Pèrdua a les 31 setmanes

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Bea
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 337
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dg. maig 14, 2017 8:49 pm

Capseta, m'alegra trobar-te tan forta, ho estàs fent molt bé. El cos és savi, fes el que et demani en cada moment.
Per mi va ser terrible també pensar en informar a tothom i afrontar aquesta conversa un cop i un altre. Visc a un poble, també de Girona, i m'angoixava molt sortir al carrer.

I com tu, em vaig centrar aviat en recuperar el meu cos pensant en un nou embaràs. Et recomano molt que aprenguis a fer abdominals hipopressius, la llevadora del CAP et pot orientar. Aviat notarás millores a la panxa i en un parell de mesos tornarà pràcticament a ser la de sempre. I un cop et trobis físicament recuperada (2-3 setmanes), et comencis a moure per anar baixant de pes i posar-te en forma. Probablement et diran que en 3 mesos ho pots tornar a intentar. Jo vaig aferrar-me a això i em va anar bé per il•lusionar-me amb alguna cosa.

Petons,

Bea.
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 15, 2017 9:43 pm

Hola!

Teniu raó, he de deixar fluir les coses tal com surtin i no jutjar-me o culparme per si em sento així o aixà. La meva germana m'ho deia fa uns dies, estem educats en la culpa i per tot ens fem responables, culpables, jutjats....
Intento no fer-ho però avui mateix m'he vist pensant més en el "què diran" que en deixar-me fluir. La situació: els meus pares havien d'anar a comprar unes plantes i una tonteria al decathlon. Jo també volia unes malles (ja sabeu.... ara no em va bé cap roba antiga i la pre-mama no la vull ni veure) i els he acompanyat. Total, que evidentment no estem tota l'estona com ànima en pena i ens han passat alguns incidents graciosos i hem rigut. I inmediatament he pensat: com em vegi algun conegut es pensarà que estic tant feliç.

Bueno, mica en mica hem anat veient més gent (amics, algun conegut...) i bueno, per sort la gent ens està ajudant a no passar-ho pitjor (frases inadequades o coses així no n'estem havent de suportar, a part de l'episodi amb la funerària).
En part estic una mica agobiada perquè a mi em costa sortir de la meva rutina i dels meus dominis, i ara em trobo amb que tothom vol quedar. Amb algunes persones ho vaig deixant per més endavant, però amb altres sí que estic quedant perquè al cap i a la fi em va molt bé.
Però és cert que m'està costant una mica, a més no trobo la situació actual:
-no em sento a gust ara que m'he quedat sola a casa perquè el capseto ha marxat.
-no em ve de gust anar als llocs (metges, papeleos, compres, fer exercici...)
-a casa no em ve de gust fer massa res.
- i com us deia no em ve de gust quedar amb gaire gent.
Però finalment acabo fent-ho tot perquè per molt que estic en aquest estat de "res em ve de gust" necessito fer coses i a més sé que fer-les és pel meu benestar físic i emocional. Així que estic tot el dia activa i acabo rendida, així com a mínim a les nits dormo bé.

Em trobo també amb que a l'hospital pensava i parlava molt de tot el que fariem: acabar el llibret de wonderful de l'embaràs per tenir sempre el record de la nena, fer una petita "cerimònia" íntima amb les cendres, recollir tota la seva roba i objectes (bé... el que vam preparar per ella, no n'ha fet cap ús i parlar de "les seves coses" tampoc és que ho senti taaaant fort, penso que les vull guardar totes pels que vinguin després, igual que les haurien heretat de totes maneres).
I ara no tinc tanta pressa, em noto que em fa mandra. I penso en si serà alguna autodefensa del meu cap/cor per no passar-ho malament, ja que segurament seran moments crítics.

En fi..... crec que ja està bé de reflexions, per cert, avui he anat amb la llevadora i m'ha confirmat que ella ja va notar que la cosa no anava bé, li va notar el cap envall i sabia que el cor l'havia d'haver sentit per tant tenia requeteconfirmat que no estava viva. Però no em va dir res i va dissimular ja que jo estava sola i tant tranquila. Si li hagués preguntat directament diu que m'hauria hagut de dir la veritat, i jo només agraeixo haver estat tant tranquila i haver-ho sabut tot a la tarda amb el capseto.
No em vull ni imaginar haver sabut la noticia sola i haver-li de dir a ell.
I li he agrait mil cops que no m'hagues dit res.
Ahhh!! I diu que propers embarassos seran considerats d'alt risc per la SS i que em controlaran més. Cada cop em veig més embarassada paranoica en el futur.


Crunchi, gràcies pel que dius, aquests dies he entrat alguna estona curta al post de juliol, no he llegit gaire les coses però una mica per sobre i la sensació aue tinc és estranya, però entre la costum i tot és inevitable entrar i en part m'obligo una mica a fer seguiment, encara que sigui com a tortura/teràpia, per adonar-me'n del que passa, perquè a estones de veritat que em noto tant bé parlant de les il·lusions de futur i coses banals a tope que penso: és que ja ho has superat o t'autoenganyes molt???
I et volia dir que no li tinguis por al part, jo ara em sento moooolt forta, no li tenia por, però ara que l'he passat.... bé que amb una mica de "trampa" perquè la nena era mini i podia prendre tots els calmants i diazepans que vulgués (que tampoc em vaig passar tant, eh??) i no tenia una dilatació mínima exigida per l'epidural, però clarament la part emocional estava en la meva contra; i puc dir que segur que ho fareu molt bé!!! No tingueu por als tactes, agulles, vies ni a res. Estem en un país on la gent acostuma a destacar només les coses dolentes i fer agafar la por al cos als altres.

Bea, encara serem veines i tot, jaja. En això intento centrar-me, en la recuperació física a tope, per sort noto molt menys gana que abans, i és que en l'embaràs no era de picotejar però si que quan menjava tenia mooooolta gana. He començat a anar a caminar i dels hipopressius avui volia preguntar-li a la llevadora que quan puc començar (a tot arreu diuen que la quarentena sencera, però potser en el meu cas puc començar abans....) però se m'ha oblidat preguntar-li totes les coses que volia preguntar. Només he parlat, plorat i hem fet teràpia.

Anna Maria, gràcies per aquesta abraçada, i per les teves paraules. Com dius, estic en una muntanya russa.


Gràcies a totes!!
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: peixet
:: peixet
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra
Entrades: 276
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 16, 2017 5:31 pm

Capseta, em sap molt i molt de greu que hàgiu perdut l’Eyra.

Crec que perdre un fill és una de les coses més dures que et poden passar i, per desgràcia, no ens preparen per tots els sentiments que vénen després.

Llegint-te sento agraïment pel tracte que et van donar a l’hospital i per la resposta del teu entorn. Espero que us continuïn ajudant com ho estan fent ara.

També sento indignació pel tracte que les institucions donen a les mares que han perdut els seus fills. Quan és un pèrdua en la primera etapa de l’embaràs ni tan sols es considera que hagis perdut res i quan és una pèrdua més avançada no pots ni posar el seu nom enlloc. És injust.

No et torturis gaire pensant en com t'hauries de sentir i com no. Ho estàs fent bé perquè ho fas a la teva manera.
Hi ha una cosa que fa un temps vaig llegir que és que el dol no té cap manual d’instruccions, ni aquestes fases tan ordenades i definides que diuen, que és muntanya russa i hi ha moments molt baixos en què el dolor et pot i moments en què les coses no són tan negres.

Una abraçada molt forta
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV amb DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV amb DGP
Novembre 2018: Transferència i beta +

Imatge Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Elantris
:: lleona
:: lleona
Entrades: 989
Membre des de: dl. oct. 05, 2015 9:38 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dg. maig 21, 2017 8:34 pm

Capseta, ostres, m'he quedat sense paraules, no sé que dir-te per fer-te sentir millor...
M'ha quedat el cor trencat de llegir tot el que heu hagut de passar.
Només espero i desitjo de tot cor que amb el temps tireu endavant i supereu tot aquest dolor.
Una abraçada ben ben forta guapísima!
28/09/2015 Comença la cerca!
18/01/2016 Positiu CB 1-2 setmanes. 12DPO - 8/02/2016 Sentim el teu cor a 118 bpm i fas 5,1 mm i tens 6 setmanes i 5 dies. 2/03/2016 Retingut de 9+4 al dia 10+1
1/12/2016 TE+ . 19/12/2016 2mm a 105bpm . 14/01/2017 Retingut de 9+3 al dia 9+6
14/05/2017 TE+ 9DPO
24/01/2018 Una nova vida comença per tots :love:
Pink_flower
:: gosset
:: gosset
Entrades: 464
Membre des de: dj. ago. 18, 2011 8:12 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. maig 22, 2017 10:21 pm

Capseta guapa volia pasar per aquí per fer-te una abraçada gegant :-()-)
Com diu la crunchi et trobem molt a faltar...es molt injust tot el que esteu pasant. No et sentis culpable de cap de les maneres, si et ve de gust plorar plora i si et ve de gust sortir surt. No et forcis a fer res, ara toca cuidar-se clar que si. Us envio una gran abraçada a tu i al capseto i un peto gegant per tots tres :-()-) :-()-)

Tema burocracia....es molt trist. Queda molt per avançar en aquest pais.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dt. maig 23, 2017 8:47 pm

Gràcies guapes, pels ànims.

Mica en mica em vaig tractant millor a mi mateixa, intento no jutjar-me i deixar-me fluir. Per instagram estic trobant força noies que els ha passat el mateix fa uns mesos o un anyet i m'estan ajudant molt, ja que tot el que estic passant (anar zombie com en un globus, estar enfadada, trista, contenta a estones per X...) elles ho van viure també i m'estan ajudant a veure que no soc cap bitxo raro.

Com que em sento aquest raconet molt meu, tinc la necessitat de compartir-ho. Ahir va ser un molt bon dia, vaig passar quasi tot el dia amb la meva germana i vam tenir estones d'estar tristes i pensar en la nena, però va ser un dia molt bonic, vam compartir moltes converses i un dia molt agradable.
I vaig deixar-me anar, si volia plorar ho feia i si volia riure també, havia de gaudir de l'estona.

I sort que ho vaig fer... avui està sent un mal dia. Desconnectada quasi tot el matí (com una zombie vaig com si el temps s'hagues parat, com si estigues vivint un somni, o millor dit un malson) i després al supermercat vinga a veure embarassades i coses de bebé, m'ha entrat una tristesa horrible i em queien les llagrimes inevitablement.
I com a colofó final a la tarda hem estat fent canvis que ja volia fer a casa (canvis de mobles, pintar, coses així) i m'he saturat moltíssim perquè les coses no sortien com les havia imaginat i ja estava amb el dia tonto.
Com a colofó final avui m'he assabentat d'un nou embaràs al meu entorn i ha sigut debastador. Ja he explotat a plorar desesperadament, hiperventilant... en fi, el capseto m'ha abraçat molt i molt fort, m'he calmat una mica però he seguit tota la tarda plorant pels racons.

Això és una merda. Trobo a faltar l'Eyra. Trobo a faltar la meva vida. La que tenia, la que anava a tenir.
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
sandysc85
:: gosset
:: gosset
Entrades: 402
Membre des de: dj. ago. 20, 2015 4:26 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dg. juny 11, 2017 6:36 am

Ostres Capseta! Estava badant pel fòrum i he vist un missatge teu i quan he vist la teva signatura he quedat de pedra. Ara he trobat la teva història i no tinc paraules. No vull ni imaginar pel que heu hagut de passar.

No sé si et recordes de mi, però vam coincidir a cercadores i (sobretot) grafiqueres.

Em sap moltíssim de greu tot el que ha passat, i desitjo que mica en mica us aneu trobant millor. Tot i que sé que mai oblidareu l'Eyra, espero que poc a poc el dolor vagi remetent i pogueu continuar fent camí.

Una abraçada molt forta!
Imatge

Imatge
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dg. juny 11, 2017 8:18 pm

sandysc85 ha escrit:Ostres Capseta! Estava badant pel fòrum i he vist un missatge teu i quan he vist la teva signatura he quedat de pedra. Ara he trobat la teva història i no tinc paraules. No vull ni imaginar pel que heu hagut de passar.

No sé si et recordes de mi, però vam coincidir a cercadores i (sobretot) grafiqueres.

Em sap moltíssim de greu tot el que ha passat, i desitjo que mica en mica us aneu trobant millor. Tot i que sé que mai oblidareu l'Eyra, espero que poc a poc el dolor vagi remetent i pogueu continuar fent camí.

Una abraçada molt forta!


Gràcies Sandy, oi tant que me'n recordo de tu, de fet fa poc repassava alguns posts de grafiqueres de l'any passat (ara que hi tornarem m'he de posar al dia) i en llegir-te pensava què hauria estat de tu. Veig per la teva firma que estàs embarassada de 10 setmanes, me n'alegro molt, espero que vagi tot perfecte i llegir-te més pel fòrum.

El camí és complicat, portava dues setmanes relativament bé (amb estones de tot però amb força calma mental) però ahir em va baixar la regla i les hormones me la van jugar fort.
Crec que vaig arribar al fons de tot del peu, ara només puc anar amunt.

Petons :-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Nadadora19
:: puça
:: puça
Entrades: 12
Membre des de: dl. juny 12, 2017 1:56 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dj. juny 15, 2017 3:42 pm

Capseta, capseto... sento la vostra pérdua, sento que l'Eyra no estiga amb vosaltres físicament, però com tu molt bé expliques i sents, hi és energèticament, forma part de la família, és la vostra primera filla.

Com moltes altres t'animo a que escrigues tant com vullgues, tant com necessites, ho fas de manera crua i extremadament dolça.

I les teories del dol són moltes, però després cal que el faces teu, vostre i perquè com diu una terapeuta mestra que m'estimo molt, has, heu de passar pel tunel del dolor.

Una abraçada ben gran, dolça i plena!!!
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dj. juny 22, 2017 10:32 am

Gràcies nadadora :-()-)


Realment des de l'últim escrit en que explicava que les hormones em van posar al límit, he estat força bé: he acabat l'àlbum d'embaràs, he acabat llibres sobre dol gestacional... i he plorat a estonetes, però de manera saludable (sí, per mi es pot plorar de manera saludable i de manera histerica com quan vaig tenir la regla), però m'he sentit força estable dins d'aquest limbo que és la meva vida.

Aquesta setmana he tingut el control post quarentena amb el ginecòleg i tot perfecte, coll llarg i tancat. Úter net.
Com que ja vaig tenir una regla, a la que tingui la propera (d'aquí uns 15-20 dies) podrem deixar de prendre precaucions.

Sense precaucions? Nou embaràs? Il·lusió de nou? Pors? Deslleialtat a la nostra petita?
Doncs això són les preguntes que em vaig fent constantment, pel que he llegit es tracta de l'ambivalencia. Per una banda penses que mai voldras oblidar la teva filla, i que un nou bebé pot ser voler-la oblidar o algo així, però per l'altra vols continuar amb el somni inicial de ser mare.
I realment el que passen són les dues coses, i aquí cada mare ha de fer el que senti que necessita i li anirà millor (si medicament està bé i pot decidir, clar). Nosaltres des de que va passar que volem tornar-hi, sento que ho necessito, que vull tornar a estar embarassada i sentir de nou la il·lusió, tenir una il·lusió per la que viure. Tot i que em fa por: em fa por que surti malament, perdre un altre fill, que l'embaràs afecti al dol, que trigui molt a quedar-me embarassada i això empitjori el meu dol........ tantes coses que poden passar!!!

La part bona és que la majoria dels especialistes que m'han tractat (i també alguna mami que ho ha viscut) coincideixen en dir-nos que quan abans millor, que és el que em farà tirar endavant.

I d'altra banda també a estones sento la frustració, la frustració de que torno a estar com fa un any: en la cerca.
I sí, aquest cop no és del meu primer fill, l'Eyra serà sempre la meva priemra filla i ja soc mare i sí, molt bonic tot.
Però la realitat és que a casa només hi som el capseto i jo, altre cop cercant el nostre somni: ser pares, de nou, vale. Ser pares amb un bebito viu al que poder cuidar i fer tot el que fa anys somiem fer.


Però bé.... he d'estar animada i positiva, perquè no hi ha una altra opció. Bé, sí que n'hi ha: deprimir-me, quedar-me tancada sense veure ningú durant moooolt de temps, plorar tot el dia, descuidar-me.... però això no és el que vull.


Molts petons i gràcies per llegir-me, si és que algú ho fa : lasito :
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1120
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dj. juny 22, 2017 11:02 am

Capseta maca, jo et llegeixo sempre que puc, i segur que hi ha moltes mes noies que et segueixen i et recolzen. :-()-) Me n'alegro que hagis trobat dones amb les que poder compartir el dol, segur que et son de gran ajuda i podeu fer pinya, que és important.
M'alegra llegir que estas amb forces per tirar endavant, que tot i els dubtes (super normals) i les pors, teniu clar el que voleu i lluitareu junts. Us dono tots els meus anims perque pogueu seguir aquest camí i us desitjo tota la sort del món.
T'animo a que segueixis escribint en aquest fil, perque crec que t'ajuda a tu i pot ajudar a dones que passen (O han passat o passaran) pel mateix.
Molts anims parella!!! :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 543
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dl. juny 26, 2017 1:13 am

Capseta,

Jo també et llegeixo!! Com ja t'ha dit la Crunchi tots els dubtes, pors, senitments ambivalents són normals. Si teniu ganes tornar a cercar endavant! Però sense pressions, que mai són bones. Quan hagi d'arribar arribarà. El que és segur és que a l'Eyra, la vostra primera filla no l'oblidareu mai!

Molts ànims a tu i al capseto! :-()-)
mare AAR
:: puça
:: puça
Entrades: 6
Membre des de: dv. gen. 20, 2017 12:25 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

ds. jul. 01, 2017 1:56 am

Hola Capseta, no ens coneixem (tot i que podríem pq soc d'aprop de Girona i mantinc relació amb Bressols d'alguna manera) però no m'he pogut estar d'escriure't.
He llegit tot el fil seguit i he plorat molt amb tu pq em veia a mi i pq entenc el teu dolor, les teves pors, les ambivalències...
Jo ja fa uns mesos (a l'octubre) que vaig perdre a l'Aura, just el dia que feia 26 setmanes, i encara tinc moments de tot. Tinc la gran sort de tenir un fill viu de 3 anys que m'ha fet tirar endavant si o si.
Com et dic, he llegit el fil seguit i t'asseguro que es veu un gran progrés en el procés de dol.
M'alegro molt que tingueu la il·lusió i les ganes de tornar-ho a provar perquè sentiu que és el que voleu, us desitjo el millor.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

ds. jul. 01, 2017 8:23 am

Moltes gràcies a totes :-()-)

Mare AAR sento molt que l'Aura no sigui amb vosaltres. L'altre dia parlava amb una noia que ha passat pel mateix i també té un fill i parlàvem de com de diferent és viure això amb o sense fills vius, res és millor ni pitjor ni més fàcil o més difícil, però sí diferent.

Gràcies per dir-me que veus un gran progrés, jo a vegades sento que sí, que estic fent passes i després hi ha el dia o moment dolent i patapum! Penso que m'estic autonenganyant i que en realitat no estic avançant. Imagino que és normal també, sobretot en algú tant exigent com jo. Instagram m'ha fet conèixer molta gent que ho ha passat i entre això, l'entorn i el grup de suport i el seguiment de dol que em fan he de creure que sí vaig pel bon camí, com a mínim realment començo a tenir més dies i moments bons, sentir-me amb estabilitat emocional, que segueixo tenint moments de tot però ja no ho visc amb taaaaaaanta intensitat.

Mare AAR, a veure si ens veiem algun dia per Bressols, jo m'hi vaig sentir molt ben acollida. :-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dc. jul. 05, 2017 12:17 pm

Capseta He anat llegint la teva història però no podia escriure perquè jo estava en un daltabaix emocional. Però et volia comentar et veig molt forta, és normal que tinguis alts i baixos i t'ho has de permetre, no siguis dura amb tu mateixa! És una situació molt dolorosa la que heu i esteu visquent, t'has de permetre caure però sempre tornar-se a aixecar.
Està molt bé si pots parlar amb gent que ha passat per la meteixa situació perquè és qui pot compartir més els teus sentiments.

Una abraçada molt forta.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Vannion
:: conillet
:: conillet
Entrades: 350
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dc. jul. 05, 2017 3:20 pm

Capseta, jo et segueixo llegint. Mereixes un Ole enorme per l'evolució, i per lo bé que ho gestiones. Parles poc del capseto, però suposo que us esteu fent costat, i que seguiu essent el gran equip que éreu!

Vam estar juntes a cercadores i gràfiqueres i jo ara estic de 31 setmanes, i cada dia d'aquesta setmana crec que pensaré en tu.

Molta força, la decisió de que fer arribats a aquest punt, és difícil, però el que trieu serà el correcte, i mai significarà una traïció per la Dura.

Un petó molt fort.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

dv. jul. 28, 2017 8:18 pm

Gràcies boniques, us vaig llegir en el seu moment i no se perquè no vaig respondre.

Avui necessito escriure. He compartit el que m'ha passat amb el meu company i amb la meva mare, però no sé.... tot i que en part tenia necessitat de compartir l'episodi que he viscut amb més gent no ho he fet, només volia dormir, fer que el dia acabi. Suposo que se m'ha remogut tot massa.
I és que m'he trobat amb la situació que porto quasi 3 mesos temint.

Avui tenia cita per treure'm sang i fer les proves de coagulació i tal per la SS. Arribo, m'assec i veig una noia embarassadíssima. La recordo, va seure al meu costat fa 3 mesos, en aquella primera classe prepart (i ultima per a mi).
Li escric un whatsapp al capseto. "Quina mala sort coincidir! Sort que no em deu recordar i ni tant sols em veurà!"
Em criden per entrar, just he de passar per davant d'ella però bueno, ja entro, zona segura (penso).
Com que es necessiten molts tubs de sang i alguns són especials truquen a l'hospital de referència per consultar-ho i no fer res malament. Mentrestant m'esoero a la mateixa consulta i fan entrar la seguent persona..... la noia embarassada!!
Jo em passo l'estona mirant a una altra banda (de fet jo estava asseguda d'esquenes a ella), però un cop acaben amb ella s'aixeca i em toca el braç, em saluda pel meu nom i em diu que m'ha reconegut d'aquell dia.
La miro, no sé ni què dir, miro a tot arreu a l'habitació (mentalment buscava el botó de "apagar"), faig un gest en plan "si, si...".
Em pregunta que què tal estic (amb un gran somriure a la boca, així que suposo que no sabia res) i jo no puc fer res més que dir entre plors que no va anar bé i em poso a plorar molt.
Ella em diu que ho sent molt, em fa una carícia i marxa. Les infermeres tanquen les portes i intenten consolar-me/recollir-me una mica.

Ara ho escric i ploro. Molt.

És la situació que portava tant de temps evitant i volent que no passés (per això vam anunciar-ho a tothom que vam poder) i quan finament em passa veig que sí, és horrible, perquè la casualitat ha volgut que sigui ella, a punt de tenir el seu bebé, amb la cara de felicitat i alegria, qui m'ha preguntat que com estic (esperant una resposta totalment diferent). I jo sola, trista, desconsolada. No volia ni contestar-li. Volia cridar. Que marxés, que la fessin fora. Però tampoc podia/volia ser injusta.

En fi, necessitava vomitar-ho. Sé que aquí moltes em llegireu (tot i que amb les vacances hi ha poc moviment) i em compendreu, contesteu o no.
Espero que el sol fet d'haver-ho escrit em reconforti.

Una abraçada :-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Vannion
:: conillet
:: conillet
Entrades: 350
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

ds. jul. 29, 2017 8:14 am

Capseta, no m'ho puc ni imaginar. Tampoc se gaire que respondre. Pensa però, que tot i haver estat una situació inimaginablement horrible, és un pas més endavant.

Un petó molt fort i una gran abraçada. Fas una gran feina escrivint, parlant i deixant anar a poc a poc tot el que tens dins teu.
airuni
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 305
Membre des de: dl. gen. 11, 2016 6:02 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

ds. jul. 29, 2017 8:32 am

Hola bonica! Suposo que son situacions inevitables i que les hauras de viure i encara que sigui dur ho has superat i es un pas endavant.
Plora el que hagis de plorar jo crec que serà com una motxilla que portaràs sempre a sobre però amb el temps deixarà de fer tant mal.
Heu començat la cerca de nou? Es dificil i cadascu ho viu d'una manera diferent però suposo que amb aquestes situacions tenir la ilusió de nou d'estar embarassada i aconseguir el vostre somni ajuda.
Molts ànims i una abraçada molt forta!
Imatge
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1061
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Pèrdua a les 31 setmanes

ds. jul. 29, 2017 10:08 am

Moltissimes gràcies a les dues!!

Sí... suposo que vulguis o jo era algo que podia passar i mira, ja està passat. Ojalà no m'hi hagi de tornar a trobar, però si passa potser reacciono una mica millor.


Sobre la cerca: sí, ja hem començat, però no he volgut participar enlloc per si em sentia amb més pressió. La veritat és que ho porto una mica millor que l'altra vegada. Suposo que amb tants cops un aprèn que les coses passen quan han de passar i punt, nosaltres l'únic que hem de fer és anar fent-ho possible.

:-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
Agost ‘19: TE+
ImatgeImatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: