Hem perdut les nostres nenes

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 657
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: manyaga » dc. des. 09, 2015 3:01 pm

Ayra, com diu la Mila, hi ha un abisme entre la percepció dels que per desgracia han patit un avortament o la pèrdua del fill abans de néixer, i els que no. No ho fan amb mala intenció, simplement no tenen ni idea pel que estàs passant. Creuen que has de passar pàgina ràpid, pensar en altres coses, i que així ho superaràs, no saben que necessites passar el dol, plorar per les teves nenes. No entenen que encara que no haguessin nascut, ja eren les teves filles, l'altre part sabem que sigui quin sigui el moment en que es perd un fill, més aviat o més tard, ja era el teu fill, ja el senties, ja l'estimaves, i sempre ho faràs, sempre formarà part de tu.
Segur que tens algú al voltant sensible, encara no hagi passat alguna situació d'aquestes, potser tens alguna amiga, algun familiar que et pugui acompanyar en el dol, és molt important trobar algú amb qui recolzar-te, que li puguis explicar com et sent, sense que tingui pressa perquè et milloris, simplement que t'escolti :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
Lagreta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 462
Membre des de: dt. set. 22, 2015 12:53 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Lagreta » dc. des. 09, 2015 3:45 pm

Arya, se m'ha trencat l'ànima llegint la teva experiència. No sé ni què dir-te, vull pensar que el dolor marxarà, que se't farà suportable i de veritat que ho desitjo molt. No pensis que va ser culpa teva, l'Aina i l'Ona van tenir la millor mare de totes i elles saben que vas fer tot el millor per elles. Plora-les tot el que necessitis, no et posis presses ni deixis que els altres te les posin. Heu patit un cop molt dur, però vull pensar que de veritat el temps ho cura tot i evidentment mai les oblidaràs però espero que mica en mica les recordis amb més amor i menys dolor.
L'ArcoIris t'ha parlat de Stillbirth, és el projecte d'una fotògrafa, la Norma Grau, sobre la mort gestacional (http://www.proyecto-stillbirth.org/) . Fa reportatges de dol així que suposo que deu tenir informació de grups de dol gestacional, a mi el que em ve el cap és Duelo con Doula perquè a vegades ho comparteix al facebook i el seu web és http://www.coracor.es/
De Duelo con doula no tinc referències ni res, però la Norma va ser la nostra fotògrafa per la boda i quan veig els reportatges Stillbirth que fa penso que han d'ajudar a les famílies per força. Potser ara tot és massa recent, però jo t'ho dic per si mai ho necessites.

Una abraçada ben forta i aquí ens tindràs sempre que ho necessitis.
http://www.fertilityfriend.com/home/5fafbd

18/12/2015 TE+
05/01/2016 et veiem el cor com batega i fas 4mm!
22/01/2016 2.4cm i un cor bategant a tot drap.
11/02/2016 5.6cm i no pares de moure't!
10/03/2016 16 setmanes, ets un Pere i estàs perfecte!
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » dc. des. 09, 2015 3:49 pm

Gràcies noies. Sé que els altres no ho fan amb mala intenció, de fet, si jo hagués estat a l’altra banda estic segura que hagués reaccionat igual. No els hi tinc en compte, però sense adonar-se’n em fan mal. I acabo per tancar-me en banda. I sé que si parlés obertament de com em sento i què necessito, m’entendrien. Però no sé pq no puc. Amb l’únic que em deixo anar és amb el meu home. I de moment vaig fent així. El dia 14 tinc hora al CAP i li preguntaré a la doctora si hi ha algun grup d’ajuda o psicòleg que em pugui ajudar.

I gràcies Lagreta, també em miraré aquestes pàgines.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 254
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: nainonera » dc. des. 09, 2015 4:03 pm

