Hem perdut les nostres nenes

[Syl82]

emfer, bonica! T'envio tota l'energia positiva possible! Només nosaltres entenem aquesta angoixa i és difícil de portar...
Arya82, ens anem comunicant per aquí, ok?
Jo avui he anat a la primera visita al Clínic (tots els tractaments que he fet fins ara eren per privat -una ruïna-). Em volen fer més proves (histeroscopia i analítica de coagulació etc.), sembla que això mai s'acabi... A sobre hem comentat pròxim embarás i mha comentat doctora que no faria falta cerclatge en canvi a l'hospital on em van atendre em diuen que sí!!! Estic molt angoixada, cada cop que treiem el tema m'agafa una por terrible...
En fi...
Una abraçada campiones! I un petó enorme pels nostres petits angelets, les nostres estrelles eternes!

[emfer]

emfer, bonica! T'envio tota l'energia positiva possible! Només nosaltres entenem aquesta angoixa i és difícil de portar...
Arya82, ens anem comunicant per aquí, ok?
Jo avui he anat a la primera visita al Clínic (tots els tractaments que he fet fins ara eren per privat -una ruïna-). Em volen fer més proves (histeroscopia i analítica de coagulació etc.), sembla que això mai s'acabi... A sobre hem comentat pròxim embarás i mha comentat doctora que no faria falta cerclatge en canvi a l'hospital on em van atendre em diuen que sí!!! Estic molt angoixada, cada cop que treiem el tema m'agafa una por terrible...
En fi...
Una abraçada campiones! I un petó enorme pels nostres petits angelets, les nostres estrelles eternes!

Gràcies Syl82, m'he rellegit tot el fil i quin fart de plorar... sé que ara toca estar tranquil·la i feliç, però tot lo viscut aquí està també.
Jo al Clínic em vaig sentir molt ben assessorada i la meva doctora (Mar Benassar) era molt professional. Espero que tu tinguis la mateixa sort i arribat el moment puguis estar ben tranquil·la.
Una súper abraçada per tu, la teva parella i el teu angelet!

[Maronamareta]

Emfer bonica!!!
T'entenc quan dius que hi ha gent que ha fet com si no passés res . Molta gent no es pot posar en la nostra pell. Com no han arribat a néixer per ells no han existit, però pels pares han existit i existiran amb nosaltres per sempre més.
I al fet que dius que a vegades sembla que no et puguis permetre tenir mals moments t'entenc perfectament. Hi ha moments que són tristos i necessitem plorar i honorar el fill que no hem pogut tenir i que tant esperàvem. Altra gent per ells és un pur tràmit la decisió. No s' ho poden imaginar només els qui hi em passat.
Jo em prepararo per si tornés a estar embarassada i li parlo al meu angelet de com sap ell que l'estimava i la decisió no va ser fàcil. I als meus embrions congelats del seu germà i de les ganes que puguin ser amb nosaltres.
Plora quan ho necessitis, escriu ,parla les teves emocions tant com sigui necessari i agafa aire per mimar la vida que tornes a portar a dins amb la il·lusió que puguis al menys a l'aquí i l'ara.El que portes dins no en té cap culpa i els que van marxar saben com se'ls estimaveu i que mai oblidareu.
Molts ànims bonica.

[emfer]

Hola altre cop Maronamareta ;)

uf si, jo la incomprensió per part de la gent és lo que he portat (i continua portant) pitjor. Una tieta del meu home fins i tot es va atrevir a dir-me que "perquè estàs així si els nens no havien ni nascut"? t'ho pots creure? i és mare de dues nenes, en fi... tan de bo mai li passi res a les seves filles, perquè per mi els meus ho eren tant com si haguessin tingut 18 anys!

I ara doncs si, com que estic embarassada no puc plorar ni pensar en els bebès que vaig perdre, he d'estar contenta "perquè el nen que porto a la panxa" ho rep tot. Clar que ho rep, però jo també parlo amb ell i li explico que no estic trista per ell, sinó pels seus germanets que ens van deixar massa aviat, que ell em fa molt feliç, etc. A vegades crec que m'estic tornant un amica boja i tot

A mi m'ajudava molt anar a la terapeuta del dol, però amb el nou embaràs em va dir que havíem de fer tancament del tema i m'havia de dedicar al nou bebè, que s'ho mereix tot, tota la meva atenció, igual que van rebre-la els meus anteriors fills. I està clar que ho entenc i comparteixo, però costa tant!

Almenys sempre em quedarà aquest raconet per desfogar-me sense que ningú em jutgi, oi??

Molts ànims i una súper abraçada lluitadora!

[Arya82]

Syl, jo també tinc molta por a un futur embaràs i la idea que pugui tornar a passar el mateix... buf, prefereixo no pensar-hi. En el seu moment la doctora em va dir que això del cerclatge ja ho veuríem, però que tingués molt clar que em portarien controladíssima. Així que jo em quedo amb això. Prefereixo no pensar-hi i creure que degut als nostres antecedents estarem molt vigilades. Primer he de quedar-me embarassada i que tiri endavant, que això també és ben complicat! Llavors ja veurem. Pas a pas.

Sobre la incomprensió de l’entorn que comenteu, crec que totes ens hi hem trobat. El que facin veure que no ha passat res, com si no haguessin existit mai. I ostres, això fa molt mal pq les meves filles eren el que més estimava i jo sí que les tinc presents cada dia. Però bé, algunes persones quan els hi expliques sí que ho entenen i em quedo amb això.

Una abraçada per totes i els vostres petits!

[emfer]

Arya82, Syl82, segur que en el proper embaràs us portaran controladíssimes i no tornarà a passar!!
Ara, tot i que no sigui el meu cas, us entenc perfectament. Avui just faig les 22 setmanes que és quan vaig perdre els meus nens, i he tingut tot el dia una sensació molt estranya, com de trobar-me malament i tot... en fi, respiro i penso en positiu.
Segur que d'aquí un temps estem totes la mar de felices i mal dormides amb els nostres bebès, jo confio en que ben aviat ens deixareu bones notícies per aquí.
Una abraçada boniques!!
Eva.