Avui fa 3 mesos

[emfer]

Bon dia boniques! m'ha fet il·lusió sentir notícies vostres.
Me an'alegro molt Ponsetia del teu embaràs. .Deu ser molt normal que estigueu plens de pors i incerteses.
Emfer, bonica, una abraçada i un petó per aquesta lluitadora forta! i per la Ponsetia també, eh jaja.
Sens dubte hem passat per un procés molt dur i traumàtic per tot el que comporta i sempre més va amb nosaltres (és la nostra motxilla). Crec que això de la ILE en realitat només ho acaba sabent de debò el qui ho ha passat. Se'ns barregen molts sentiments d'allò que més desitjavem i que no era fruit del caprici d'un dia, i no havia sigut fàcil aconseguir. Hem hagut de decidir en un temps curt .I a més hem passat per un minipart (dic mini amb reticències,perquè és el que diuen ells i perquè en el darrer moment amb dos pujos i sense episiotomia pel tamany va sortir,en el meu cas vaig estar dos dies de dolors plens d'incertesa). I sabent que aquell acte que normalment implica vida i una culminació per nosaltres el contrari. Hem conegut al nostre/nostres petits per un periode curt. A nosaltres ens va impresionar i vàrem admirar la perfecció externa que tenia(tan petit i alhora tan gran) Tenir-lo en els braços però ens va ajudar per despedir-lo. Va ser un moment que no oblidarem i necessitàvem.
L'avui després de mesos doncs també encara hi han alts i baixos, el seu record és molt present.
Jo quan em vaig incorporar després de la baixa tenia molts problemes de concentració, ansietat que em feien el dia a dia complicat a la feina. I viscut en silenci perquè possiblement als ulls dels altres ja hagués passsat ''molt temps''.
Ara ja em trobo molt millor de concentració.
Una segona tanda de vacances a la natura Andorrana ens van anar.....Una desconnexió i resset total.
Continuo anant a la psicologa. Allà descarrego cada setmana sentiments i emocions.
I estic a un pas de nova invitro. Plena de pors i incertesa. A la última visita per agost faltava una analítica i com és Ss doncs espera dos mesos i ara resulta que està una mica alterada la prolactina, i em caldrà alguna prova. Però m'han donat llum verda i el 2 de novembre començo a estimular-me si tot va bé. A creuar els dits

Alguna de vosaltres ha fet algun tipus de ritual d'acomiadament?
Ahir vaig anar per primer cop a una osteopata que diu que em falta fer un tipus d'enterrament físic per acomiadar-me. Perquè el meu cos i el meu cap tinguin clar que el meu fill ja no és amb mi i per això tinc la prolactina algo alta perquè pensa que encara l'haig d'alimentar.

La veritat és que ho vull intentar fer amb la meva parella però no sé ben bé com o què fer?

Em va dir que aquests nens que passen sense néixer ella els anomena ''bebé puerta''i ''estrella fugaz''perquè venen per ajudar a obrir la porta a un altre. Ho dic per si a algú li serveix.

Hola bonica!!!
què bé que ho has expressat tot plegat, tot i que jo enlloc de minipart en dic merdadepart, amb carinyo eh XD
espero que estigui anant tot bé i que ben aviat tinguem bones notícies, jo feia temps que no entrava i ja estic de 21 setmanes
nosaltres no vam fer cap ritual de comiat, la veritat és que al Clínic van insistir molt en les qüestions de papeleo (que signéssim i autoritzéssim les autòpsies, etc) però van deixar de banda tot el tema de l'assessorament sobre la importància de veure els bebès, guardar-ne la petjada, etc, i al moment que m'ho van dir, que els estava parint, vaig dir que no i ara me n'arrepenteixo. Crec que almenys hagués hagut de preguntar com estaven, tampoc sé si m'hagués fet molta impresió veure'ls, però almenys de no acceptar la petjada si que me n'he arrepentit.
La meva terapeuta del dol em va dir que podíem escriure una carta de comiat, però la veritat és que en el nostre cas ho vam veure molt forçat perquè no és del nostre estil, i al final l'únic que vam fer va ser comprar una capsa bonica i ficar-hi els seus conjunts de 1a "puesta" a l'hospital, junt amb les ecos i el llibre d'embaràs. Tenim la capsa sempre a la vista i jo de tant en tant l'obro i m'ho remiro, perquè de recordar-los ho faig cada dia
El que està clar que qualsevol cosa que et vingui de gust fer i que a més pugui servir-te l'has de fer sense tenir en compte les opinions dels altres, ara el més important sou vosaltres.
Una súper abraçada!!!