Jo et recomano que siguis tot el sincera que puguis amb tu mateixa i amb l'entorn. Davant els absurd "com estàs?" els hi dius ben clar, doncs malament, i tu?. Encara hi haurà qui preguntarà que perquè. Jo al final els hi deia "vols la resposta curta o llarga? o la falsa?", perquè si no vols sentir que estic feta merda no preguntis.... La frase dels sogres sempre era "y que os contais de bueno?" i jo flipava, de bueno? nada! Jo ho vaig passar MOLT malament amb l'entorn, sobretot amb la família del meu company i al principi procurava fer molta pedagogia del tema, perquè entenia que són temes delicats, estranys i ningú sap com reaccionar, però hi ha qui fa l'esforç per entendre, i hi ha qui no. Ara mateix, protegeix-te i apropa't a aquells pocs que realment saben acompanyar que prou dolorós et tot plegat.
Ja vindran temps per sortir, per tornar a riure i per "distreure's" (quina ràbia em feia a mi allò de t'has de distreure!). Mica en mica la vida tornarà a recol·locar-se, però no ara. Si no tens ganes de sortir de casa, és totalment normal i lícit. Si tens ganes de marxar ben lluny, també. Però que ningú et digui que et cal perquè només tu ho saps.
Jo vaig tenir la gran sort de parir al meu nen al St Caterina, on des de el primer moment i durant uns mesos ens visitava un ginecòleg de la unitat de DOL. La veritat es que ens va anar molt bé per saber que no estavem bojos, ni exageràvem ni estavem tant malament com l'entorn ens feia creure. Una de les metàfores que més em van marcar era la de la casa en runes, i mica en mica l'he anat fent meva. Deia que durant l'embaràs del nostre nen estàvem construint tota una vida amb ell, en aquest cas una casa, més gran, més bonica ara que estaven ampliant la família. I de sobte tot cau, i allà et quedes sota les runes. I això és el dol, el temps de anar sortint mica en mica de sota les runes, de anar netejant i ubicant tot allò trencat i refent la casa, la vida, trobant-li el lloc a l'Aina i l'Ona, perquè sempre formaran part de vosaltres. I mentres et trobes aquella gent que des de dalt et diu, però que fas? Surt d'aquí i oblida't! No és pot fer això. I fer com si res tampoc serà possible, ja que si comences a construir a sobre de tota la merda, al final a la casa nova li aniran sortint esquerdes, o petarà de cop, o mai serà autèntica. I tot i que ara la seva absència fa tant mal que ofega, mica en mica l'amor anirà guanyant terreny.

Si vols trobar-te amb gent físicament, jo t'ho recomano, jo vaig anar un temps a Xadol, (Manyaga també hi has passat per allà?) i l'experiència ajuda molt, sobretot crec que li va anar genial al meu company. Digues d'on ets i et busco que hi ha aprop teu, enviam un privat si vols. (jo el compte del facebook el faig tenir tancat molt temps també, i els grups de whatsap...la gestió dels embarassos dels altres..... és un altre tema ben fotut).

Una abraçada gegantina
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
sakura1410
:: rateta
:: rateta
Entrades: 180
Membre des de: dg. feb. 22, 2015 9:49 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: sakura1410 » dc. des. 09, 2015 11:43 pm

Que dir-te que no t'hagin dit ja... Les paraules no consolen però aquest raconet especial fa que ens sentim aliviades i ens desfoguem sense haver de medir les paraules. Jo vaig cridar, plorar i em vaig enfadar amb el mon, cadascuna a de trobar el seu desfogament. El dolor no se'n va, però poc a poc vas aprenent a portar-lo. Estic amb les noies, un grup de dol pot ser una bona opció, tot el que us ajudi a tirar una mica cap endavant. Jo per sort, vaig trobar un fort recolçament al SP però ni de bon tros vaig passar pel que heu passat. T'ENVIO UNA ABRAÇADA BEN LLARGA I FORTA.
[url = https: //lilypie.com] [img] https://lmtf.lilypie.com/M36Bp1.png [/ img] [/ url]
Avatar de l’usuari
carlotayeric
:: pantera
:: pantera
Entrades: 893
Membre des de: dc. març 13, 2013 12:53 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: carlotayeric » dj. des. 10, 2015 12:26 pm

Eso tú llorando desconsoladamente al leer tu historia


Te mando toda la fuerza y ánimo que necesites

Yo estoy en un grupo de watssap de duelo y perdida Gestscional,si te animas mándame un privado

Me he quedado sin palabras y sin saber qué decir

Estas cosas. O deberían de pasar jamás
Lo siento muchisimo
Imatge Imatge

26-6-15 nico brilla en el cielo. papa y mama jamás podremos olvidarte ni dejaremos de quererte nunca
Avatar de l’usuari
Mireia1977
:: granota
:: granota
Entrades: 203
Membre des de: dv. des. 23, 2011 8:41 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Mireia1977 » dj. des. 10, 2015 8:54 pm

Ayra sé que és duríssim. També que ara mateix no hi ha res que pugui alleujar el teu dolor. L' has de passar. No queda una altre. El que sí et puc dir és que ningú em va saber ajudar a mi, ni les persones que més m' estimaven... El que em va fer tirar endevant va ser compartir els meus sentiments amb altres mares que havíen passat pel mateix. No és un tòpic, si no t'ha passat no et pots posar en el lloc de l'altre. Mai les oblidaràs, mai, pero aprendras a vuire amb això i cada cop el dolor serà menys intens. Arribarà un dia que podràs parlar-ne amb tendresa i sense plorar. Et recomano que contactis amb Petits amb llum. Una última cosa, no oblidis ni deixis que els altres oblidin que el teu company també ha perdut les seves filletes estimades. Una abraçada ben gran per tots dos
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
BLAUCEL
:: gosset
:: gosset
Entrades: 414
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 2:21 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: BLAUCEL » dv. des. 11, 2015 1:52 pm

Arya,
t'entenc tant, vaig passar el mateix que tu, amb dos nens, Pol i Biel, van marxar a la setmana 19.
Ara fa 8 mesos, l 26/03. Vaig escriure la meva historia tb aqui, hi ha un post que es diu la perdua dels nostres fills bessons.

Vaig començar amb dolors i em van ingresar d'urgencies.
una bosa es va trencar aquella mateixa nit a l'hospital i lluitavem per salvar a l'altre pero vaig posar.me de part a les dos setmanes, un d'ells va neixer a casa, mai oblidare la por que vaig pasar, i l'altre a l'hospital.
Entenc aixo de que et penedeixes de no haver estat més estona, nosaltres al primer no el varem veure, tenia tanta por! i tinc un sentiment de tanta culpabilitat. No sabia com tu que eren uns ninos, perfectes, guapos i meravellosos, pero en aquell moment el dolor del cor i la sensacio de que t'arrequen mitja vida, un tros de cor, un patiment esgarrifos, i tot el que estaves pasant, com per pensar mes enlla, no et sentis culpable, vas fer tot el posible, no les vas abandonar en cap moment, vas ser, ets i seras la seva mare sempre i elles ho sabien.
Estic plorant mentre escrivo aixo, per tu, per mi, pels nostres nens i per les nostres ilusions.

Solament et dire que paciencia, que vindran dies horribles, molt negres, pero poc a poc veuras com podreu conviure amb aquest dolor. Tu mateixa aniras sortint, pero no et presionis, donat el teu temps.
No facis cas de la gent, no ho entenen, no saben que dir i en aquesta situacio sobren les paraules. Quan estiguis preparada podras parlar, i si ara no et ve de gust no ho facis. Jo m'exigia molt, volia estar be, no plorar, no agobiar a ningu...pero aixo no ajuda, ajuda ser sincera com et deia un companya, amb tu mateixa i fes el que voingui de gust sense preocupar.te del altres, ara mateix tu i el teu home sou el mes important i refer.se d'aixo no es facil, pero arribara.
Jo despres de 8 mesos estic molt millor, no et dire q no tinc does dolents, i que no tinc dolor, pero cada cop menys, al menys puc viure amb ell i no m'ofego,
Jo soc de barcelona, si vols quedar per parlar o per compartir una estona envia'm un privat i si puc fer.te un cop de ma, encara q sigui plorant juntes, aqui estic.
una abraçada plena d'energia.
Des 2014: 3a Fiv i 2a transfer : 2
12/12/14: BETA ++
05/01/15: ESCOLTEM ELS SEUS CORS! dos solets!
26/03/15 els meus solets marxen, sempre us estimarem
23/10/15 Transfer frigo- Beta negativa
26/07/16 4a Fiv/ 2 embrions/ trànsfer 1 beta negativa
19/05 transfer frigo blasto. Beta negativa
GENER 18: fiv cicle natural, 1 embrio 1 transfer beta negativa
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » dl. des. 14, 2015 2:31 pm

Moltes gràcies de nou per les vostres paraules i per ser-hi. Em feu sentir acompanyada.

