Ajuda per superar un avortament

Problemes durant l'embaràs.
ambua
Entrades: 1
Membre des de: dt. jul. 25, 2017 7:32 am

Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: ambua » dt. jul. 25, 2017 7:47 am

Fa 3 mesos vaig perdre un embaràs a les 9 setmanes de gestació. Tot i que era molt recent, estàvem molt il·lusionats per poder-li regalar un germanet/a al meva filla de 3 anys. El cas és que m'està costant superar-ho, no em veig preparada per tornar a intentar un altre embaràs. També m'està costant molt gestionar-ho amb el meu entorn, la meva germana està embarassada i veure-la em provoca molt malestar intern. Pensava que aquest embaràs juntes ens uniria però ara estan aflorant en mi sentiments contraposats cap a ella.

Estic prenent flors de bach, però crec que crec que necessito alguna teràpia addicional per superar-ho.

Si hi ha psicòlogues a la sala, em podrieu recomanar quin tipus de teràpia em podria anar bé per tractar aquesta situació??? (gestalt?, psicoanàlisis?, ... no en conec més). I també, terapeutes específics a barcelona ciutat?

Moltes gràcies!
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 426
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: Gustineta » dt. jul. 25, 2017 8:27 am

Hola ambua,

Sento la teva pèrdua. Tan és com d'aviat sigui, totes les pèrdues fan mal igual i la il·lusió la tens des del principi.

El que expliques que et passa és normal, després d'un avortament veure altres embarassades és dolorós i com més a prop, més difícil de gestionar. No sé si en el teu cas t'ajudaria parlar d'aquests sentiments directament amb ella.

En el meu cas concret vaig fer un dels tallers de mindfulness que organitza Interpersonal em sembla que trimestral o semestralment. Quan el vaig fer jo l'any passat l'impartia la Begoña Odriozola i em va encantar. Em sentia més tranquil·la després de les sessions.
La setmana passada vaig començar acupuntura, a veure què tal.

Pel que fa a la teràpia, la meva parella i jo anem amb l'Elena Crespi i ens agrada molt. Per aquí al fòrum també m'han parlat molt bé de l'Ignasi Puig Rodàs. Això sí, tingues en compte que no a tothom li va bé el mateix psicòleg... jo abans anava amb una altra persona i vaig canviar. No vol dir que fos mala psicòloga, simplement que jo sentia que no m'acabava de fer el pes.

D'altra banda, a Barcelona hi ha l'associació Petits amb Llum, i organitzen grups d'ajuda mútua em sembla que un cop al mes a les Corts i a Horta-Guinardó.
Fa poc també he sabut que a la botiga/espai Origen de les Corts la doula especialista en dol gestacional i perinatal Anna Escudé porta un grup d'ajuda mútua diria que un cop al mes.

Una abraçada ben forta,
Nov de 2013: inici cerca
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 109
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: Nicoleta » dt. jul. 25, 2017 9:53 am

Ambua,
hola, crec que la companya ja t'ha donat força idees bones per tractar el dol, per tirar endavant. Jo només volia afegir que malauradament som moltes les que t'entenem perfectament. Potser a l'entorn proper li costa més. És d'aquells tràngols que costen molt d'entendre realment si no t'ha tocat viure-ho.
Jo vaig tenir un avortament amb tant sols 5 setmanes d'embaràs. Igual que tu ja feia plans per a tota la família, ja em veia amb els dos pekes a la piscina l'estiu següent... El meu fill gran llavors tenia quasi 2 anys. La il·lusió neix des del primer minut i la patacada és immensa.
Ara han passat dos anys del meu avortament i tot i així, quan s'apropa el 28 de juny cada any he estat uns dies molt trista, irritada, fins i tot malalta. Encara sento que em falta una criatura, la que no va poder néixer. Tot i que després de 6 mesos amb molta por vam tirat endavant un nou embaràs i ara tinc una filla arcoiris PRECIOSA. La pèrdua sempre la duré al cor.
Tot el que puguis fer per superar-ho i que et vagi bé, endavant!
No et jutgis, no pensis que no tens dret d'estar trista perquè ja tens un fill o perquè encara ets jove, o perquè eren poques setmanes d'embaràs... totes aquestes coses que et diu la gent per animar-te en realitat no ajuden en res. Has patit una pèrdua molt dolorosa i només tu saps com et sents i el que et pot anar bé per tirar endavant.
Deixa't mimar i poc a poc veuràs com les coses s'aposentaran. Crec que sempre tindrem aquest foradet a l'ànima. Però la il·lusió poc a poc tornarà.
Una abraçada i molta força, bonica.
Aquí estem pel que necessitis.
:-) :camio: <:-<
GinestaU
:: puça
:: puça
Entrades: 40
Membre des de: dg. jul. 02, 2017 2:33 pm
Contacta:

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: GinestaU » dt. jul. 25, 2017 4:25 pm

Hola maca! El fet que hagi estat molt aviat no significa que faci menys mal, sento molt la teva pèrdua. A mi em passa el mateix amb les embarassades, vaig perdre la meva petita fa 2 mesos i tot al voltant meu tinc embarassos no planificats que estan tirant endavant, i fa mal, fins al punt que he deixat de seguir una coneguda a les xarxes socials pero no haver de menjar-me les fotos... i ja temo el dia en que totes aquestes criatures neixin. Però es una cosa normal, teniem la il·lusió i haviem planificat una vida que de repent s'ha evaporat i ens queda un buit inmens.
A Vall d'Hebron hi ha un grup de suport al dol, es reuneixen el 3r dijous de cada mes però a l'agost no hi haurà sessió, s'ha d'esperar al Setembre. Jo vaig assistir a una reunió, va bé per identificar-te amb altres parelles que estan passant pel mateix, cadascú amb els seus detalls però jo em vaig sentir compresa almenys.

Intentar-ho de nou ho has de fer quan estiguis preparada, que trigaràs el que hagis de trigar ossigui que pren-tho amb calma i no vulguis ni córrer ni anar massa lent.
Ànims, rep una abraçada ben forta ^^
Imatge
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: Bacilos » dg. ago. 20, 2017 8:43 pm

Aquí entra una altra dona que sap pel què es passa... N'hi ha més de les què ens pensem, però és un tema que no agrada parlar-ne en general. Jo he patit 3 avortaments. Tinc un fill de 4 anys i també m'he imaginat mooolts cops la meva vida uns mesos més enllà. I així van quedar, en somni.
De moment no perdem l'esperança però cada cop veig més present que mai arribarà, que no li podrem donar un germanet.
Hauríem de donar les gràcies per tenir un fill meravellós però la nostra ment (almenys la meva) mira allò que no pot aconseguir.
Dona't un temps i intenta-ho de nou. Quan et sentis preparada.

Una forta abraçada.
Ari_RG
:: granota
:: granota
Entrades: 240
Membre des de: dc. feb. 10, 2016 11:01 am

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: Ari_RG » ds. set. 09, 2017 8:36 pm

Hola noies!!

En primer lloc sento molt les vostres pèrdues.... Quina gran veritat això de que fins que no ho vius no saps com es passa...

Bé, dimecres em van fer un legrat estan de 14 setmanes, el dissabte anterior vai tenir una perdua i al fer-me la eco no hi havia bateg... Un bon pal, no us enganyaré. Tot i així ho he encarat de forma positiva, tinc una petita de 15 mesets i un marit meravellos i m'encanta la meva familia.

Però el que m'ha passat es que tant el primer embaras com aquest han estat molt dolents, sobre tot aquest. Nausees, gastro, candidiasis, pèrdues a la setmana 7, marejos i a partir de la 12 unes arcades que em mantenien sempre estirada. No he pogut gaudir de les vacances, ni de la meva filla ni parella, ni tan sols sortir a fer un miserable cafe... I després l'avortament...

Tinc molts fronts de dol pero entre ells la por a l'embaras, per no dir aversio, es la pitjor. Sento molt la perdua del nostre petit Pol, pero sento moltissim la perdua de la ilusio de tenir una familia de dos o tres fills perque, sincerament, no m'hi veig capaç... Fins i tot vai arribar a sentir-me alleujada de no estar mes embarassada, amb la culpa que aixo carrega com podeu imaginar...

Volia compartir aquest sentiment amb volsatres perque m'es molt dificil gestionar-lo i , tot i que es molt d'hora, es en el que més penso juntament amb la pena de perdre el meu bebé...

Alguna a tingut aquesta por a l'embaraç, no només perque nohagi anat bé sino per sentir-ho com una epoca horrible? Ho heu superat?

Una abraçada ben forta a totes! I anims!!
Avatar de l’usuari
Rutty
:: puça
:: puça
Entrades: 32
Membre des de: ds. abr. 25, 2015 8:56 pm

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: Rutty » ds. set. 30, 2017 2:38 pm

Hola noies, sento molt pel que esteu pasant.
Ahir hem van fer la eco de les 10 setmanes i no hi havia bateg. Va ser molt dur veure-ho i encara ho es mes sapiguent que segueix estant aqui... he tingut un abort retingut i el meu cos encara no se n'ha adonat del que pasa, segueixo tinguent els simptomes d'embaras... hem dol molt seguir tinguent panxa i saber que segueix estan dins pero sense vida... dimarts hem faran una altre ecografia i hem donaran les pastilles... es una sensacio molt extranya perque en un moment et cambia tot per complert i et trenca totes les ilusions... Nomes buscava un lloc on poder explicar com hem sento i compartir el dol amb vosaltres.
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1088
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: capseta » ds. set. 30, 2017 8:08 pm

Rutty ha escrit:Hola noies, sento molt pel que esteu pasant.
Ahir hem van fer la eco de les 10 setmanes i no hi havia bateg. Va ser molt dur veure-ho i encara ho es mes sapiguent que segueix estant aqui... he tingut un abort retingut i el meu cos encara no se n'ha adonat del que pasa, segueixo tinguent els simptomes d'embaras... hem dol molt seguir tinguent panxa i saber que segueix estan dins pero sense vida... dimarts hem faran una altre ecografia i hem donaran les pastilles... es una sensacio molt extranya perque en un moment et cambia tot per complert i et trenca totes les ilusions... Nomes buscava un lloc on poder explicar com hem sento i compartir el dol amb vosaltres.


Bonica,sento molt pel que esteu passant. És una situació dura emocional, física, social i psicològicament. Qualsevol sentiment que tinguis és completament normal. Et vull advertir de que per a algunes persones és un dol desautoritzat, i creuran que no has perdut res o que t'has de recuperar en un tres i no res. Espero que no te'n trobis gaires perquè és complicat de gestionar (jo per sort no he trobat gaire gent que m'hagi fet comentaris així, suposo que en pèrdues més primerenques la gent es pren la llibertar de dir coses més fortes).
Bé, el cas és que és una pèrdua, sobretot d'una il·lusió, unes expectatives, un profecte de família. Recolzeu-vos amb la teva parella i en les amistats i família que us facin sentir bé.

Nosaltres ara farà 5 mesos que vam perdre la nena i va ser un cop molt dur, he passat per etapes molt diverses però m'he sentit molt al fons del pou, i també he volgut sortir-ne quan he estat preparada, i amb l'ajuda del meu entorn i també de professionals (psicòloga, grup de suport...). No em fa vergonya dir que he demanat ajuda, que en alguns moments he sentit que la meva vida no tenia sentit i que mai podria ser feliç, però la veritat és que amb el temps vas integrant-ho a la teva vida (no m'agrada dir que ho assumeixes), vas trobant moment de felicitat, en tornes a tenir de tristesa....

La meva recomanació és que abracis totes les emocions que tinguis, són totes vàlides i necessaries, no podem negar la tristor o la ràbia, si hi són és per alguna cosa, i ja hi haurà temps per l'alegria i per noves alegries.
A mi al principi em feia molta ràbia quan em deien que "era molt forta/valenta" (jo preferia ser dèbil i tenir la meva filleta), però he de reconèixer que aquestes vivències et fortaleixen. Ara em sento més forta i amb unes relacions millors amb companys de feina, amics, família... jo he canviat. Suposo que perquè m'hi estic esforçant molt. I també em permeto tenir les meves estonetes de tristor cada dia o cada pocs dies, potser uns minuts d'emocionar-me, pensar... per recuperar força.

I comparteixo amb tu una última reflexió que m'han fet moltes noies amb pèrdues similars a la teva: "em creava malestar saber que tenia el bebé dins encara, i alhora no hi era; però ojalà ho hagués viscut diferent i no amb tant rebuig, sinó com una oportunitat per acomiadar-me a poc a poc".
Està clar que les coses les vivim com podem, però si la reflexió que m'han fet algunes noies et pot fer viure-ho diferent o donar-li una mica de "sentit" doncs ja estarà bé. I si no també. Tot el que facis i sentis estarà bé.

En fi, que si necessites parlar aquí som moltes les que vivim un dol. Si vols qualsevol cosa en privat et contestaré.

Una abraçada!! T'envio molta energia positiva i força per afrontar aquests dies, seran intensos. :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-) :-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: mor i neix l’E (31 setmanes)
Juliol '17: tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la G
Juny ‘19: tornem a cercar
Agost ‘19: TE+
Abril ‘20: neix la F
Avatar de l’usuari
Rutty
:: puça
:: puça
Entrades: 32
Membre des de: ds. abr. 25, 2015 8:56 pm

Re: Ajuda per superar un avortament

EntradaAutor: Rutty » dg. oct. 01, 2017 12:17 am

Primerament sento molt la teva perdua, es algo molt dificil de pair i fins que no estas en aquesta situacio no ets capaç de saber com es pot sentir la persona que ho esta vivint. Es un tema molt tabu i ningu vol sentir mai aquestes paraules i menys encara viure-ho de primera ma. Moltes gracies per les teves paraules, m'han servit de molt. T'ho agraeixo de veritat. Ara encara hem queda pasar el més dificil.... gracies.

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::