Quan es el segon el que no arriba

Problemes durant l'embaràs.
unmesdos
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2017 9:56 am

Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: unmesdos » dt. maig 16, 2017 12:07 pm

Hola noies!

Fa força temps que segueixo alguns fils però fins ara no m'he decidit a escriure.
Necessito desfogar-me i explicar la meva història.

2013 decidim anar a pel nen i "pam" en un tres i no res embarassada :-()) . Així que al 2014 neix el nostre fill.

Jo sempre havia volgut tenir 3 fills... així que l'estiu de 2015 decidim anar a buscar el segon, em torno a quedar embarassada relativament ràpid però el perdo als 15 dies, era un ou buit.
Desprès de la patacada ens hi tornem a posar i al cap de 6-7 mesos em torno a quedar embarassada. Aparentment, sembla que tot va be però quan vaig a la eco de les 12 setmanes resulta que el meu petit s'ha aturat fa uns dies.
BUFF... aquesta vegada ha fet mal.. Vas a la eco casi per saber el sexe i poder comunicar a tothom que estàs embarassada i surts de la clínica amb hora per un raspat al dia següent...

Al setembre em fan el raspat i una biòpsia del fetus. Era un nen i estava sa... No sabem perquè es va aturar.

El meu ginecòleg li dona normalitat als avortaments. Coses que passen. Mala sort. Però nosaltres a principis de 2017 decidim demanar ajuda. Estic cansada de buscar i posar el comptador a 0. I soc molt tossuda i no vull pensar que només ha sigut “mala sort”, vull trobar raons.

Demanem hora a IVI i a Gràvida. No volem donar moltes més voltes perquè això ja es prou difícil. Gràvida ens demana analítiques més complertes que IVI. Ens fem totes les proves que ens demanen; el meu home està fantàstic i jo tinc baixa la vitamina D i em surten alterats alguns resultats immunològics. El tracte de una clínica i l’altra no tenen res a veure.
A Gràvida (Dra Rojas), tot l’estudi va ser gratuït, fins i tot el seminograma. La doctora va estar una hora amb nosaltres, escoltant-nos i ens va fer un esquema del que ella faria en el nostre cas. Em va recomanar fer-me unes analítiques d’aquestes que envien a Estats Units per mirar temes immunològics i segons resultats, valorar. Però ella creu que en el nostre cas no cal fer cap tractament i recomana seguir buscant de forma natural i estalviar-nos els dinerets.
Quan vam tenir els resultats de les analítiques de Chicago resulta que hi havia uns valors una mica alts en “natural killers” i em recomana posar-me un intralípid, que ve a ser un inhibidor d’aquestes cèl·lules, que al seu parer, es el que ha fet que tingui aquest segon avortament a les casi 12 setmanes. I provablement pararien tots els embarassos que tingués. A més a més, em pauta una medicació a prendre a partir de Beta+: adiro, clexane, prednisona...

A IVI (Dr.Santamaria) em diagnostiquen una esterilitat d’origen desconegut em recomanen fer tanda de IA i si no, FIV. Pagues primera visita (uns diners), pagues seminograma (mes diners), pagues visita de resultats (€€€) ... i tots els tractaments son bastant mes cars que a l’altra banda. I el tracte no te res a veure.. Tot va massa ràpid i es resumeix en un “no pateixis, ets molt jove, tan de bo tothom em vingués a la teva edat”. El problema es que si que pateixo. Portem gairebé dos anys buscant aquest germà i no arriba.

Jo, impacient de mena... decideixo fer un “mix” de les dues clíniques i posar-me l’intralípid a Gràvida i fer la inseminació a IVI. Ho fem així perquè Gràvida no creu que la IA augmenti massa les meves possibilitats d’embaràs i ja em sento ridícula al dir-li tantes vegades a la doctora que ja me sembla be deixar-m’hi els diners... Com que a IVI el que volen son els diners em fan la IA.

Al març de 2017 fem la primera IA a IVI. Resultat negatiu. I a més a més, amb males sensacions, IVI es molt gran i no estan gaire per tu, no em van agradar ni les noies de recepció.. Sempre van amb presses i cada cop que he sortit de la consulta he tingut la sensació que em deixo alguna cosa per preguntar o per saber. Així que decideixo tornar a parlar amb la doctora Rojas de Gràvida i convèncer-la per que em faci una IA. I ho aconsegueixo.

El tracte amb la doctora Rojas no te comparació. Gràvida es una clínica molt mes petita amb dues doctores però saben qui ets, porten el teu cas amb dedicació, et fan les analítiques que convingui, el tracte es directe amb la doctora.. només tinc bones paraules per aquesta clínica.

Al març em faig la segona IA, primera a Gràvida. També es negativa. El resultat ha sigut el mateix que a l’altra clínica, però jo no em sento tant malament. La doctora em va trucar personalment per donar resultats i casi li sabia mes greu a ella que a mi.
Tot i així, tornem a parlar i em torna a recomanar que busqui de forma natural, almenys un parell de mesos més i si no tornem a parlar. Així que finalment he fet cas i ara mateix estic amb la primera regla després de la última IA, esperem una segona (si arriba) i tornarem a la càrrega. La cosa es que jo no crec que em quedi de forma natural. Estic força desanimada.

De moment hauré de fer una segona tanda d’intralípid (cada “sessió” et cobreix per 3 mesos i aviat els farà) i no sabem si farem més IA (la doctora no ho veu perquè el meu home te l’esperma força be i no m’augmenta gaire les possibilitats) o potser ens plantegem fer directament FIV que les probabilitats són molt mes altes o si seguir “buscant”.

Però, la veritat és que no em veig amb forces per seguir buscant de forma natural. Tot això crema molt. Dono gràcies a la meva família i a la del meu home que ens deixen tot l’espai que necessitem i MAI ens han fet menció a res. I al meu company, pobre, que també ho deu passar malament però el tinc al costat, pacient. Però no tothom es així... L’altre dia una coneguda em va tocar la panxa i em solta.. “va dona, a que esperes a buscar el segon!! Es portaran massa temps !! Els meus fills es porten tres anys... tu ja vas tard.... “ Em vaig aguantar les llàgrimes fins que va marxar i vaig acabar plorant... estic molt cansada i tot això ja m’ha afectat en el meu dia a dia. Estic molt alterada, he deixat de banda algunes amistats per la pressió que em posaven.. He perdut les ganes de fer coses, he vist amigues embarassades del primer i ara embarassades del segon mentre jo encara estic en “busqueda”...
No se quin tipus de prova hem de passar tot i que està clar que a mi em fan treballar la paciència (cosa que no tinc) I després sents de gent que s’embarassen i es droguen o que tenen nadons i els maltracten. No es just..

I a sobre m’he de sentir culpable de sentir-me així i d’estar deprimida perquè ja tinc un fill, ja soc mare.. “hi ha gent que està pitjor que tu.. “

I després de la parrafada em sento una mica “alliberada”.. al final sembla que ho hagués hagut de fer abans això.. De moment crec que seguirem al fil de IA 2017, tot i que potser acabem FIV o fins i tot a buscadores... jeje.
Sigui on sigui, el foro de SocPetit ajuda, compartir ajuda, i tard o d’hora totes estarem on volem estar amb un X en braços.
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: Amanda2016 » dt. maig 16, 2017 12:53 pm

Aix... et diria que anim, que tot arriba, pero et llegeixo i moltes de les teves paraules son les que em passen a mi pel cap.
Nosaltres tenim un fill de 2011... al 2016 ens vem lleçar a la busqueda del segon, i embarassada a la segona! pero... el perdo. Faig net, dos regles i la tercera no va venir... embarassada de nou i a les 9 setmanes em diuen que no te batec.
Total que del segon avortament fara gairebe mig any, tinc uns descontrols horribles que el meu gine (que penso canviar) em diu que son normals i el segon no arriba.

Des de fa un any he vist com dius, amigues que s'embarassen, algunes d'elles coincidint amb algun dels meus dos embarassos fallits i ostres fa mal. Veure com passen els mesos, neixen els bebes, i jo... jo sense res.

De moment no em plantejo IA ni res, penso que en tinc un i que si el segon no arriba doncs em quedo tal qual, pero ostres em fa rabia pensar en tirar la tovallola!
unmesdos
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2017 9:56 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: unmesdos » dj. maig 18, 2017 9:33 am

Gràcies per les teves paraules Amanda2016,

Com tu dius no es fàcil, però arribarà. Al final ser tossuda ha de valer d’alguna cosa.

De moment seguim en búsqueda activa! A veure si aviat cantem el positiu i ens podem afegir al fil embarassades!

Una abraçada
Avatar de l’usuari
ner
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 575
Membre des de: dt. abr. 17, 2012 4:15 pm
Ubicació: Girona

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: ner » dg. maig 21, 2017 6:17 pm

Hola,

unmesdos, no saps com t'entenc. Jo porto tres embarassos fallits, un abans de l'embaràs de la meva filla i dos després en la recerca del segon embaràs. Així que només et vull enviar ànims, que tinguis molta paciència i que et rodegis de bons professionals.

El que et vull dir és que els meus aborts han estat després de RA així que la RA tampoc t'assegura que no hi hagin aborts, de fet són freqüents. I per altra banda el món de la RA és molt, però molt dur, les hormones fan de les seves etc Has provat de fer acupuntura? Moltes que estem en RA hi hem passat i a mi m'ha ajudat. T'han fet uns histeroscopia (que no tinguis endometritis) ?

Et podria dir moltes coses però vull destacar el que he dit en el primer paràgraf: rodeja't de bons professionals. A RA són super importants els laboratoris, els biòlegs, l'equip de metges i la seva experiència. No et deixis guiar només pel bon tracte. I t'ho dic jo que primer vaig estar a una clínica que tenien un tracte molt proper, abraçades després de cada negatiu però només van ser negatius i males notícies i mira que hi vaig fer 4 IA i una FIV. Va ser canviar de clínica i només han estat positius (tot i que no sempre han acabat bé). Però jo estic fermament convençuda que en RA el que importa és el que no es veu en una visita (laboratoris, biòlegs etc).

Amanda2016, la recomanació de l'acuputura també va per tu per a regular els cicles. Prens àcid fòlic? Això també hi ajuda.

Ànims,
Imatge
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: Gemmam » dl. maig 22, 2017 9:10 pm

A les tres us envio una forta abraçada!

Us entenc molt bé perquè nosaltres vam començar a buscar el segon fill l'estiu passat. El novembre el vaig perdre estant de 8 setmanes. Esperem i hi tornem a quedar al 2on intent però el març també les 8 setmanes em diuen que no té batec i que està parat i em fan un legrat. Tot just ara m'ha tornat la regla i estic pendent de si aquesta regla m'ha fet net perquè m'havia quedat una petita resta del legrat.

A diferència de vosaltres que us veig molt fortes i estic segura que us portarà al segon fill. Jo no tinc clar si tinc forces per seguir buscant... No volia que es portessin tant i a sobre jo cada cop em veig més gran....
El meu ginecòleg no dóna molta importància a les proves i em va avisar que em farien pagar per el resultat i la conclusió seria o seguir provant o FIV. El que si que m'ha recepta és adiro des del moment si decidim buscar.

Jo ara estic provant l'osteopata però no descarto acupuntura primer em vull recuperar abans de plantejar-me de nou res.

De tot cor espero que us vagi molt bé que seguiu amb forces i que pugueu tenir el vostre petit/a aviat
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: Amanda2016 » dt. maig 23, 2017 1:00 pm

NER, merci per les teves paraules bonica!
Tema acupuntura me l'he plantejat més d'una vegada, però com diu la Gemmam, primer havia de recuperar-me jo fisica i mentalment.
L'acid fòlic va bé??
el que si vull rependre es l'oli d'onagra. A la primera busqueda em va anar molt bé.

GEMMAM, aix... si es que et llegeixo i són paraules que també han sortit de mi. Dius forta?? uff.. tinc dies de tot! dies que tinc clarissim seguir, dies que començaria a pendre anticonceptives i pararia, dies de tot..... Jo tinc un fill de 5 any i mig així que mira si es portaran..... pero no es tard! Anim que segur que ens uns mesos estem aquí donant-nos l'enhorabona!!!!

UNMESDOS, clar que si dona! arribara en arribara segur! Tema tossuderia... en soc i molt!!!! jajajaja el rollo de tot aixo es que cada abort que passa va minvant l'estat d'anim.... pero va, que segur que ho aconseguim!!!

El que si he fet es demanar una segona opinio perque el gine que tinc no m'acaba de..... tinc hora al juny, a veure que em diuen.

El meu fill es mor de ganes de ser germa gran...
unmesdos
Entrades: 4
Membre des de: dj. març 30, 2017 9:56 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: unmesdos » dc. maig 24, 2017 1:26 pm

Hola noies,

Ner, a quina clínica et vas visitar? O a quina estàs ara? La veritat es que estic feta un embolic amb tot aquest tema... ja hem pensat el que tu dius, RA no garantiza un embaràs i si m'hi quedo tampoc em garantitza que no el perdi. Al final, el que hauria de fer es el que m’aconsella la ginecòloga, buscar de forma natural i ja m’hi quedaré quan m’hi hagi de quedar... Tens raó que es RA es molt dur..
Acupuntura no ho he fet.. em fan pànic les agulles... havia pensat sortir a córrer o apuntar-me al gimnàs per alliberar tensions.
No m’he fet mai una histeroscopia, però en cap visita m’han parlat d’endometriosi. Ens van fer proves per la IA a tots dos però res mes. Histerosalpingografia, cariotips, analítiques complertes, seminograma... No ho haurien d’intuïr amb una eco?

Gemmam, si que tens forces.. en tens perquè vols tornar a ser mare i segur que tu també ets de les tossudes i ho aconseguiràs...
Jo no estic forta cada dia, t’ho puc assegurar.. com l’ Amanda2016 tinc dies de tot. Potser a causa de les hormones de les IA.. però la qüestió es que m’he desajustat molt... i aquestes dues últimes regles ja fora de tractaments han sigut molt fotudes (hormonalment parlant) He tingut uns baixons molt bèsties, amb molta plorera i ganes d’enviar-ho tot a la merda i una ansietat que em marejava i tot.
Suposo que ara ho veus pitjor perquè estàs just en la primera regla postlegrat. Però pel que dius no t’està costant gaire quedar-te embarassada. A la que puguis i et vegis preparada, endavant, i a la tercera va la vençuda. :ok:
Jo també volia que es portessin poc. Però ara ja m’he fet a la idea que es portaran almenys 4 anyets. També te coses positives que es portin més de 4 anys. Has pogut dedicar-te al 100% al primer i ara ja es “gran” i no et reclamarà tant.. i tu podràs dedicar el teu temps al que vingui, perquè en vindran.
A mi la gine també em recomanava FIV abans que tornar a fer IA perquè diu que en el nostre cas tampoc ens augmenta massa les probabilitats. Ara, també m’ha dit que FIV tampoc es 100% segur.. per això creu que haig de tenir paciència i punt... però el tractament de paciència no el tenen....
També prenc adiro desde fa uns tres mesos i en cas de positiu mes “drogues”
Un osteopata també està recomanat? Que et fa? No se perquè pensava que era més per problemes d’esquena..

Amanda2016 els aborts son una merda.. de veritat..i si que minven l’estat d’ànim però crec que al final de tot això en sortirem reforçades. Vull pensar que es una lliçó de vida.
I el teu fill serà un gran ajudant i germà orgullós
A veure aquesta segona opinió, sempre es bo demanar-la.

Modo ego ON: Aquests dos mesos que han passat des de la IA m’han ajudat a relaxar-me una mica. Escriure el que se’m passa pel cap i llegir-vos a vosaltres m’ha tret molta pressió de sobre. No se ben bé que ha passat exactament però em sento mes tranquil·la. :-o00m
A dia d’avui penso que potser és millor no fer “res” i deixar passar l’estiu tranquil·lament i disfrutant el que es pugui i anar buscant... I després de l’estiu, si encara no ha arribat, ens ho tornem a mirar.
A veure que en penso quan em torni a baixar la regla... ;-))) Cada dia dic una cosa diferent...jeje


Ànims noies! Abraçades i gràcies per ser aquí!
Avatar de l’usuari
elpoma
:: granota
:: granota
Entrades: 210
Membre des de: dg. març 13, 2011 7:45 pm

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: elpoma » dc. maig 24, 2017 2:35 pm

Hola a totes!!

jo també estic esperant que arribi el segon, però amb la diferència que no he tingut cap abortament, simplement no m'hi he quedat. El primer embaràs em va costar 1 any aconseguir-lo, per això el segon quan fa 3 anys ens hi vam posar, ho vam trobar normal. Però quan finalment vaig anar al ginecolèg, la gran notícia, tinc hipotiroidisme, per tant impossible aconseguir l'embaràs si el tens descontrolat i si l'aconsegueixes és abortament segur. Després de 6 mesos vaig aconseguir la llum verda por tornar a intentar-ho, però d'això ja fa 6 mesos i de moment res de res.

I si, és molt dur, veure com tot el teu voltant et van comunicant els seus segons embarassos, i tu? et pregunten. Nooo, jo ja estic bé així, doncs no, no estic bé així, vull un germanet per la meva filla, i ella també el demana.

Sento que se m'escola el temps, tinc quasi 38 anys...

Ànims a totes, segur que ben aviat l'aconseguirem.
Imatge

ImatgeImatgeImatgeImatge
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: Gemmam » ds. maig 27, 2017 11:54 pm

Amanda2016 i unmesdos moltes gràcies pels ànims, ara que he passat la regla estic una mica millor i començo a pensar en agafar forces. De moment en quedo a la banqueta aquest mes i penso el que ve ja m'ho pensaré.
unmesdos l'osteopata hi vaig per tema físic. Tenia tot fora de lloc i també em fa acupuntura, penso que si ho vull tornar a provar he d'estar forta...
He estat uns dies desconnectada perquè el meu peque feia anys i m'hi he volcat, però llegir les vostres històries m'ha ajudat a sentir-me acompanyada perquè en tot això m'havia sentit molt sola.
Elpoma ara que t'han trobat l'origen ja veuràs com vindrà, segur! I per l'edat mira de no pensar-hi. A mi també m'encaparrava molt perquè ara faré els 37... però tenim temps ja veuràs!
A totes ens vindrà el germanet o germaneta, segurissim, jo vull creure que si!
No sé si us passa, els bebès i embarassos em posen molt trista i fins i tot he esquivat les festes per evitar la pregunta de i el segon? I dissimular que estàs bé. L'últim cop amb uns amics que feia temps que no veiem i no ho sabien em van fer la broma i em vaig posar a plorar com una magdalena... Però ara porto uns dies millor i em vaig sentint amb més forces de seguir endavant.
Un petó molt fort a totes.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: Amanda2016 » dl. maig 29, 2017 1:25 pm

elpoma ha escrit:Hola a totes!!

jo també estic esperant que arribi el segon, però amb la diferència que no he tingut cap abortament, simplement no m'hi he quedat. El primer embaràs em va costar 1 any aconseguir-lo, per això el segon quan fa 3 anys ens hi vam posar, ho vam trobar normal. Però quan finalment vaig anar al ginecolèg, la gran notícia, tinc hipotiroidisme, per tant impossible aconseguir l'embaràs si el tens descontrolat i si l'aconsegueixes és abortament segur. Després de 6 mesos vaig aconseguir la llum verda por tornar a intentar-ho, però d'això ja fa 6 mesos i de moment res de res.

I si, és molt dur, veure com tot el teu voltant et van comunicant els seus segons embarassos, i tu? et pregunten. Nooo, jo ja estic bé així, doncs no, no estic bé així, vull un germanet per la meva filla, i ella també el demana.

Sento que se m'escola el temps, tinc quasi 38 anys...

Ànims a totes, segur que ben aviat l'aconseguirem.



Hola bonica!
A mi també m'han trobat hipotiroidisme arrel dels aborts. Ara ja el tinc controlat (he trigat uns 5 mesos)... De moment no he tingut cap regla normal! no sé si per l'eutirox, si per tot el trote dels abortaments....
Anim!!!!!


Ara he començat amb l'oli d'onagra a veure que tal... amb el primer em va anar molt bé. A veure si entre aixo i el eutirox faig diana i es queda! :ok:
alivipa
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 98
Membre des de: ds. gen. 02, 2016 8:05 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: alivipa » dj. set. 20, 2018 1:17 pm

Hola!
Em sembla que aquest fil està una mica aturat, però avui em sento molt trista i necessito poder explicar a algú com em sento, perquè, com he llegit per aquí, és com si no tingués dret a estar trista, que ja en tinc un, que ja soc mare. Tinc un fill de 2 anys. Va ser una cerca relativament curta, sobretot perquè ens esperàvem qualsevol cosa després d'estar operada d'endometriosi i amb dos focus d'endometriosi profunda a l'úter. Vam aconseguir l'embaràs als 6 mesos. Després del primer any del nostre petit tresor, sabíem que no volíem deixar passar gaire temps, perquè l'endometriosi és una malaltia progressiva i volíem més fills. Així que fa més o menys un any que vam tornar-nos-hi a posar. Després de 9 mesos de cerca, em vaig quedar embarassada al maig passat i al juny vaig tenir un avortament. Vam deixar passar dos cicles, tal com ens van recomanar els metges. Ara ja fa 2 cicles que ens hi hem posat de nou i aquí estic, amb la regla. Sé que no fa gaire, però estic tan cansada...
En fi, espero que aquests germanets hagin anat arribant o que arribin ben aviat.
Petons!
arlet78
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 86
Membre des de: dt. gen. 08, 2013 8:37 am

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: arlet78 » dv. oct. 12, 2018 9:10 pm

Unmesdos, tot el que expliques em fa recordar al temps que vaig patir desde que vaig saber que no em quedaria de forma natural a tenir elmeu primer fill.
Després d,haver passat el temps, i haver aconseguit el meu somni, 2 fills preciosos, he arribat a la conclusió que allò que tenia,
és deia DEPRESSIÓ!!!
El fet de que tot el que em deia la gent m,afectava, set passarà l,arrós, encara no us hi heu posat?....i segurament els comentaris no tenien cap mala intenció, però vaig arribar a odiar a tothom,com tu, no volia veure ningú, cada nou embaràs era com un punyal clavat a l,esquena, no disfrutava de res, sempre pensant en el nou tractament, en com estalviar etc...Vaig perdre algunes amistats perquè,simplement, no les volia veure i que m,expliquessin les seves vides de mare...
Tot això t,ho explico, primer perquè vegis que és normal sentirse així, i que tot es fruit de voler una cosa amb moltes ganes i veure que no arriba. I segon,perquè intentis girar la truita, que això no et condicioni la vida, que vols fer una fiv i tirar pel dret, doncs endevant, però viu, disfruta del teu fill i no deixis que t,afecti tant. Lluita fins q no puguis més, però amb humor i disfrutant cada moment, pq tu saps que no hi ha res que aturi una mare, i que el regal arribarà, i val molt la pena!!!
Avatar de l’usuari
Eri84
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 301
Membre des de: dt. gen. 15, 2013 5:26 pm
Ubicació: Vic

Re: Quan es el segon el que no arriba

EntradaAutor: Eri84 » dg. des. 30, 2018 2:44 pm

Hola ninetes! acabo de llegir el fil, i la veritat em sento força identificada, tinc una filla de una relació anterior, que ara ja te 5 anys. Fa 2 anys que em vaig casar i desde abans de casar-nos ja varem parlar de començar a buscar un germanet per la patufa. Ella desde els 2 anys i mig ja em demanava un germanet, i la veritat que a mi tb em feia molta ilusió. Al principi varem començar a buscar sense pensar-nos gaire.. pero passaven els mesos i no hi habia manera de que em quedes embaraçada, aixi que varem anar a la gine ens va donar unes vitamines i vam seguir intentant amb mes insistència.. pero res de res.. aixi que vam començar a fer proves, i va sorgir el problema. El meu marit te oligozoospermia i astenozoospermia moderada.. arrel de una operació que li van fer de petit. Aixi que varem decidir anar a una clinica per que ens donguessin opcions,en principi ens van dir de fer una IA pero abans de res alla ens varen demanar de fer mes proves i afegint que ell es una presona molt patidora i que hi han uns problemes familiars (pares d'ell) pululant per l'ambien donçs la cosa va enpitjorar i clar la doctora va decidir despres de molts dies de fer-li un estudi genetic dels seus ..::·· , cosa que va sortir una mica paxurringo... te alguns que estan be i d'altres amb dos cromosomes... aixi que la doctora ens va donar dos opcions, o fer fiv amb estudi genetic o IA amb banc de sement. La veritat que va ser una mica gerra d'aigua freda. En principi jo m ho vaig pendre mes be pero ell pobret... La veritat es que cada cop sens complica mes... i clar fer Fiv amb estudi genetic es el que volem fer pero ara toca ahorrar... i jo tinc aquella ansia dins de volguer se mare ja! de com si tingues un temps limit nose si m'enteneu... es algo estrany. Portem ja 3 anys aixi, esperant a vere... i cada cop se'm fa mes dura l'espera, i m'afecta mes. I com expliqueu, la gent fa els seus comentaris, veus a d'altres que s'embarassen super rapid i alguns a sobre et diuen, i vosaltres no en voleu cap mes?? ... Tot i que comentaris aixi ja he començat a sapiguer gestionarlos els que si em dolen es els de la meva filla.. "mama tal nen a tingut un germanet" "mama el germanet quan vindra?" " perque tarda tant el germanet a venir?" etc... i clar pobreta si es que porta desde els 3 anys demanat un germanet als reis, al tio, pel seu aniversari, quan venen amics de fora els demana al pare noel.... i la veritat estic una mica frustrada i desanimada.
Be boniques, perdoneu el rallasu que us he clavat.. un petonas i anims a totes!
Imatge

ImatgeImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::