[emfer]

Hola noietes! Espero que no penseu que estic volada amb això de fer un ritual d'acomiadament (el nom ritual podria ser canviat per acció, acte, o simplement acomiadament) . A part de que m'ho va recomanar la osteòpata (que vull dir que teràpies alternatives les puc escoltar, però hi deixo distància, que no hi crec al peu de la lletra, ho prenc com a segona opinió i com a una possible ajuda ja que la medicina tradicional tampoc ho sap tot, i que en cap cas em contradigui).
Mentres estava de baixa vaig estar llegint llibres de dol perinatal i pag web i eren professionals reglats que també ho recomanaven. De fet jo vaig creure que ho havia fet ja pel meu compte. Com una necessitat meva jo vaig dibuixar la cara del meu fill i li deia el que sentia, que l'haviem estimat tant com vam saber, que ens perdonés per aquesta decisió tan dura....
Ara em costa desprendre del que tinc d'ell crec que en faria una còpia , ho cremaria i ho deixaríem en algun lloc que per nosaltres sigui simbòlic.
El meu marit diu de fer una capça amb els records, el test embaràs, ecografies. ... i enterrar-ho. i jo li dic que de capça si però enterrar-ho tot no. Que no cremem ni ens desprenem de les fotos dels nostres difunts, que han estat aquí i que si un dia ens ve de gust els podem mirar. I així igual amb el nostre fill

Petons i espero rebre notícies !!! i si necessiteu algun suport que des d'aquí us podem donar ...Ja sabeu

He anat responent sense veure primer tot lo publicat...
Això de la capsa és el que vam fer nosaltres, però ens l'hem quedat i la tenim ben a la vista al prestatge. A mi m'agrada obrir-la de tant en tant i em torno a mirar les ecografies i els vestidets...

[emfer]

Noies sentó les vostres perdues, volis comentar que m'estic formant con assessora de dol gestacional amb Mónica Alvarez,(La cuna vacía, las voces olvidadas...) i tal com comentes Maronamareta una manera de fer un pas mes en la transicio del dol es fer un ritual d'acomiadament i fer el que vosaltres sentiu i en el moment que cregueu oportú. Jo no t'aconsellaria desfer-te de les coses del teu fill, no de totes, potser mes endavant ho necessitis i etc penedeixis, son coses que per al tres persones potser no signifiquen res pero per tu es el que visualitza que el teu fill ha existit i tens dret a estar trista i dolguda perqué ja no hi es. Una abraçada!

Hola Shyla, gràcies per la teva aportació.
A mi em va anar molt bé parlar amb una terapeuta del dol i em va dir el mateix que tu. Jo en un primer moment vaig tenir l'impuls de llençar-ho tot, i menys mal que no vaig fer-ho! perquè les poquetes coses que tinc són les úniques coses físiques que em recorden que els meus nens van existir, i si no ho reivindiquem nosaltres desgraciadament no ho farà ningú més.

[Maronamareta]

Hola noies!!!! Fa dies que estava una mica desconnectada. Necessitava aire fresc i ànims per posar distància al meu dol i poder agafar il·lusió en el nou procés de FIV. He fet la primera part:l'estimulació i he hagut de parar per risc de hiperestimulació ovàrica. Així que han hagut de congelar embrions i ha esperar al febrer per la transferència. Bé una aturada al camí.

Me n'alegro MOLTÍSSIM per els vostres embarassos de la Ponsetia i de la Emfer . Us vull donar molta força i ànims. Energies positives. Penseu tant com pugueu en positiu per aquestes vides que si més no ara són amb vosaltres lluitant per algun dia estar a fora al vostre costat en el vostre somni fet realitat. Vosaltres cuideu-vos tant com pugueu i ha fer servir el lema: qui dia passa any empeny. Amb molta felicitat per l'avui, l'aquí i l'ara.

Molts petons.

Les vostres victòries són ànims per totes les que som aquí.

També vull agraïr l'aportació de la Shila, que em va reconfortar sentir-me escoltada. Gràcies maca

[emfer]

Hola Maronamareta!
molta força també per tu, pren aire i agafa força de cara al febrer, pensaré en tu i esperaré bones notícies, sens dubte te les mereixes!
i nosaltres aquí, com tu dius el meu lema és una mica aquest, qui dia passa any empeny!
Mil abraçades!!

[shyla]

Hola noies!!!! Fa dies que estava una mica desconnectada. Necessitava aire fresc i ànims per posar distància al meu dol i poder agafar il·lusió en el nou procés de FIV. He fet la primera part:l'estimulació i he hagut de parar per risc de hiperestimulació ovàrica. Així que han hagut de congelar embrions i ha esperar al febrer per la transferència. Bé una aturada al camí.

Me n'alegro MOLTÍSSIM per els vostres embarassos de la Ponsetia i de la Emfer . Us vull donar molta força i ànims. Energies positives. Penseu tant com pugueu en positiu per aquestes vides que si més no ara són amb vosaltres lluitant per algun dia estar a fora al vostre costat en el vostre somni fet realitat. Vosaltres cuideu-vos tant com pugueu i ha fer servir el lema: qui dia passa any empeny. Amb molta felicitat per l'avui, l'aquí i l'ara.

Molts petons.

Les vostres victòries són ànims per totes les que som aquí.

També vull agraïr l'aportació de la Shila, que em va reconfortar sentir-me escoltada. Gràcies maca

Moltes gràcies bonica, t'envio quilos d'energia positiva

[shyla]

Noies sentó les vostres perdues, volis comentar que m'estic formant con assessora de dol gestacional amb Mónica Alvarez,(La cuna vacía, las voces olvidadas...) i tal com comentes Maronamareta una manera de fer un pas mes en la transicio del dol es fer un ritual d'acomiadament i fer el que vosaltres sentiu i en el moment que cregueu oportú. Jo no t'aconsellaria desfer-te de les coses del teu fill, no de totes, potser mes endavant ho necessitis i etc penedeixis, son coses que per al tres persones potser no signifiquen res pero per tu es el que visualitza que el teu fill ha existit i tens dret a estar trista i dolguda perqué ja no hi es. Una abraçada!

Hola Shyla, gràcies per la teva aportació.
A mi em va anar molt bé parlar amb una terapeuta del dol i em va dir el mateix que tu. Jo en un primer moment vaig tenir l'impuls de llençar-ho tot, i menys mal que no vaig fer-ho! perquè les poquetes coses que tinc són les úniques coses físiques que em recorden que els meus nens van existir, i si no ho reivindiquem nosaltres desgraciadament no ho farà ningú més.

De res! Per aquí estic

[mare AAR]

Hola noies, soc nova per aquí. (per escriure, us he anat llegint). Mhe afegit a aquest fil perquè m'ha semblat millor que crear-ne un de nou, no ho se.
Son gairabé les dues de la matinada, estic a 38,5 de febre per faringitis i a sobre algun medicament m'ha fet una reacció al·lèrgica! però necessitava escriure avui, ara... Avui és la data prevista de part de la meva filla Aura... va morir el 6 d'octubre (ILE 25 setmanes per canal AV i T21).
No cal que us digui que ha sigut el pitjor que ens ha passat a la vida, de llarg. Va ser una decisió molt pensada i meditada, vam parlar amb molta gent (particulars i professionals de diferents sectors). Per sort vam trobar molta gent pel camí (professionals) que ens van ajudar molt. I tot i que el cervell deia una cosa, el cor no ho acabava d'entendre (el meu, el pare ho tenia més clar)... finalment vaig decidir la ILE amb totes les conseqüències...
La meva pregunta és: arribes a perdonar-te mai el què has fet? et tornes a sentir mereixedora de felicitat?
Gràcies mares per escoltar-me. És molt difícil trobar un lloc on poder dir obertament que va ser una ILE i alhora costa trobar casos semblants, en llegueixo molts de morts espontanees però crec que hi ha un matís diferent respecte una ILE (les dues coses son horroroses, ja m'enteneu)

[Ponsetia]

Hola noies!
I benvinguda Mare AAR, sento molt el que estan passant, jo tampoc vaig poder evitar recordar-ho tot quan vaig arribar a la DPP. Has de ser forta i pensar que aixo es una prova que t'ha posat la vida per, a la seguent, passar a ser mare i disfrutar-ho encara mes. Jo estic convençuda que els nens arcoiris, que son els que venen despres de passar una mala experiencia, arriben a aquest mon carregats d'energia positiva i, pels pares, fan viure l'experiencia molt mes intensa i amb molts mes sentiments perque signifiquen moltissim.
EMFER a quina setmana d'embaras passes? Em vaig alegrar moltissim de llegir les vostres bones noticies! Suposo que et deu tocar cap a l'abril...
I tu MARONAMARETA??? Com ho portem?

Jo ja passo a la setmana 18 d'embaras d'aquest embrionet congelat i amb moltes ganes que arribi el mes de juny!!! Aixo si, ben carregats de pors i de dubtes sempre!! D'aqui dues setmanes tenim l'eco morfologica i us puc assegurar que hi anirem cagadets! Es on va començar tot el malson l'altra vagada... aquesta vegada, pero, juguem amb avantatge ja que vam fer una biopsia corial a la setmana 12 que va sortir perfecte i ens va dir que portavem un nen!!!!

Espero poder llegir noticies bones vostres ben aviat, us envio unes abraçades ben grans!!!! Sobretot per tu Mare AAR, sigues forta i agafa forces per disfrutar de tots els bons moments que t'estan esperant!!!! Un peto.

[emfer]

Hola noies, soc nova per aquí. (per escriure, us he anat llegint). Mhe afegit a aquest fil perquè m'ha semblat millor que crear-ne un de nou, no ho se.
Son gairabé les dues de la matinada, estic a 38,5 de febre per faringitis i a sobre algun medicament m'ha fet una reacció al·lèrgica! però necessitava escriure avui, ara... Avui és la data prevista de part de la meva filla Aura... va morir el 6 d'octubre (ILE 25 setmanes per canal AV i T21).
No cal que us digui que ha sigut el pitjor que ens ha passat a la vida, de llarg. Va ser una decisió molt pensada i meditada, vam parlar amb molta gent (particulars i professionals de diferents sectors). Per sort vam trobar molta gent pel camí (professionals) que ens van ajudar molt. I tot i que el cervell deia una cosa, el cor no ho acabava d'entendre (el meu, el pare ho tenia més clar)... finalment vaig decidir la ILE amb totes les conseqüències...
La meva pregunta és: arribes a perdonar-te mai el què has fet? et tornes a sentir mereixedora de felicitat?
Gràcies mares per escoltar-me. És molt difícil trobar un lloc on poder dir obertament que va ser una ILE i alhora costa trobar casos semblants, en llegueixo molts de morts espontanees però crec que hi ha un matís diferent respecte una ILE (les dues coses son horroroses, ja m'enteneu)

Hola bonica!
em sap molt greu pel que estàs passant, jo sóc la creadora d'aquest fil i m'alegro que t'hagis animat a sumar-te i a explicar la teva experiència, sempre va bé treure el que estàs passant. Jo també he donat molts tombs al fet que una ILE no és el mateix que una pèrdua amb la que no has jugat un paper decisiu, però al final penso que cada pare i mare pren la millor decisió i que ningú pot jutjar-la, i si, tornaràs a sentir-te mereixedora de felicitat, ja ho ets encara que ara no ho sentis, perquè no has fet res malament. La vida t'ha ficat una prova molt dura i t'asseguro que en sortireu, encara que ara no ho vegis clar.
M'alegro que almenys en aquest dur camí hagis trobat persones que t'hagin ajudat, perquè no és fàcil trobar-les. Jo vaig estar anant uns mesos a una terapeuta del dol que va ajudar-me molt, i també vaig compartir moltes confidències amb una noia del poble que va perdre el seu bebè de forma espontània i amb una companya de feina que tot i no haver passat per una experiència així té una sensibilitat especial. Aquestes tres persones juntament amb el meu home van ser el pilar que van ajudar-me a sortir endavant.

I després va arribar un nou embaràs, força ràpid (potser massa) perquè tampoc tenim 20 anys, i vaig passar-me els primers quatre mesos plorant a diari recordant-me dels meus nens que havien marxat... fins que un bon dia, o una setmana o no sé quan em vaig començar a creure que això anava en sèrio, i tot i que l'angoixa no me la treurà ningú fins que tingui el meu bebè als braços intento viure-ho de la manera més tranquil.la possible, però sempre sense oblidar.

Molts ànims i aquí estem pel que necessitis

[emfer]

Hola noies!
I benvinguda Mare AAR, sento molt el que estan passant, jo tampoc vaig poder evitar recordar-ho tot quan vaig arribar a la DPP. Has de ser forta i pensar que aixo es una prova que t'ha posat la vida per, a la seguent, passar a ser mare i disfrutar-ho encara mes. Jo estic convençuda que els nens arcoiris, que son els que venen despres de passar una mala experiencia, arriben a aquest mon carregats d'energia positiva i, pels pares, fan viure l'experiencia molt mes intensa i amb molts mes sentiments perque signifiquen moltissim.
EMFER a quina setmana d'embaras passes? Em vaig alegrar moltissim de llegir les vostres bones noticies! Suposo que et deu tocar cap a l'abril...
I tu MARONAMARETA??? Com ho portem?

Jo ja passo a la setmana 18 d'embaras d'aquest embrionet congelat i amb moltes ganes que arribi el mes de juny!!! Aixo si, ben carregats de pors i de dubtes sempre!! D'aqui dues setmanes tenim l'eco morfologica i us puc assegurar que hi anirem cagadets! Es on va començar tot el malson l'altra vagada... aquesta vegada, pero, juguem amb avantatge ja que vam fer una biopsia corial a la setmana 12 que va sortir perfecte i ens va dir que portavem un nen!!!!

Espero poder llegir noticies bones vostres ben aviat, us envio unes abraçades ben grans!!!! Sobretot per tu Mare AAR, sigues forta i agafa forces per disfrutar de tots els bons moments que t'estan esperant!!!! Un peto.

Hola guapa!!
Què bé, 18 setmanes ja, i tot i que és normal anar a la morfològica cagadets (a mi m'ho diràs) segur que aquest cop va tot perfecte i tindrem les dues un nen del 2017!! jo estic de 28 d'un Bernat, de moment va tot força bé, només m'amarguen una mica amb el tema del pes meu i del nen, que es veu que ve gran, però jo m'ho prenc amb calma i només em penso preocupar per les coses importants de veritat. Ara, no t'enganyaré, tinc ganes que passin ja aquests dos mesos i mig per tenir-lo als braços!
D'aquí dues setmanes esperem les teves bones notícies, i ben aviat també les de Mare AAR, sens dubte totes ens ho mereixem

[mare AAR]

Bona nit noies,
Moltes gràcies per les vostres paraules.

PONSETIA m'alegro molt per el teu embaràs i de que tot estigui anant bé, aviat tindràs el teu petit arcoiris! és normalíssim que tingueu dubtes i pors però se't veu una persona positiva i això t'ajudarà sens dubte. ja aniràs explicant!!

EMFER gràcies per acollir-me tan dolçament al teu fil M'alegro també molt que el teu embaràs estigui anant bé!! puc imaginar perfectament l'angoixa i la por dels primers mesos. Si, he tingut molta sort de trobar la gent que he anat trobant i suposo que la part que em falta per treballar, l'he de trobar en mi. Tinc pendent apuntar-me a un grup de families en dol que es reuneixen mensualment però ja sabeu, per a o per b sempre s'allarguen les coses...

Us he de dir que jo tinc un fill de dos anys i set mesos i que és la llum de la meva vida. Ell és la raó per la que m'aixecava del llit els dies posteriors a la ILE i el que m'ha fet "tirar" endavant si o si. Però suposo que pel mateix fet no em plantejo un nou embaràs imminent, tot i que ja hi començo a pensar d'alguna manera (informar-me de si es pot repetir , com esta el meu cos, etc) i que ja vaig camí dels 40...

Ens anem llegint!

[emfer]

Ponsetia, què tal va tot? ja t'has fet la morfològica? espero que estigui tot bé, a veure si tens un moment i ens ho expliques

Mare AAR, què tal aquests ànims? com tu dius és una sort que tinguis un nen que t'hagi donat la força per seguir endavant, que les que estem per aquí sabem el que costa... T'has apuntat al final al grup de dol? jo vaig anar a una terapeuta del dol unes quantes sessions, i llavors hi havia prou gent per montar un grup de suport i vaig anar a la 1a sessió, va ser dur però a la vegada enriquidor. A la següent ja no vaig tornar-hi perquè estava embarassada i em va fer cosa, jo durant els 4 mesos entre la ILE i el nou embaràs vaig desenvolupar una espècie de ràbia contra les embarassades (a veure, que no deia res a ningú ni molt menys, però em feia ràbia veure'n, i pensa que és quan més n'he vist a la vida...) i no vaig veure pertinent continuar anant-hi.
Tot i així la terapeuta m'ha anat escrivint i convidant-me a les sessions, fins i tot m'ha comentat que hi ha una altra noia embarassada, però no m'hi he vist amb cor perquè tampoc tinc ganes de remoure gaire ni el que m'ha passat a mi ni el que ha passat als altres. Ja ens explicaràs si t'has animat

[shyla]

Emfer saps que hi ha grups de suport al nou embaràs? Es molt habitual aquest sentiment que descrius. Molta llum!

[emfer]

Emfer saps que hi ha grups de suport al nou embaràs? Es molt habitual aquest sentiment que descrius. Molta llum!

Hola Shyla, doncs no ho sabia... no em consta que a Lleida n'hi hagi, però estaria bé, per compartir dubtes i pors... Gràcies!

[shyla]

Emfer saps que hi ha grups de suport al nou embaràs? Es molt habitual aquest sentiment que descrius. Molta llum!

Hola Shyla, doncs no ho sabia... no em consta que a Lleida n'hi hagi, però estaria bé, per compartir dubtes i pors... Gràcies!

Ahh lleida no ho controlo... Anims bonica

[Maronamareta]

Bon dia noietes!!!!
En primer lloc disculpar-me que no he contestat abans. He estat un altre temps allunyada del foro perquè necessitava distància per anar païnt tot això a part d´estar liada amb altres temes de feina i demés.

Vull saludar a la Ponsetia i felicitar-la de nou per el seu embaràs, preguntar com estàs, com t´ha anat la eco morfològica, ...i també saludar a la Emfer que en aquest temps de dol hem estat molt de costat, i per suposat també felicitar-la per el seu embaràs i perquè per fi vas poder "creure que anava en serio", que aquesta experiència, i tan recent, feia que no poguessis viure disfrutant el teu present. Ja et queda poquíssim pel que he estat comptant . A les dues . i molta energia

I per suposat a la Mare AAR també vull saludar-la i abraçar-la. i acorllir-te en aquest fil.
Fa alguns dies que vaig llegir el teu comentari i tenia ganes de contestar i donar suport. I que serveixi per les que estem passant per aquí en aquest moment i per algú altre que li pugui servir en algun moment.
Jo trobo comfort en aquest lloc i em serveix per anar païnt el procés i recol·locant sentiments, que com molt bé dius i descrius no es troben casos de ILE reflexats i si pèrdues espontànies. Amb els matisos que suposa, i que estic segura que, qui no ho passa tampoc pot acabar d´imaginar el que és.

[emfer]

Bon dia noietes!!!!
En primer lloc disculpar-me que no he contestat abans. He estat un altre temps allunyada del foro perquè necessitava distància per anar païnt tot això a part d´estar liada amb altres temes de feina i demés.

Vull saludar a la Ponsetia i felicitar-la de nou per el seu embaràs, preguntar com estàs, com t´ha anat la eco morfològica, ...i també saludar a la Emfer que en aquest temps de dol hem estat molt de costat, i per suposat també felicitar-la per el seu embaràs i perquè per fi vas poder "creure que anava en serio", que aquesta experiència, i tan recent, feia que no poguessis viure disfrutant el teu present. Ja et queda poquíssim pel que he estat comptant . A les dues . i molta energia

I per suposat a la Mare AAR també vull saludar-la i abraçar-la. i acorllir-te en aquest fil.
Fa alguns dies que vaig llegir el teu comentari i tenia ganes de contestar i donar suport. I que serveixi per les que estem passant per aquí en aquest moment i per algú altre que li pugui servir en algun moment.
Jo trobo comfort en aquest lloc i em serveix per anar païnt el procés i recol·locant sentiments, que com molt bé dius i descrius no es troben casos de ILE reflexats i si pèrdues espontànies. Amb els matisos que suposa, i que estic segura que, qui no ho passa tampoc pot acabar d´imaginar el que és.

Hola bonica!!
com estàs? heu pogut tornar al tractament? espero que tot estigui anant bé i tu estiguis millor i més serena, sé que costa però tot arriba.
Moltes gràcies per les teves paraules i com passa el temps, eh? aquesta setmana ha fet 11 mesos que vaig perdre els meus nens ja, i a la vegada em sembla que va ser ahir i també que va ser fa molt temps...
Bé, espero tenir ben aviat bones notícies de totes les que hem anat passant per aquest fil, una abraçada molt molt forta!!

[Maronamareta]

Bon dia mare AAr,
Veig que el teu cas es solapa amb el nostre, el teu cinc mesos deprés que el meu.
M´he rellegit el que molt bé descrius i pel que hem passat ( sensacions, emocions, necessitats i sentiments), i tot el que hem anat contestant totes. I pel que veig es un tràngol més llarg del que prèviament podia semblar.
La necessitat de poder trobar un lloc on poder parlar obertament d´una ILE (les vegades que he sentit i he preferit callar quan alguna pregunta innocent et demana si ets mare, o algo similar i prefereixo contestar sense donar cap explicació, quan qui tinc al davant no coneixo, perquè ni estic orgullosa del que he hagut de passar, ni tinc ganes de patir cap mena de judici de valor).
Per contra necessitem parlar-ne, anar ordenant el sentiments, veient-ne l´evolució i que a algú altre li puqui servir també.
La pregunta si et perdonaràs mai el que hem fet, corre en nosaltres, aquesta necessitat de netejar-nos aquest sentiment de culpa per la decisió presa. El que penso és que aquest fet viurà per sempre entre nosaltres i l´anirem recol·locant com poguem per viure. No em sentiré mai orgullosa perquè mai sabré, ni ningú sabrà, si va ser la millor decisió però amb la tranquilitat que va ser una decisió meditada amb els nostres pros i contres, presa a contra cor, segur, i vivint-la amb el dol de la pèrdua del que tant buscàvem, per el qui desitjàvem el millor, i amb la incertesa si algún dia la vida ens tornarà a donar una nova oportunitat, i sobretot les que ho hem viscut ja en una edat més avançada (jo ja n´acabo de complir 41, i estic encara en procés previ a una transferència d´embrions congelats).
El meu cap em diu ara que la primera....putada... en realitat no és la ILE, sinó que el nostre fill patia una greu malformació (amb una possibilitat de tractament paliatiu, i no curatiu, amb un risc de complicacions elevat) i aquesta era la ...putada gran. El perquè i perquè a nosaltres, sempre serà sense resposta. La meva resposta : simplement La Vida. No sempre és de color de rosa.
La decisió que prenem, cada pare i cada mare, tal i com diu la Emfer és la millor, sigui quina sigui, no hi havia decisió bona en cap cas, però si l´ adequada a les nostres circumstàncies.

Mereixedora de felicitat? per suposat, no hem fet res malfet. Ningú pot ser mereixedor del que hem passat. Simplement l´atzar, la vida ens ho ha fet viure. La mateixa vida ens ha donat eines per poder-ho viure de diferents formes: proves, diagnòstics, tractaments,.., amb ILE o sense. La putada: no hi havia decisió bona però si l´adequada en el nostre moment i circumstàncies. I presa de manera meditada ens ha de donar aquesta tranquilitat.
La tristesa i el dol, no ens deixa veure sovint que siguem mereixedors de felicitat. L´experiència però, ens fa viure menys innocents, i la felicitat no és mai absoluta però és felicitat.

El teu fill, ,en el fons ja és part de felicitat, és un nen "arco iris" segur, en ell pots viure la felicitat després d´aquesta tempesta rocambolesca i dura, i si en ve un altre: benvingut aquest nou fill "arco iris". I plora quan ho necessitis, que el que tinguis el teu fill no treu que hagis passat per aquesta experència tan dura, duríssima, i l´hagis de processar.
Davant de tot moltíssima força i energia mare AAr. Molts petons
Si ens necessites, aquí ens tens.

Espero seguir tenint notícies de totes.

I a les que seguim buscant el nostre somni: la por hi és a que pugui tornar a passar, i desitjant que mai hi haguem de tornar a passar, per favor.

Força i ànims a totes i tots!!!

[Ponsetia]

Hola maques!
Doncs us porto noticies molt bones! La setmana passada vam fer eco morfologica i va sortir tot perfecte! si tot va be, sera un petit que arribara a per sant joan i ens omplira la casa d'alegria!
Ara ja estem de 22 setmanes i, tot i que seguim tenint moltissimes pors i moltissims dubtes, ens ho comencem a creure.
Ha sigut un llarg cami, despres de dues fivs i una ILE, pero us puc assegurar que al final tot surt be i la recompensa es enorme.
Es per aixo que us animo a no perdre l'esperança i seguir sempre endavant!!!
Us envio una abraçada ben gran Emfer, Maronamareta, Aar i a totes les que heu passat per aqui a deixar missatges bonics!!!!