Blaucel, em sap molt i molt greu que tu també hagis hagut de passar per això, que els teus nens també hagin marxat. A mi hi ha moments que encara em costa de creure, se’m fa difícil pensar que m’hagi passat això. I la culpabilitat també hi és, penso que si me n’hagués adonat potser s’hauria pogut evitar. Que d’alguna manera vaig fallar a les nenes i que no vaig saber protegir-les. I racionalment entenc que aquesta culpabilitat no hauria de ser-hi, però hi és.

El divendres vam anar a buscar les cendres de les nenes i em fa tanta ràbia això de les funeràries. A part del munt de diners que costa, ens van dir que a partir de les 22 setmanes ja es consideren bebès (com si abans no ho fossin...) i que s’havien d’enterrar. Doncs resulta que encara que siguin bebès, no et deixen posar el nom. A les meves filles les van incinerar com a “Feto 1” i “Feto 2” i em fa tanta ràbia. I ara per saber de qui és cada urna, només tinc un número. Ho trobo molt fort que ens ho cobrin com un adult, però en canvi, no em deixin posar el seu nom ni en un simple document. Es com si no existissin, com si elles no fossin. Però ostres, elles són!

I tornant a casa amb cotxe, amb les seves cendres allà, se’m va fer tant dur. Durant els anys d’infertilitat, amb el meu home sempre dèiem que algun dia tindríem un parell de petits allà darrera asseguts, plorant i rondinant. I amb l’embaràs, mirava el seient del darrera i me les imaginava. I el divendres no podia creure que hi fossin, però dins d’una urna. Ni en els meus pitjors malsons m’hauria imaginat una cosa així. És cruel i macabre.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
Avatar de l’usuari
BLAUCEL
:: gosset
:: gosset
Entrades: 414
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 2:21 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: BLAUCEL » dl. des. 14, 2015 3:04 pm

Arya
que injust!! tot plegat, no tinc paraules de consol per tu.
I si que són, tenien nom, i malgrat que no ho posi tu ho saps, el teu home sap i sempre estaran al vostre cor, a la vostra ment i en els vostres pensaments. Seran les vostres nenes per sempre.

No et sentis culpable, jo tb pensava que si m'agues adonat, que potser els dolors d'esquena que tenia, si hagues sigut més pesada amb els metges...pero realment no podiem fer res, vas fer tot el que podies i més, aquesta culpabilitat pasarà i has d'estar tranquila amb tu mateixa, segur que estaves molt controlada x ser embaras multiple i aquestes coses no es poden preveure ni tampoc evitar.

Arya molts anims, solament puc dir.te que veureu llum, encara que haurà un temps, el que vosaltres decidiu ni més ni menys, pero tornareu a veure un llum, a disfrutar amb les petites coses d'abans, i un dia tornareu a somriure.
Si que es cert que ens hem queda't a tocar del nostre somni, però potser més endevant podrem explicar als nostres fills que tenen uns/unes germans/etes que els cuiden i els protegeixen des d'on siguin.

Res del que et diguin t'ajudarà, solament la teva força i l'amor que us teniu un a l'altre us fara sortir d'aquest mal son, i sortireu perque no hi ha més opció, no tenim altre camí que continuar.


Una abraçada molt gran.
Des 2014: 3a Fiv i 2a transfer : 2
12/12/14: BETA ++
05/01/15: ESCOLTEM ELS SEUS CORS! dos solets!
26/03/15 els meus solets marxen, sempre us estimarem
23/10/15 Transfer frigo- Beta negativa
26/07/16 4a Fiv/ 2 embrions/ trànsfer 1 beta negativa
19/05 transfer frigo blasto. Beta negativa
GENER 18: fiv cicle natural, 1 embrio 1 transfer beta negativa
Avatar de l’usuari
nainonera
:: peixet
:: peixet
Entrades: 254
Membre des de: dc. oct. 09, 2013 10:46 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: nainonera » dl. des. 14, 2015 5:05 pm

Arya82 ha escrit:
El divendres vam anar a buscar les cendres de les nenes i em fa tanta ràbia això de les funeràries. A part del munt de diners que costa, ens van dir que a partir de les 22 setmanes ja es consideren bebès (com si abans no ho fossin...) i que s’havien d’enterrar. Doncs resulta que encara que siguin bebès, no et deixen posar el nom. A les meves filles les van incinerar com a “Feto 1” i “Feto 2” i em fa tanta ràbia. I ara per saber de qui és cada urna, només tinc un número. Ho trobo molt fort que ens ho cobrin com un adult, però en canvi, no em deixin posar el seu nom ni en un simple document. Es com si no existissin, com si elles no fossin. Però ostres, elles són!

I tornant a casa amb cotxe, amb les seves cendres allà, se’m va fer tant dur. Durant els anys d’infertilitat, amb el meu home sempre dèiem que algun dia tindríem un parell de petits allà darrera asseguts, plorant i rondinant. I amb l’embaràs, mirava el seient del darrera i me les imaginava. I el divendres no podia creure que hi fossin, però dins d’una urna. Ni en els meus pitjors malsons m’hauria imaginat una cosa així. És cruel i macabre.


Això de les funeràries....m'indigna el que expliques. En el nostre cas 20 setmanes per tant a tots els papers, la plaqueta i fins i tot es van atrevir a escriure a la urna "Aborto de.... i el meu nom". Puc entendre que a nivell papers hagin de posar el que els hi toca per normes, lleis o el que vulguin, però de cara als pares cal una plaqueta on posi aquestes coses? Sembla que en cas de les funeràries també cal fer molta pedagogia, mira que se suposa que són experts en dol...
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » dc. des. 16, 2015 9:41 am

Ostres, Nainonera, què fort això de “Aborto de...”. Em sembla d’una insensibilitat molt gran. La gent no entén el dolor que suposa una pèrdua així.

Blaucel, tan de bo algun dia es compleixi el nostre somni. Vull pensar que no és possible que la nostra mala sort ens duri tota la vida.

Jo noto que estic una mica millor, com a mínim ja no sento que el dolor m’ofega. Evidentment encara hi és, però ja no és tan intens, i això m’està ajudant a recuperar una mica la rutina i a voler començar a parlar amb la gent. Poc a poc.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: granota
:: granota
Entrades: 216
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Gustineta » dc. des. 16, 2015 6:51 pm

Hola Arya,

Llegeixo cada entrada que escrius i sento una impotència molt gran. Em sap molt greu, moltíssim, que hàgiu perdut l'Aina i l'Ona i que hàgiu d'afrontar tot el que suposa.

El dol és com una muntanya russa i esgota. I l'entorn "físic" tot sovint vol que torneu a ser els d'abans i "aquí no ha passat res". Però dins d'aquest entorn vull pensar que trobareu gent que us escoltarà sincerament si decidiu que en voleu parlar.

Pas a pas, com dius. Sense límits de temps i pensant què és millor per a vosaltres.

Continuem aquí per escoltar-te sempre que ho necessitis.

Una abraçada molt forta,
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV + DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic.
Preparant 2a FIV...

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
Raqueleta
:: dinosaure
Entrades: 8440
Membre des de: dt. juny 09, 2009 5:58 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Raqueleta » dj. des. 17, 2015 12:53 pm

La teva historia m'ha deixat molt tocada i la poca sensibilitat que hi ha en relació a aquest tema, tot i que ja ho sabia, també. Des del meu avortament no paro de fer pedagogia sobre el tema, potser arribarà el dia que la gent entengui que una pèrdua així és igual que una pèrdua d'una persona estimada ja nascuda, que el fet que estiguessin encara a la panxa i ells no els percebessin no implica que tots aquests bebès que moren abans de néixer no existissin. Van existir i ja eren el centre de les vides dels seus pares, mereixen el seu espai i el seu record.
T'envio una abraçada molt gran i quan en tinguis ganes et pot ajudar llegir "La cuna vacía", el fòrum "Superando un aborto" o Xadol.
ImatgeImatge Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
rosa32
:: granota
:: granota
Entrades: 218
Membre des de: dl. abr. 21, 2014 5:37 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: rosa32 » dj. des. 17, 2015 2:54 pm

Hola a totes en especial a l'Ayra! et llegeixo i se'm remou tot...q fort aixó de la funeraria i els noms q expliques...jo tb vaig tenir abort però abans de les 20 setmanes i d'aixó no tenia ni idea...hi ha molta insenisbilitat per part de molts profesionals. Jo tb ho hagués viscut com tu porque jo mho vaig passar fatal i a més soc mlt sensible...recordo quan em van fer el famós legrado...porque jo no el vaig expulsar...es va parar tot de cop...i vaig estar amb ell a la panxa un cap de setmana aviam si havia sort i sortia sol..pero no...aquell cap de setmana li vaig dir als meus amics mlt trsita...i alguns em posaven cara com si exagerés com si encara no fos el meu fill porque no havia nascut...em deien que ja aconseguiré unaltre embarás patatin patatan...recordo q el dilluns em van fer el legrado...em vaig quedar mlt enfonsada animicament, tota la meva il.lusió pel terra...i em trobo a un dels meus ""milors"" amics i va i em diu: Com estas? Jo li responc que malament i va i em contesta...ARA JA ESTA JA ESTA...JA THA FET EL LEGRADO!(amb una expresió a la cara que no la vull recordar q em donen ganes de fotre-li una bufetada!)i jo pensava....com que ja está???? qui es ell per dir-me que ja está???qui es ell per dir-me el que haig de sentir i com mhaig de trobar???la veritat es q en aquests moments et dones conte de qui tens al teu costat i qui son purament per interés, perosnes que et volen només en estat BE, etc etc....

Per altra banda als 15 dies del meu legrado una de les meves ex amigues...(ja no es amiga no per aixó q explicaré si no per altras coses q em va fer) va anunciar que estaba embarassada...sabent com estava jo...va preparar una barbacoa a casa seva amb tota la colla...jo vaig anar per animar-me porque tots em deien que havia de sortir animar-me etc...total quan estavem a punt de dinar...van aixercar-se ella i el seu marit i cridant super emocionats van dir: ESTEM EMBARASSATS!!! a mi casi em dona un papatús!!casi em dona un xoc allá mateix!!!de fet vaig felicitar-los i vaig anar al lavabo i em vaig quedar super bloquejada no sabia si quedar-me o marxar porque tenia unes ganes inaguantables de plorar!historicament em vaig quedar...així que imagineu-vos!la meva cara era un poema...jo soc una persona q disimulo mlt el q em pasa pero no podia...era horroros veure com la gent els preguntaba, i ells explicaven etc...no sabeu la insensibilitat d'algunes persones on arriba! jo no puc evitar els embarassos de la gent pero coi no mho podien haber dit a soles per prepararme pel xoc? una merda!encara escrit aixó i d'alguna manera ho estic revivint i flipo!

En fi...sento el meu rollo ja han pasat 5 anys i ho tinc superat...però reconec que viure aixó es tremendo...sembla com si a sobre la gent no t'entengués...

Ayra una abraçada super forta... :-()-)
Avatar de l’usuari
Ponsetia
:: granota
:: granota
Entrades: 201
Membre des de: dl. oct. 12, 2015 4:46 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Ponsetia » dg. des. 27, 2015 3:01 pm

Buf, que dur...
Llegeixo les vostres històries i m'arriben fins al fons del cor.
Sou totes unes valentes i us mereixeu lo millor, estic convençuda que al final acabaran arribant les recompenses i que llavors, totes nosaltres disfrutarem dels nostres petits com ningú, perquè ningú millor que nosaltres sabrà apreciar la sort de ser mare després de tot això...
I del tema funeràries us asseguro que he flipat, no ho puc entendre, les coses han de canviar tant!
Us envio milions de petons!
Oct 15: FIV#1 :(
Gen 16: FIV#2 :(
Set 16: +++++++++++ :cnen:
Jun 17: Benvingut Oriol!!!!!
Avatar de l’usuari
mar2012
:: tigre
:: tigre
Entrades: 765
Membre des de: dj. jul. 26, 2012 10:56 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: mar2012 » ds. gen. 02, 2016 9:30 pm

Arya bonica m,he quedat en xoc.. No tinc paraules ni puc imaginar el que estas patint. Em sap molt molt greu. La vida es injusta, aquestes coses no haurien de passar.
Et vull enviar una abraçada gegant i un petó molt dolç. Plora tot el qie hagis de plorar, i tingues clar que no has fet res malament, nomes faltaria!! Les teves petites estaran sempre amb tu, al teu cor i han tingut la millor mare del món.. Una mare capaç de lluitar i lluitat fins a aconseguir l,embaras i que les ha estimat fins a l,infinit.
Busca suport en la parella, en els amics de veritat, si cal en professionals, i com deia una companya, primer has d,endreçar tot el que s,ha trencat... I poc a poc trobar a aixecar la casa, en la que les teves dos petites tambe hi tindran sempre el seu espai. Un peto
Avatar de l’usuari
Arya82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 588
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: Arya82 » dl. gen. 04, 2016 9:37 am

Moltes gràcies noies, per les vostres paraules.

Rosa, amb els comentaris de la gent jo intento no tenir-ho massa en compte. Dedueixo que hi ha bona intenció i que simplement no ho entenen. Em molesta més quan fan veure que no ha passat res i intenten distreure’t amb bromes i somriures i felicitat generalitzada. No ho suporto. Es com si pensessin que si em distreuen, el dolor desapareixerà com per art de màgia. No se n’adonen que el dolor continua allà. Però mira, intento no jutjar-los gaire pq suposo que la situació els incomoda i no saben què dir-me. A més, la gran majoria no tenen ni idea dels 4 anys que portem... Així q prou en tinc amb la meva situació com per preocupar-me dels altres.

Gustineta, Raqueleta, Ponsetia, sento també molt les vostres pèrdues.

Mar, t’havia seguit al post d’ovo quan veia a venir que hi acabaria. Espero algun dia tenir prou forces per tornar-hi.

Pensava que portava el dol prou bé, però des de fa uns dies que estic fatal. No sé si és el procés normal de dol o que se’m suma el tema de la infertilitat o totes dues coses a l’hora. Ara mateix se’m menja la ràbia. Voldria que hi hagués un culpable pq us juro que l’aniria a buscar i li clavaria una bona pallissa. Però com que no hi és, em toca aguantar-me.

Amb tot el procés d’RA vaig caure moltes vegades en un pou, però sabia que amb el dies tornaria a tenir forces, m’aixecaria i en sortiria. Ara mateix estic tan i tan esgotada que no és només que sàpiga que no puc sortir-ne sinó que no sé ni si tan sols em ve de gust intentar-ho. Les coses petites ja no em fan feliç, m’és absolutament igual tot. Ja no tinc somnis, ja no tinc il·lusions i ni tan sols tinc l’esperança d’un altre embaràs. I em moro de ganes de tornar a estar embarassada. Quan fèiem els tractaments, en tenia moltíssimes ganes, però ara que sé que és sentir les teves filles movent-se dins teu, encara ho desitjo més. Però no puc i això em mata per dins. Em fa tanta i tanta ràbia tot plegat. Vam lluitar tant per aconseguir les nostres filles i al final tanta lluita no ha servit de res. A vegades em sembla impossible que la vida pugui arribar a ser tan injusta.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
siberiana
:: gosset
:: gosset
Entrades: 465
Membre des de: ds. maig 30, 2015 11:01 pm

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: siberiana » dj. gen. 07, 2016 1:08 pm

Arya, bonica, és molt molt injust tot plegat. Penso que és normal que tinguis recaigudes en el dol: dóna't temps, que el procés és llarg. Recolza't en el teu company i tota la gent que vulgui fer-te costat acceptant que ara mateix no estàs per brometes ni perquè t'aixequin els ànims, que estàs trista i decebuda i et sents buida. Tan de bo d'aquí a un temps et tornis a sentir amb forces per seguir lluitant pel teu somni, i que quan el moment arribi no tardeu gaire a aconseguir-ho. Una pèrdua així ha de ser duríssima, i si el camí per arribar al desitjat positiu ha estat feixuc i llarg encara més. Però no llenceu la tovallola mai mai mai. Molts ànims, preciosa.
xirinola
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 75
Membre des de: dg. des. 20, 2015 8:53 am

Re: Hem perdut les nostres nenes

EntradaAutor: xirinola » dj. gen. 14, 2016 1:38 pm

Arya, com estàs?
Vaig llegir-te quan vas publicar la greu noticia.. vinc del món de la RA, després de moooolts anys de tractaments i decepcions..Quan et vaig llegir em va saber tant greu que no tenia paraules.. Avui he vist la teva entrada un altre cop i tant sols vull enviar-te molts i molts ànims..temps i calma per païr tot el que us ha passat. Recolza't amb la gent que et pugui entendre i us puguin mimar. El teu cas és molt injust. Els que hem passat per anys de lluita per ser pares sabem lo dur i esgotador que és tot el procés .. però estic segura que algun dia tindràs força per tornar-ho a intentar i seràs una mare estupenda amb final feliç.
Aquí hi ha un espai on saps que pots recolzar-te. Una abraçada ben i ben forta per tú i el teu home
:-()-) :-()-) :-()-)

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: