Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

Problemes durant l'embaràs.
GuiRit
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 24, 2016 10:52 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: GuiRit » dl. oct. 24, 2016 11:16 pm

Hola a totes,
Mai he participat en cap d'aquests fòrums però he pensat que ara hi podria trobar el consol que necessito.
Dijous vam anar a l'ecografia de la SS de les 12 setmanes i ens van comunicar que no hi havia batec i que el nostre petit ens havia deixat a les 9,3 setmanes i el meu cos no havia fet res per expulsar-lo. Tinc 26 anys i era el meu primer embaràs. No em van donar cap més explicació, em van dir que era normal, que jo era Jove i que no tindria problemes per gestar de nou.
Quan encara no havíem paït la notícia vam anar deribats a l'hospital i, seguint el consell mèdic, em van ingressar, i administrar dues pastilles de Cytotec via vaginal per facilitar unes hores més tard la feina del raspat i que no fos tan agressiu.
Em trobo físicament bé, amb poc sagnat... I en ple procés de dol, que em sembla haver superat bastant després de parlar mooolta estona amb la meva parella tot i fer pocs dies. Sento la pèrdua però tinc grans esperances.
El que em sorgeixen són molts dubtes, pors, preguntes: tinc entès que via SS i després d'haver passat "només" un avortament, no reps més atenció mèdica ni cap atenció especial. És així? Perquè veig tanta gent que ha hagut de passar per això més d'un cop i de dos abans que li facin proves... les puc demanar? Em faran cas? Quines proves fan? Sé que queden mesos perquè ho pugui tornar a intentar però Ja em plantejo aquestes coses...
Moltes gràcies a totes, una abraçada.
GuiRit
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 24, 2016 10:52 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: GuiRit » dc. oct. 26, 2016 10:38 pm

També m'aniria bé saber, a les que us han seguir l'embaràs i la pèrdua a la SS, com és la visita del cap de 30 dies del legrat per controlar el postoperatori. Et fan una ecografia per comprovar que estigui tot net? Et fan algun tipus de pregunta, de prova?
petipe
:: granota
:: granota
Entrades: 235
Membre des de: dj. set. 27, 2012 11:10 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: petipe » dj. oct. 27, 2016 10:02 am

Hola Guirit,

em sap greu la teva pèrdua. No demanen proves tan ràpid perquè d'entrada s'atribueix sempre a "mala sort". És una cosa que pot passar per múltiples raons i no té per què haver-hi necessàriament un problema mèdic que s'hagi de tractar. De fet, moltes noies passen per 1 avortament i no els passa mai més. O fins i tot 2, i després es queden embarassades sense problemes.

No sé com funciona el tema però penso que si només has tingut un avortament és difícil que et facin cap prova. Ara bé, per demanar-ho, no perds res. Que tinguis molta sort.
Avatar de l’usuari
ARI83
:: papallona
:: papallona
Entrades: 108
Membre des de: dt. maig 31, 2016 11:45 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: ARI83 » dj. oct. 27, 2016 10:03 am

Hola Guirit!

sento molt el que t'ha passat, és fa molt dur al principi però s'ha de seguir endavant i ha tornar-ho a intentar.

Jo he passat per dos avortament en cinc mesos, el primer al mes d'abril, estava d'unes 10 setmanes i em van donar a elegir si volia el cytotec o raspat, i vaig decidir per raspat. Anava per mútua i als 15 dies vaig anar a visita i van dir que ja ho havia expulsat tot i estava neta, que esperes una regla i ha tornar a intentar.
El dia 1 d'octubre vaig començar amb pèrdues i finalment va acabar amb avortament bioquímic i no va fer falta fer res ja que ho vaig expulsar tot sola. La setmana passada vaig anar a la visita i em van dir que tot està correcte, que és fruit de mala sort que no tinc perquè tenir un tercer avortament, però fa molta por. Vaig insistir en si em podien fer alguna prova i em van derivar a reproducció on m'han demanat analítiques a mi i al meu marit, però segurament de moment no les farem.

Hem decidit tornar-ho a intentar abans de iniciar processos de proves a veure que passa.

Ànims i que vagi molt bé.
Avatar de l’usuari
mes
:: papallona
:: papallona
Entrades: 149
Membre des de: dt. juny 26, 2012 7:44 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: mes » dj. oct. 27, 2016 6:19 pm

Hola,

Jo vaig tenir també un abort diferit, el raspat me'l van fer a les 11 setmanes i l'embaràs se m'havia aturat a la setmana 9 i escaig, com veus la història és semblant. És un pal molt gran, el factor sorpresa deixa en xoc, bé, segur que sempre és un xoc, independentment de com passi.

A mi sí que em van fer proves, però suposo perquè anava a una clínica de fertilitat (en principi per factor masculí). Em van mirar coagulació, listèria, dèficit d'alguna vitamina i alguna cosa més... Va sortir tot bé, segurament tenia raó la ginecòloga que em va atendre el raspat i podria haver sigut un tema de mala sort... En fi. Ara bé, haver-me fet les proves m'ha donat una mica més de tranquil·litat en el meu nou embaràs. Si que és veritat que fins passar la setmana 12 he estat molt emparanoida, però a poc a poc m'he anat animant.

Doncs això, si pots fer-te la pesada perquè et facin les proves jo et diria que ho intentis, més que res per tanquil·litat mental.

Una abraçada.
Set 2012: 1IA ++++, un nen.
2015 No ha pogut ser
2016 A pel segon 3IA ++
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Gemmam » dl. nov. 21, 2016 11:54 am

Hola
He estat llegint les vostres històries i us envio una forta abraçada.

El dia 18 vaig patir un avortament natural a les 8 setmanes. Tothom t'intenta animar amb frases que són tòpics i que molts cops fan més mal que bé.
En el meu cas tinc ja un fill de 2 anys i 5 mesos, és la única llum d'aquests dies, i el meu company també m'ha donat molt suport i es fa el fort per ajudar-me...

És una experiència que no podré oblidar mai, i la sensació d'estar tan buida que tinc...
Vaig tenir un avortament natural, vaig començar amb pèrdues i em van recomanar repòs perquè encara hi havia batec. Vaig fer repòs però als dos dies vaig començar a tenir dolor i unes pèrdues molt grans i vaig perdre'l. La ginecologa que em va atendre per la SS no va tenir gens de tacte i fins i tot diria que deguda la situació va dir les coses al nivell del mal gust...

Encara que només estigues de 8 setmanes jo me l'estimava i penso que s'hauria de tractar amb més respecte a la gent que passa a una situació així...

Al principi vaig dir que no sabia si m'atreviria a intentar-ho de nou, amb una mica més de temps ja sé que si que ho faré, us volia preguntar com ho heu fet de tornar a provar? Heu esperat a sentir totalment el dol superat? I la por que torni a passar? A mi em fa tant pànic que em paralitza... Sé que fa molt poc que m'ha passat però em sento tant perduda que necessitava compartir-ho amb gent que ha passat pel mateix.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
GuiRit
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 24, 2016 10:52 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: GuiRit » dl. nov. 21, 2016 3:22 pm

Hola,

Sento molt la teva pèrdua i t'entenc perfectament. Fa un mes exacte de la meva i vull tranquil·litzar-te una mica dient que tot es veu d'una manera més calmada i reposada després de parlar-ho molt amb la parella i d'anar-ho paint mica en mica. El dolor i el sentiment de buidor es continua sentint i tens moments més baixos, però la perspectiva canvia molt.

Justament ara vinc de la visita de control del postoperatori del raspat (a la SS te la programen 30 dies després) i m'ha estranyat una mica que no em fessin ecografia per controlar que no quedés cap resta i tot estigués bé tal i com havíeu dit la majoria. Li he preguntat i m'ha dit que com que els resultats eren bons i l'operació va anar bé, no calia fer-la... M'ha dit que hauria d'esperar dues regles per tornar-ho a intentar. Encara no he tingut la primera.

Per altra banda, estic una mica baixa d'ànims per un altre motiu. Quan ja havia avortat vaig rebre una trucada de la llevadora informant-me que no era immune a la rubèola encara que tingués la vacuna posada. Em vaig haver de revacunar i tant la infermera com la metgessa de capçalera em van dir que havia d'esperar 3 mesos abans d'intentar un embaràs. Malgrat això, en el paper del consentiment i recomanacions que vaig haver de signar hi deia que eren 4 setmanes... així que tinc un embolic. Algú s'hi ha trobat? Què us han recomanat? Què heu fet?

Gràcies, una abraçada.
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: granota
:: granota
Entrades: 216
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Gustineta » dl. nov. 21, 2016 4:36 pm

Hola noies,

Primer de tot, una abraçada a totes les que heu anat escrivint per explicar la vostra pèrdua. Ja no participo mai en aquest post, però el vaig llegint.

Gemmam... costa trobar professionals que tinguin tacte quan tens un avortament, per ells ets una més, ho veuen cada dia, però es clar tu no i en un moment tant dur com aquest s'agraeix molt que et recomfortin i no que et facin sentir malament. No ajuda gens en el dol que et diguin que no passa res, que ja en tindràs un altre, ets molt jove i altres parides per l'estil, que fan més mal que bé perquè els sentiments de buidor que tu tens no conjuguen gens amb el que et diuen.
La por, per desgràcia, no marxa; s'hi ha de conviure i no deixar que et bloquegi. Sobre tornar-ho a intentar... En el meu cas, vaig esperar dues regles, el que em van dir els metges que havia d'esperar com a mínim. Dit això, fora del que et digui el metge, només ho pots decidir tu, quan et sentis forta. Sigui un mes, dos, mig any, el temps que tu sentis que necessites esperar. El que decideixis estarà bé.

GuiRit ara llegia el que et van dir de "ets molts jove i no et costarà gestar"... potser sí, però fa mal que t'ho diguin. Tu no vols tornar a gestar en aquell moment, vols el fill que portaves! A mi em van dir coses semblants, entre elles "bé, almenys saps que et quedes embarassada i ràpid". I jo pensava: de què em serveix si els perdo? I mira, després de dos avortaments després de dos embarassos ràpids, ens han diagnosticat esterilitat. La frase "ets jove i gestaràs ràpid" em rebenta un piló, em sap greu que t'ho diguessin.
Sobre la rubèola: em va passar el mateix i són 8 setmanes, d'espera, no tres mesos i es fa en dues tandes. Tu ara has fet la primera tanda. Firmes el paper per quatre setmanes. D'aquí a quatre setmanes hi hauràs de tornar, firmar per quatre setmanes més fer la segona tanda. Està molt bé que t'ho hagin vist ara i ja t'hagin començat a administrar la vacuna. Perquè ara igualment hauries d'esperar un miqueta perquè el teu cos es torni a regular després de l'avortament. Així ho fas tot de cop.

Un petó, valentes :-()-)
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV + DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic.
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV
Esperant resultats del DGP i trànsfer

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
BenetTallaferro
:: puça
:: puça
Entrades: 13
Membre des de: dl. set. 26, 2016 10:13 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: BenetTallaferro » dl. nov. 21, 2016 5:20 pm

Primer de tot volia enviar-vos una abraçada ben forta i donar-vos molts ànims, em conmou llegir les vostres històries. Molta força a totes, és bo que ens recolzem aquí una mica també.

Sóc nou en aquest fil, i volia explicar-vos el nostre cas. Amb la meva dona vam estar intentant aconseguir un embaràs sense èxit durant un any, fins que ens vam decidir a cercar una clínica on puguessin fer-nos un estudi de fertilitat i començar, si es podia, tractaments.

Després de fer-nos les proves "estàndard" (espermiogrames, analítiques hormonals, cariotip) la conclusió era que un possible factor era la mobilitat reduïda del meu esperma, però no estava igualment clara la causa per la qual no aconseguíem un embaràs de forma natural. Ens van dir que podíem provar amb inseminació artificial ja que no hi havia res que ho desaconsellés.

Vam fer una primera IA a principis d'agost, amb resultat negatiu, i posteriorment, a finals de setembre, una segona IA, que va tenir com a resultat l'esperat positiu al TE, un dels moments més feliços que hem viscut mai. Dues setmanes més tard, a la setmana 6 d'embaràs, vam anar a fer una primera ecografia de control i allà vam poder veure un embrionet amb el cor bategant.

La setmana passada, quan estàvem a la setmana 9, teníem la segona ecografia de control, i allà ens va caure el cel a sobre. El fetus tenia el tamany que li corresponia per a un embaràs de 9+1 setmanes, però el cor no li bategava.

Li van programar un raspat a la meva dona per al mateix dia per la tarda, i encara ens estem recuperant de la pèrdua.

Encara no hem tingut la visita de control després del raspat, però igualment tenim molts dubtes. En primer lloc, l'angoixa de saber si mai tornarem a aconseguir un embaràs, ja que venim de tractaments de fertilitat, per tant la cosa no ha sigut fàcil. I en segon lloc, l'etern dubte si mai ens pot tornar a passar quelcom així. Ja se sap que potser és "mala sort", que aquestes coses passen... però i si hi ha alguna cosa més?

mes, a tu quines proves et van fer? li van fer alguna prova al teu marit? (hem llegit sobre la prova de fragmentació de l'ADN espermàtic, algú l'ha feta?). Ja sabem que cap prova ens podrà assegurar que mai tornarem a passar per això, però ens agradaria almenys poder-nos assegurar que no hi ha cap causa que no hem sabut per no fer proves. Els dos tenim 36 i 35 anys, i cada dia que passa compta...

Una abraçada ben gran!
GuiRit
:: papallona
:: papallona
Entrades: 131
Membre des de: dl. oct. 24, 2016 10:52 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: GuiRit » dl. nov. 21, 2016 6:00 pm

Benet, una abraçada. El vostre camí ha sigut més llarg que el meu i puc comprendre el vostre dolor. Tots els ànims.

Gustineta, sobre el que em comentes de la rubèola: segons em van dir, com que era una revacuna (és a dir, que a mi de petita ja me l'havien administrat) només se m'administrava ara una tanda de la vacuna i no pas dues. Per això ara em fas dubtar i potser hauria de trucar per preguntar-ho... Potser depèn dels nivells que em sortien a l'anàlisi? Van dir que no era immune però que eren prou alts... (si no recordo malament 8,5 de 10)??? Demà trucaré al CAP per informar-me... quin embolic. Una de les coses que més m'ha angoixat aquestes setmanes és la poca informació que he tingut. El tracte del personal sanitari ha sigut bo en general (excepte un desgraciat de l'Hospital Esperit Sant) però sí que trobo que ningú t'informa de res: tot és "normal", tot "està bé", res m'ha de preocupar, etcètera.

Una abraçada.
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Gemmam » dl. nov. 21, 2016 10:19 pm

Gràcies a tots per explicar-me les vostres experiències, ajuda no sentir-se tan sol en la tristesa i més perquè la meva parella no ho està visquent tan intensament com jo i hi ha moments que encara em sento més sola....

Gurit jo també pensava que feien una eco als 30 dies... Jo dimecres tinc hora al meu ginecòleg perquè anava per mútua, a veure que em diu ell. Respecte a la rubèola jo trucaria perquè m'ho aclarissin...

Benet em sap molt greu la vostre experiència i espero que pugueu aconseguir el positiu i que vagi tot bé.

Tinguessin més setmanes o menys ja no podrem oblidar als petits perduts...

Respecte als professionals n'hi ha que els falta tant a nivell emocional que encara et deixen més enfonsat en moments difícils...
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
mes
:: papallona
:: papallona
Entrades: 149
Membre des de: dt. juny 26, 2012 7:44 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: mes » dt. nov. 22, 2016 1:48 pm

BenetTallaferro,

La meva parella abans de l'avortament ja portava fetes aquestes proves:
- Test selecció espermàtica
- Test de fragmentació d'ADN espermàtic
- Cariotip, serologies i proves hormonals

Després de l'avortament no li van fer cap prova més a ell. A mi (ja en portava unes quantes) sí que me'n van afegir, per intentar esbrinar el motiu:
- Proves de coagulació. Proteïnes C i S.
- Anàlisi sèrie leucocitària (per detectar infeccions), anàlisi d'orina pel mateix
- Hormones tiroides
- Reserva ovàrica: Hormones sexuals (antimulleriana, 17 beta estradiol)
- Hormones hipofisaries
- Glucosa
- Vitamina D
- Anticossos cardiolipina
- Serologia virus (hepatitis i tal)
- Serologia bactèries (Listeria)

En fi... Una abraçada, es passa molt malament. Molta sort en un futur, us desitjo de tot cor que aconseguiu el vostre somnni. A vosaltres i a tots els que hem passat alguna vegada per aquí.
Set 2012: 1IA ++++, un nen.
2015 No ha pogut ser
2016 A pel segon 3IA ++
Avatar de l’usuari
BenetTallaferro
:: puça
:: puça
Entrades: 13
Membre des de: dl. set. 26, 2016 10:13 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: BenetTallaferro » dt. nov. 22, 2016 4:48 pm

Moltes gràcies GuiRit, Gemmam, és recomfortant tenir el suport de persones que també han passat per situacions dures, molta força a totes.

mes, gràcies pel suport i per la llista de proves. Ens servirà per fer preguntes al metge quan tinguem la visita i ens ha ajudat a fer-nos una idea de si ens en quedaven "moltes" per fer o no. Per part meva, em faltaria el test de fragmentació de l'ADN espermàtic, i a la meva dona les proves de coagulació, cardiolipina i listeria. A veure què ens diuen.

Gràcies i molts ànims, us envio una abraçada ben gran de part nostra.
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 254
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: nainonera » dj. nov. 24, 2016 7:57 pm

Hola a totes, fa mil que no escric tot i que mai deixo d'anar entrant a llegir el fil. Tot i així sempre hi ha alguna cara coneguda (Gustineta una abraçada gegant gegant fa mesos que tinc un missatge teu pendent de resposta, et vaig seguint per l'altre fil).

M'agradaria dedicar-vos unes paraules individuals però no crec que em doni temps, volia entrar per dir-vos que la meva petita arc iris ja ha fet un mes, i que morim d'amor cada dia. :love: :love: :love: .No ha estat un camí fàcil, entre l'Ot i la Nur van passar dos anys de cerca (tinc clar que el factor emocional va condicionar molt la cerca) i l'embaràs no ha tingut res a veure amb el primer. La por ha estat sempre present, però també l'amor i la il·lusió i això guanya. Les setmanes al voltant de la mort de l'Ot van ser especialment horribles, vaig fer moltes "liades", anava totalment despistada fruit dels nervis però ara fan gràcia i tot algunes anècdotes. I la petita ens va fer patir fins i tot durant el part, que va acabar amb una cesària d'urgència però ja la tenim amb nosaltres i és una nena sana i perfecta. Tot i així no us diré que el dolor de la pèrdua desapareix amb un fill als braços, seguim recordant a l'Ot, però el buit de tenir un petit als braços s'ha omplert.

A les que fa poc que transiteu per aquest fotut món del dol, només dir-vos que us deixeu sentir tot allò que us surti de dins, no feu cas a ningú i us "talleu les ales". Tant és si us tanqueu a casa, com si necessiteu sortir a còrrer cada dia, com si no teniu ganes de veure els amics amb nens. Parleu dels vostres petits. La vostra vida acaba de canviar i tot a de tornar a lloc, o poder hi han coses que no tornaran mai a ser iguals però serà per tot el que aquesta experiència us farà créixer com a persones, com a mares, com a parella. Honoreu els vostres petits com us vingui de gust i una abraçada gegant.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8453
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Raqueleta » dv. nov. 25, 2016 11:52 am

Quina alegria llegir-te, Nainonera!!! Me n'alegro que tot vagi bé amb la petita!

Dimarts jo vaig estar parlant amb una noia que feia sis mesos havia patit un avortament terapèutic estant ja de sis mesos. Va ser en un dels moments que menys t'ho esperes, a l'àmbit laboral, una espera forçada entre tres noies que no ens coneixíem prèviament, una d'elles mare molt recent, el tema fills va sortir més d'un cop i llavors l'altra noia, en un "arranque" de valentia, ens va explicar el seu cas. Em va semblar que feia molt bé, ho normalitzava, ho integrava a la seva vida i en parlava amb normalitat, ella deia que si li pregunten si té fills diu que de vius no, però que té una filla que va morir. No sé si tornaré a coincidir amb ella però va ser una estona agradable i vaig empatitzar molt amb ella.
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
boira75
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1028
Membre des de: dl. des. 28, 2009 5:13 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: boira75 » ds. des. 03, 2016 10:25 pm

Darrerament sembla que ens hem posat totes d'acord i hem tornat a escriure les que vam coincidir aquí fa un temps ja....en el meu cas fa dos anys que em vaig quedar embarassada i molt contenta. Haig d'agraïr enormement el fetus que va precedir la meva flor, gràcies a ell/a ara la tinc en braços i és tant bonica i dolça.....tinc por, quan estava embarassada de perdre-la, que el part surti bé, i que ara no li passi res...tenir fills és un patir constant!
Litusina si que parlàvem cada dia sí, i unes quantes vegades! Estava tot el dia pendent! Ho necessitava…
OOOhhh Nainonera mil enhorabones!!!!!!!!!!!!!! >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: >.-<: quina il·lusió després del patiment! Sembla mentida que faci dos anys estàvem patint i mira!!! Jo el dia 5 farà 2 anys que vaig teir el meu positiu, i en lloc d’estar contenta estic nostàlgica! Quins records!!!!!!!!!!
Boira


15/12/2010: TE positiu comença el viatge
19/08/11: neix la meva filla després d'un embaràs perfecte
13/02/14: TE positiu i avort espontani
juny 14: TE positiu i bioquímic
5/12/14: TE positiu
Avatar de l’usuari
Airin
:: poltre
:: poltre
Entrades: 685
Membre des de: dc. març 30, 2011 7:51 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Airin » dj. des. 08, 2016 4:27 pm

Hola noies. he entrat per veure si tenia notícies de la Nainonera i veig que sí. Enhorabona per aquesta petita Nur!!! >.-<: >.-<: >.-<: El camí fins aquí ha estat difícil, l'Ot sempre serà als vostres cors i ara la Nur els omple d'escalfor, espero que us doni molta llum, com han fet tants nadons arc iris que hem conegut en aquest post. A les que heu vingut a parar aquí, em sap molt de greu, us envio molta força perquè reivindiqueu el vostre dol i pogueu continuar el camí. Una abraçada gegantina a totes
Imatge

Imatge

Imatge
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Amanda2016 » dj. des. 15, 2016 12:49 pm

Hola,

Que em feu un foradet???

Ja fa unes mesos que rondo pel SP... al agost em vaig quedar embarassada i a les 6 setmanes vaig tenir un abortament espontani que va sortir sol. No va caldra fer res més...
Vem decidir seguir la busqueda el més aviat possible amb la idea de "si ha passat una vegada no te perquè tornar a passar!" ERROR!!! pot tornar a passar.....

El 19 de novembre torno a tenir el positiu, animada pensant que tot aniria bé aquesta vegada, positiva i precavida a la vegada.... total, arriba el dia de la eco a les 6+4 setmana i oh! No hi ha batec.... bueno em deixen uns dies de marge per si encara és aviat... repetim eco a la setmana i segueix sense haver-hi batec.

Ahir parlo amb el meu gine i em deriva al general perquè em programin el raspat, que em faran demà.... de gairebé 8 setmanes....

El pitjor de tot ara mateix és que segueixo amb sintomes de embaras! tinc el meu bebito sense vida dins, i tinc panic al raspat perquè mai he estat a un hospital! només quan vaig tenir al meu nen que ara té 5 anyets.....

Volia allunyar-me una mica de la busqueda i del SP però necessito poder compartir tot això que em passa.... el meu alrededor amb tota la bona fe només fa que repetir-me que no és res, que tot això passa, que segur que a la propera surt bé....
Agraeixo les paraules de suport ehhh, no m'entengueu malament, però ara mateix m'agradaria potser que algu em digues, plora, passa el dol, crida, trenca coses si cal i enfada't amb el mon!!!!

Aix... sé que m'entendreu millor que el meu voltant al que mai li ha passat res així....

En fi, ja us he fotut el rollo.... ja us explicaré com va tot.

Gràcies per llegir-me!
Avatar de l’usuari
BenetTallaferro
:: puça
:: puça
Entrades: 13
Membre des de: dl. set. 26, 2016 10:13 am

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: BenetTallaferro » dj. des. 15, 2016 4:25 pm

Hola Amanda2016, sento molt les teves pèrdues. Crec que tots els que estem en aquest fil, lamentablement, sabem una mica el que se sent...

Crec que cal passar el dol, que s'ha de plorar i cridar i enfadar-se perquè és necessari i és una mostra de tot el que hem arribat a estimar a aquests petits que no han arribat a esdevenir.

En el nostre cas vam aconseguir un embaràs al setembre després de dos tractaments de reproducció assistida (som dels que no ho tenim fàcil per aconseguir un embaràs) i vam tenir un avortament diferit a la setmana 9+1. A l'ecografia de control ja no li vam veure el batec.

Encara ens n'estem refent, tenim ganes de tornar-ho a intentar, inclús sabent que no serà fàcil aconseguir un nou embaràs, i amb por que es torni a repetir la història... Així que en part imagino com et deus sentir, un pensa que no pot ser que les coses vagin malament... i lamentablement a vegades sí que van malament i no hi podem fer res. És molt molt frustrant.

En el nostre cas vam decidir plantar un petit arbre al bosc com a homenatge al nostre petit que mai tindrem als braços però que va existir, que va ser real. Va ser el primer cop a la vida que vam aconseguir un embaràs, el primer cop que ens vam començar a sentir pares. No sé si us ajudarà fer el mateix, per descomptat que la tristor no se'n va per plantar un arbre, però va ser una manera d'intentar quedar en pau amb nosaltres mateixos i de tenir quelcom "físic" d'allò que va passar.

Una abraçada ben gran (a tots i totes els que hem passat per això).
Avatar de l’usuari
Ally83
:: granota
:: granota
Entrades: 243
Membre des de: dv. nov. 04, 2016 6:55 pm

Re: Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!

EntradaAutor: Ally83 » dj. des. 15, 2016 6:47 pm

Hola a totes;

Soc nova a aquí, i entro x donar-vos ànims, força, i que no llençeu la tovallola, al 3r avortament demaneu proves, histeroscopia uterina, analitiques s hormonals, cariotip, tiroides, coagulació, eco de tiroides, totes i més, insistiu, neu pel privat si cal i podeu, però no perdeu l'esperança.

Us explico un cas molt molt proper, comença la busqueda 3 messos i positiu, avortament bioquimic, passa un any i positiu, avortament a les 6 setmanes, passen 3 messos i positiu, eco a les 7 setmanes, sac buit, avortament provocat i raspat... temps de fer proves, veuen que l'uter no te una forma bona, operacio per privat a la dexeus, als 3 mesos positiu!!! A les 21 setmanes de gestació perd al seu nen, per incompetencia cervical provocada x la cirurgia de l'uter, acaba amb part i raspat. El mon no s'acaba... perque passats 3 messos va arribar el positiu definitiu, despres d'un cerclatje, repos quasi absolut durant l'embaraç ara te un nen precios de 4 mesos!

I ara us explico el meu; 1 any i 9 messos intentant de manera natural, proves sembla que tot be, ens decidim a anar x FIV a la IVI, fem la primera visita i ho preparem tot x el següent cicle, just avui fa un any que aquella regla no va arribar i tenia el meu positiu a les mans, no ens ho creiem, van ser en part els millors Nadals de la meva vida, condicia l'embaraç amb el de la personeta propera que us he explicat, era increible. El dia 31 vaig fer el sopar a casa, i quan va marxar tothom vaig començar a tacar, al mati següent vem anar al metge, van fer eco, tacaba molt poc i vaig sentir el bateg més maravellos de la meva vida, repos i cap a casa, als dos dies el tacat es va convertir en sang, un altre eco i encara seguia alla la boleta bategan amb força, però d'aquella nit no va passar, recordo dormir-me agafant la panxa i notar que ja havia marxat, va ser real i ara sembla una il•lusió, vaig acabar amb un raspat el dia 5 de gener, van ser uns reis estranys, s'havien oblidat de mi... Ara ja fa un any, i fa 10 dies que ens van fer la segona inseminació, no se com seran aquests Nadals, xo no vull que la por pugui amb mi.

Petons x totes!
Desembre 15 Positiu
Gener 16 Abort espontani
Finals 2016 3 IA’s fallides
Maig 2017 FIV 4 embrions- transfer 2 20/5/2017 0 congelats- 31/05/2017 Abort bioquimic
30/09/2017 puncio 3 embrions
Octubre 2017 2 embrions bons DGP
28/11/2017 transfer 1 embriò
9/12/2017 beta positiva
31/01/2018 Eco 1r trimestre Ok

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: