Pèrdua a les 31 setmanes

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1064
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 4:49 pm

Bona tarda,

Mai m'havia pensat que acabaria en aquesta banda del fòrum, menys en aquestes circumstàncies.

Em presento una mica.
Sóc la capseta, tinc 28 anys i fa ara un any vam inciar la cerca del nostre primer fill. Em vaig tornar força activa al fòrum als grups de cercadores i grafiqueres, i 7 cicles després, el 28 d'octubre aconseguiem el nostre positiu.
Estavem molt feliços, el pare del meu company portava mesos lluitant contra la leucemia i el nostre pesolet va venir a donar-nos una mica d'alegria.
Com que es va posar molt greu li vam anunciar el nostre embaràs al meu sogre i resta de la família quan jo estava de 7 setmanes, i dues setmanes després va morir. Vam passar-ho malament però la il·lusió d'un nou membre a la família ens ha ajudat molt a viure-ho una mica millor.
Abans de Nadal (11 setmanes) vam saber que era una nena, ben aviat ens vam decidir pel nom d'Eyra.
Aquests mesos han estat de somni, algunes molèsties normals però sobretot il·lusió per l'arribada de la petita. Preparació, compres, regals, decisions sobre un o altre cotxet... i l'embaràs anava perfectament, jo estava molt ben controlada (ginecòleg privat amb visites cada mes) i analítiques de l'endocrí sovint (tinc hipotiroidisme).
Però fa uns dies va arribar el nostre malson....
Jo portava uns dies (des de dissabte passat, 29 abril) sense notar patadetes però com que anava notant bultos de nena ara aquí ara allà no pensava que no es movés, simplement pensava que les patadetes no les notava perquè estava estressada deixant-ho tot enllestit a la feina per quan tingués la baixa (que me la donaven en 10 dies).
Dijous 4 de maig tenia la primera classe prepart al CAP, i vaig comentar lo de les patadetes i que no sabia si preocupar-me o què.
La llevadora em va dir que quan acabés la classe em posaria el doppler per sentir el cor i aixi em quedava tranquila. I això vam fer. Però 15 minuts de remenar aquí i allà i no se sentia el cor. Em va dir que com que la visita al ginecoleg la tenia per dins de 3 setmanes que millor que demanes hora aquell mateix dia per estar tranquila, però que segur que no sentia el cor per la posició de la nena o algo. Vaig marxar relativament tranquila, notava que la nena m'apretava ara aquí i ara allà.
A a les 15.45 el ginecòleg em va dir amb els ulls plens de llàgrimes que la cosa no anava bé, no hi havia res de líquid amniòtic, cosa que volia dir que feia dies que estava parat i s'havia anat reabsorvint.
Havia d'anar urgentment (jo corria perill de trombosi) a l'hospital per parir la nena per via vaginal (una cesària seria molt arriscada pel gruix de l'úter a aquestes alçades i posaria en risc propers embarassos).
Un cop allà vaig tenir un part induit de 36 hores, moltes pastilles de prostaglandines que em provocaven contraccions però no dilatava, tactes a cascoporro i finalment en l'ultima dosi de prostaglandines que em podien posar (ja no se'n podien posar més) em van fer un tacte més intens per intentar obrir una mica el coll de l'uter amb els dits i punxar la bossa. Van poder obrir una miqueta però no punxar la bossa. De totes maneres això va accelerar les contraccions, que començaven a ser molestes. Això ja era la matinada del dissabte 6 de maig.
Donada la situació em van dir que em donarien tots els calmants que necessités i l'epidural a la mínima. Doncs vam començar amb nolotil i paracetamol però continuava fatal, i em van posar diazepan (la primera nit també perquè em va donar molta plorera i així vaig poder dormir una mica).
Gracies al diazepan podia dormir però les contraccions em despertaven de mal, així que vaig demanar l'epidural. Prou dur era tot. Em van posar l'epidural cap a les 4 de la matinada i va ser meravellós, als pocs minuts ja no em feien mal les contraccions i vaig poder dormir, a més encara estava grogui del diazepan.
En algun moment de la nit recordo molt mal/molèstia/tibantor a la vagina, però amb lo grogui que estava no vaig dir res i vaig seguir dormint, pensava que no quedaria gaire estona per les 6, que en teoria venien a fer-me un altre tacte i llavors ho podria comentar.
Em vaig despertar cap a les 6.30 i em notava alguna cosa extranya per allà sota, vaig voler tocar i vaig notar que no era la compressa que m'havien deixat posada entre les cames, així que li vaig demanar al capseto que avisés les infermeres.
Era la nena, havia sortit mentre jo dormia. Es veu que l'epidural em va relaxar tant que vaig poder dilatar suficient com per que la nena sortís amb la força de les contraccions.
Se la van endur i ens van dir que si voldriem veure-la, que era el més recomanat pels experts en dol però que podiem fer el que vulguessim. Teniem clar que voliem veure-la i fer-nos fotos de família, sempre som a temps de no mirar-les o esborrar-les, però no fer-ho ens hauria sabut greu.
Ens la van portar i bé, la nena no era un nadó a terme bufó i regordete, era una setmesina que portava uns dies sense vida dins el meu ventre, així que estava una mica vermelleta de la cara, i amb edema (inflada i toveta), però de seguida ens vam fer a la idea i li vam anar veient el nasset xato, la boqueta del papa, el cabell rosset de la mama... i ens vam fer fotos i li vam fer fotos a ella sola. A la nostra nina. Ha estat una estona molt reconfortant. També ens han fet un record que fan en aquests casos: una targeta amb les empremtes dels peus, el nom de la nena, el pes en neixer, la data... es bonic.
Després vaig expulsar la placenta, em van fer ecografia per veure que tot estava bé i em van pujar a la planta.
L'endemà (diumenge 7) em van donar l'alta a ben dinat. I cap a casa a descansar.

Ha estat horrible, encara és horrible, estem en xoc, intentem portar-ho bé i ser forts perquè és la única opció que tenim. Ara ens hem intentat centrar en el procés (part, papeleos, visites mèdiques...) però mica en mica anem fent el dol, que tant necessari és. Plorem, parlem de lo injusta que és la vida....

També tenim clar que el nostre desig de ser pares continua (bé, ja som pares.... però la nostra nena no és amb nosaltres) i quan ens donin llum verda voldrem intentar-ho de nou. Però per aquest desig, no per suplir res, perquè l'Eyra va arribar en un moment en que la situació era molt complicada (el pare del capseto es moria) i ella ha estat el motor que ens ha fet tirar endavant a tota la familia, ha estat la nostra alegria de viure, ens ha fet veure que tot i que la vida té coses dolentes també n'hi ha de bones, i ara altre cop hem rebut una patacada, crec que la patacada més forta que es pot rebre.
A sobre són dates que mai oblidarem, perquè vam saber que ens havia deixat el dijous, que hauria estat l'aniversari del meu sogre, i finalment ha "nascut" el dia 6 de maig, quan falten dos mesos per la DPP.

Així que crec que ho vam fer bé quan vam decidir el seu nom.... perquè el significat d'Eyra és "la deesa escandinava/vikinga de la salut, metafòricament és la que aporta alegria, euforia, benestar i felicitat" i això és el que ha fet.
Ara ha marxat, no sabem perquè (faran diferents estudis i anàlisis per intentar esbrinar-ho, per si poguéssim evitar-ho en el futur), però el que ens ha aportat en 7 mesos de vida intrauterina ha estat molt.


Avui hem estat arreclant diferents papeleos i quin horror, si fer papers com a normal ja és dur, en aquest cas pitjor.
A la funerària no pot constar ni amb el seu nom, consta com a "avortament de (nom mama)" és horrible!!! Fa molt mal. A sobre et pregunten: es un avortament, oi? I què vol que li digui? A sobre li explico que a partir de tantes setmanes s'anomena obit fetal i em respon que allà els ha de constar d'aquesta manera, doncs perquè coi pregunta?
Suposo que m'ha tocat el més tonto de l'empresa.

També he hagut d'anar al departament per veure com podem solucionar els papers pel permís de matenitat (a partir de 180 dies de vida uterina hi tenim dret) i tot i que m'ho han solucionat de forma correcta i fàcil, han mostrat molt poca empatia, ni tant sols han dit "ho sento molt" o alguna cosa per l'estil.

I per sort avui hem conegut la psicòloga de l'hospital, que ha estat molt maca, ens ha estat escoltant, parlant de per quines fases i moments crítics pot ser que passem, ens ha ofert opcions per tractar el dol (seguiment amb psicòleg del CAP, amb ella, grup de dol...), ens ha donat alguns consells... molt maca.

La veritat és que de l'hospital no tinc cap queixa, tothom ens ha tractat amb molt respecte i una actitud de suport i ajuda constant. I el meu ginecòleg (que ens va derivar a l'hospital públic perquè estan més especialitzats en aquests casos) ha estat en contacte constant amb mi per whatsapp. També m'ha fet sentir molt compresa.

I el nostre entorn està actuant de 10. Perquè per les circumstàncies (primer bebé de la colla, primer de la família del capseto...) era una gran il·lusió per tots i clar, ara estem tots de dol i els missatges que rebem son des del respecte, amor i record de la nena.

Bé, només volia obrir aquest raconet per poder desfogar-me, ara que encara estic mig en xoc mig assimilant-ho he pogut fer una bona explicació de com ha estat el procés, que espero que si a algú li passa el mateix (no li desitjo ni al meu pitjor enemic) pugui sentir-se comprès. Perquè tot i que he remenat força per aquesta banda del fòrum no he trobat cap cas de pèrdua tant avançada.

I també l'he obert perquè ara potser no em fa falta, m'estic desfogant plorant amb la parella, amics, familiars i sola, però segurament alguna estona m'anirà bé passar per aquí a plorar una miqueta. I segur que algú a l'altra banda em llegirà i em dirà alguna paraula bonica que tot i que no consoli del tot, sempre reconforta.

Moltes gràcies a tothom que m'hagi llegit.

Petons :-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Bea
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 337
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 5:45 pm

Capseta, no ens coneixem, però ho sento de tot cor. Llegint la teva història, semblava que llegia la meva. Al 2013 vaig perdre una nena a la setmana 28 (i altres dos a la setmana 14 i la 8 al 2014).

Els 6 primers mesos van ser molt durs. Avui dia ja sabem el per què (vam trigar més d'un any en esbrinar-ho), estic totalment recuperada i tinc dos fills sans amb mi. Si necessites parlar escriu-me privat, et dono el meu mòbil i t'ajudo amb el que necessitis.

Un petó.

Bea.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1064
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 7:57 pm

És terrible Bea, sento molt tot pel que has passat.
Acabo de llegir-li el teu missatge al teu company perquè tot i que ara tenim por de que torni a passar-nos alguna cosa similar en el fons de tot pensavem que ja res tant dolent ens pot tornar a passar, i llegir-te ha estat bé per saber que sí, pot passar-nos, i dues vegades.
Però està millor saber que hi ha esperança, que ens podrem sentir "recuperats" (tot ique és algo que mai oblidis, suposo que el mal es va recolocant, això ens ha explicat avui la psicòloga) i que a més al final segurament podrem aconseguir el nostre objectiu de formar una família.
Sobre el saber el perquè, he plorat molt pensant en què havia fet malament, les primeres hores només em torturava pensant que havia fet alguna cosa malament que l'havia afectat. Ara només vull pensar que havia de ser així, punt. Però també vull saber el perquè (hem demanat que li facin totes les proves possibles) per si es pogués evitar en el futur, tot i que tampoc vull seguir torturant-me amb això, avui ens han dit que poden trigar 6 mesos o més en tenir resultats i que poden no ser concloents.
Petons
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Acidilla
:: papallona
:: papallona
Entrades: 143
Membre des de: dg. juny 12, 2016 5:57 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 8:43 pm

Ostres capseta m'has deixat de pedra. Vam coincidir a cercadores i no vull ni pensar en el que estàs passant. Sento molt la teva pèrdua. Sé que nosaltres poc podem fer, més que ser una via de desfogament. Una abraçada súper forta bonica.
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Bea
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 337
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 9:13 pm

No et torturis Capseta, tu no has fet res malament, no només ho has pogut evitar de cap manera, si no que no ho mereixies. Ningú ho mereix. És terrible i molt injust.

Jo em vaig culpar al principi també, penses mil coses: que si no vas vigilar el menjar prou per la toxo i la listeria, que si no hauries d'haver anat al dentista perque potser l'anestèsia no era segura, que potser va ser el dia aquell que vas caure i no vas anar al metge, ... la realitat és que qualsevol causa evitable és molt improbable, vaig llegir molt al respecte. I tot i que fos evitable, segur que si ho haguèssim pogut evitar ho hauriem fet.

El consell més important que vaig trobar a faltar en aquell moment, és que algú em digués que havia d'assegurar-me que li feien el cariotip a la nena. A l'hospital també em van dir que li farien totes les proves possibles i ho vam donar per suposat, però 2 mesos després, quan vam tenir el resultat de la necròpsia, vam veure que només havien analitzat causes físiques, no genètiques. No entra al protocol de la SS. La necròpsia va concluir que una estenosi del cordó umbilical era una 'possible causa', però ja ens van dir era poc probable. Si li haguessin fet el cariotip, no hauriem passat un any pensant cada dia de la nostra vida en què va passar. Això fa patir molt.

No sé si et servirà a tu, però quan vam perdre a la nena, ens va aliviar la promesa que aconseguiriem tenir molts fills i formar una gran familia, això és el que ens ha fet tirar endavant. No ha estat fàcil, perque en el nostre cas la causa no és fàcilment salvable, el meu home té una malaltia genètica i cada embaràs porta molt de temps i després té un risc molt alt d'acabar malament, però lluitant s'acaben fent realitat els somnis.

Ara et sembla tot molt negre, pero a mida que passen els mesos, cada cop fa menys mal. Jo estic totalment bé fa molt, fa un parell d'anys que no em fa plorar pensar en ella. Tampoc hi penso tots els dies, potser sí totes les setmanes. Puc parlar obertament del tema, mirar les seves fotos sense plorar fins i tot. Però està clar que mai la oblidaré.
No t'obliguis ara a pendre decisions, ni a fer res que no vulguis fer. Busca il•lusió a on sigui: a planificar un nou embaràs, a posar-te en forma, a decorar la casa, a tornar a la feina, a estudiar alguna cosa... i no t'obliguis a parlar amb ningú del tema ara si no et ve de gust. Ara importes tu (i el teu home).

Molts petons i estic aquí per al que necessitis.

Bea.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1762
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 10:32 pm

Capseta.... ho sento molt.
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegirem Els llops de Francesc Puigpelat. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 551
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 08, 2017 11:41 pm

Capseta ho sento moltíssim,

Jo conec dues noies que van tenir pèrdues en avançat estat de gestació i només imaginar-ho em posava a plorar. De fet llegint el teu relat m'he emocionat i he plorat, no sé ni què dir-te... Simplement volia mostrar-te el meu suport i ànims, si el sóc petit et serveix per desfogar-te endavant, aquí estem unes quantes per llegir-te i intentar recomfortar-te.

Una abraçada.
Avatar de l’usuari
Clara13
:: gosset
:: gosset
Entrades: 436
Membre des de: dc. nov. 20, 2013 11:40 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 6:16 am

Hola Capseta,

Tampoc ens coneixem, però he sentit la necessitat d'escriure't per dir-te que ho sento molt. Se m'ha encongit el cor de llegir-te.

Només dir-te que molts ànims i que miris de refer-te tant positivament com puguis.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1064
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 6:52 am

Moltíssimes gràcies, les vostres paraules m'ajuden.

I algunes de vosaltres (les que també havieu patit pèrdues i havia llegit els vostres relats per aquí) ja em vau ajudar des del principi, ja que hi havia coses que sabia sobre el dol perinatal (la importància dels records i rituals i coses així).


Bea, la prova de cariotip em van preguntar si volia que li féssin i vaig accedir-hi, també suposava que entrava dins de la necròpsia, però per sort m'ho van preguntar.
Intento no torturar-me, ho vaig fer sobretot durant el part, però m'han repetit tant tots els metges i familiars/amics que no podia haver fet res, que no es culpa meva, que vaig ser de les embarassades més curoses que coneixen, etc... que ja m'ho he començat a creure. Però encara vaig revisar els meus resultats per assegurar-me de que per exemple segueixo donant negatiu en toxo i coses així (per si com dius, l'hagués agafat aquell dia que vaig enjar unes maduixes que no havia netejat jo escrupulosament).


I per si a algú li pot anar bé, la nostra psicòloga ens va parlar del grup de dol que ella porta, resulta que també tenen una pàgina web i més interessant encara, una APP per android i iphone.
S'anomena DOL BRESSOLS, hi ha diferents apartats sobre com afrontar el dol, recursos, documents, testimonis, rituals que es poden fer.... potser ajuda a algú de vosaltres o coneixeu algú a qui pot anar-li bé.

Petons.
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
noe.garcia
:: puça
:: puça
Entrades: 15
Membre des de: dl. jul. 18, 2016 7:41 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 11:17 am

Hola capseta,

Només vull enviar-te tot el meu suport en aquests moments tan i tan durs que estàs passant.
La meva situació no es pot comparar amb la teva, però en el meu primer embaràs vaig parir a la setmana 31+0 per una preeclampsia més despreniment de placenta. Aquell dia la sort estava del meu costat i el despreniment va ser exterior, vaig començar a tenir una hemorràgia molt bèstia però et puc dir que ens va anar de minuts.
No existeixen paraules de consol ara mateix, considero que hi ha coses que no haurien de passar i prou.
Estem aquí per tot el que necessitis i quan ho necessitis

Molts petonets i molta força
Avatar de l’usuari
petit_somni
:: peixet
:: peixet
Entrades: 273
Membre des de: dj. abr. 14, 2016 12:25 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 11:26 am

Capseta em sumo a totes les noies del SP que t'envien molta força, petons i abraçades! Com tu has dit la vida dona uns revés que no son gens justs. Molts petons per a tu i el Capseto.
TE+ 17 de juliol 2016 : lasito :
21-03-2017 Neix el Marc :cnen: un somni fet realitat!
DPP 23 de març 2017 :-)(-:
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 12:28 pm

CAPSETA, ja vaig passar pel post de juliol... us llegia sovint perquè si hagués anat bé erem compis... el meu però es va parar abans de que m'atrevis a participar al post.
No sé que dir-te... no hi ha paraules que reconfortin en una situació així, només que com ja has dit, aquí tens el teu raconet, que totes et recolzarem i donarem els anims que es poguin donar en moments aixi. Res d'aixo hauria de passar!!!!

Una abraçada ben forta, endavant i la petita Eyra sempre estara amb vosaltres.
Avatar de l’usuari
Arya82
:: poltre
:: poltre
Entrades: 648
Membre des de: dv. set. 21, 2012 4:17 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 1:21 pm

Capseta, no ens coneixem, però ho sento moltíssim. El teu relat m’ha fet plorar... m’has fet reviure moltes coses. Parir un fill que saps que no es quedarà amb tu és horrible. I no hi ha paraules per descriure aquest dolor que tens al cor, hi ha moments que és tan gran que et costa respirar.

Això de les funeràries és horrible. Jo també recordo la frase de “avortament de (el meu nom”). Recordo que em va fer molt mal veure-ho pq eren les meves filles i tenien nom, no eren un “avortament”. S’ha d’avançar molt en aquest aspecte.

Dir-te que és una ferida que sempre més portareu al cor, però amb el temps deixarà de fer mal i podreu recordar a la vostra petita sentint només amor i podreu parlar-ne sense plorar. A mi en el seu moment em semblava impossible, però així va ser.

Jo et recomanaria que ara fessis el que tu i el teu company sentiu que necessiteu. Ara importeu vosaltres.

Una abraçada ben forta, per tu, pel teu company i per la vostra petita Eyra.
Buscant des del 2011.
24/7/15 - Al 5é tractament, per fi... Beta POSITIVA!!
4/8/15 - (6+0) Sou dos!! I ja sentim com bateguen els vostres cors!
29/11/15 - (22+5) Marxeu. Adéu Aina, Adéu Ona. Us portaré sempre al cor.
24/8/16 - Bioquímic.
26/10/16 - Avortament espontani.
17/2/17 - Beta +++
18/10/17 - Neix la nostra petita.

Imatge
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 831
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 09, 2017 3:05 pm

Capseta, t'envio una abraçada enorme, em deixes sense paraules. Desitjo de tot cor, que el dol el pogueu fer bé, i.que.pogueu recordar la petita sense tan de dolor. Aquests revés que posa la vida davant nostre són molt injustos.
Avatar de l’usuari
ametista
:: dinosaure
Entrades: 5123
Membre des de: dt. set. 30, 2008 3:06 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dc. maig 10, 2017 8:10 pm

ostres capseta em sap molt molt de greu, t'envio una abraçada molt gran :-()-)
Imatge

Imatge
al CLUB DE LECTURA del SOCPETIT el mes de setembre llegim:
Els Llops, de Francesc Puigpelat
T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Inda
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 545
Membre des de: ds. gen. 08, 2011 11:02 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dc. maig 10, 2017 8:35 pm

Capseta, segueixo a les de juliol (tot i que soc d'agost) i com he llegit que has obert un fil no podia estar de dir...que no hi ha paraules. Trobo que ho heu viscut tan dignament com la situació us ha permès i que heu estat amb ella tot el que heu pogut.

No hi ha paraules...donar molts ànims i que trobeu tot el suport que us mereixeu
Imatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge
Imatge
ImatgeImatgeImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Bea
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 337
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dj. maig 11, 2017 9:41 pm

Capseta, com estàs? No cal que responguis si no et ve de gust. Només vull enviar-te molta força i dir-te que encara que ara no ho sembli, poc a poc t'aniràs sentint millor, i arribarà el dia en que l'amor del seu record superi la tristor. Aquí estem per ajudar-te o escoltar-te si ho necessites.

Petons,

Bea.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1064
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dv. maig 12, 2017 10:04 am

Gràcies a totes pel suport, i a tu Bea per preguntar com anem.
Ahir feia una setmana que va començar el malson, i vaig aprofitar per penjar unes paraules a les xarxes socials.
I és que no sé si us ho vaig comentar, però em fa PÀNIC trobar-me amb gent que no sàpiga què ha passat i em facin preguntes o comentaris inoportuns, així que fa uns dies vam posar-nos a avisar als amics, veins, companys de feina... amb un missatge general que vam fer pel whatsap (i sort dels milions de grups, que ens han agilitzat la tasca).
En fi, que com que sempre queden persones que són coneguts, o amics dels amics, o el que sigui.... doncs em va semblar una bona opció, i també per cosncienciar a la gent sobre el dol perinatal.

Us copio el que vaig escriure (també m'han dit que si em va bé escriure que hof aci tant com vulgui/pugui, que vagi documentant la meva experiència, i aquest pot ser el meu raconet per fer aquest "diari").

Avui fa una setmana ens vam assabentar de la pitjor notícia que podíem rebre mai a la vida. La nostra Eyra, la nostra petita que portava ja 7 mesos dins meu omplint-nos d'il·lusions i alegria ens havia deixat.
No sabem com ni perquè, i potser mai ho sabrem. Només sabem que fa mal, que tot en el que havíem somiat s'ha esvaït, que la nostra nena preciosa ha marxat i hem d'assumir-ho; no oblidar-ho, no fer com si no hagués passat, perquè ella ja havia format part de les nostres vides i dels nostres éssers estimats, i tots patim la seva pèrdua, perquè en tant poc temps ens havia aportat tantes coses...
I mica en mica trobarem altre cop l'alegria de viure i no farà tant mal pensar-hi, en tot el que havia de ser i no serà mai.
I en aquests dies hem viscut tantes coses... el mal (emocional i físic) va ser menys mal gràcies al meu ginecòleg i a les infermeres, llevadores i ginecòlogues del Trueta, que van ser allà en tot moment sostenint-nos i acompanyant-nos en uns moments tant difícils.
I el mal a estones s'ha convertit en ràbia, per una classe política que no permet l'avortament, però si el teu bebé neix mort no et permet registrar-lo al teu llibre de família i només el pots registrar a un horrible registre anomenat "legajo de abortos" on és burocràticament complicat que hi apareixi ni tant sols el seu nom ni el nom del seu pare.
Pot semblar una tonteria però fa molt mal, fa molt mal que a la funerària et diguin "ha estat un avortament, oi?". Doncs no senyor, he perdut la meva filla.
Però per sort tenim un entorn (família i amics) que ens estan ajudant molt a anar-ho superant, perquè el mal és compartit i estan sabent respectar els nostres moments i ajudant-nos a veure també les coses boniques de la vida.
No tot és negre i l'Eyra es mereix que la mama i el papa siguem feliços i la recordem amb amor.
Gràcies per tot el temps que vas ser amb nosaltres, sempre t'estimarem.

També hi vaig posar un petit escrit que la meva millor amiga li va escriure a l'Eyra després de venir a veure'm a l'hospital:
Hay huellas a las que no precede ningún paso.
Hay soles que no tienen que salir para dar calor.
Hay estrellas que brillan en cielos nublados.
Hay olas furiosas en mares en calma.
Hay amores que empiezan para nunca acabar.
Hay dias que no deberian ni tan siquiera exisitir.

I al final de tot hi vaig posar un escrit sobre dol perinatal, com ajudar als pares que ho pateixen i frases a evitar.


Algunes reflexions de com m'estic sentint aquests dies....

No estic plorant gaire, els matins és la meva hora, em desperto abans que el capseto, vaig a la sala, agafo l'ipad i llegeixo coses sobre dol perinatal. Ploro, ploro i ploro en llegir tot el que em recorda i m'apropa altre cop a la realitat, al aue he viscut i estic vivint.
Però ara porto un parell de dies que no ho he fet, i m'he despertat amb el capseto, avui de fet m'ha deixat dormint una estona al llit.
I segueixo buscant coses, però ara són coses més funcionals: com recuperar el cos, papeleos que he d'acabar de tramitar...
Que aquests són dos temes cabdals.
Hi ha molta informació sobre com recuperar el cos després del part. Sobretot recomanen la lactància. Fantàstic!! (Ironia). I jo què faig? Només tinc ganes de menjar porqueries i acariciar-me la panxeta per notar els moviments de la meva bebé. O és més, acariciar la meva bebé, portar-la a passejar, donar-li el pit i acaronar-la mentre li dic que l'estimo. Que l'estimem.
Però no, aquí estic: de post-part, amb energia (ningú em desperta cada 2 hores, algo bo ha de tenir) però sense ganes de sortir a caminar o fer algo que m'ajudi a treure'm de sobre aquests quilos que porto. I a més tinc contractures i m'han sortit mals per tot arreu (diuen que de l'estrès i somatització). I aguantant-me amb aquest cos estrany que se m'ha quedat i que no puc tapar amb un bebé regordete.

I després el tema papers. Vagi on vagi ningú sap benbé quins documents tindré o he de demanar o què he de fer.... ni a l'empresa (per demanar e lermís de maternitat que vaig saber quasi per casualitat que em pertoca), ni a la funerària (tema apart, he decidit que els posaré una queixa per escrit), ni al registre civil (encara no hi he anat, però no sé quins papers hauré de demanar, si al final podrà constar el nom de la nena o del seu pare.... que trist!!).

I com deia, quasibé no estic plorant gaire, ara escrivint aquestes ratlles sí, perquè em remoc moltes coses, tot el que no tinc i no tindré. Però el pitjor de tot és que.... em sento culpable per no plorar!!!
Al meu entorn hi ha familiars que em consta que ploren cada dia molt, i jo aquí "tant tranquila", traient-li ferro a l'assumpte, intentant pensar en les coses bones que m'ha donat la meva nena tot el temps que ha estat dins meu: la il·lusió i alegria per la seva arribada (com quan fas un viatge, que al final quasi és millor la preparació que el viatge en sí), i també les coses "bones" que m'ha portat aquesta horrible pèrdua, vull pensar que mira, la meva nena no havia de viure; però va estar tant temps com va poder amb nosaltres i també m'ha lrelarat per l'arribada dels seus futurs germanets: he anat a vàries classes pre-part (ara ja sóc una experta en la teoria), he viscut un part en una situació horrible i he patit contraccions més doloroses del que hauria d'haver fet (una que volia veure el seu limit, però al final vaig decidir que era millor no traumatitzar-me més), m'han fet tactes i ara sé com són (i només una ginecòloga de 7 persones diferents que em van fer tactes em va fer mal, la resta bé, fins i tot quan em van haver d'obrir el coll de l'úter amb els dits i intentar trencar la bossa).
Així que després d'aquests assaig general amb final fatídic, què més pitjor pot venir? Segur que n'hi ha, de coses, he sentit i llegit moltes històries, i prefereixo no temptar a la sort amb el meu comentari, que portem un any de merda; però ja crec que no em toca, em toca poder ser feliç fins al final.
I en part penso: molt bé, estàs fent un dol collonut!! I per l'altra em dic: no siguis idiota, estas enganyant-te i un dia o altre sortirà tot!
I mentrestant la gent continua dient-me que sóc molt forta i jo sentint-me com una merda perquè no ploro tot el dia.

En fi... crec que ja us he fotut prou la xapa per avui. Continuaré en un altre moment.

Petons.
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1762
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dv. maig 12, 2017 10:24 am

Capseta, l'altre dia no et vaig escriure res més, no vaig poder, simplement.
Escriu, parla, desfogat... quan ho necessitis. Plora tot el que vulguis... Però deixa fluir els teus sentiments naturalment. No et sentis culpable si no plores en x dies o hores, això no disminueix els teus sentiments ni el teu dolor. Els teus sentiments ara estan en una muntanya russa, de pujades i baixades.
Una abraçada de seda, suau i delicada.
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al setembre al Club de lectura del SP llegirem Els llops de Francesc Puigpelat. T'apuntes?
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1128
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dg. maig 14, 2017 7:52 pm

Capseta, no sabia si escriure't o no, perque m'és complicat saber què dir-te. No en tinc ni idea, no sé ni la meitat del que estàs passant, tot i que em poso a la teva pell perque hem sigut companyes de mes.... Pero la vida ha fet que compartim un moment especial a la vida i ara de cop, els camins s'han separat una mica bastant.... que injust tot plegat.

Pero m'he decidit a escriure't perque volia dir-te que et trobo a faltar al post. Volia que sapiguessis que et tinc present, que no has passat per aqui en va. Potser això no et servirà de res, pero potser si, i per si acas, ho intento. Potser et pot reconfortar saber que has estat i ets molt especial per algunes foreres.

Et volia enviar anims amb tot aixo que comentes dels papeleos, que injust i que desconegut tot això!!!! No hauria de ser aixi, i no se'n parla de tot aixo. Indignant.

El tema de plorar no et mortifiquis, si has de plorar ja ploraràs quan et surti, i si no, doncs no. Cadascú porta el dolor com pot. No et mortifiquis, només et faltava això....

T'envio anims, moltes forces per seguir e davant i una abraçada. :-()-)
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: