La meva història...

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dl. nov. 07, 2016 10:01 am

Hola, fa molt temps que no entrava al socpetit i ara entro directament a l'apartat "quan les coses no van bé".

La meva història comença amb 3 IA negatives. Llavors ens van derivar a la seguretat social per a la FIV (en aquell temps eren 4 anys d'espera). Abans de passar els 4 anys, el meu marit va patir un accident de trànsit que el va portar a la UVI estant 13 dies en coma induït i a punt de morir. Va sobreviure però amb lesió medul·lar.
Al cap d'un any i pico, quan ens vam veure en cor de tornar a la "normalitat", vaig trucar a Vall Hebrón per avisar de la nova situació per si canviava alguna cosa en el nostre cas per fer la FIV. Poc després ens van citar i vam començar el tractament. Vam posar 2 folicles i d'allà, sense esperar-ho, va tirar endavant el què és el nostre fill. Ara té 3 anys.

Quan el nostre fill tenia un any i mig, li vaig comentar al meu marit que m'agradaria tenir un altre fill.
Ell va veure que " ja estàvem bé" i que el fet d'haver de passar tants nervis era estressant, però per mi, ho vam intentar de nou.

Aquella FIV va anar bé, beta positiva, però quan vam arribar a la eco de la setmana 10 no van trobar batec. Una notícia que no ens esperàvem. Em van fer legrat. Jo tenia ganes de tornar-ho a intentar però havíem d'esperar les 3 menstruacions per a tornar-hi de nou.

Van passar uns mesos. En vam parlar amb el meu marit i ell no volia donar el pas, perquè vaig passar molts nervis i no volia veure'm patir si tornàvem a tenir un altre disgust.
Vam estar unes setmanes enfadats. Jo, tot i els nervis, ho volia tornar a intentar. Era el què més desitjava.
Un dia, el meu marit em va dir que vinga, que sí, que provàvem una altra FIV. Jo estava moolt contenta.

Tornem a intentar nova FIV. Aquest cop vull provar l'acupuntura. Tot bé. Beta positiva... fins la setmana 10 un altre cop. No ens podíem creure el què ens estava passant. Vaig arribar a odiar el ginecòleg que em feia les ecografies. Tot i saber que ell no hi tenia cap culpa, era ell el què ens donava per segon cop la mala notícia. Em tornen a fer legrat. Mare meva, tornar a sentir que em separen del meu petit... Cop dur de nou.
Ploro moltíssim. Al cap d'uns dies tornava a fer sentir culpable al meu marit per no tornar-ho a intentar de nou. Ell pateix quan em veu així. Tornem a estar discutits durant uns dies, setmanes.
Ploro d'amagat. No puc ensenyar-li el meu dolor, perquè el faig sentir malament, però evidentment no puc amagar-li sempre.
En parlem. jo insisteixo en tornar a intentar fer realitat el meu desig. Ell em diu que té por que acabi en depressió. Tot i això, hi tornem per 3er cop.

Aquest cop la ginecòloga em parla de fer el tractament diferent, punxant-me Clexane i prenent aspirina. No m'importa. Si hi ha una possibilitat per a tornar a ser mare, endavant.
Tornem a començar de zero. En cap FIV anterior es van poder congelar cap òvul ni folicle.
Arribem a la transfer. Queda un sol folicle però els biòlegs el veuen molt bé. Ara cal esperar les 2 setmanes per a la beta. Tinc moments de tot, però m'escoltava el cós i estava positiva. La punxada de Clexane cada nit m'emprenyava, perquè a part del dolor em deixava un morat gairebé diari. Però tot sigui per aconseguir el meu somni. El nostre somni (tot i que ell no ho demostrava tant com jo, sabia que estaria encantat).
Arriba el dia de l'analítica. Esperem la trucada del positiu.... però no va ser així. Males notícies. Beta negativa.
Ens va caure un cubell d'aigua freda, ben freda al cap. Aquest cop sí que vam tenir la sensació de pagar 6000€ i apa, llençats. Va ser com ensenyar-me una piruleta i amagar-la després.
Ara sí que he de dir adéu al somni, a donar-li un germanet/a al nostre fill. Ell, que juga molt a ser un nen i jo un bebé. Em demana que sigui un bebé per cuidar-me. Quan ens hem trobat amb algun bebé de gent coneguda o d'amics els tracta amb molta cura. Sé que hagués estat un germà mooolt bo. Segurament hagués tret els gels per algún costat, però no m'importava, volia viure allò i moooltes coses més que ja m'havia imaginat. La trobada a l'Hospital els 4.... preciós. La tornava a casa. Els primers dies d'alletament matern. Tornar a portejar el meu fill.... Havia imaginat taaants moments!!!

Tinc 37 anys. Hagués preferit ser mare més jove, però la vida m'ha posat molts entrebancs. Tampoc m'importaria ser mare amb 40 o més, però ser mare és cosa de dos i aquí ha arribat el final.
Serà dur el camí per a afrontar-ho. Encara no sóc conscient de la notícia que ens van donar el passat divendres. No sóc conscient de que serà fill únic. Guardava tot el què se li quedava petit per al futur germanet. Avui, ja he començat a treure'm totes les coses, excepte una, la motxilla ergonòmica en la que vaig portejar taaaaant a gust el meu petitó. La desaré com si fos or.

Fins a quin punt arriba a ser obsessió? Jo ho tornaria a intentar!!! Però ja portem uns 18.000€ gastats. Arribaria a arruinar-me si no fos pel meu marit? Quan dir PROU?
No sé què espero. No tinc cap objectiu pel nou any. Només sé que vull abraçar el meu fill ben fort i explicar-li quan sigui gran.
Fins i tot m'he mirat el post d'adopcions... però diuen que també són dures. N'estic segura que ho suportaria, però torno a dir que és cosa de dos...

En fi, temps al temps.
I gràcies per escoltar-me.
Seguiré el meu procés de dol...
Avatar de l’usuari
Arya82
:: poltre
:: poltre
Entrades: 620
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Arya82 » dl. nov. 07, 2016 11:14 am

Primer de tot, Bacilos, sento moltíssim les vostres pèrdues i el dur camí que us ha tocat viure. Per desgràcia a mi també m’ha tocat el camí de la infertilitat i el de les pèrdues i puc entendre el vostre dolor. La sensació de llençar els diners, el fet que t’ensenyin aquesta “piruleta”, que lluitis per aconseguir-la, que facis de tot, i no serveixi de res. Que caiguis un i un altre cop. I imaginar el teu bebè, imaginar que l’abraces i que l’alletes. Fer-ho durant anys i que aquest bebè no arribi mai. És un camí molt cruel.

Quan dir prou? Buf, és una pregunta complicadíssima i que a hores d’ara encara no en sé la resposta. Nosaltres ara farem l’últim tractament i si no funciona doncs direm prou. Tots dos volem un fill amb bogeria, les ganes no han pas desaparegut, i el dolor per no tenir-lo continua sent igual de gran que sempre. El problema és que el dolor de continuar fent tractaments i de rebre cops un rere l’altre ara mateix és encara més gran. Emocionalment ja no ens queden forces. I per això, per primer cop en molts anys, sentim que estem a tocar del PROU.

De totes maneres, potser ara ho veieu així perquè fa molt poc del negatiu i mai se sap si d’aquí un temps ho veureu d’una altra manera. Nosaltres els primers tractaments ens van afectar molt a nivell de parella. Jo hagués fet de tot i el meu marit en canvi no. Com el teu. Van haver-hi moltes baralles i vam pactar que faríem un últim tractament, en el que em vaig quedar embarassada de les meves nenes. Després de perdre-les, les coses van canviar i ara és el meu marit el que faria un tractament rere l’altra sense parar. Per tant, jo et diria que tot plegat és molt recent i que potser després torneu a tenir forces per intentar-ho

I si no passa, si al final acaba sent un prou de veritat, doncs fes això que sents. Abraça molt el teu fill i gaudeix d’ell. Quan sigui gran li podràs explicar i segur que ho entendrà. És evident que és molt difícil acceptar-ho. Jo després de 5 anys de cerca encara no ho he fet, o sigui que no crec que sigui la més indicada per donar-te consells. Però volia contestar-te per dir-te que no estàs sola, que entenc el teu dolor i que aquí estic per si necessites desfogar-te amb algú durant aquest procés de dol.

Una abraçada ben forta.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dl. nov. 07, 2016 12:00 pm

Gràcies Arya82 per les teves paraules.

Quan llegeixo històries com la teva, llavors penso que no sé de què em queixo, que hi ha parelles que no heu pogut realitzar cap cop aquest gran somni.

Em quedo sense paraules.

Moltes gràcies per l'escrit i una abraçada.
Avatar de l’usuari
PetitPrincep79
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2004
Membre des de: dt. nov. 29, 2011 3:09 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: PetitPrincep79 » dl. nov. 07, 2016 8:48 pm

Bacilos, jo també vinc de RA, amb perdues a la setmana 6 i una nena de 3 anys.
Aquest any han estat 2 FIVS sense cap embrió per transferir... Diners llançats, no vull saber ni quant.
I la sensació de buidor, perque, i tant que estimo la meva filla!! I veure que es quedarà filla única, ella, que em va demanar per reis passats una nena. Em deixa molt trista veure que no puc tenir-ne un altre.
I sé que sóc afortunada perque tinc la meva filla, i això no treu les ganes, el desig, la necessitat... De tenir-ne un altre.
Una abraçada enorme, pren-te el temps necessari, i allò que creguis, estarà bé.

ARYA, per tu també una abraçada enorme bonica.
http://www.fertilityfriend.com/home/395bd9

http://deaquialamaternidad.blogspot.com.es/

Inici de cerca Setembre 2011
Gener 2012: TE+ Abort espontani
Gener 2013: 1a IA Positiva!!
Setembre 2013: Neix la petita.
Juliol 2015: TE+ Abort espontani
Desembre 2015: 1a ICSI 2 òvuls/1 fecunda i s'atura.
Juliol 2016: 2a ICSI 1 òvul/fecunda i s'atura.
Peixins
:: puça
:: puça
Entrades: 16
Membre des de: dv. set. 12, 2014 6:26 am

Re: La meva història...

EntradaAutor: Peixins » dl. nov. 07, 2016 8:54 pm

Hola,

He vist que havies escrit en el post que vaig escriu fa ja 1 any i mig, sobre l´infertilitat i els fills únics.
Jo finalment vaig quedar embassada el novembre del any passat i al agost va neixer el meu segon fill.

Tinc l´experència de 3 aborts amb legrats, total 5 embarasos. Amb la meva parella vem fixar el punt i final, amb un intent més desprès del 3er abort, i finalment va anar bè. Però en tot aquest anys he apres una cosa: s´ha de ser feliç amb el que es te sense que això vulgui dir ser conformista. Ara em ve al cap el llibre de "Les ulleres de la felicitat" de Rafael Santandreu que parla del que t´estic intentant explicar, a mi em va anar molt bè llegir-lo ( com tambè el llibre"Superar la adversidad" de Rojas Marcos).

Llegint la teva història veig que has tingut molt entrebancs, heu estat molt valents!!

Pren el teu temps per superar el dol, però no deixis que aquest fet et fagi perdre moments amb el teu fill, disfruta d´ell i de la famlía, i de la vida en general.

Ser fill únic, no es cap cosa dolenta !! Si llegeixes totes les respostes del post que vaig obrir van encaminades per aquest camí. El teu nen tindrà novia, amics, etc.... Ara cada cop hi ha més families de 3 -|-;-|-

Sent tres podeu dedicar-li molt més temps al nen i això tambè els fa realment feliços, sentir-se estimats i acompanyats es el més important per ells! I tambè tindràs més temps per la teva parella, per els amics i per a tu mateixa.

Poc a poc, heu superat adversitats molt grans, ara toca un altre cop aixecar-se.

Molts ànims i una abraçada!
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dt. nov. 08, 2016 8:27 am

PetitPrincep79 ha escrit:Bacilos, jo també vinc de RA, amb perdues a la setmana 6 i una nena de 3 anys.
Aquest any han estat 2 FIVS sense cap embrió per transferir... Diners llançats, no vull saber ni quant.
I la sensació de buidor, perque, i tant que estimo la meva filla!! I veure que es quedarà filla única, ella, que em va demanar per reis passats una nena. Em deixa molt trista veure que no puc tenir-ne un altre.
I sé que sóc afortunada perque tinc la meva filla, i això no treu les ganes, el desig, la necessitat... De tenir-ne un altre.
Una abraçada enorme, pren-te el temps necessari, i allò que creguis, estarà bé.

ARYA, per tu també una abraçada enorme bonica.


PetitPrincep79, "m'alegro" trobar algú en la mateixa situació que la meva.
Però ja ho tens asumit? Si és així, com t'ho has fet?
M'estic treient tot el què desava pel petitó... i se'm fa molt dur.
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dt. nov. 08, 2016 8:30 am

Peixins ha escrit:Hola,

He vist que havies escrit en el post que vaig escriu fa ja 1 any i mig, sobre l´infertilitat i els fills únics.
Jo finalment vaig quedar embassada el novembre del any passat i al agost va neixer el meu segon fill.

Tinc l´experència de 3 aborts amb legrats, total 5 embarasos. Amb la meva parella vem fixar el punt i final, amb un intent més desprès del 3er abort, i finalment va anar bè. Però en tot aquest anys he apres una cosa: s´ha de ser feliç amb el que es te sense que això vulgui dir ser conformista. Ara em ve al cap el llibre de "Les ulleres de la felicitat" de Rafael Santandreu que parla del que t´estic intentant explicar, a mi em va anar molt bè llegir-lo ( com tambè el llibre"Superar la adversidad" de Rojas Marcos).

Llegint la teva història veig que has tingut molt entrebancs, heu estat molt valents!!

Pren el teu temps per superar el dol, però no deixis que aquest fet et fagi perdre moments amb el teu fill, disfruta d´ell i de la famlía, i de la vida en general.

Ser fill únic, no es cap cosa dolenta !! Si llegeixes totes les respostes del post que vaig obrir van encaminades per aquest camí. El teu nen tindrà novia, amics, etc.... Ara cada cop hi ha més families de 3 -|-;-|-

Sent tres podeu dedicar-li molt més temps al nen i això tambè els fa realment feliços, sentir-se estimats i acompanyats es el més important per ells! I tambè tindràs més temps per la teva parella, per els amics i per a tu mateixa.

Poc a poc, heu superat adversitats molt grans, ara toca un altre cop aixecar-se.

Molts ànims i una abraçada!


Peixins les teves paraules m'han fet plorar. Encara estic tova...
Sé que tota la gent que em diu el mateix que tu teniu raó... però quan som com som i no podem deixar de pensar d'una manera.... es fa difícil.
Moltes moltíssimes felicitats per haver aconseguit el vostre segon fill!!!

Gràcies noies, per les vostres paraules i visions.
Temps al temps.
Peixins
:: puça
:: puça
Entrades: 16
Membre des de: dv. set. 12, 2014 6:26 am

Re: La meva història...

EntradaAutor: Peixins » dt. nov. 08, 2016 2:06 pm

Hola,

Em sap greu haver-te fet plorar... jo amb el tercer abort vaig fer tambè neteja de totes les cosetes de bebe perque ho necesitava, vaig donar molta roba i tornar les coses que m'havien deixat. Estavem molt tocats, com esteu vosaltres ara.

Dintre d'unes setmanes ho veureu diferent, un embaras fallit i més una FIV fallida, es una autentica muntanya russa d'emocions, tambè pels transtorns hormonals que comportan.

Temps al temps, tens nomès 37 anys!!! Com a consell però doneu-vos un descans i recupereu-vos del cop, teniu encara anys per repensar la situació.

Una abraçada
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dt. nov. 08, 2016 4:49 pm

Peixins ha escrit:Hola,

Em sap greu haver-te fet plorar... jo amb el tercer abort vaig fer tambè neteja de totes les cosetes de bebe perque ho necesitava, vaig donar molta roba i tornar les coses que m'havien deixat. Estavem molt tocats, com esteu vosaltres ara.

Dintre d'unes setmanes ho veureu diferent, un embaras fallit i més una FIV fallida, es una autentica muntanya russa d'emocions, tambè pels transtorns hormonals que comportan.

Temps al temps, tens nomès 37 anys!!! Com a consell però doneu-vos un descans i recupereu-vos del cop, teniu encara anys per repensar la situació.

Una abraçada


Gràcies Peixins per les teves paraules.
Xinxeta80
:: puça
:: puça
Entrades: 17
Membre des de: ds. set. 17, 2016 3:42 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Xinxeta80 » dj. nov. 10, 2016 10:32 am

Hola Bacilos,

Molts ànims!

Ara fa uns dies que parlem per aquí, volia dir-te que ahir vam saber que el nostre ratolí era un nen. Ell estava bé, sembla que va ser el meu cos que el va rebutjar...

En fi, ara ja està passat, no hi podem fer res.

Ja has llegit el què hem passat aquests dos últims mesos i només puc dir-te que no t' hi capfiquis.

Les pèrdues no ens les pren ningú i sempre formaran part de la nostra vida, però ens hem de centrar en tot allò que sí tenim, és el què ens farà feliços, no val la pena angoixar-nos pel què no aconseguim, no aporta res.

Si més endavant us veieu amb cor de tornar-ho a provar, per què no, però que no sigui a costa del present, no perdis ni un segon de l'ara, és l' únic que tenim.

No és la meva intenció alliçonar, perdona si en algun moment ho ha semblat. Només vull que puguis deixar els mals moments enrere i trobis la plena felicitat amb tot el què tens!

Molts petons i cuida't molt.
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dj. nov. 10, 2016 12:27 pm

Xinxeta80 ha escrit:Hola Bacilos,

Molts ànims!

Ara fa uns dies que parlem per aquí, volia dir-te que ahir vam saber que el nostre ratolí era un nen. Ell estava bé, sembla que va ser el meu cos que el va rebutjar...

En fi, ara ja està passat, no hi podem fer res.

Ja has llegit el què hem passat aquests dos últims mesos i només puc dir-te que no t' hi capfiquis.

Les pèrdues no ens les pren ningú i sempre formaran part de la nostra vida, però ens hem de centrar en tot allò que sí tenim, és el què ens farà feliços, no val la pena angoixar-nos pel què no aconseguim, no aporta res.

Si més endavant us veieu amb cor de tornar-ho a provar, per què no, però que no sigui a costa del present, no perdis ni un segon de l'ara, és l' únic que tenim.

No és la meva intenció alliçonar, perdona si en algun moment ho ha semblat. Només vull que puguis deixar els mals moments enrere i trobis la plena felicitat amb tot el què tens!

Molts petons i cuida't molt.


Gràcies xinxeta per entrar a dir-me aquestes paraules.

Sé que és el què hauria de fer però la meva ment no reacciona així.
Temps al temps. No sé com sol·lucionar-ho.
between
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 51
Membre des de: dt. oct. 11, 2016 5:04 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: between » dt. des. 20, 2016 3:36 pm

Hola Bacilos,

em sap greu el que us ha passat! No he viscut una experiència així o sigui que poques paraules tinc que et poguessin consolar.
Del que sí que et puc parlar és dels fills únics. Jo ho sóc i no se n'ha de tenir pena ni veure-ho com una cosa "menys bona" ni pensar que el teu fill "s'ha quedat" sense germans, com si fos un càstig de la natura. Sou una família, la que heu construït plegats i el vincle i unió que podeu establir amb el vostre fill pot ser fortíssim, infranquejable.

No deixeu que res entristeixi la vostra família de 3, no seria tampoc just pel fill que ja teniu. Ni pel teu marit, que va lluitar per quedar-se amb vosaltres.

Ha passat un temps des que vas escriure.. espero que estiguis millor i no haver-te ofès.

Una abrçada
Avatar de l’usuari
Vanessa83
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 334
Membre des de: dl. set. 15, 2014 6:46 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Vanessa83 » dj. gen. 19, 2017 7:35 pm

Acabo de lleigir les vostres histories i son mooolt dures. Primer de tot sento moltisim les vostres perdues, no imagino res pitjor que perdre un fill, encara que nomes tingui unes poques setmanetes de gestacio per a nosaltres son els nostres bebes tant estimats.

Bacilos, la pregunta de quan deixar-ho passar es taaaant dificil de contestar, mai saps quina sera la bona, o si hi tornara a haber una bona, i quan lo que es porta a les esquenes no son "simples" negatis sino perdues com les teves encara mes.
La meva historia per sort de moment sembla que acaba bé i encara que economicament no ens hem quedat gaire lluny de vosaltres no es pot comparar amb lo que heu passat vosaltres. Tinc un nen de quasi 4 anys fruit d'una IA, vam estar buscant 2 anys pero entre altr4es tractaments i esperes i proves i demes, pero a la primera IA va sortir i va ser genial. Total que despres d'un any i mig vam anar a buscar el germanet/a, vam fer una IA i no va sortir, fins aquí sabien que aixo podia passar i no estavem gaire xafats, pero llavors van començar les males noticies, la cesarea del meu primer fill m'habia obstruit les trompes i la IA no era na opció: habiem d'anar a FIV, va ser un pal pero vam tirar endavant, pero la FIv va ser un fracas total, nomes van sortir 3 ovuls i no va fecundar cap, aquesta sensacio de tirar 6000 euros a la basura que deies la vam viure també :( Ens van dir que lo mes segur es que em costes fer alguns ovuls de qualitat (basicament el nostre primer fill poc mes que va ser un miracle a la primera vaja) aixi que podiem segir intentant-lo per FIV per era posible que fos tirar els diners un altre cop, vam anar a la SS perque no podiem anar fent FIV indefinidament amb les poques posibilitats que hi habia perque economicament era imposible, pero alla ens diuen que com tenim ja un fill quedem exclosos de la llista d'espera. Aquí ja es qan vaig començar a fer-me a la idea, com tu, de que el meu fill seria fill unic (com jo, i s'ha de dir que té coses dolentes, pero també de bones), qe no tornaria a viure un embaraç, a tenir un bebe petitet als mes braços etc...vaja lo mateix que t tan bé describies, va ser molt dur, pero llavors quasi com n miracle es va fer la llum, vaig fer-me de nou la prova aquesta per mirar les trompes i una d'elles s'habia destapat!! El tema dels ovuls encara era alla, pero la porta de la IA es tornava a obrir i al ser molt mes barata (pese que jo necesito molta medicacio i aixo la fa ser cara tambe) podiem continar la busqueda. Aixo si, vam decidir agafar-ho amb calma i fer una IA cada X mesos, tant per recuperarnos economica com sobretot psicologicament dels negatius, la primera IA va ser negativa, vam esperar 3 mesos i vam fer un altre: negativa també, la veritat es que aqui vaig tornar a enfonsarme una mica perque tornava a pensar que mai aconsegiriem donarli un germa al meu nen, i ell es com el teu: quan veu els nens petits li encanta cuidarlos, petonejarlos etc etc. Vam fer un paron de 8 mesos i vam fer una tercera IA, jo ja pensava que seria la ultima que si no sortia potser ho asumiria d'un cop i em rendiria (clar que amb la segona ja ho habia pensat) i va arribar per fi el positiu. Dema fare les 22 setmanes i ha estat n embaraç amb moltes pors de que en qalsevol moment alguna cosa anes malament, pero de moment, toco fusta, tot va be.
El meu home m'ha reconegut que aquest embaraç es gracies a mi, va haber un moment que ell ja s'habia rendit i nomes tirava endavant perque jo volia, i fins i tot crec que el metge tirava endavant perque em veia a mi convençda, ja que ell ja ens habia dit que ell lo que faria per garantir l'embaraç era una FIV amb ovuls de donant.
No et vull fer canviar d'opinio en res, perque cada historia es una, i en el teu cas has de sumar les perdues dels teus petits, jo no se si ho hagues suportat, pero a vegades un nou intent ho pot canviar tot, lo fott es qe mai saps quin intent sera el bo, el tercer, el cinque, el nove??
Us desitjo que sigueu molt feliços, i com a filla unica et dic que pese que tenir un germà es de lo que mes he trobat a faltar en la vida (també perque en el meu cas els meus pares no el van tenir perque no els va donar la gana, no perque no poguessin, aixi que no li oculteu mai al vostre fill), he visqut moltes coses bones que tenint germans no hages visqut ;) aixi que sempre hem de vere el got mig ple vale!! Vere'l mig buit no ens servira per a fer que tingui mes aigua ;)
30/01/2013: Neix el nostre primer petit
09/2014: IA fallida
10/14: Trompes obstruides
12/2014: Fiv, no tenim embions
03/2015: Una trompa es desobstrueix
09/2015: IA fallida
12/2015: IA fallida
16/09/2016: IA +++++
02/06/2017: Per fi neix la petita de la casa
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dv. feb. 17, 2017 9:54 pm

Vanessa83 ha escrit:Acabo de lleigir les vostres histories i son mooolt dures. Primer de tot sento moltisim les vostres perdues, no imagino res pitjor que perdre un fill, encara que nomes tingui unes poques setmanetes de gestacio per a nosaltres son els nostres bebes tant estimats.

Bacilos, la pregunta de quan deixar-ho passar es taaaant dificil de contestar, mai saps quina sera la bona, o si hi tornara a haber una bona, i quan lo que es porta a les esquenes no son "simples" negatis sino perdues com les teves encara mes.
La meva historia per sort de moment sembla que acaba bé i encara que economicament no ens hem quedat gaire lluny de vosaltres no es pot comparar amb lo que heu passat vosaltres. Tinc un nen de quasi 4 anys fruit d'una IA, vam estar buscant 2 anys pero entre altr4es tractaments i esperes i proves i demes, pero a la primera IA va sortir i va ser genial. Total que despres d'un any i mig vam anar a buscar el germanet/a, vam fer una IA i no va sortir, fins aquí sabien que aixo podia passar i no estavem gaire xafats, pero llavors van començar les males noticies, la cesarea del meu primer fill m'habia obstruit les trompes i la IA no era na opció: habiem d'anar a FIV, va ser un pal pero vam tirar endavant, pero la FIv va ser un fracas total, nomes van sortir 3 ovuls i no va fecundar cap, aquesta sensacio de tirar 6000 euros a la basura que deies la vam viure també :( Ens van dir que lo mes segur es que em costes fer alguns ovuls de qualitat (basicament el nostre primer fill poc mes que va ser un miracle a la primera vaja) aixi que podiem segir intentant-lo per FIV per era posible que fos tirar els diners un altre cop, vam anar a la SS perque no podiem anar fent FIV indefinidament amb les poques posibilitats que hi habia perque economicament era imposible, pero alla ens diuen que com tenim ja un fill quedem exclosos de la llista d'espera. Aquí ja es qan vaig començar a fer-me a la idea, com tu, de que el meu fill seria fill unic (com jo, i s'ha de dir que té coses dolentes, pero també de bones), qe no tornaria a viure un embaraç, a tenir un bebe petitet als mes braços etc...vaja lo mateix que t tan bé describies, va ser molt dur, pero llavors quasi com n miracle es va fer la llum, vaig fer-me de nou la prova aquesta per mirar les trompes i una d'elles s'habia destapat!! El tema dels ovuls encara era alla, pero la porta de la IA es tornava a obrir i al ser molt mes barata (pese que jo necesito molta medicacio i aixo la fa ser cara tambe) podiem continar la busqueda. Aixo si, vam decidir agafar-ho amb calma i fer una IA cada X mesos, tant per recuperarnos economica com sobretot psicologicament dels negatius, la primera IA va ser negativa, vam esperar 3 mesos i vam fer un altre: negativa també, la veritat es que aqui vaig tornar a enfonsarme una mica perque tornava a pensar que mai aconsegiriem donarli un germa al meu nen, i ell es com el teu: quan veu els nens petits li encanta cuidarlos, petonejarlos etc etc. Vam fer un paron de 8 mesos i vam fer una tercera IA, jo ja pensava que seria la ultima que si no sortia potser ho asumiria d'un cop i em rendiria (clar que amb la segona ja ho habia pensat) i va arribar per fi el positiu. Dema fare les 22 setmanes i ha estat n embaraç amb moltes pors de que en qalsevol moment alguna cosa anes malament, pero de moment, toco fusta, tot va be.
El meu home m'ha reconegut que aquest embaraç es gracies a mi, va haber un moment que ell ja s'habia rendit i nomes tirava endavant perque jo volia, i fins i tot crec que el metge tirava endavant perque em veia a mi convençda, ja que ell ja ens habia dit que ell lo que faria per garantir l'embaraç era una FIV amb ovuls de donant.
No et vull fer canviar d'opinio en res, perque cada historia es una, i en el teu cas has de sumar les perdues dels teus petits, jo no se si ho hagues suportat, pero a vegades un nou intent ho pot canviar tot, lo fott es qe mai saps quin intent sera el bo, el tercer, el cinque, el nove??
Us desitjo que sigueu molt feliços, i com a filla unica et dic que pese que tenir un germà es de lo que mes he trobat a faltar en la vida (també perque en el meu cas els meus pares no el van tenir perque no els va donar la gana, no perque no poguessin, aixi que no li oculteu mai al vostre fill), he visqut moltes coses bones que tenint germans no hages visqut ;) aixi que sempre hem de vere el got mig ple vale!! Vere'l mig buit no ens servira per a fer que tingui mes aigua ;)


Vanessa m'has fet plorar....
T'agraeixo moltíssim tots aquests detalls de la teva història.
Encara no sóc capaç de veure la fi. De moment estic fent una pausa de tot aquest tema, fins i tot no parlo amb el meu marit de res que tingui a veure amb embarassos ni nadons. Lo dolent, que m'ho quedo tot per mi (alguna cosa ho explico a una amiga).
Per tema feina tinc molt a prop nadons i parelles que han estat pares, i fer un descans mental és gairebé impossible. Suposo que el temps ho cura tot....
Avatar de l’usuari
Vanessa83
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 334
Membre des de: dl. set. 15, 2014 6:46 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Vanessa83 » dl. març 06, 2017 1:50 pm

Crec que les histories s'han d'explicar, les que acaben be per donar esperança, i les que acaben malament també, per a qui estigui passant per lo mateix noti que no esta sola, qe aquestes coses passen i tampoc ens hem d'amagar.

Lo de no voler parlar-ne amb la teva parella es normal, fa mal i fins que estas preparada pot ser dur, pero no t'ho callis i no t'ho guardis a dins perque aixo t'acabara passat factura a tu segur i lo mes posible que a la vostra relacio també, a mes segur que ell a la seva manera també pateix, els homes viuen tot aixo d'una altre manera pero no vol dir que no ho passin malament també. Has de buscar la manera en que pogueu parlar les coses i desfogar-vos, que en el fons per aixo sou una parella, per lo bo, pero sobretot per donar-vos el recolçament necesari en lo dolent. Jo recordo que despres de la FIV fallida i abans que el cel es començes a obrir de nou estava enfonsada i també em guardava les coses per a mi, i també estava mes borde amb tothom, i amb el meu home el primer!! i aixo que sobretot em sentia malament per ell, perque sentia que per culpa meva ell estava pssant per tot aixo i no podria tornar a ser pare, pero mira, coses que no tenen sentit, justament m'enfadava mes amb ell per tot, total que un dia algo tan tonto com que s'em va trencar un got va fer sortir tota la merda fora, vaig plorar, vaig explicar-li a meu home tot lo que estava sentint, i allo va marcar un abans i un despres.

Lo de la feina, si estas en contacte amb nadons es algo brutal, perqe com dius de desconectar res de res, no se com per has de trobar la forma de convertir aixo es algo positiu per a tu, tot i que a priori no et sabria dir com....

Un peto ben gran i et desitjo a tu i a qualsevol que estigui lleigint aixo i passant per una situació desagradable que tot us vagi genial
30/01/2013: Neix el nostre primer petit
09/2014: IA fallida
10/14: Trompes obstruides
12/2014: Fiv, no tenim embions
03/2015: Una trompa es desobstrueix
09/2015: IA fallida
12/2015: IA fallida
16/09/2016: IA +++++
02/06/2017: Per fi neix la petita de la casa
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: La meva història...

EntradaAutor: Bacilos » dg. ago. 20, 2017 8:53 pm

Gràcies per les teves paraules...

Segueixo trista...

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: