Maneig Expectant

[carbasseta]

Hola noies!

Fa moltíssim temps que no escric al SP i la majoria no em coneixereu però necessito una mica de la vostra llum.

Tinc dues nenes fruit de dues FIV i a finals de Gener em vaig quedar embarassada de forma natural. Estàvem que no ens ho crèiem i no podíem esperar a la eco de les 12 setmanes perquè teníem moltes ganes de fer-ho públic, però volíem assegurar que tot estigués bé. A més amb els altres embarassos, al ser FIV havia estat controlada des del primer moment i això m'angoixava una mica.

El cas és que vam anar a fer una eco a la setmana 9+4 quan vam rebre la mala notícia que semblava que s'hagués parat a les 8+6 perquè no hi havia batec.

El ginecòleg em va dir que me'n podia anar d'urgències directament amb el seu informe i fer-me un legrat ja que ell no recomanava les pastilles perquè de les setmanes que estava podia tenir força hemorràgia i espantar-me o acabar a urgències igualment.

Jo vaig buscar una mica d'informació, vaig trucar a la meva llevadora de confiança i vaig optar pel maneig expectant. La meva llevadora em va dir que podia tardar unes 3-4 setmanes en tenir el sagnat i ja en porto dues.

Sé que encara poden quedar dies i intento estar tranquil·la sabent que el meu cos farà la seva feina quan estigui preparat, però m'agradaria llegir les vostres experiències. Quant vau tardar en tenir el sagnat? Vau tenir molt dolor? Molt sagnat?

A la nostra societat és un tema tan tabú! Però veus que hi ha tantes dones que hi hem passat!

Moltes gràcies per avançat valentes!

[shyla]

Primer de tot sento la teva perdua. Jo no hi he passat, et parlo com a professional del tema. En principi es imprevisible, vindria a ser com el part d'un nadó a terme, no saps ben bé quan s'iniciarà, tampoc si estarás 5 o 15 dies sagnant. La idea seria que estiguessis acompanyada per un professional que valori que tot esta ok. Es important que tu estiguis confiada de que el teu cos es capaç de fer-ho. Una abraçada, molta força!

[Jomateixa82]

Hola,

Sento la teva pèrdua. Com ja tan dit suposo que depèn de cadascú, que és imprevisible. Jo vaig tenir un avortament espontani a les 7 setmanes (m'havien fet una eco a les 5 més algún dia i es veia l'embrió més petit de lo esperat, segons ens van dir però amb batec). Per mi va ser un pal molt dur!! I com ve dius hi ha un gran tabú en parlar del tema. T'explico com va ser en el meu cas per privat, perquè posaré detalls potser "desagradables" i llavors tu mateixa esculls si vols llegir-ho o no.

El que si et puc dir, que jo després del legrat (vaig optar per legrat per "netejar" les restes ) vaig sagnar súper poc, un dia o dos, i com un final de regla, cosa que crec que no és lo habitual, així que no sé.

Ànims!

[Maronamareta]

Carbasseta, que sigui el més lleu possible aquest maneig expectant.
Jo no et puc ajudar en el tema perquè no en tinc informació, ni ho he viscut, però ho comparo amb el meu part per una ILE i penso que ha de ser també un trangol llarg i angoixant, i quan es desencadeni la pèrdua potser amb pors. Però si tens llevadora de confiança ánims i qualsevol dubte als professionals, a la llevadora o a servei d´urgències
Una abraçada Valenta Carbasseta

I t´animo a explicar el teu cas quan hagi passat perquè serveixi a algú que ho necessiti.
Espero que algú del foro ja t´hagi pogut ajudar

[carbasseta]

Hola noies,

moltes gràcies per les respostes. Sap molt greu llegir les males experiències.

Al final diumenge al matí vaig començar el procés, però no va ser fins a la nit que vaig començar a tacar. De fet, al matí només em va caure el que jo pensava que ja era el fetus, però sembla ser que no ho era. Estava tranquil·la perquè sabia el que estava passant, només em feia una mica de por què em trobaria quan em llevés. A les 4 de la matinada em vaig aixecar i vaig anar a canviar-me. Molts coàguls, sang i líquid, el que esperava. Vaig tornar a dormir fins a quarts de 8 que ens vam despertar per anar a escola. El problema va ser que vaig perdre el coneixement uns segons després de llevar-me. Jo pensava que era perquè m'havia llevat molt ràpid del llit.

Vaig avisar a la meva llevadora perquè em semblava que ja havia tret la placenta al matí i seguia sagnant força i la pèrdua de coneixement tampoc em molava gaire. Em va dir que millor m'acostés a l'hospital perquè sagnava molt. Quan em vaig anar a aixecar per canviar-me i marxar a l'hospital vaig tornar a perdre el coneixement tres cops gairebé seguits i aquí el meu marit va trucar l'ambulància perquè no es veia en cor de portar-me ell.

A l'hospital em van revisar i van veure que estava a punt de treure el sac però encara no havia sortit, per això sagnava tant. Van estirar-lo amb unes pinces i ja va estar, gairebé vaig deixar de sagnar i va quedar tot net. Em seguia marejant i em van deixar en observació fins que em vaig anar recuperant. Em van fer analítica i em va sortir que estava una mica anèmica. Ferro i cap a casa.

Segurament al perdre tanta sang de cop, el meu cos no havia pogut reaccionar bé i per això perdia el coneixement. A més, jo crec que la vaig liar més perquè en comptes d'estirar-me i no moure'm després del primer desmai, em vaig dutxar i tot.

Anava pensant en les paraules de la shyla que millor estar acompanyada per una professional, però a les 4 de la matinada vaig pensar que no tocava i després ja vaig veure que en aquelles circumstàncies millor anar a l'hospital. A més em queda la pregunta de què passa quan donen les pastilles, perquè en principi també es passa a casa, no? Per això també vaig pensar que podia estar a casa tranquil·lament. Potser si m'hagués quedat estirada fins que ho hagués expulsat tot, no hagués arribat a perdre el coneixement. Però un dels coàguls vaig pensar que era la bossa i després va resultar que no ho era, tot i que en feia tota la pinta. I clar, no em quadrava res, de fet seguia tenint contraccions, cosa que m'hagués pogut imaginar que encara no estava.

Per sort, tot va quedar en un ensurt i ara estic fluixeta, però recuperant-me.

Realment, tot el procés és dur, emocionalment i físicament. En el meu cas penso que haver esperat a que el cos fes la feina m'ha ajudat a anar-ho païnt, tot i que ara cada vegada que vaig al lavabo, l'olor que s'impregna és de post part, no de regla, i això és dur també.

En fi, deixo la meva experiència per si pot ajudar a algú. Moltes gràcies per les respostes i pel suport, en moments així s'agraeix molt.

Una abraçada!
Carbasseta

[shyla]

Em sap greu Carbasseta. La veritat és que hi ha poca informació entorn al tema. Els propis ginecolegs no tenen prous coneixements del que hauria de ser un procés fisiologic normal, tot esta massa medicalitzat. El tema de l'acompanyament em referia a que si tu estas fent maneig expectant puguessis tenir algú de referencia a qui consultar si tot esta seguint el seu ritme correctament o no, si sagnes més o menys, o si perds el coneixement com és el teu cas. Algú que et guii una mica, al final. Quan es fa amb pastilles, directament t'envien a casa, t'expliquen poca cosa i alla tu t'ho trobes una mica tot...i si ho creus oportú doncs vas a que et facin cop d'ull, és trist però ara per ara la majoria de casos son així. Molts ànims bonica, deixa't sentir, pensa que estàs de postpart, i t'inundaran un mar de sentiments, units al propi dol per la mort del teu fill. Una abraçada, si necessites res, per aquí estem

[carbasseta]

Sí que és una llàstima, i més quan hi ha tants casos.

Jo he tingut la sort de tenir les persones que he tingut al meu voltant per poder portar-ho més bé. La meva llevadora ja em va dir que no ho passés sola i que si feia falta la truqués i que vindria. Sort que tenia el meu marit i la meva mare a casa!

I moltes gràcies a tu, Shyla, per les teves paraules. Crec que sí, pensar en que estic de postpart és el que més m'ajuda a anar fent el dol.

Una abraçada, noies!
Carbasseta