En 4 mesos 2 avortaments..... mala sort? Desmoralitzada

[Amanda2016]

Estic feta caldo.... voldria desconecatr del SP pero al mateix temps necessito desfogar-me amb algu que em pugui entendre....
Vinc d'un abortament espontani a finals d'agost de 6 setmanes.... al novembre vaig tornar a tenir el meu positiu i avui a les 7 setmanes m'han diagnosticat abort diferit.....

Prenc progesterona i m'han dit que la deixi, que em deixen una setmana per si el meu cos inicia l'expulsio i que sino m'hauran de fer un raspat....

Estic desmoralitzada totalment.... tinc un fill de 5 anys que es la meva vida i que en va costar 18 mesos de busqueda.
Aquests han vingut molt rapid (a la segona i a la tercera) i han marxat igual.... be aquest segon encara esta dins.

I aixo es el que mes cosa em fa... saber que no viu i que el tinc a dins.... que passara.... com anira tot... el raspat..... mil coses passen pel meu cap.

Sento el rollo pero necessitava desfogar-me

[crunchi]

Amanda, ja t'ho he dit a l'altre post, pero em sap tan de greu!!!! Hem coincidit a cercadores de novembre i coincidiem en setmanes.... sé q no hi ha paraules que et consolin i prefereixo no dir re que et pugui fer sentir malament, pq entenc que és un pal passar el q estas passant i en ocasions les paraules sobren... pero volia tornar-te a donar el meu recolzament, dir-te que entenc el teu desanim, ha de ser dur tornar a passar per aqui. Et desitjo tota la sort del món, que en un futur no molt llunyà pogueu cumplir el vostre somni. Recolza't en la parella i en el teu fill, i pren-te el teu temps... Nosaltres estarem per aqui per recolzar-te sempre q ho necessitis... una forta abraçada companya.

[Jomateixa82]

Hola Amanda,

Em sap molt de greu saber pel que estàs passant... No hem parlat en cap altre fil, però això és indiferent, et volia transmetre el meu suport. Jo vaig tenir un avortament a les 7 setmanes i ho recordo com un fet molt traumàtic (psicològicament). A mi em van fer un raspat perquè tot i que va ser espontàni no va sortir del tot i em van deixar escollir si esperar a que anés sortint sol o fer raspat. Jo no volia tenir la sensació que seguia a dins ni que fos una petita part perquè em feia mal pensar-hi, aixi que puc imaginar-me pel que estàs passant.

Em va costar mesos recuperar-me psicològicament (del raspat cap problema, si te l'han de fer no t'hi amoïnis) ja que tot i que l'embaràs va venir ràpid per mi era un bebe molt desitjat que havia esperat molt de temps (per indecisió de la meva parella) per tant per mi era com si portés anys buscant-lo. Tots els comentaris de la gent de l'entorn eren ben intencionats però em feien més mal que bé.

Res del que et digui en aquests moments et servirà de consol (a mi no em servia), has de passar el teu dol (o els teus dols tinguent en compte que l'altre era també molt recent). Pren-te el teu temps i passa de tots els comentaris que et fereixin, tens dret a plorar i estar trista i espero que el suport que et puguem donar des del SP et recomforti una mica.

Una abraçada.

[capseta]

Amanda, sento molt, moltíssim el que t'ha passat. Molts ànims i força, cuida't i deixa't estimar pels teus. Les pèrdues les duras sempre dins, però amb els temps s'aconsegueix que no faci tant de mal al recordar-ho.
Pel aquest apartat de "quan les coses no vam bé" hi ha algun post amb diferents "rituals" i processos que han seguit i compartit algunes noies del fòrum. Potser en algun moment et ve de gust fer-ne algun, n'hi ha de molt bonics i totes les noies que ho han fet diuen que els ha anat molt bé per passar el dol.
I quan vulguis i ho necessitis aquí tindras molt recolzament, som una gran comunitat.

Molts petonets!!!!

[Anna Maria]

Bones,
em sap molt greu el que estàs passant, a la meva firma hi ha un enllaç a un relat que vaig escriure quan vaig tenir l'avortament, on també hi dic que el tenia a dins, que sabia que l'havia d'expulsar però no volia que marxés. Són un munt d'emocions que estàs tenint, deixa'ls fluir, plora el que necessitis, fes el dol que es mereixen. Aquest doble sentiment cap a l'SP és normal, però sempre sempre és millor treure el que tenim a dins, ja sigui aquí o amb algú que tinguis al teu costat.
Abraçades,
Anna Maria

[emfer]

Amanda, em sap molt greu pel que passant. El meu primer embaràs, tota il·lusionada, va acabar igual, i crec que si no hi has passat no pots entendre la desesperació que provoca prerdre un fill (o més) encara que sigui en un estadi de l'embaràs tan inicial.
Està clar que la 2a experiència et suma encara més pena, ràbia, desesperació i por. No sé que dir-te perquè no hi ha paraules que puguin consolar-te. Si decideixes allunyar-te una mica del SP estarà bé, si decideixes quedar-te també, has de fer el que més et vingui de gust, i sobretot lluitar per seguir endavant! tens la sort de tenir un petit a casa, de saber que ets perfectament capaç de gestar una vida, així que només t'envio molt carinyo i molts ànims i desitjo que ben aviat estiguis millor.
Una abraçada molt forta!

[Amanda2016]

Gracies noies!
La veritat es que aquesta vegada estic tocada.
He parlat ja amb el gine i aquesta setmana em faran raspat....

A veure com va tot.... la veritat que necessito passar pagina... pendre'm un descansa i gaudir del meu nen!

Moltissimes gracies! Un cop mes pertanyer el SP es impressionant!

[nit78]

Bonica, jo també tinc una nena de gairebé 5 anys i he passat pel mateix que tu després. Es molt dur... ja t' ho han dit les companyes però permetre't plorar i estar trista si ara és el que necessites. El teu petit t'ajudarà a tirar endavant. I sobretot no perdis l'esperança.
Em sap greu...
T'envio una abraçada i si necessites res... pregunta!
Ànims.

[lluitadora]

Hola noies, vull portar una mica d'esperança a totes les que heu passat per aquest tràngol. Us explico resumidament la meva història.

Vaig tenir el meu primer fill sense cap problema, ignorant feliçment que pogués passar res dolent.

Quan el meu petit tenia 9 mesos em vaig quedar embarassada, buscat i amb molta alegria, però ales 10 setmames va començar el meu calvari. Vaig agafar un virus i el vaig perdre (raspat). El sentiment no cal que us l'expliqui... Ho vam tornar a intentar després de dos mesos d'espera i al segon intent tornava a estar embarassada. Altre cop alegria desenfrenada, havia tingut mala sort i no havia de repetir-se, però a la eco de les 8 setmanes, el turment es repetia, era un ou buit. Vaig aprendre què són els embarassos anembrionaris. Raspat altre cop, i a tornar a esperar.... Sense defallir ho tornem a intentar i em torno a quedar embarassada, però tinc un avort bioquímic. Tercera bufetada que m'emportava i un altre tipus d'avort que aprenia.

Finalment va arribar l'èxit. Em vaig tornar a quedar embarassada i just un any després de començar el meu calvari em deien que portava una nena i estava sana!!

L'esgotament psiquic només el podeu entendre les que com jo heu passat per aquest trangol... La incomprensió que es viu... Però el final feliç difuminava aquell any horrible....

Vam decidir anar a pel tercer, tot havia d'anar bé, ja havia tingut tota la mala sort que es pot tenir, i ja havia conegut 3 tipus d'avort diferents, no calia més. Doncs em quedo embarassada del tercer, veiem el cor bategar, era una mica petit però res preocupant... Fins que dues setmanes després es va parar... No podia ser, tornava a reviure aquell malson...

Però altre cop no vam defallir! Ho vam seguir intentant i avui m'han donat els resultats de la biopsia de corion que em vaig realitzar. És una nena i està sana! L'espero pel juny. Volia nen sí, però quan passes per aquests calvaris el sexe és ben bé igual ;)

Així que noies, passeu el dol, no escolteu massa comentaris, sobretot de gent propera que si no ho ha viscut no ho entendrà i només farà que més mal. Però sobretot, no defalliu, lluiteu pel vostre somni i segur que ben aviat arribarà.

Molts ànims i molta força a totes!!

[Amanda2016]

Bueno.... raspat fet!

Ha sigut rapid i tot ha anat molt be!

Tinc dubtes a veure si m'expliqueu.... quans dies duren els sintomes de embaras?

Quan us va durar i com va ser el sagnat?

Quan us hi veu tornar a posar?

[emfer]

Hola bonica, a mi els símptomes em van marxar automàticament. Els sagnats em van durar gairebé 40 dies, una quarentena vaja.
A quedar-me embarassada em van recomanar 2 regles i així vam fer-ho.
Espero que poc a poc ho vagis paint i estiguis més animada, però deixa't sentir i plora el que faci falta, aquí estarem si vols desfogar-se.
Una abraçada forta!

[Jomateixa82]

Hola Amanda 2016,

Jo no hauria sabut ni que estava embarassada de no ser per l'amenorrea... així que després del legrat vaig seguir igual. I sobre el sagnat a mi em va durar molt poc... De fet després del legrat crec que un dia i com de final de regla...

En l'embaràs que sí ens va anar bé no vaig tenir símptomes fins una mica endavant i tampoc molt molestos i l'hemorràgia post-part no em va durar també ben poc, com una regla normal (una mica més el primer dia però la resta poc).

Crec que el meu cas no és massa normal però crec també que cada dona és un món i és difícil de dir quan dura el sagnat post-lagrat o post-part.

Ànims i una abraçada.

[Xinxeta80]

Hola Amanda, hola a totes i tots, que sé que també hi són.

Ens sap greu que algú hagi de passar per aquest dolor tan inexplicable i tan incomprès (abans de perdre el nostre petit de 14 setmanes no me'n feia a la idea).

Gairebé evito parlar-ne amb ningú que no sigui el meu home, tinc la sensació que aquest dol ja no es permet passat 3 mesos. A part, no vull fer pena.

Vaig perdre el ratolí i al cap de tres setmanes també vaig perdre la mare, totes dues coses van ser inesperades i van passar molt ràpid.

Un dol va engolir l'altre, a vegades ploro i no sé distingir per quina raó.

Bé, com he dit no vull fer pena. Només volia dir-vos a les que heu perdut un petit o petita que no us desanimeu, s'ha de mirar endavant, només així, potser, podrem aconseguir el què tan desitgem.

I sobretot, les que ja teniu un fill que us omple els braços, ploreu i passeu el dol (o tràngol) però no oblideu que almenys teniu a qui omplir de petons i d' amor.

Sort!

[Xinxeta80]

Hola Amanda, hola a totes i tots, que sé que també hi són.

Ens sap greu que algú hagi de passar per aquest dolor tan inexplicable i tan incomprès (abans de perdre el nostre petit de 14 setmanes no me'n feia a la idea).

Gairebé evito parlar-ne amb ningú que no sigui el meu home, tinc la sensació que aquest dol ja no es permet passat 3 mesos. A part, no vull fer pena.

Vaig perdre el ratolí i al cap de tres setmanes també vaig perdre la mare, totes dues coses van ser inesperades i van passar molt ràpid.

Un dol va engolir l'altre, a vegades ploro i no sé distingir per quina raó.

Bé, com he dit no vull fer pena. Només volia dir-vos a les que heu perdut un petit o petita que no us desanimeu, s'ha de mirar endavant, només així, potser, podrem aconseguir el què tan desitgem.

I sobretot, les que ja teniu un fill que us omple els braços, ploreu i passeu el dol (o tràngol) però no oblideu que almenys teniu a qui omplir de petons i d' amor.

Sort!

[ARI83]

HOla Amanda!

ja et vaig donar el meu suport a cercadores, ja que hem passat pel mateix, encara que jo amb cinc mesos de diferència. Al primer em varen fer raspat, recordo que als quatre dies vaig començar a sangrar i va ser més forta que una regla i em va durar uns 10 dies. I desprès vaig trigar 46 dies en que em baixes la regla i ja ens van donar via lliure per tornar a començar. El segon avortament al mes d'octubre el vaig expulsar com una regla molt més abundant, i no ha calgut esperar en tornar a posar-nos a buscar.

Els símptomes d'embaràs en el primer em van durar quasi fins que em va venir la regla, tenia nàusees i m'havia de prendre el cariban o vaig passar realment molt malament i em vaig inflar moltíssim.

A partir del segon he estat molt positiva, no tenim cap fill encara i anem a per totes a veure si ho aconseguim sense capficar-nos. Cuida't guapa.

[emfer]

Hola Amanda, hola a totes i tots, que sé que també hi són.

Ens sap greu que algú hagi de passar per aquest dolor tan inexplicable i tan incomprès (abans de perdre el nostre petit de 14 setmanes no me'n feia a la idea).

Gairebé evito parlar-ne amb ningú que no sigui el meu home, tinc la sensació que aquest dol ja no es permet passat 3 mesos. A part, no vull fer pena.

Vaig perdre el ratolí i al cap de tres setmanes també vaig perdre la mare, totes dues coses van ser inesperades i van passar molt ràpid.

Un dol va engolir l'altre, a vegades ploro i no sé distingir per quina raó.

Bé, com he dit no vull fer pena. Només volia dir-vos a les que heu perdut un petit o petita que no us desanimeu, s'ha de mirar endavant, només així, potser, podrem aconseguir el què tan desitgem.

I sobretot, les que ja teniu un fill que us omple els braços, ploreu i passeu el dol (o tràngol) però no oblideu que almenys teniu a qui omplir de petons i d' amor.

Sort!

Hola Xinxeta80,
si amb una pèrdua com la d'un bebè ja es passa malament no em puc imaginar com pot ser que s'hi sumi la d'una mare... però llegeixo paraules d'esperança i me n'alegro. Una abraçada molt molt forta!

[GuiRit]

Amanda,
M'uneixo al teu dolor i espero que et recuperis aviat, sense fer cas de les pressions del teu voltat. No escoltis qui et digui paraules que no t'aporten consol. Les que hem passat per això encara que sigui un cop t'entenem.

Respecte al legrat, ja has vist que no és tant com pot semblar. Jo vaig entrar tremolant al quiròfan de la por i el fred, casi saltava de la camilla, i finalment no va ser res. Sobre la recuperació: jo vaig sagnar durant uns 10 dies després del legrat i la següent regla va tardar més o menys el que em dura a mi un cicle normal: em va venir al cap d'uns 32 dies i va ser normal, com les que tinc habitualment. Per tant, es pot dir que vaig tenir una recuperació ràpida i dins de la normalitat. Però cada persona és un món i em van dir que hi havia noies que fins i tot poden tardar 90 dies abans de la primera regla, i es considera normal.

I res... només dir-te que no defalleixis, que t'animis. Per a mi semblava que no passava el temps i això em feia desanimar molt... a sobre se'm va sumar que em van haver de revacunar de rubèola i m'havia d'esperar 3 mesos per buscar... però bé, al final el temps corre de pressa i ara ja fa més de dos mesos del meu legrat, estic a punt de tenir la meva segona regla i el mes que ve podré començar a buscar de nou. I potser el teu ginecòleg et dóna llum verda abans... això si vols intentar-ho. Si no a descansar i cuidar-te. Així que ànims i una abraçada!