Les que hem patit un avortament i sembla que ho aconseguirem

[litusina]

Ostres Pruneta!
I tant que tens perdó! i tu ets la primera que has de perdonar-te. Ei, has patit molt, i emocionalment estas en un moment molt difícil. No t'exigeixis més del que pots assumir. Sigues benevolent. I CUIDA'T. Això ho poso en majúscules perquè parlo en un sentit molt extens de la paraula, tingues cura de tu mateixa, no siguis tant dura. Tracta't amb amor, i tingues paciència amb l'ansietat. Es fàcil de dir, ja ho se, però pots fer-ho. De res et servirà ser perfeccionista, o somiar com hauria de ser aquest embaràs. Ni serà perfecte, ni fàcil. Ni ara, ni desprès. I no t'estiguis a pensar en lo malament que ho fas, perquè, a pesar de que estàs patint moltíssim, ho estàs fent, i no et rendeixes!, estàs sobrevivint, i fas tot el que pots. Fica-t'ho al cap. Ei! M'alegro moltíssim de sentir que tens un Marc i que estàs ja de 21 setmanes! I lo de la psicòloga, una gran idea. T'ajudarà molt a entendre que el que et passa més normal delbque et penses i que ets i seràs una mare estupenda.

[litusina]

Guapissimes! no tinc temps per personalitzar més....
veig que tot va be, les ecos van sortint i mes o menys tenim els ànims a ratlla i predomina un gran ooohmmm
Be, Airin, a tu si que et balla el cap amb les ditxoses mini pèrdues, però de ben segur que es queda en un susto. Ja t'ho he comentat una mica més a l'altre post, t'envio tots els ànims!
Quina colleta més macaaaaa! en som unes quantes, eh? quina alegria!
us enganxo el meu moment ego, que l'he penjat a l'altre post, suposo que totes anem treient el cap a les valentes, jo no ho puc evitar, me'n sento tant vinculada! però aquí es com anar amb les espardenyes per casa, i es tant agradable!
Be, aquí us ho deixo, sento no personalitzar, i mireu que en tinc ganes, però porto enganxada a l'ordinador des d'abans de sopar i ja passen de les dotze. I tinc el Litus que s'ha clapat al sofà i el pau que esta mirant dibuixos encara, que li cauran els ulls de tanta tele! Un petó ben gros a totes, ens llegim!
Moment ego: Jo em trobo be, mooolt be. De fet segueixo amb l'absència de simptomes, i si us dic la veritat, li he trobat la part positiva. Estic vivint la part més xula de l'embaràs, sense vomitar ni marejar-me ni sentir dolors, no em queda mes que gaudir. Vaig sumant dies sense capficar-me massa. Estic empipada amb l'empresa, però diguem que ho he deixar en un segon pla. Treballo, a peu i vaig fent, tot i que em costa no responsabilitzar-me de tot el que va quedant pendent i no puc assumir. He passat una setmana molt estressant, però ja ha passat i m'he dit prou. He canviat el xip, i tinc els oooohmmmms a tope. Dilluns tinc nova visita al gine, estare de 7+1.
A banda d'això, estic vivint l'embaràs d'una manera ben curiosa. El meu estat, desprès del shock inicial, es bastant temperat. Estic serena. I de vegades l'humor es decanta cap a la negativitat i penso que no em sento embarassada i que es un embaràs buit. I es com si pensés que no em sorprendria que es tornés a aturar (fa uns dies vaig somiar que estava en una camilla esperant per a fer-me un legrat i li deia a una noia que esperava també i que hi passava per primer cop que no s'amoïnés, que no sentiria res... quin mal rollo!). Però en altres dies (per sort, cada dia més sovint), l'humor es positiu, molt, i llavors,es curiós, visc aquest embaràs amb una visió molt poètica. Entre altres coses, he fet dues fotos més a on s'hi veu una llumeta igual que a la que us vaig enviar l'altre dia. Sento com si fos la meva espigueta que em diu hola mama, no pateixis, soc aqui. I llavors disfruto del moment. Gaudeixo tant com puc d'aquest moment, perquè penso que la meva espigueta es viva, i si demà deixa de bategar, hauré gaudit amb ella amb tota la intensitat. Sona trist, o derrotista, però en realitat es molt bonic, i optimista. Si més no, es bastant ambigu. Pensava que ho portaria fatal, però encara m'hi trobo be, en aquest estat de no saber. Jo només se que ara, en aquest precís moment, soc mare d'una espigueta, i per tant, vivim-ho!

Be, valentes, ara si que marxo! Bona nit a totes, i molts ànims! Positivisme a tope, vale?
Muuuuua!

[Anna Maria]

Hola!
A aquestes hores no sé si dir bona nit o bon dia. Fa una estoneta que no puc dormir, i dic, som-hi, cap a l'SP.
Bertian, demà és el gran dia! Ja ens explicaràs com ha anat el primer dia de cole.
Suadmi "la batalla con la mente" realment és una definició fantàstica del que ens passa, guapa. Oi tant que t'entenem!
Pruneta me n'alegro que el psicòleg et sigui d'ajuda. Estic convençuda que el Marc està perfecte, a dins teu en la seva bombolla, però és important per tu aconseguir més serenor, espero que cada cop et trobis millor.
Litusina me n'alegro que estiguis més calmada, i fins i tot poètica! Gaudeix de no trobar-te malament, tinc una amiga que ha de parir el novembre que fins a la data només ha notat que li sortia sang del nas (a part de l'augment de panxa i pes, clar, jeje)

Mode ego
Diumenge passat em va semblar que vaig notar el que semblava la primera patadeta. M'ha costat una mica, perquè en general fins ara són casi imperceptibles i haig d'estar callada i quieta. Confirmat
A partir d'aquest dijous m'he acostumat a després de menjar posar-me de cap per amunt al sofà amb les mans a la panxa, i sí sí, estic convençuda que és l'Isaac. A més, també des de dijous, li faig posar les mans a la meva parella, perquè aquí hi havia un post que deia que si el pare posava la mà la criatura deixava de fer patadetes i jo vaig pensar: "doncs que s'hi acostumi, l'Isaac, a notar encara que sigui una mica a son pare". Li ha costat una mica perquè deia que no notava res, però li he anat dient que havia de tenir paciència (que en vagi augmentant, quan neixi n'haurà de tenir més...) Ahir, després de sopar me'n vaig anar a dormir d'hora, no eren ni les deu, i notava molta activitat i les patadetes una mica més fortetes. El vaig avisar... i va notar la primera patadeta! El diumenge passat doncs, com deia, va ser la primera, però com que no n'estava segura no tenia cap emoció especial. Ahir, però, el fet que ho notés el papa em va fer sentir feliç! Realment és la prova que està allí, i potser sí que més endavant fins i tot em farà molèsties, però altres que he tingut no em demostraven tantes coses (marejos, vòmits, estiraments, etc...)
Ja sabeu que no vaig viure el positiu amb massa alegria, podria dir que fins i tot amb indiferència. Tot i que estic lluint panxa amb orgull i que estic contenta, no crec que hagi gaudit fins ara de l'embaràs com es mereix. Aquestos 4 o 5 dies han estat una alliberació, i puc dir que em sento fins i tot una mica feliç. Aquesta paraula no la utilitzo massa, des de la mort de ma germà (en un accident de trànsit fa 20 anys). Te'n surts, aprens a viure amb la nova realitat, et refàs, però com en el cas dels avortaments, res torna a ser igual, i les emocions estan més controlades. Per això, haver-lo notat fa que vegi l'embaràs d'una altra manera... Evidentment, la por continuarà, tinc pendent la morfològica per estar segura que l'Isaac ho té tot a lloc, però és fantàstic, que a través de la pell el puguem notar, sentir... I ara, a l'escriure aquestes paraules, unes llagrimetes d'emoció estan pugnant per sortir, tímides... ai, que tova que estic!
Una abraçada a totes,
Anna Maria

[natagani]

Anna María, ohhhhhh, quina emoció i il·lusió!! M'he emocionat llegin-te, la veritat és que sentir-lo ha de ser la bomba, i sobretot la tranquilitat d'anar sentint que està bé, que està a dintre i es mou, ha de ser una passada!! Segur que a partird'ara t'aniràs sentint més feliç! Una abraçada gegant!

Litusina , que bé que ho poguis portar amb bastant optimisme, m'encanta lo de la llumeta i l'espigueta, segur que tot el que fas ajuda a que el teu petitó tiri endavant i no deixi de crèixer i bategar! Jo també tinc visita demà, la primera, estarè de 7+4, o sigui que anem a la par, més o menys... Molta sort demà, pensaré amb tu!!

Modo ego: com deia tinc la primera visita demà (7+4) i estic ansiosa i amb por, molta por de que tot es torni a repetir, però al menys ja queda poc. Ja us explicaré.

[Anna Maria]

Natagani, vagi molt bé demà, ja ens diràs. Pensarem en tu.
Una abraçada,
Anna Maria

[litusina]

Natagani, anem de la maneta! Que guai! ;) que vagi molt be la visita, ja ens explicaras! Jo tambe pensare molt en tu! Mua!
Anna maria, que bonic el que descrius... M'he emocionat! Es precios llegir que et sents feliç, i mes encara sabent que has viscut moments molt durs que t'han esborrat el somriure molt de temps. Ara es moment de somriure i viure aquesta felicitat de sentir a l'Isaac. M'has fet recordar quan vaig sentir al Pau per promer cop... Aixxxx (sospir). M'has penjat un somriure a la boca! Disfruteu molt! Bisitos!

[natagani]

Hola noies,

faig entrada ràpida des de la feina modo efo total només per dir-vos que tot ha anat bé. El bitxitu fa 13,6mm i li hem sentit el cor. Sembla que de moment està perfecte! En principi ja m'ha donat hora per dintre de un més, 14 de octubre, per la eco del 1er T, però li he dit que no aguantaria tot el mes i m'ha dit que cap problem, que hi vagi el divendres de la setmana próxima que tornarem a veure com està! I que si m'angoixo que vagi quan ho necessiti! Ja tinc tb programades les primeres anàlisis i aquest divendres hora a la llevadora de la SS.

Ja sé que fins que no passin els tres mesos no respiraré una mica més tranquila, però avui al veure que de moment ha crescut el que li tocava, ha sigut tota una alegria!I sentir-li el cor una passada!

[litusina]

Hola noies!
Faig entrada fugaç perque em marejo si vaig en cotxe i miro el movil...
La visita ha anat molt be, hem vist l'espigueta preciosa! Era rodoneta i bufona com ella sola, al principi l'he vist tamt quieta que he pensat el pitjor i m'han agafat tots els mals, pero el gine estava tant tranquil i tant amable... Suposo que m'ha vist la cara i tot d'una ha posat la pantalla en colors i es veia una taqueta sobre l'espigueta. M'ha dit que les taques son el fluxe sanguini. I bategava! Ha costat una mica pero li hem sentit el cor, i he començat a plorar i no podia parar. Avui ha ests com un viatge al dragon khan dels de flipar en colors. Tonc un coctel d'emocions bestial. Quan tingui mes temps us ho explico amb mes detall. Prova d'avui superada! Un passet mes!

[bertian]

AnnaMaria reina!!!!! Per ara la Berta súper bé! Avui no ha plorat i jo veig q surt contenta!!!! La setmana vinent ja farem tb les tardes i llavors potser serà una mica més complicat, però no anticipem els fets!!! Gràcies per preguntar guapa!

[Anna Maria]

Bon dia!

Natagani, Litusina, molt bé per aquestes ecos!

Ragi, per on fas el seguiment del teu embaràs? Jo estic a l'Aliança de Lleida, amb la Dra. Canals que és un amor.

Bertian, fantàstic que la Berta estigui contenta d'anar a cole!


Mode ego, sense novetats, vaig sentint l'Isaac cosa que és fantàstica i tinc unes ganes boges que arribi dilluns a la tarda!

Una abraçada,
Anna Maria

[ragi]

Bon dia noies.....fins que no es demostri el contrari estic embarassada, oi??? doncs de cap vinc amb vosaltres!!!!!

Estic de 4+5 o sigui que de poquissim!!!!! he agafat hora al gine a la setmana 7 finalment!!!!!

Anna Maria al gine vaig a Bcn, ja que el primer embaras mel va portar un cosí del meu home allí.
Pel segon embaras que va acabar amb abort vaig anar a la Quiron i ara hi vull tornar allí, més que res per si no anigues bé...nose...aixi tindran l'historial meu per si vull fer proves o algo (espero que no calgui i arribi a bon port)!!!
A Lleida vaig a la Dra. Torrijo també de l'Aliança!!

Nenes no tinc cap sintoma...solament insomni a les 4:00 del mati i cansament a les 20.00 de la nit!!!! ni mal de pits ni res.....estic cagadaaaa i si es un bioquimic i si es un ectopic???? bufffff em passen mil i una coses pel cap..i el meu home em diu...has d'estar tranquil.la i si ens tornen a dir que no va bé..agafar-ho tranquils...si miraaaaaaaaaaaaaaa com si fos tant fàcil!!!!!!!!!!

[suadmi]

hola chicas!!! que tal estan!!1 pues yo estoy un poco rallada estos dias!!! no tengo eco hasta el dia 6 faltan 2 semanas de y media, pero creo que no voy aguantar!! ahora mismo no me siento embarazada para nada, no tengo sintomas, solo tenia dolor de pechos y ahora ya son casi impercentibles!!!
Madre mia no se que hacer!! mi gine me va a tomar por loca!!! si le llamo!!!

[Airin]

Hola valentes!

Annamaria, m'encanta llegir que et sents feliç i que l'Isaac ja fa toc-toc a la panxona! És un dels millors moments d'un embaràs, és la primera comunicació entre mare i fill, disfruta-la com es mereix! Veig que la vida t'ha fet passar moments molt difícils, per sort ara n'hi ha un de bo i espero que tot continuï anant de fàbula. Dilluns tens eco? És la morfològica, ja? Molta molta molta sort, estic segura que tot anirà perfecte! Per cert, em sembla que no t'havia felicitat per aquest Isaac, com a mínim no recordava saber-ne el nom, així que felicitats

Bertian, que bé que la Berta s'estigui adaptant bé a l'escola. La meva filla també, encara que després a casa hem notat una mica de muntanya russa emocional, vulguis o no són canvis i han de sortir per alguna banda.

Natagani i Litusina, quina alegria quan llegeixo aquestes ecos que van tan bé, amb els cors bategant a tope. Espero poder-vos explicar el mateix dimarts que ve, mentrestant toca fer ja ho he explicat a l'altre post, la Lautoncar és la meva llum perquè jo també vaig tenint tacats, han sigut intermitents i rosa-marró, excepte el primer dia que vaig veure un minipuntet vermell, gràcies per fer-me costat i enviar-me missatges d'optimisme, la veritat és que el cap de setmana ho veia negre i em temia el pitjor, ara estic una mica més tranquil·la i m'aferro a la idea que pot anar bé igualment.

No vull tancar sense dir-li a la Pruneta que subscric fil per randa el que li ha dit la Litusina. Crec que molta ansietat et ve de la por d'estar fent mal al teu petitó pel fet de tenir l'ansietat, oi? És un peix que es mossega la cua. Però no tu li fas cap mal, al contrari, te l'estimes des del moment que va saber que era a dins teu i estàs fent tot el que està a les teves mans per trobar-te millor, i pots estar convençuda que seràs una bona mare. Això no vol dir que no et sentis culpable, que pensis que potser no ho estàs fent bé, que et sentis desbordada... són sentiments que són super habituals, en les primerenques per la inexperiència, i en les que repeteixen perquè no donen l'abast de tot. Però intenta acceptar-los i recorda't que tot ha anat bé fins ara i ell creix com li tocaria, malgrat tots els nervis. ESpero que el psicòleg et pugui ajudar i t¡envio des d'aquí una abraçada ben forta. Per cert, molts felicitats per aquest Marc!

RAgi, ara veig que has escrit. El meu home també em deia "si no va bé, l'important és que ho tornarem a intentar". Sí, vale, però jo vull que vagi bé, carai, que ja hem patit prou! Nena, si no tens més símptomes aprofita-ho, que jo en tinc i és una caca i tampoc és garantia de res. I l'insomni ja és un símptoma, igual que el cansament. Si fos ectòpic, pel que he llegit, tindries dolor. Sobre el bioquímic només et queda fer i pensar que no, que tot anirà bé. Que lents passen els dies, eh, amb lo ràpid que van els embarassos de les altres, uf!

Suadmi, i ara et veig a tu també. Respira fondo, res indica que vagi malament, si t'has de quedar més tranquil·la truca a veure si et podne fer una eco, pero segur que tot va com ha d'anar

[suadmi]

ragi!!1 guapa felicidades!!!!!! no te preocupes por que no tengas sintomas!! aqui tb estoy yo que esoty asintomatica perdida!!!
aunque he de decir que a veces me rayo yo sola!!! jajajajajaj pero es normal, tengo tanto miedo que me vuelva a pasar!!!! uffff, que embarazo voy a pasar!!!
ojala tuviera un ecografo a mano todos los dias!!! jajajajaj

[bertian]

Suadmi guapa, si estás rallada ve a un gine y que te haga una eco!! te quedarás más tranquila, porque por mucho que te digamos que seguro que todo va bien, yo te entiendo y se pasa mal! estarás mejor mujer!!!!! venga que ya dentro de poco superas el primer trimestre y después lo llevarás mucho mejor! ánimo!!!

Airin, avui la Berta ha plorat... oh! quin mal de cor em fa deixar-la plorant! tot i que sé que segur que li ha passat de seguida, i veig que surt contenta de cole, però clar... és normal, part de l'adaptació com dius... també ha tingut una nit de malsons i s'ha fet pipí, que ja no ho fa mai... pobreta!!!!

AnnaMaria, no sabia que portaves un Isaac!!!!! enhorabona guapa!

Natagani, ja t'ho he dit per l'altre fil, però estic súper contenta que tot vagi bé!!!!!! que bé guapa!!!!!

Ragi!!!!! enhorabona guapa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Per part meva, doncs preparant el niu i tot el tema hospital... ja només queden 2 mesets i passaran volant, i més tenint en compte que ara tinc més el cap amb tot el tema del cole de la Berta que en res més! Bé, suposo que ho superarem!!!!

[natagani]

Ragi, suadmi, m'uneixo al clan de les assimptomàtiques, jajajaja. Jo excepte un dia de la setmana passada que si que vaig tenir com més nàusees, i en general els pits més sensibles, doncs gairebé res, dies que me sento més embarassada i dies que no noto res de res, però he decidit intentar deixar d'escoltar-me i el que hagi de ser, serà!!La proxima eco la tinc el 26, o sigui que faré fins aleshores!!

Bertian, dos mesos només, uaaaala, si que és cert si, que els embarassos dels altres passen volant!! Això ja està aquí a tocar!


Anna Maria, quina emoció ha de ser sentir l'Isaac dintre teu!!

Modo ego: jo demà tinc vista amb la llevadora de la SS, no la conec, així que a veure com va i que em diu, l'únic que espero que sigui maca i comprensible amb les meves pors, jajaja. També li vull comentar que vaig per la mútua i que en principi a la SS només vull fer el seguiment amb la llevadora, a veure que li sembla! Ja us explicaré!

[Anna Maria]

Bones!
Buf, és molt tard però havia d'entrar. L'eco morfològica me la van fer ahir. Tot està perfecte, companyes! Anava sentint, ronyons: normal, cor: quatre noseque, i m'anava relaxant! Es confirma que és un nen, definitivament Isaac!
Una abraçada!
Anna Maria

[litusina]

Que be Anna Mariaaa!!! Com me n'alegro que tot estigui be, ara ja et pots relaxar i passar l'hivern criant panxa... Jejeje! Un petó enoooorme per tu i per aquest Isaac tant eixereit. Muuuuua!!!
Nines, jo vaig escriure ahir al post de les que ho volem tornar a intentar i ja no vaig tenir esma per escriure-us aqui, la veritat es que em sento encara molt vinculada alla, sento que si nomes passo per aqui les deixo soles i la veritat es que em fa noseque, necessito passar per alla a donar ànims, i de fet, tambe faig repassada general per totes. Ei, que aquest post tambe te el seu sentit, i m'encanta! tinc el cor dividit... Aquesta tarda fare una mica de corta y pega i us comento com em va tot, pero ja us avanço que be. ;) un peto ben gros per totes!

[lautoncar]

Bon dia noies:

annamaria: Felicitas per la eco!. Ja saps que el teu petit Isaac està perfecte, ara ja pots estar més tranquila. una abraçada.

tuijo: De tant en cuan també penso en tu, m'imagino lo malament que ho estàs passant, però passet a passet ja has arribat fins ala semana 28, des de fora sembla que fer repòs és molt fácil però mentalment és esgotador. molts ànims que ja queda menys.

natagani: com va anar la llevadora nova?, suposo que res d'especial... d'aqui dos dies eco?.

litusina: déu ni do quines parrafades!!, però m'agrada llegir-te.. ho fas tant bé!, és com un dò!! jeje

suadmi: muchas veces pienso en ti, a mi también me tocaria apuntarme en mamis d'abril pero esperare a la eco de las doce semanas, yo también correría muchas veces a urgencias para hacerme eco pero como tengo una hora de camino al hospital me de no se que...

vertían: Com va l'escola? i els preparatius pel bebe?

ragi: Molt bé, ja he vist que t'has apuntat a mames de maig!´

airin: Com vas??

nenes, i en modo ego: Dons no, no estic bé, sembla que sempre us repeteixi el mateix i em sap greu però els tacadets no paren... dilluns ja gairebé no vaig tacar i ahir una altre vegada va tornar el meu malson, si no fos per això diría que l'embaràs va molt bé però jo no estic tranquila i encara queden 2 setmanes per anar al gine!!. bé, d'aqui una semana tinc hora amb la llevadora, estaré d'11 setmanes, creieu que em ficarà l'aparell d'escoltar-li el cor?, o encara és massa aviat per sentir-lo des de fora.
I a part, tinc un dilema, al meu home ja fa molt de temps ens van convidar a un aniversari amb un centenar de convidats, d'un noi que ni conec, i és aquest dissabte, però jo no hi vull anar, no tinc ànims i a part no vull estar-hi si no em trobo bé, on millor estic és a casa, reposant. li diré que hi vagi ell sol... però ho he de fer ja... perquè suposo que haurà d'avisar...
vosaltres hi anirieu?, és que amés noto que m'estic aillant de tot, avui la meva germana m'ha dit si l'acompanyava a un lloc i li he dit que no, cuan algu em pregunta com estic només dic... bé. avans a les tardes anava al parc però ara no em vé gens de gust, no tinc ganes de fer res...
apa, jo us he futut el rollo...

[Bet31]

Hola noies!! No sé si em recordareu del fòrum del que totes veniu, hi vaig ser al juny/juliol i quasi tal com vaig apareixer vaig marxar..van ser uns dies molt durs perquè es van afegir altres problemes de salut i bé... no vaig estar per res.
M’ha fet molta il•lusió veure que ja sou unes quantes per aquí!! Enhorabona a totes!! I si m’ho permeteu m’hi afegeixo ;).
Estic de 5+3 i acollonida, sobretot perquè estic bastant assimpotmàtica! Els primers dies molt mal de pits, però van marxar, i els dolors tipus regla van i venen i reconec que si em fa mal pateixo pq em fa mal, i si no me’n fa penso que perquè no me’n fa...que difícil!! Estic prenent progesterona i adiro, espero que tot vagi endavant!
Lautoncar, pel que dius de la celebració, jo crec que no hi aniria, si no estàs convençuda i no et trobes bé no val la pena patir per això, prou patiment tenim perquè tot vagi bé. Espero que les teves pèrdues marxin del tot i et puguis anar relaxant amb l’embaràs.
Ragi em sembla que amb tu anem molt igual de setmanes.. jo vaig anar a la gine molt ràpid perquè havia de controlar tiroides també, així que em vaig visitar casi amb el test positiu a la ma, jeje
AnnaMaria, quina alegria llegir que tot va bé i ja saps que és l’Isaac 
Una abraçada a totes!