Hem perdut les nostres nenes

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » dv. des. 04, 2015 2:20 pm

Mai havia entrat en aquest racó i mai vaig pensar que hi acabaria escrivint. Però aquí estic, i si no us fa res l’utilitzaré per desfogar-me una mica.

La nostra història comença al 2011, quan vam decidir començar a buscar un fill. En tenia tantes ganes. Des de petita és l’única cosa que he tingut ben clara, que volia ser mare. Tot el meu projecte vital sempre havia girat entorn aquesta idea, tots els meus somnis, les meves il·lusions. Poc sabia llavors que em tocaria viure amb la infertilitat. Anys de tractaments, de proves, d’acabar acceptant que amb els nostres gens no seria possible. I de plorar, de plorar molt. Però ho vam acceptar i vam decidir fer el nostre últim tractament amb dos donants. Ja no ens quedaven ni diners ni forces, però ho vam voler provar un últim cop. Va anar fatal, ni els metges entenien com podia anar tan malament amb dos donants. Però a l’últim moment van resistir dos embrionets. Encara no ho sabíem però eren les nostres valentes.

El 22 de juliol em vaig fer un TE i per primera vegada a la vida vaig veure dues línies. I tenia tanta por. Després de tants anys de pals un rera l’altre, no m’ho acabava de creure i en certa manera ho vaig viure com si en qualsevol moment m’hagués d’emportar un altre cop pq durant 4 anys sempre havia estat així.

Però a poc a poc m’ho vaig començar a creure, el 4 d’agost vam veure que s’havien quedat totes dues i que ja els hi bategava el cor. Va ser un moment màgic. Les pors van continuar però a mida que anaven passant els dies i em creixia la panxa, em vaig permetre el luxe de somiar. I encara més quan vaig notar per primer cop els seus copets. I me les estimava (i estimo) tant.

I va començar el malson... El 20 de novembre teníem eco, estava nerviosa però em moria de ganes de veure-les. Tot estava perfecte, elles estaven perfectes i vaig començar a respirar tranquil·la... fins que em van mirar el coll de l’úter. Van veure que el tenia molt just i que estava una mica obert. Inicialment la ginecòloga em va dir que em posaria un pesari i m’enviarien a casa a fer repòs absolut. Però al mirar-me van veure que la bossa de l’Ona estava a la vista, així que ingrés immediat. Vaig estar una setmana completament immobilitzada, amb el llit inclinat cap per avall i sense ni tan sols poder-me aixecar per anar al lavabo. Tampoc deixaven que em toqués la panxa per no estimular-les, i ara sento que al no fer-ho, en certa manera les vaig abandonar. Va ser molt dolorós, tan física com psicològicament. Però als 5 dies em van posar el pesari i semblava que tot anava bé i que potser, amb els dies, fins i tot em deixarien marxar a casa. Però el 27 a la nit vaig començar amb contraccions, que van aconseguir parar, i a les 4 de la matinada em vaig despertar xopa. La bossa de l’Ona s’havia trencat i immediatament em van posar més antibiòtics per evitar una infecció. El 28 el vaig passar sense ni un dolor ni contracció i vaig pensar que potser encara no estava tot perdut i vaig prometre a les nenes que seria valenta i que lluitaria per elles. El 29 em vaig despertar amb un dolor constant al baix ventre i a la poca estona van tornar les contraccions. Aquesta vegada més fortes i, a sobre, tenia febre. Hi havia infecció. Així que ja només quedava deixar que el cos fes el que feia dies que volia fer. Vaig parir les meves nenes, el moment més dur i traumàtic de la meva vida. I mentre paria l’Ona, l’Aina encara em donava copets. I em destrossava pensar que ella en aquell moment estava viva i estava bé, i que en qüestió de minuts estaria morta, igual que la seva germana. Se suposava que dins meu estarien protegides i em mata saber que no les vaig poder protegir.

Després de parir, les vaig voler veure. Els hi volia dir adéu. I eren tan guapes. Em va sorprendre que estiguessin tan formades, ja tenien cabell i uns llavis molsuts preciosos. Semblaven nines. Les meves nines. I ara em penedeixo de no haver demanat que em deixessin més estona amb elles, només les vaig veure durant uns segons i sento que la seva imatge ja no és tan nítida. I no vull oblidar de cap de les maneres les seves carones i voldria fer-li una fotografia a aquell record però no puc. Les hauria volgut abraçar i dir-los que ens les estimarem sempre, que sempre seran les nostres nenes i que mai les oblidarem. Però en aquell moment no vaig poder i sento que va ser un comiat massa curt.

El dimecres em van donar l’alta i m’havia imaginat tantes vegades la nostra arribada a casa com a família... Havia imaginat que m’estiraria al sofà, que me les posaria a sobre, que les abraçaria, les ompliria de petons i que així passaríem les hores pq seria incapaç de deixar de mirar-les. Però hem tornat a casa amb els braços buits. No hi són i vull que tornin.

No suporto el meu cos. Els pits els tinc inflats i els mugrons són més grossos, però elles no hi són per poder mamar. Tinc la panxa buida i no la suporto. Després de moltes setmanes, és el primer cop que no noto res. No hi ha copets ni cosses, no hi són. I ploro i els demano que tornin però sé que no ho faran. I no suporto les nits. No vull anar-me’n al llit. Al llit era quan els hi parlava pq era quan notava més els seus moviments i sempre els hi deia bona nit. I ara veig el llit i em desmonto. No paro de tenir malsons i em desperto a mitjanit per plorar. I m’entra angoixa i m’ofego i no puc dormir pq sé que al matí ja no els hi podré dir bon dia.

Sé que he de passar el dol, però no sé si mai arribaré a superar això, el dolor és massa gran. Se’m menja i només vull que tornin.

I la gent ens diu que amb el temps ja en tindrem un altre. Però no saben que no podem. I encara que poguéssim, nosaltres no en volem un altre, volem les nostres nenes, volem l’Aina i l’Ona i a ningú més. I fa tan i tan mal. Tinc tant dolor dins meu i ploro però no n’hi ha prou, el dolor no s'acaba mai.

Aina, Ona, angelets meus, us estimo moltíssim. No havíeu de marxar així, no us ho mereixíeu, jo havia de cuidar-vos i protegir-vos i no vaig poder. Us volia ensenyar tantes coses, volia comportatir tantes coses amb vosaltres. Us trobo tant a faltar. Prometo no oblidar-vos mai i tenir-vos sempre al meu cor.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
_ArcoIris_
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 343
Membre des de: dc. oct. 21, 2015 10:04 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: _ArcoIris_ » dv. des. 04, 2015 3:01 pm

.....

....No sé ni qué decir..... ahora mismo estoy llorando.... :'( Arya, eras mami de marzo como iba a ser yo en mi primer aborto..... y os fui siguiendo.... Seguí lo de tu reposo, y pensé que aunque fuese duro, todo te merecería la pena al verlas.....

Jamás....ni por un instante, pensé que pudiese suceder todo lo que ha ocurrido.... :'( no tengo palabras..... Pese a haber sufrido dos abortos, sé que puedo ponerme en tu piel.... Lo que has pasado, lo que habéis tenido que pasar como pareja, y tú individualmente, está más allá del dolor.....

Nada de lo que leas ni te digan te va a ayudar..... quizá solamente el tiempo irá atenuando algo el dolor, pero....... hay situaciones que nos marcan de por vida, y estás en una de ella....

Sólo decirte que nos tienes aquí para desahogarte, para expresar lo que sientas, para gritar de rabia y frustración, patalear de dolor y sufrimiento y....que aunque sé que no vas a escucharme.... TÚ NO TIENES LA CULPA...... Ojalá hubiese explicación y motivos para todo lo que sucede.....pero no es así....

Te mando un abrazo enorme..... No sabía ni si escribir, porque me parecía casi un insulto pretender que algo de lo que diga puede ayudar, pero......tampoco quería irme sin decirte que lo siento muchísimo...... y que, aunque no todas hemos pasado por las mismas situaciones ni sus circunstancias, muchas sabemos lo que es perder ángeles..... y quizás por eso nos sentimos más protegidas o entendidas aquí, que incluso en nuestro entorno..... Pese a no conocernos....

Cuídate mucho, preciosa..... y llora lo que te haga falta...

Lástima que todo el sistema sanitario de este país no entienda ni respete lo que es un duelo....y la necesidad de despedirte de tus hijos....o hacerles foto....o lo que cada uno sienta en ese momento.... Hay una fotógrafa en facebbok, que tiene un grupo de apoyo... Stillbirth, creo que se llama.... A mí me ayudó leerla, y ver que no estaba sola.....
http://www.fertilityfriend.com/home/542781" onclick="window.open(this.href);return false;
Imatge
Imatge
Imatge
4.07.2015 >> TE + :) :) Sujétate fuerte, chiquitín !!
27.07.2015 Nos comunican que nuestro pequeño se ha ido
27.10.2015. TE + :) ..11.11.2015 Te fuiste :'(
29.11.2015 ¡Volvemos a estar embarazados! 6/9/16 Llegaste Emma!
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 253
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: nainonera » dv. des. 04, 2015 6:39 pm

Hola Arya, no ens coneixem però aquí estic, plorant per tu, pel teu company, per les vostres petites, m'agradaria poder-te fer una abraçada ben forta. El teu relat, les teves paraules, com has descrit les nits, la relació amb el teu cos, els pits inflats, la panxa buida, m'has fet rememorar moltes coses. El cos que ha parit i cerca desesperadament el seu cadell. Tot i que el cap raoni el cos va per lliure i no entén, és instint. I ara miro enrere i em sembla un malson gegant, sovint no puc entendre com vam poder sobreviure a tan de dolor. Per que és tan heavy, que sembla que no s'hi pot tirar endavant.

Nosaltres no vam tenir problemes per concebre l'Ot, però casi dos anys desprès sembla que no hi ha manera i ara estem començant amb les proves de fertilitat. És una merda, jo també m'he somiat sempre com a mare, i fa ràbia de pensar en que hauria de ser un camí màgic i preciós.

Pel que fa a la gent... armeu-vos de força i paciència per què per més que volen ajudar poder fer més mal. Amb el "ja en vindran més"... mira poder si o poder no. Però les vostres nenes no us les treu ningú, són i seran sempre part vostre. I us toca plorar-les.

Pel que dius del poc temps que vas estar amb elles, t'entenc, jo també m'he penedit de no haver-ho estat més temps, haver fet fotos... Però el moment és tan dur, les circumstàncies tan antinaturals, tan estranyes que prou en fem. Jo vaig demanar al hospital si hi havien fotos, però no vaig tenir sort. Però hi ha cops que als informes de les necròpsies en fan. No són les fotos més idíl·liques però hi ha una fotògrafa, la Norma Grau que les retoca de manera gratuita.

D'on ets? Hi han diversos grups de dol, poder més endavant us pot anar bé. Al facebook hi ha un grup molt macu on comparteixen informació, xerrades, tallers i desfogades.... [url]https://www.facebook.com/groups/961005553933031/?fref=ts
[/url]

Ningú no et pot treure el dolor, però si acompanyar-te, una abraçada gegantina i petonets a l'Ona i l'Aina.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
laiacat77
:: rateta
:: rateta
Entrades: 173
Membre des de: dc. abr. 25, 2012 7:03 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: laiacat77 » dv. des. 04, 2015 9:06 pm

Ostres preciosa

No hi han paraules per dolsificar aquest dolor que tens al cor, aquesta sensació d angoixa que et costa respirar i sembli que fins el cor fa mal.

Dir que ploris que no t amaguis de ningu que son les teves nenes i aixo ningu t ho treura, no els deixis.

Busca ajuda a la llevadora avui en dia estan molt preparades (a mi em va ajudar molt a fer el dol dels meus bessonets).

Dir the que el temps nomes suavitzara les ferides pero hi seran igualment pero viuras amb aixo al cor, convertit en un amor ben gran i incondicional, i les podras recordar sense que et faci tant de mal.

Una super abraçada
Imatge
Avatar de l’usuari
arwen81
:: gosset
:: gosset
Entrades: 442
Membre des de: dv. abr. 26, 2013 5:32 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: arwen81 » dv. des. 04, 2015 9:18 pm

Arya quin fart de plorar....m'has fet reviure moltes coses. Parir un fill que saps que no es quedarà amb tu és horrible, trobar la mort quan esperes la vida i més quan hem hagut de recórrer a la reproducció assisitida i hem hagut d lluitar tant. T'entenc a la perfecció.
Ni que no ho creguis, amb el temps aquest dolor immens que ara pateixes, es farà més suportable i podràs tornar a respirar, t'ho asseguro. Demana ajuda si la necessites, jo 6 mesos després me'n vaig adonar i ara encara segueixo amb teràpia. Tot ajuda a tirar endavant.
T'envio una abraçada enorme a tu, al teu company i a les dues petitones.
2FIV juny'13:5 folis,5 madurs,4 fecunden,2 embris (A-B).Beta+.Sou 2!Setm 11 un angelet marxa al cel.
Fb'14 neix la nostra preciosa nena.
Ds'14:embaràs natural!Setm 14, ets una nena marxes al cel.La nostra Llum.
3FIV des'15: 1 foli,1 madur,no fecunda.
Abril'16:embaràs natural!queda't!

Imatge

Imatge
Imatge
aire
:: conillet
:: conillet
Entrades: 397
Membre des de: dl. abr. 06, 2009 12:17 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: aire » dv. des. 04, 2015 10:19 pm

Ayra... No se que dir... Em sap tant greu... Es tant injust...
Una mare no deuria passar mai per una cosa aixi...
T envio una abraçada i un peto molt fort!
Anims bonica, i força... Molta força
02/03/2012 LA MARIONA JA ES AQUÍ!!!!!

viewtopic.php?f=115&t=27920&p=1410021#p1410021
Avatar de l’usuari
rosa32
:: granota
:: granota
Entrades: 218
Membre des de: dl. abr. 21, 2014 5:37 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: rosa32 » dv. des. 04, 2015 10:50 pm

uffff the llegit i he sentit d'alguna manera el teu dolor, tant q se mhan escapat llágrimes...quina historia ens has explicat... q injust...em sap mlt mlt greu...sé q no et puc ajudar pero et vull enviar un munt d'energia positiva xq puguis aixecar-te poc a poc... sense oblidar pero mirant endevant... les teves nenes saben q ho haguessis fet tot per elles.. pero a la natura hi han accidents, coses q fallen i q no les podem controlar... per desgracia. desfogat sempre q ho necessitis! aqui estarem x llegirte... jo de fet tb vaig tenir un avort i va ser en el meu dol quan vaig coneixer el soc petit... una abraçada!
Sus2011
:: puça
:: puça
Entrades: 8
Membre des de: dc. oct. 19, 2011 4:15 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Sus2011 » dv. des. 04, 2015 11:11 pm

No hi ha res que et pugui dir que et faci sentir millor.
Jo si tinc foto, i em fa més mal que bé, però no tinc forces per esborrar-la.
No ho oblides, però amb el temps aprens a conviure amb el dolor. Segueixes amb la teva vida, de vegades com un autòmata, de vegades t'adones que no hi pensaves i de cop et sents terriblement culpable. Hi ha dies que voldries no despertar mai més, i d'altres que et sents en pau amb la vida i amb el món.
És un camí llarg, i trist, i convuls. No et queda més que continuar i esperar a que el dolor sigui una mica més suportable.
Avatar de l’usuari
PetitPrincep79
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2004
Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: PetitPrincep79 » ds. des. 05, 2015 8:51 am

Arya, res del que et pugui dir podrà fer que et marxi aquest dolor.
Només puc dir-te que ho sento moltíssim i que tu, no en tens cap culpa.
Una forta abraçada.
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9

http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/

Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » ds. des. 05, 2015 9:03 am

Moltes gràcies noies per les vostres paraules, m’han arribat al cor. I sento moltíssim les vostres pèrdues, sento moltíssim que també us hagi tocat viure el que ara estem vivint el meu home i jo. No és just. Ningú hauria de passar per això.

Nainonera, el facebook el vaig eliminar tan bon punt les vaig perdre. Hi ha dues noies que estan embarassades del mateix temps que estaria jo, mil fotos de bebès... Sabia que no ho suportaria, així que el vaig eliminar. Però si saps d’algun grup de dol que no estigui al facebook, m’ho miraria.

Ahir vam anar a donar una volta pq a casa tot em recorda a elles. Fins i tot el menjar. Aquelles galetes salades que mai m’han agradat gaire però que m’anaven bé per les nàusees, els sucs de fruita ecològics que havia comprat més aviat pensant en elles... Tot m’ho recorda. Així que vaig voler sortir. I a la poca estona, una mare que crida a la seva filla d’uns 2 anyets “Va, Ona, vine”. I em vaig desmuntar. En això no hi havia pensat. No havia pensat que els seus noms són comuns i que els sentiré constantment. I em fa ràbia que el món estigui ple d’Aines i Ones però que les meves no hi siguin.

I a sobre els pits se m’han inflat un munt i em fan mal, i una coneguda que és llevadora m’ha dit que és ingurgitació. O sigui que bàsicament els meus pits volen buidar-se però com que no hi ha bebè, no poden. Què injust és tot plegat.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
Avatar de l’usuari
DarthVero
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 68
Membre des de: dj. març 28, 2013 9:01 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: DarthVero » ds. des. 05, 2015 5:58 pm

Ufff Arya... no sé què dir-te. Com a mare no em puc imaginar una situació més dolorosa. Només et puc dir una cosa: força i valor. ENDAVANT.
numa1982
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1705
Membre des de: dt. des. 04, 2012 10:09 pm
Ubicació: Mallorca

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: numa1982 » ds. des. 05, 2015 11:41 pm

Guapa,no puc sentir el teu dol. Em sap molt de greu el que us ha passat: ës terriblement injust i cruel. Jo no he hagut de passar per un avortament, només per una amenaça, i recordo que aquells dies la vida era terriblement injusta. Et desitjo una recuperació ràpida, i un futur ple i feliç perquè ja us toca. Petonets!
Imatge

ImatgeImatge
jellwill2
:: gosset
:: gosset
Entrades: 418
Membre des de: ds. jul. 05, 2014 11:34 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: jellwill2 » dg. des. 06, 2015 10:49 am

No em puc imaginar el que esteu passant. No entenc tanta injustícia, tanta crueltat. És terrible i cruel. No tinc paraules. Segurament et vindria bé ajuda psicològica quan estiguis a punt. No sé si grups d'ajuda. Preneu-vos el vostre temps, és massa dur. Ho sento molt i molt. Us mereixeu un altre final.
Avatar de l’usuari
ner
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 526
Membre des de: dt. abr. 17, 2012 4:15 pm
Ubicació: Girona

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: ner » dg. des. 06, 2015 11:21 am

Arya, ho sento moltíssim. Llegint-te m'ha portat molts de records i estic plorant com una madalena... Els tractaments de RA són molt durs i perdre un embaràs quan ha costat tant d'arribar és molt dolorós... tan que no hi ha paraules. El dolor és tan immens que no sé què dir-te.
Jo vaig haver de recórrer a una psicòloga... així que si creus que et pot ajudar busca ajuda professional. Escriu al SP sempre que ho necessitis i cuida't, cuida't molt.
També vull explicar-te que cal que passis el dol i aquest dolor intens, encara que sembli impossible, deixa de ser tan intens. En el nostre cas vàrem analitzar alternatives, reprendre forces, i tornar a la lluita: vam iniciar el procés de sol·licitud d'adopció i finalment vam fer un darrer intent de FIV + DGP que va ser un èxit.
Sé que aquests dies són horrorosos per tu i la teva parella. No sé quina edat tens però m'imagino que et jove, amb molta vida per endavant, busca alternatives, busca suport i ajuda i no et donis per vençuda.

Una abraçada gegant.
Imatge
Avatar de l’usuari
Ir26
:: poltre
:: poltre
Entrades: 696
Membre des de: dc. març 05, 2014 9:42 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Ir26 » dg. des. 06, 2015 7:29 pm

Que dur... no tinc paraules. Jo vaig passar per un avortament a les 7 setmanes i pensava que s'acabava el món, no imagino com ho estaràs passant tu...

Molts ànims :-()-)
Imatge
25-05-15: La nostra estrella fugaç. Mai t'oblidarem...
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Mila.
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 59
Membre des de: dt. jul. 31, 2012 5:34 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Mila. » dl. des. 07, 2015 11:41 am

Arya, bonica, jo també he plorat llegint-te. És molt dur i ho descrius tan bé que trenca l'ànima.
Jo vaig perdre la meva nena el passat mes de maig, a la setmana 18 d'embaràs. Sabíem que era una nena i ja li havíem posat nom: Queralt, i després de perdre-la, cada cop que sentia al seu nom, igual que tu, em desmuntava (es barrejava la tristor, la ràbia, l'enveja, la pena, la nostàlgia...). Però també això arriba un moment que es va dissolent i ja no fa tant mal. Ara el meu fill (té casi tres anys) va a classe amb una nena que es diu Queralt. Quan al setembre vaig veure la llista de noms de la seva classe em vaig posar a plorar i em va semblar que no ho podria suportar, però a poc a poc tot es va posant a lloc.
No t'angoixis, si et desmuntes ara, és normal, i no tinguis pressa per deixar de desmuntar-te (encara que el teu entorn et pressioni perquè estiguis bé), el temps farà la seva feina.
Parla amb gent que et pugui entendre, que hagi passat per coses semblants o que sàpiga de què parles. Potser serà tot gent nova a la teva vida, però possiblement són les úniques persones que et poden ajudar ara. Totes les que hem passat per això ens n'hem adonat de cop: el món es divideix entre la gent que sap què se sent en perdre un nen no nascut i la gent que no ho sap. I hi ha un abisme insalvable entre aquests dos grups.
Per això ens anem trobant totes per aquí...

Molts ànims. Molta força. I molta esperança.
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 657
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: manyaga » dt. des. 08, 2015 7:31 am

Arya bonica, ploro amb tu, se'm ha trencat l'ànima llegint-te. També et recomano que busquis ajuda, d'un psicòleg especialitzat i d'un grup de dol. No ens dius d'on ets, jo sé que a girona hi ha el xadol (xarxa d'atenció al dol), si ens dius a quina zona vius alguna valenta t'orientarà. També crec que si ho parles amb el teu metge et sabrà orientar.
Bonica, ja sé que res del que et digui t'ajudarà, només que en aquest raconet t'entenem, plorem el teu dolor perquè el sentim, i que sempre que necessitis escriu-nos, et fem costat.
Una abraçada dolça per tu i el teu home, i avui encendre dues espelmes per les teves princeses
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » dc. des. 09, 2015 8:52 am

Gràcies de nou per les vostres paraules, i sento molt, moltíssim les vostres pèrdues.

Si no us fa res, continuaré utilitzant aquest racó per desfogar-me.

Aquí sento que em podeu entendre pq ara mateix no suporto el meu entorn. Intenten somriure, m’animen a desconnectar, a sortir, a fer coses i el que em fa més mal de tot: intenten fer veure que no ha passat res i es limiten a preguntar-me com estic. “Com estàs?”, quina pregunta més tonta. Però no és l’obvietat de la resposta que em molesta. Quan algú perd una persona que estima, la reacció de la gent és un “ho sento” o “em sap greu”. Pq la gran majoria no m’ho diu? Pq es limiten a un “com estàs”? Les meves filles es mereixen un “ho sento”. Elles eren reals. Eren els meus bebès. Que no vinguessin a casa amb nosaltres no vol dir que no existissin. Tenien nom, robeta, em donaven cosses i copets cada dia, les vaig parir i les vaig veure. Jo les sentia i per tant van existir. I no suporto que la gent faci veure que no va ser així pq nosaltres ens les estimàvem tant i les trobem tant a faltar.

Em mata que no reconeguin la seva existència pq nosaltres mai les oblidarem.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
Avatar de l’usuari
Pumuky
:: gosset
:: gosset
Entrades: 476
Membre des de: dt. feb. 26, 2013 9:51 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Pumuky » dc. des. 09, 2015 9:21 am

Arya82 no tinc paraules per expressar el buit que queda dins meu després de llegir els teus escrits. És un dolor immens el que esteu sentint, i per ara res podrà apaivagar-lo. Ho sento molt. Per tu i pel teu home. I per les vostres petites.
Segur que algú us podrà ajudar a seguir endavant. Us desitjo molta força!
Esperant les nostres petites!
Avatar de l’usuari
Vanessa83
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 334
Membre des de: dl. set. 15, 2014 6:46 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Vanessa83 » dc. des. 09, 2015 11:52 am

Uffff....Ayra, ho sento tantisim, ningú haría de patir aixó mai, la teva historia m'ha fet mal al cor i he plorat com si fos meva, no et conec pero no t'ho mereixes, ningú s'ho mereix, i sobretot les teves nenes no es mereixien això, es mereixien tenir una vida llarga amb els seus pares que les estimen més que res. La vida pot ser terriblement injusta i dolorosa :( En aquests moments m'agradaría ser més creient per a poder dir-te que ara estan a un lloc millor, pero no hi haura lloc millor que als teus braços.

Dono gracies tots els dies perque jo no he hagut de hagut de passar per això, tot i que quan el meu fill va neixer (també fruit d'una IA) també vam passar per 15 largs dies en els que no sabiem si sobreviuria o no, per sort la meva historia va tenir un final feliç i no m'imagino que hagues fet si no hagues estat així... llavors nomes recordo que no podia pensar, només volia que el meu fill estigues bé, i només pensava en que si em pogues canviar per ell m'estimava mil vegades morirme jo. Les infermeres del hospital em van ajudar molt (tant al meu fill com a mi), així que et dic lo mateix que la resta: busca ajuda, demanali a la teva llevadora un grup d'ajuda, anar al psicoleg... perque no podreu sortir d'aquesta situació sols, es massa dur... obviament, aquí estarem totes per a escoltarte i intentar oferirte tota l'ajuda que es pugui.

Referent a la resta de gent, no els hi tinguis gaire en compte, la gent que t'estima ara no deu saber ni com reaccionar, es deuen sentir cupables per no saber ajudar-te millor, per desgracia no estem gaire preparats per a tractar aquestes coses, ens pren desprevinguts i pensem que al nostre voltant mai passara res dolent i la gent no sap que dir ni que fer....obviament també et dic que ara es normal que lo important sigueu vosaltres, no que tu t'hagis de preocupar que la resta estigui be, pero bueno, que no crec que la gent del teu voltant digui o deixi de dir coses a proposit, sino que no saben fer-ho millor, d'aquí la importancia de busca un grup d'ajuda, que et puguis envoltar de gent que entengui lo que esteu passant.

A la resta, sento molt totes les vostres histories, sempre ens venen la moto de que quan volguem tenir fils sera un pim pam i que tot anira perfecte, en 9 mesos tindrem els nostres bebes rosadets en braços i sera un "vivieron felices y comieron perdices" i mai ens preparen per els centenar de coses dolentes que poden passar i per sentirnos realment afortunats quan realment tot surt "de llibre".

Una abraçada enorme a totes!! I Ayra, una de ben especial per a tu
30/01/2013: Neix el nostre primer petit
09/2014: IA fallida
10/14: Trompes obstruides
12/2014: Fiv, no tenim embions
03/2015: Una trompa es desobstrueix
09/2015: IA fallida
12/2015: IA fallida
16/09/2016: IA +++++
02/06/2017: Per fi neix la petita de la casa

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: