Avortament bioquimic

Problemes durant l'embaràs.
PLANETA
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 82
Membre des de: dl. març 25, 2013 4:35 pm

Avortament bioquimic

dv. feb. 07, 2014 6:45 pm

Fa dos setmanes vam veure el nostre positiu. Al cap de 4 dies vaig començar amb pèrdues i em van controlar fent-me betes. Van començar baixes i pujaven poc,després es van duplicar i finalment van tornar a pujar poc . El ginecòleg ja em va dir que deixés la progesterona i el repós,doncs m' acabaría venint de aquí un dies un sagnat tipus coàguls i fariem novament una beta per comprovar que anava baixant. Després de la última eco( en la que no es va poder veure res, només endometri gruixut) vaig treure un coàgul i sagnat vermell,pero no abundant així com tampoc els dies següents amb molta menys quantitat que una regla. Potser que el sagnat d'aquests dies hagi estat tot el que havia de perdre? O quan passin uns dies d' haver deixat la progesterona acabaré de perdre més?Com van ser les vostres pèrdues?Alguna de vosaltres ha passat per una situació similar? Estic esperant que tot es normalitzi després de dies de angoixa...En l' embaràs del meu fill no vaig tenir cap problema i no me han donat gaires explicacions només que és freqüent i no m'amoïni doncs puc tornar a quedar embarassada sense haver d'esperar massa . Us heu pogut quedar després rápid i sense problemes? Tot això no es ho esperavem i ara són molts dubtes...
Avatar de l’usuari
Sumsi
:: conillet
:: conillet
Entrades: 399
Membre des de: dc. oct. 23, 2013 9:58 am

Re: Avortament bioquimic

dv. feb. 07, 2014 9:16 pm

Hola Planeta!! Sento la pèrdua.
L’octubre del 2012 vaig tenir un avortament perquè tenia un ou no embrionat (estava de 7 setmanes i estava el sac però sense l’embrió), i em van donar l’opció de legrat, bioquímic o esperar. Vaig decidir esperar i la mateixa tarda ja vaig tenir contraccions i vaig expulsar tot, per tant el meu va ser un avortament espontani. Com tenia cita amb la llevadora em va dir que per tonar a buscar em tenia que esperar els 3 mesos que recomanen (3 cicles) i a finals de gener del 2013 ja vem començar a buscar i a començaments de febrer ja em vaig quedar embarassada. Durant l’embaràs tenia molta por per si el perdia però tot va anar molt bé i a finals d’octubre va néixer el meu petitó.

Sobretot no et capfiquis molt i tornar-ho a intentar!!!. Molts ànims
Imatge
blaumarí
:: puça
:: puça
Entrades: 16
Membre des de: ds. des. 07, 2013 8:04 am

Re: Avortament bioquimic

ds. feb. 08, 2014 8:10 am

Hola Planeta! sento la pèrdua i no saps com t´entenc! Jo he patit dos avortaments bioquímics, tots dos a les cinc setmanes, després d´un primer embaràs completament normal i amb un fill sà i a terme.
Després del segon, la ginecòloga ens va demanar proves i han sortit totes bé, excepte la progesterona que resulta que després d´ovular baixa bastant i pot ser sigui aquesta la causa del problema. Tinc que possar-me òvuls de progesterona post ovulació, a veure si així resolem aquest tema!
Ara toca tornar a intentar-ho i no donar-hi més voltes. Sé que aixó és molt difícil (t´ho dic per pròpia experiéncia) i sé que es passa molt malalment, però segur que ho aconseguim bonica!
Pensa també que un avortament espontani, es completament normal i segurament, quan tornis a estar embarassada anirà tot perfecte!!
Una abraçada ben gran i molta energia positiva!! :ok: :ok:

Blaumarí.
PLANETA
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 82
Membre des de: dl. març 25, 2013 4:35 pm

Re: Avortament bioquimic

ds. feb. 08, 2014 9:57 am

Moltes gràcies per contestar i donar-me ànims! Potser si que estaria bé fer-me una analítica hormonal per revisar quins són els meus nivells,tot i que la endocrina fa mig any me la van fer(per altres qüestions) i estava tot correcte! El gine no va creure necessari cap prova, però jo crec que no estaria de més no? Blaumarí, quin temps et van recomanar per tornar-ho a intentar? Segur que ben aviat podrem tornar a ser mares de nou i tot anirà bé!
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Avortament bioquimic

ds. feb. 08, 2014 10:28 am

Bon dia Planeta!
Jo vaig patir fa 2 anys, un embaràs no evolutiu, un ou buit vaja, no hi havia embrió. Em van fer un raspat a les 9 setmanes. 6 mesos després vaig tenir un avortament bioquímic, a les 5 setmanes, una regla com més forta i ja està. I just un any després del primer embaràs, m'hi torno a quedar i tot ha anat perfecte. Al Juliol va néixer el meu petitó. Causes? Em van dir que mala sort. Vaig tenir la mala sort de fer un ou buit, i un avortament diuen,,,.... Serà així? No ho sé, la qüestió és que després vaig tenir un embaràs fantàstic i sense cap problema. No estaria de més mirar el tema de la progesterona que t'han dit,....no ho sé, és que és tot un món això de l'embaràs,..no en sabem ni la meitat!
A mi em van fer esperar 2 cicles després del raspat, i un cicle després del bioquímic.
Molts ànims!!!
blaumarí
:: puça
:: puça
Entrades: 16
Membre des de: ds. des. 07, 2013 8:04 am

Re: Avortament bioquimic

ds. feb. 08, 2014 10:42 am

Hola Planeta! Després dels dos bioquímics hem va dir d' esperar un cicle i tornar a intentar-ho. Estigues tranquila que anirà tot molt bé! Molta gent ho aconsegueix després d'un avortament i tenen embarassos perfectes!
Una abraçada forta!

Blaumarí.
XèniaAP
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 74
Membre des de: dj. març 16, 2017 10:31 am

Re: Avortament bioquimic

dv. abr. 21, 2017 5:24 pm

Hola a totes,
volia compartir la meva experiència amb dones que els hi hagi passat el mateix, ja que quan et passa vas molt perduda i amb moltes pors.

Fa quatre setmanes vaig tenir el què se'n diu un avortament bioquímic... va ser una molt mala experiència ja que portàvem quatre mesos buscant el embaràs i ens vam il·lusionar de seguida que vam veure el positiu.
Quan vaig anar el ginecòleg no va veure res de res en el úter i em va fer fer un control d'hormones per veure si doblaven en 48h, les hormones van doblar tot hi que tenia un nivell hormonal baix... però em vaig tranquil·litzar. Però el cap de poc ja vaig començar amb una mica de pèrdues, vaig anar al ginecòleg i es continuava sense veure res de res.... estava de 6 setmanes i el ginecòleg em va dir que a les 6 setmanes ja s'ha de veure alguna cosa... poc després ja vaig començar a sagnar... i ja vaig saber que estava fent un avortament bioquimic... quin dia mes trist... no podia parar de plorar....

Ara ja estic mes recuperada, avui m'ha vingut la primera regla després del espant... però sóc un mar de dubtes:

Perquè em va passar això?
No vull que em torni passar....
Tinc algun problema???

A sobre estic vivint a França i quan no estàs a casa teva, aquestes coses encara es fan mes complicades.
I el ginecòleg va ser bestant desagradable.... m'agradaria compartir experiències i informacions realment tinc molta por de que em torni a passar...
llum1
:: rateta
:: rateta
Entrades: 158
Membre des de: dc. set. 19, 2012 11:51 am

Re: Avortament bioquimic

ds. abr. 22, 2017 10:20 am

Hola Xenia, jo vaig tenir un abortament bioquimic a principis de març, setmana 5, venia d'una FIV i estaba tot molt controlat. A la primera eco no es veia sac, total que hem van repetir la beta i ja estaba molt baixa, había tingut perdues durant aquells dies pero poques, i com prenia heparina i aspirina vaig pensar que tenia molt a veure...doncs res. Vaig deixar la progesterona i vaig trigar 2 dies a que hem vingués la regla...primer molt marron i despres bé, hem va durar 7 dies més o menys...el cop psicologic va ser molt dur...vaig estar tant trista....no hem podia treure la tristor de sobre...pero tot passa...i ara és un record trist i cap endavant , hagues pogut començar aquest cicle una altre vegada...tinc dos pinguins...pero ho he deixat per el proper mes,,,vull estar a tope...potser serà l'ultima vegada. Nosaltres tenim un nen que va sortir despres de 4IA...i ara hem tornat a aquesta cursa d'obstacles....a veure com va....la veritat és que es un camí molt dur ...pero a vegades, més de les que pensem funciona...

Petons i anims a totes
XèniaAP
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 74
Membre des de: dj. març 16, 2017 10:31 am

Re: Avortament bioquimic

dv. jul. 07, 2017 8:42 am

Hola Llum gràcies per la resposta.
Ara ja fa quatre mesos de l'avortament i la veritat és que ni jo ni la meva parella hem parat durant aquests quatre mesos hem viatjat i hem fet moltes coses... suposo que després de l'espant ho necessitavem
Però ara ens hi tornam a posar seriosament i la veritat és que em venen tots els dubtes de nou...
Penso que mai em podré tornar a quedar embarassada o que si m'hi quedo em tornarà a passar el mateix... ja se que no serveix de res obsessionar-se i que no és bo.... però.... no puc evitar sentir que no arribarà mai el moment...

Espero que tu estiguis bé.... tan de bo ja estiguis embarassada :-()) i la cursa d'obstacles hagi donat els seus fruits

Suposo que necessito compartir això amb gent que li hagi passat el mateix que jo...

Gràcies,
llum1
:: rateta
:: rateta
Entrades: 158
Membre des de: dc. set. 19, 2012 11:51 am

Re: Avortament bioquimic

ds. jul. 15, 2017 11:15 am

Hola XeniaAp, doncs be... vaig tornar a estar embarrassada...pero el vaig tornar a perdre...aquesta vegada ha estat mes dur...perque hem van marejar molt...no hem van fer legrat...vam intentar que marxés sol...i no volía... al final pastilles i apa...encara estic tacant...fisicament força bé...mentalment no li desitjo a ningú...pero Xenia cada persona és un mon...jo tinc 41 anys acabats de fer aquesta setmana i un nen preciós de quasi 4 anys !!! Que m'ha ajudat a no desanimar-me.

Ho has de tornar a intentar...el embaràs per mi va ser dels moments on m'he sentit més feliç i capaç de la meva vida i he de dir que tot i que sabiem desde bon principi que aquesta vegada no anava bé perque creixia molt poc el sac...m'hi he tornat a sentir i per unes setmanes he tornat a sentir aquella sensació fantastica...
Ufff...be...que m'emociono...

Guapa molts anims, jo de moment estic en procés de dol, tinc clar que no tornaré a passar per un procés de reproducció ...m'intentaré centrar en el que tinc...que el temps passa molt ràpid i no hem vull perdre ni un instant més del meu fill per una ilusió que no sabem si arribarà, viure el present que esta molt bé i dirte que per mí el meu fill ja té un germanet/a encara que no el veurà mai...bé això és el que jo crec...així ho estic visquent...

Petons guapa!!!! i sobretot que tot això sumi !!! Es el més important!!!

:-()-)
guppy
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 55
Membre des de: dv. maig 26, 2017 4:42 pm

Re: Avortament bioquimic

dv. jul. 28, 2017 2:24 pm

Hola noies com ho porteu?com esteu?
Jo tambe vaig passar per un bioquimic fa un mes. Buscavem el segon fill. Vaig veure el positiu i al cap de dos dies ja vaig començar a tenir perdues que van anar a mes i van fer evident que les coses no anaven be. Jo estava super il.lusionada per l'embaras, el meu home amb mes pors pero amb ganes. I el fet de tenir l'avortament va ser com una gerra d'aigua freda. A partir d'aquell dia m'han vingut tots els dubtes i pors respecte un nou embaras.A part del que comenteu de no saber si per aqui dins tot esta be i si podre tornar-me a quedar embarassada, esta la inseguretat de pensar en varies coses: era el moment?podriem tirar endavant dos nens?deixaria de donar tota l'atencio a la filla que ja tinc? Etc etc
En fi, moltes preguntes, moltes sense sentit, que nomes demostren inseguretat, ho se...Preguntes que fa dos mesos responia amb positivisme i ben decidida...
Nomes volia afegir a tot el que heu dit que la perdua, encara que sigui de poquetes setmanes, et remou moltes coses. I despres, que es una cosa que es pateix molt en silenci, doncs al ser de tan poc temps la gent del teu voltant no ho sap o no es dona tanta importancia o simplement ja no tens ganes de parlar-ho.
La il-lusio d'un nou embaras la tinc pero hi ha tantes coses que una perdua et fa plantejar!
Alguna de vosaltres s' ha sentit aixi?
Perdoneu el rollo!!i anims a les que heu passat per aquest proces.
GinestaU
:: puça
:: puça
Contacta:
Entrades: 40
Membre des de: dg. jul. 02, 2017 2:33 pm

Re: Avortament bioquimic

dl. nov. 13, 2017 11:35 am

Hola noies, us escric perquè ara mateix estic en aquesta situació... fa 6 mesos vam haver de fer una ILE amb 22+5 setmanes perquè venia amb espina bífida oberta i moltes complicacións, la setmana passada en veure que no em venia la regla vam fer un test i va sortir positiu. Penses ostres, ho hem aconseguit i no ens ha costat tant com amb el primer (ens hi vam tirar 2 anys) però sempre hi ha aquella por... fins aquest matí que he començat a tacar. No era massa, però m'he espantat i hem anat a l'hospital i a la eco no ha sortit res i estant de 6 setmanes ja s'hauria de veure almenys el sac, però res, buit. Han fet un test d'orina i ha sortit negatiu, ossigui que m'han diagnosticat un avortament bioquimic. He sortit destrossada, he tingut por des del minut u però sempre hi havia aquella veueta dient-me que aquesta era la bona, i res. No se quan m'ha de venir la regla pero suposen que no trigara massa. És un pal perquè tot i saber que es possible que aquell ovul o la divisio cromosomatica no estigués bé jo ja m'havia fet la il·lusió quan vaig veure el positiu, ossigui que enganxem un dol amb l'altre.
Se també que es molt comú i que ni ens n'adonariem si esperessim mes a fer el predictor, però caram trobo que ara que m'estava començant a reconciliar amb el món aquest podria haver confabulat a favor meu per una vegada...

En fi, molts petons boniques, ànims que ens ha tocat ser fortes.
Imatge
Imatge
Imatge
Flop
:: papallona
:: papallona
Entrades: 141
Membre des de: dl. juny 22, 2015 4:55 pm

Re: Avortament bioquimic

dt. feb. 20, 2018 12:56 pm

Hola noies,

com esteu?
Guppy, m’he sentit molt identificada amb el que dius. La meva història també és complicada. A finals de 2014 vaig fer una ILE per espina bífida a les 21 setmanes. Va ser una experiència molt dura, del pitjor que m’ha passat. Però teníem clar que volíem ser pares i als 3 mesos justos que ens vam dir que esperéssim, em vaig tornar a quedar embarassada i vaig tenir un embaràs i part normal. Ara tinc, doncs, una nena de 2 anys. Ara ja teníem ganes de tornar-hi i ja estava gairebé de 7 setmanes. I res, vaig començar a tenir pèrdues i avortament espontani. I aquí és on m’ha passat com a tu Guppy, que ara penso que no sé si tinc ganes de tornar-hi. Ja vaig tenir un cop molt dir al primer embaràs. Ara un altre cop a passar-ho fatal. Penso i si em torno a quedar embarassada i em torna a passar el mateix? O em passa com al primer embaràs. Penso que potser és millor no parir tant i dedicar-me a gaudir de la nena. No ho sé...
Algunes pregunteu quan s’ha d’esperar a tornar a cercar. A mi em van dir 2 cicles.

Una abraçada!!

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: