades i les panxus per mi va ser especialment difícil, pq et sents envoltada de panxes, de dones felices i despreocupades i fan molta ràbia, es normal. No et jutgis amb duresa, pensa que també estas de dol per una panxa, per una maternitat que s'ha trencat, i sentir ràbia es part del procés, pero saber que es comú a totes les que com tu hem passat per una pèrdua es un consol. Tingues present que no estas sola i no se te n'ha anat la pinça.
Despres esta la incomprensió de l'entorn, costa moltíssim fer-se a la idea de lo que has passat, i més encara perquè el petit esser pel que tu plores no l'ha vist ni l'ha conegut ningu del teu entorn. En canvi per tu era l'eix de la teva vida, el centre dels teus pensaments, tot. Jo vaig aïllar-me una temporada, hi haura qui ho entendrà i qui no, mala sort. Es un temps de canvis, i potser també sents que canvies de gent...
Be, guapissima, quin discurs t'he fotut!
Nomes donar-te una abraçada ben grossa, que no estas sola i que te'n sortiràs, valenta! Que la fortalesa que el teu petit deixarà en tu sigui la guia dels teus passos, el dol es un camí feixuc, però al final sentiràs que ha valgut la pena no quedar-te perduda en el dolor. Plorant el dolor marxa. Si necessites ànims, escriu!

Raqueleta! Quina alegria llegir-te! I quina casualitat el Mario del 15 de juliol! Si que recordo que et tenia de referència com a panxeta arco iris, però just el dia clavat, que maco!
Et llegeixo molt be, tu sempre per aqui amb les paraules adeqüades, ets un sol, per mi ho vas ser! Rep una abraçada ben gran i ara que estic de revisió tambe tot el meu agraïment per la teva ajuda, la teva presència i les teves paraules quan estava ben xafada. Muuuua!

Manyaga, valenta!
Que dur s'esta fent el teu camí, mare meva. Em sap molt greu veure que encara lluites pel teu somni i que fa ben poc vas tenir la beta negativa, quin baixon...
Et voldria dir mil coses maques i plenes d'esperança però ara mateix em semblen tant poca cosa... Es una merda que costi tant, i molt injust que sigui cosa de l'atzar que us hagi tocat a vosaltres que sou tant vàlids, no sé què dir, es desconcertant.
T'envio, això si, una abraçada enorme, i dins l'abraçada tots els meus bons desitjos. Dins de la merda que us ha tocat almenys saber que comptes amb la comprensió i amb el suport sincer. T'envio molta força, molta! Per poder seguir endavant i superar els entrebancs, i per lo que faci falta. Ets una gran dona, Manyaga!
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 662
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dc. jul. 20, 2016 5:50 pm

Litusina, gràcies per les teves paraules, t'he llegit a les 6 del matí només despertar i se'm han negat els ulls...t'agraeixo que no em diguis coses maques i plenes d'esperances, el nostre camí ni és maco ni hi ha bones perspectives, així que les típiques frases d'ànims em causen l'afecte contrari, tot i que sé que es diuen amb les millors intencions i no ho tinc en compte. Gràcies bonica :love:

Kilikili, molt bé una Gironina! >.-<: jo visc en un poblet de la comarca de Girona... Espero que estigui millor :-()-)
Avatar de l’usuari
Kilikili
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 93
Membre des de: dg. nov. 01, 2015 8:26 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 21, 2016 7:35 pm

Ostres, Litusina, hi ha tanta saviesa i sentiment, en les teves paraules, que em commou. Sento que, encara que no ens coneixem, haver passat per aquesta experiència ens apropa més del que es podria imaginar. Vull creure que el dolor també passarà a través meu, com va fer amb tu, i que el meu petit també em deixarà una força i una llum com les que veig en tu, i en altres valentes del fòrum. Ara per ara em costa d'imaginar, però tinc confiança.

Ahir em van donar dues informacions que no tenia: una, que el petit desaparegut era un nen; l'altra, que tenia síndrome de Down. En el primer moment, aquesta segona notícia la vaig viure com amb una mena de tranquil.litat, com si, per fi, alguna cosa encaixés: la pèrdua tenia una raó de ser, jo no havia fet res mal fet. També tots aquests anys d'infertilitat, que possiblement no eren perquè jo no em relaxava prou (com s'entossudeix a diagnosticar tothom) o perquè "no era el moment". Sentia, a més, agraiment pel meu petit, perquè ell sol havia decidit marxar i no ens havia confrontat amb una decisió tan difícil com hauria estat per nosaltres. Però després d'aquests moments de serenor el que ha quedat és una por multiplicada per mil, per un milió. I si mai no podem tenir un fill sà??? Em sembla tot tan increible! Nosaltres, que som tots dos sans, que a les nostres famílies no hi ha cap persona amb cap malaltia ni problema genètic, que sempre ens trobem bé i que els problemes ens esquiven... Vaja, suposo que tota la incredulitat típica d'aquests casos...

Una abraçada, valentes, i gràcies per ser-hi.
Gener 2013: Iniciem el camí.
Agost 2015 - gener 2016: 3 IAC. Beta -.
Abril 2016: 1a. FIV. Beta +! Però avortament diferit a la setmana 10+6.
Gener-març 2017: 2a. FIV. Beta -.
Juny 2017: 1a. FIV, trànsfer 2a., en cicle natural. Beta -.
Setembre 2017: TE +!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
litusina
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 302
Membre des de: dl. oct. 28, 2013 3:36 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dl. jul. 25, 2016 10:40 pm

Hola Valentes!
Ai Kilikili la por! També hi serà present. La Por per mi va arribar al final, quan ens vam posar a cercar de nou, no sabia si em feia mes por quedar-me embarassada o no. Es una sensació molt rara... Primer una alegria inmensa i de sobte una por... Em sembla que poc o molt l'hem sentit totes. Penses i so jo no puc? Això si que ha de ser un acte de fe, hauràs d'arriscar-te. Per animar-te et diré que en la majoria dels casos tot acaba anant be, però com en tot, tampoc es cap garantia d'èxit... No et vull fer falses promeses. I tu millor que no t'enganyis tampoc. Total no serveix de res. Has de confiar. Fa por, molta, ho sé, però es pot.

Que bonico el teu petitó, un nen. Jo no vaig saber el sexe de cap dels dos, ni tampoc què va provocar que se'ls aturés el cor, però hi he posat una gran dosi de pensament màgic i apa. A falta de pan...
Els hi vaig posar nom, potser a tu això també t'ajuda a fer dol. I escriure-li una carta de comiat on li expliquis com te l'estimaves, es un exercici que costa, però es preciós i molt poderós. Pren-te el teu temps.
M'alegro molt que t'hagis sentit reconfortada, i acompanyada! No estas sola, Kilikili, tot i que es molt probable que te'n sentis... En aquest racó no ho estas, recolza't en nosaltres i veuràs com va passant el dolor i la tristesa i vas transformant tot plegat en un munt de fortalesa i valentia. Arribarà...

Manyaga bonica, com estàs? Com et trobes avui? Una abraçada grandota i suau de llençol de fil... T'acompanyo.
Imatge
Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Kilikili
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 93
Membre des de: dg. nov. 01, 2015 8:26 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 28, 2016 8:40 am

Litusina,

Què oportunes són sempre les teves paraules, t'ho agraeixo de veritat. Havia llegit els teus missatges anteriors i t'havia copiat el ritual de l'espelma, tot i que no l'encenc cada dia, només quan necessito tornar a sentir el meu petit a prop... També vaig prendre nota de la carta, tot i que encara no m'hi he vist amb cor. Poc a poc... Però em trobo molt millor. Ja no sento aquella buidor dins, aquell trobar a faltar infinit. Puc il·lusionar-me amb les vacances i pensant en algun projecte nou. Així que tot va fent el seu camí...

Una abraçada a totes les que passeu per aquest fòrum.
Gener 2013: Iniciem el camí.
Agost 2015 - gener 2016: 3 IAC. Beta -.
Abril 2016: 1a. FIV. Beta +! Però avortament diferit a la setmana 10+6.
Gener-març 2017: 2a. FIV. Beta -.
Juny 2017: 1a. FIV, trànsfer 2a., en cicle natural. Beta -.
Setembre 2017: TE +!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 662
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 28, 2016 5:30 pm

Kilikili bonica, que bé saber que ja estàs una mica millor. Passet a passet i sense pressa. Jo vaig anar a una psicòloga i pel tema de la por, en el tercer positiu en vaig passar molta, no va acabar bé i em vaig dir que no volia tornar a sentir aquella angoixa després de saber que estava embarassada, ho vaig treballar perquè quan tingui el pròxim positiu tingui eines per racionalitzar, vam anar-hi en una sessió amb el manyaget i li va ensenyar com ajudar-me. Crec que m'anirà bé, vam treballar les frases negatives que m'havia repetit, i vaig escriure frases positives per dir-me, en plan: ai que tinc la sensació que no va bé, segur que l'embrió ja s'ha parat, tenir preparades frases positives tipus, pot ser que l'embaràs no evolucioni, però jo no hi puc fer res, mira d'estar tranquil.la, serà el que hagi de ser, no ho puc controlar. I el manyaget també, si jo li explico alguna por, ell m'ha de tranquilitzar amb alguna frase i/o dir-me, vinga, anem a sopar fora, per exemple, així jo sortiria del cercle angoixant..estic segura que el pròxim embaras estaré preparada per viure'l sense pressa, deixant que faci el seu curs, i si no acaba bé, doncs també estaré més preparada.
Reina, m'agrada veure que tens ilusió per petites coses, poc a poc, m'encanta aquesta frase PROCESO duele, duele, duele, duelo..enfado, tiempo, accepto, sano, vuelo :-()-)

Litusina preciosa, estic bé, de vegades em sorprenc de la fortalesa que he trobat en aquest camí..ara molt embolicada fent totes les proves possibles per trobar una causa a tot el que ens passa, que tot i que tothom creu que quan em relaxi passarà (odio profundament aquesta frase) jo sé que no es així, el nostre problema no s'arregla amb unes vacances a les maldives, ep! Ara acabo de pensar q el pròxim q em digui la maleïda frase li diré k em pagui el viatge a les maldives si pensa q així ho solucionaré :-D
Ho mirarem tot, i trobarem la causa o descartarem totes les causes i arribarem a la conclusió que són els meus òvuls. Procés dur però necessari, i sé que ja estic a prop de posar llum.
Gràcies per pensar en mi :love: una abraçada bonica
Avatar de l’usuari
aliena55
:: gosset
:: gosset
Entrades: 413
Membre des de: ds. abr. 18, 2015 10:57 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. jul. 28, 2016 6:13 pm

Entro un segonet per enviar-li un petó gegant a la kilikili! Ets una valenta, i ets forta! Com la manyaga, m'alegro llegir que poc a poc et vas trobant millor, i que recuperes les forces.

Molts petons a les que passeu o heu passat per aquesta banda del fòrum, i en especial a tu, kilikili.
Avatar de l’usuari
nonsense83
:: rateta
:: rateta
Entrades: 151
Membre des de: ds. nov. 24, 2012 4:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dc. ago. 03, 2016 2:08 pm

Hola noies,
M'uneixo a aquest grup amb poques ganes i encara he de pair tot el que m'ha passat i he d'assumir que la meva panxa esta buida.
Estava al post de mares del gener del 2017, esperava un petito pel 18 de gener. Des de l'inici de l'embaràs em van detectar un hematoma pel qual no se li va donar importància ja que cada cop es feia més petit. Em van manar fer repòs però aquest divendres tornava a tenir pèrdues rosades i marronoses. La gine em va dir que era normal quan la vaig trucar per telefon però que si dilluns continuava amb perdues m'acostes al centre ginecologic per revisar. El dilluns continuava igual i les perdues eren mes abundants. Al fer eco van veure que l embrió no tenia batec, tenia l esperança que fos la persona o la maquina que no funcionava bé. Em van enviar a can ruti ja que la meva gine estava allà de guàrdia. Vam repetir l eco i no es movia, no hi havia batec...s em va caure el món a sobre i més quan em va comentar que havia de fer un mini part. Em van dur a una sala de dilatacio on em van posar una via i em van introduir 4 pastilles de cytotec. A les 2h vaig trencar aigues i a les 4h el vaig treure. En cap moment sabia si era ell el que havia sortit o no ja que m havien dit que podia anar lent. Vaig demanar poder lo veure i la gine s el va endur per netejar lo una mica. Les aigues eren brutes i semblava que feia temps que el cor no funcionava pel que em van dir. Ens faran un estudi cromosomic del nen, era un preciós nen de 16 setmanes que cabia en el palmell de la mà de la ginecologa.
Em faltava expulsar la placenta i amb 4 pujos va sortir. Vam fer control ecografic per veure si no quedava cap resta i ens van enviar cap a casa ja que tot estava "bé".
L arribada va ser molt dura...això d arribar amb la panxa i braços buits no entrava dins el meu cap ni cor. L'endemà trucades, donar explicacions i fer bons cara davant el nostre petit de 3 anys.
Vaig plorant pels racons, encara no em faig a la idea que dins meu no hi ha un bebe, tots els plans i idees esfumades...pel carrer tot el que veig son embarassades i cotxets que no fan més que recordar-me que estic buida...
Nomes em queda d esperança que d'aquí 2 regles ho tornem a intentar...
Avatar de l’usuari
Kilikili
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 93
Membre des de: dg. nov. 01, 2015 8:26 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. ago. 04, 2016 6:40 pm

Nonsense83,

Em sap molt greu la vostra pèrdua. Tinc la meva tan recent que és com si pogués sentir el teu dolor i et veiés plorant per aquests racons per on també he plorat jo... És una experiència molt dolorosa, i aquest mini-part pel qual has passat deu haver estat un trànsit indescriptible. No et puc dir gaire cosa, jo també estic en el camí del dol, només que no tinguis pressa i que et mimis molt. A mi m'ha anat bé anar entrant aquí de tant en tant i llegir les experiències d'altres mares de petits que van marxar massa aviat. Ja veus que la Litusina té paraules balsàmiques i jo he seguit algun dels rituals que ella havia fet (l'altre dia vaig escriure la carta, Litusina), i també la Manyaga s'ha fet present amb la seva força... Si et dic que som aquí per quan necessitis que algú t'escolti poden semblar paraules tòpiques, però de veritat que ho sento així, perquè jo ho he trobat. Una abraçada plena de solidaritat i de comprensió, i pren-te el teu temps...

Aliena, agrair-te moltíssim que hagis passat per aquí a donar-me/nos ànims. Me'n recordo del grup de les porugues i us desitjo el millor. Un petó!!
Gener 2013: Iniciem el camí.
Agost 2015 - gener 2016: 3 IAC. Beta -.
Abril 2016: 1a. FIV. Beta +! Però avortament diferit a la setmana 10+6.
Gener-març 2017: 2a. FIV. Beta -.
Juny 2017: 1a. FIV, trànsfer 2a., en cicle natural. Beta -.
Setembre 2017: TE +!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Avatar de l’usuari
nonsense83
:: rateta
:: rateta
Entrades: 151
Membre des de: ds. nov. 24, 2012 4:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. ago. 04, 2016 7:05 pm

Moltes gràcies Kilikili! No hi ha paraules sanadores o rituals de moment que em vegi capaç de dur a terme sense enfonsar-me. El primer pas que he fet ha estat comprar-me una pulsera amb una estrelleta. Ja que no el porto a la panxa el porto al braç.
No hi ha res que em faci oblidar que fa uns dies tenia algú dins la panxa. La setmana que ve marxem de vacances i espero poder desconectar una mica encara que cada cop que vaig al WC i m eixugo em recorda lo buida que estic i tampoc puc anar a la platja o piscina a refrescar-me ja que he de fer la quarentena.
Em miro el meu fill i no faig més que pensar en el fill que he perdut...ploro menys però estic molt trista i sense ganes de fer res. Em costa aixecar-me, em sento fluixa...
Avatar de l’usuari
nonsense83
:: rateta
:: rateta
Entrades: 151
Membre des de: ds. nov. 24, 2012 4:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. ago. 04, 2016 7:20 pm

Agraeixo les teves paraules Kilili i llegir altres experiències i sentiments de les que han passat per aixo anima una mica pero suposo que necessito molt mes temps encara.
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 662
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dj. ago. 04, 2016 7:26 pm

Nonsense83, em sap un greu infinit que hagis hagut de viure tot això. Fes cas a la Kilikili i agafa-t'ho amb calma, el dol s'ha de fer sense presses, has de deixar que la pena et vagi sortint, i poc a poc aquesta buidor que sents anirà omplint-se de llum.

Kilikili, espero que poquet a poquet et vagis sentint millor :-()-)

Jo no sóc la persona més indicada per donar ànims, la meva història no és una història amb final feliç, segueixo lluitant, l'únic que us puc dir és que podem superar coses que mai abans haguéssim imaginat que hauriem de viure, que al principi el dolor és asfixiant però poc a poc va sent més suportable, i al final ens enfortim, convertint-nos en unes valentes lluitadores.

Una abraçada dolça per les dues :-()-) :-()-)
Laia357
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 56
Membre des de: dj. ago. 07, 2014 1:11 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dv. ago. 05, 2016 10:31 am

Hola a totes,

Ara feia molt que no passava per aquí... he vist que algunes parleu de rituals i he pensat d'explicar-vos el que jo vaig fer i que em va anar bé, per tancar el dol. Tot i que la por sempre la porto, la porto com si la tingués lluny, no fa tan de mal.
La primera pèrdua va ser amb la eco de les 8 de setmanes, ja havíem fet la de les 6 i havíem vist el batec. En reproducció assistida et fan aquesta eco per confirmar embaràs, et donen l'alta i vas a la teva ginecòloga. Ens van donar hora per la setmana 8 i aleshores vam veure que ja no hi havia batec.
Va ser un pal molt gran, el primer positiu, i no va tirar endavant. La meva gine em va dir que podia fer legrat o esperar a explusar-lo. Vaig decidir que preferia el legrat, no volia allargar-ho més temps, no volia portar-lo dins meu. El dia de la intervenció va ser horrible, quan em van baixar a quiròfan vaig començar a plorar i quan em vaig despertar de l'anestèsia continuava plorant. Al cap d'uns dies ja em trobava millor i pensava que ja estava bé, que ja ho havia superat. Però no era així, amb les demés transfes tenia molta por, només pensava que si l'havia de perdre, millor que no s'implantés. Al cap d'un any va sortir el tema en una sessió de la teràpia (vaig a una terapeuta de shiatsu moviment, que em va mooolt bé) i ella em va explicar que encara no havia tancat el dol, que havia perdut un fill. Jo no reconeixia que se m'havia mort un fill, pensava que no m'havia d'afectar tant, que són coses que passen (tots el metges i molta gent et diuen que això passa molt, que és molt normal, però no per això és menys dolorós). La meva terapeuta em va recmomenar escriure tot el que sentia, i després trencar els papers i enterrar-los, posant-hi una mica de mel. Em va dir que ho podia fer jo sola, que no calia que involucrés a la meva parella si no volia. Però li vaig comentar a la meva parella i va voler participar. Així que cadascuna va fer el seu escrit. Jo ja estic acostumada a escriure, però escriure sabent que després trencràs els papers, és diferent, t'alliberes més, escriues coses que no t'atreveixes a escriure a una llibreta que guardaràs. Després de trencar-los, vaig voler cremar els papers, no sé, em sembava milor que enterrar els papers directament. Vam enterrar les cendres sota el nitxo on està enterrat el pare de la meva parella. Va ser una experiència molt alliberadora, realment vaig deixar anar, vaig assumir que s'havia mort. I em va anar molt bé compartir-ho amb la meva parella.
El segon va ser amb pèrdues, poc després de tenir el positiu, em van fer una eco perquè tenia moltes pèrdues i vam veure el sac i un hematoma. Em van dir que fes repòs i que esperèssim. Va ser també molt dolorós, tota la sang que perdia, és una sensació d'impotència brutal, de no poder fer res per parar-ho. Finalment em van confirmar que no hi havia embrió, i em van dir que segurament l'expulsaria amb les pèrdues. Així que em vaig posar la copa, vaig pensar que si veia el sac, tindira alguna cosa per enterrar i m'ajudaria. I així va ser. El vam enterrar a collserola, prop del cementiri, em venia més de gust portar-lo a la natura. No sé si vaig passar el dol més ràpid perquè ja era el segon o perquè va ser més lent el procés de perdre'l. No va ser tant de cop com el primer.
Continuem amb tractaments i encara no m'he quedat embarassada, però gràcies al teràpia ja no em sento culpable, estic més tranquil·la, i la relació amb la meva parella és fantàstica, cadascuna ho porta a la seva manera, però compartim molt el que sentim i el que pensem.
I sé que tinc un lloc on puc anar quan tinc molta por, quan estic trista. Hem tornat a collserola quan ho hem necessitat, a mi em va molt bé.

Ara veig que m'he enrotllat molt, però tenia ganes d'explicar-ho, espero que us vagi bé a algunes.

Laia
30/10/2017: Per fi tenim a la nostra petitona!
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8488
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

dg. ago. 07, 2016 1:04 am

Laia357 ha escrit:No sé si vaig passar el dol més ràpid perquè ja era el segon o perquè va ser més lent el procés de perdre'l. No va ser tant de cop com el primer.

El meu avortament va ser lent i tot i que vaig haver de fer un procés de dol després crec que a mi em va ajudar precisament que fos lent, sempre he dit que si un dia et diuen que tens un avortament retingut i l'endemà t'estan fent ja un legrat no has pogut ni assimilar la situació, tot i que, evidentment, va a opinions...
Espero que aviat pogueu ser mares!!
ImatgeImatge Imatge

Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: