Quan dir prou....? 4 aborts

Problemes durant l'embaràs.
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Amanda2016 » dj. oct. 26, 2017 4:08 pm

Doncs això.... quan dir prou, fins aqui he arribat....

Porto buscant un fill desde fa any i mig i desde llavors he passat per 4 aborts. Aquest ultim ja amb progestora i heparina, i res. (2 espontanis i 2 diferits)

La veritat es que estic cansada, mental i fisicament... Si us són sincera amb tot això porto temps que no sòc feliç, no em trobo bé, no remunto i per tant no gaudeixo de la meva vida i la meva familia. Aix no sé.... estic feta un embolic!!!

Se que ara no puc pendre una decisió en ferm de dir em planto o segueixo perquè tot és mol recent, però les vostres opionions i/o experiències segur que ajuden, si més no d'aquí unes setmanes o mesos....

En fi... per avançat gràcies per llegir-me!!! Si més no, m'he desfogat una mica.
myca
:: rateta
:: rateta
Entrades: 181
Membre des de: dc. des. 16, 2015 5:27 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: myca » dj. oct. 26, 2017 8:33 pm

Hola Amanda2016, jo no sé contestar-te perquè també em faig la mateixa pregunta. Tot i que el meu cas és molt diferent.
Portem més de cinc anys buscant un embaràs i l'únic que vaig aconseguir va ser un ectòpic.
Fa massa temps que tot gira sobre el mateix tema, i estic cansada de tot. Estem fent Fiv a st Pau perquè després de dos anys esperant, finalment ens ha tocat. Però m'estic mentalitzant que si aquest cop tampoc va bé, llenço la tovallola i em dedicaré a viure, que fa temps que no jo faig.
Salut i ànims.
Nily
Entrades: 2
Membre des de: dg. març 12, 2017 8:08 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Nily » dj. oct. 26, 2017 9:26 pm

Hola boniques!!! Totes les que estem igual ens ho preguntem cada dia...peró jo ho tinc clar...no la penso llençar fins que un metge em digui prou. Nosaltres portem també 5 anys y 4 embarassos perduts entre la setmana 7 i 12, els dos últims amb legrat i ingres hospitalari de més d'una setmana per infecció.
Ès molt dur i sovint em pregunto per què nosaltres i quan sembla que descobrim una cosa ens surt una altra i les ganes i il.lusions tornen a desaparèixer. Peró hem de ser fortes i desitjar i lluitar pel que volem.

Molta força
garota
:: pantera
:: pantera
Entrades: 828
Membre des de: dt. ago. 27, 2013 2:31 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: garota » dv. oct. 27, 2017 7:07 am

Ostres... quines històries més dures... molts ànims a totes. Jo tinc dos fills, però abans d'ells, també vaig passar per dos avortaments, i el primer fill va trigar en arribar un any i mig.... tot girava al voltant del tema també i era angoixant. Fins que vam dir prou. Vam decidir casar-nos, marxar de lluna de mel, trencar amb tot plegat, desconnectar... i resulta que ja vam msrxar embarassats. Em vaig pendre aquelles setmanes molt desconnectada de l'embaràs. Si havia d'anar bé hi aniria i sinó no, jo ja no podia fer res més , i resulta queva anar bé.
Amb això vull dir-te.Amanda, que trencar una mica amb la situació potser us aniria bé, mentalment segur! Us heu fet proves ja?
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1008
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: crunchi » dv. oct. 27, 2017 2:37 pm

Amanda bonica, em sap molt de greu tot pel que estàs passant, no m'ho puc ni imaginar lo dur que ha de ser. Hem coincidit a cercadores i a varios posts i t'he anat seguint.
Des de la meva perspectiva et diria que continuessis. Potser no ara, potser més endavant, si vols fer un parón. O potser centra't en averiguar realment quin és el motiu d'aquests aborts, i un cop tinguis la resposta (no sé si ja la tens), decideix què fer. Et diria que ser mare és molt maco i blablablabla i que val la pena. Però clar, el preu a pagar (personal, més enllà de l'econòmic) a vegades és molt car, i depèn molt de cadascú i les seves circumstàncies. Fa de mal aconsellar. Crec que aquestes situacions (com altres situacions de la vida) només les sap, qui les viu. Potser si que arriba un punt que pateixes tant que no pots més i centres les teves energies en buscar un altre camí/via per trobar la felicitat, cosa ben comprensible i lícita. No ho sé, ja et dic que és molt personal.
T'envio molts ànims i et desitjo molta sort. Que trobis el que et faci feliç.

Aprofito per donar ànims a les altres companyes, Myca, Nily... tan de bo la sort us acompanyi a totes les que passeu per aquesta situació.

Ens anem llegint :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: granota
:: granota
Entrades: 216
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Gustineta » dv. oct. 27, 2017 5:01 pm

Hola Amanda,

Em sap molt de greu el que esteu passant tu i la teva parella. És molt frustrant i dolorós i és ben lògic que et preguntis quant més pots aguantar, si val la pena, si no seria millor deixar-ho estar per no fer-te més mal.

No sé gaire bé què dir-te. Com diuen les altres companyes, fa de molt mal aconsellar perquè cadascú és diferent i viu la infertilitat de manera diferent. El que se m'ha acudit és compartir les meves reflexions sobre això ja que Jo també m'he plantejat el mateix que tu i després de molt pensar-hi he arribat a la conclusió que el moment de dir prou no m'ha arribat.

La meva situació és: cap fill viu, 2 avortaments, dos IA fallides, pràcticament 4 anys de cerca i en plena 1a FIV. Estic esgotada i trista com mai i com tu, no sóc feliç i em trobo a faltar. A vegades he pensat que la maternitat, concretament la maleïda cara B de la maternitat de la qual poca gent s'atreveix a parlar és el pitjor que m'ha passat a la vida, que me l'ha destrossada. Però al mateix temps em moro de ganes de viure'n la cara bonica (i amb això no vull dir que no sigui conscient de les dificultats de pujar un fill). Ara mateix, no puc veure el meu futur sense gestar ni tenir fills (si són genèticament meus o no, cada cop m'importa menys) i això és el que em fa continuar. Em fa por patir massa, però més por em fa quedar-me sense fills ara mateix.

Sempre m'imagino que el decidir plantar-se si no arriba el meu final feliç no serà en realitat una decisió, serà un procés d'acceptació molt, molt llarg, que arribarà un dia que em deixarà de fer mal i aleshores serà quan pugui plantar-me serena, conscient i tranquil·la. Per a mi, mentre hi hagi el neguit, per molt dolor i desgast mental, emocional, físic que tingui, és que no estic preparada per assumir deixar d'intentar-ho i viure la meva vida en parella sense fills al nostre costat.

La crunchi et parlava de trobar el que et faci feliç... crec que és la clau, però el problema és que per a mi la felicitat ara mateix va molt lligada a aconseguir un embaràs a terme que acabi amb una criatura viva als braços. I no és que no hi hagi altres coses que no m'omplin ni que no em facin feliç, però sempre, sempre hi ha un buit molt gran i mentre hi sigui i el noti, ho interpreto que no ha arribat el meu moment de parar.

La meva parella estaria més preparada que jo per renunciar i plantar-se i a vegades ens discutim molt fort, però continuem junts i de moment de mutu acord, continuem la cerca. M'espanta que arribi un punt que no ho veiem igual, però la infertilitat ens ha unit malgrat tot i trobaríem la solució.

Espero de tot cor que, decidiu el que decidiu, trobeu benestar. Ara potser és massa aviat per decidir res, tot cou molt, tot es viu amb molta intensitat. Doneu-vos temps, no sigueu durs amb vosaltres mateixos i cuideu-vos molt, moltíssim.

Una abraçada ben gran
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV + DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic.
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV
Esperant resultats del DGP i trànsfer

Imatge Imatge
Amanda2016
:: rateta
:: rateta
Entrades: 187
Membre des de: dc. juny 29, 2016 11:58 am

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Amanda2016 » dv. oct. 27, 2017 7:52 pm

Gracies a totes per les respostes!!!!

Us ho agraeixo moltissim!

Jo ja tinc un fill i potser la idea de plantar-me es molt diferent a si no en tingues cap. de fet amb el meu fill no hagues pas llençat la tovallola i hagues fet tot el que estigues a les meves mans...
Pero la busqueda va ser mes suau (tot i que llarga) i jo era mes jove...
De moment farem el paron i ja que hi estem ficats anirem fent les proves que ens diguin... si finalment decidim tornar-ho a intentar ja sabrem el que, tinc 36 anys aixi que encara puc allargar una mica, pero si primer necessito retrobar-me a mi mateixa, gaudir de la meva familia i del meu fill.
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1008
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: crunchi » dg. oct. 29, 2017 9:11 am

Ai Amanda, no recordaba que ja tens un nen.... llavors és veritat que la cosa és una mica diferent. El dolor imagino que és el mateix, però entenc que pensis en deixar- ho estar si aquesta lluita fa que no estiguis bé i això repercuteixi (o pugui repercutir) en el nen que ja tens.
Jo ara tinc un nen de 3 mesos i és veritat que voldria un segon fill. Però si em poso en la teva situació, si em passa igual que el germanet no arribés, que tingués varios aborts i en el meu dia a dia tot això m'afectés negativament.... és molt probable que ho deixés correr i em centrés en la familia que ja tinc, si.
Però ja et dic que tot això és molt personal i només una sap fins on arribar. Però facis el que facis estarà bé.
Una abraçada
Imatge
Avatar de l’usuari
manyaga
:: poltre
:: poltre
Entrades: 661
Membre des de: dg. ago. 24, 2014 3:27 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: manyaga » dg. oct. 29, 2017 10:09 am

Amanda bonica, crec que aquesta pregunta només la pot respondre un mateix, perquè cada un sent les coses a la seva manera i sap fins on està disposat a arribar. Jo volia dos fills, era el que sempre havia imagina't, però per tenir el primer estic passant un autèntic infern així que ara ja tinc clar que si aconsegueixo un fill, només tindria un segon si no em suposes haver de tornar a reviure infertilitat o avortaments. També penso que si tingués un fill no passaria per tot això, em centraria en gaudir de la meva família perqueè de vegades buscant el segon crec que no es gaudeix del que ja és té, i jo que estic patint tant per tenir un fill penso que si ja en tingués un ja en faria prou.
Tinc una amiga que té un fill i ja porta 2 fiv pel segon i ara començarà la tercera, i diu que fins que no tingui 2 fills no pararà, com si haguès de recorrer a donació de gamets, així que suposo que cada un sap el que sent i sap la seva situació i quins són els seus objectius i fins on està disposat a arribar.

Ànims i decideixis el que decideixis, estarà bé, només donat un temps per saber que és el que necessites.

Una forta abraçada!

Gustineta m'agrada llegir-te, espero que aquesta FIV amb DGP vagi bé, segur que sí! Et seguiré :-()-) :-()-)
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: granota
:: granota
Entrades: 216
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Gustineta » dv. nov. 03, 2017 7:58 am

Amanda, espero que pugueu aclarir què passa i que els metges s'ho mirin bé. Nosaltres hem fet un piló de proves, si et puc ajudar d'alguna manera (bàsicament amb informació), no dubtis a preguntar.

Manyaga gràcies bonica! Ahir ens van donar resultats del DGP i ens hem quedat una mica xof, però lluitarem per aquest campió que tenim. Dilluns tenim visita amb la doctora, a veure si podem almenys intuir per fi la causa del problema.
Just després de llegir el teu missatge vaig mirar el post d'ovo i ja veig que estàs en betaespera. Que ràpid que ha anat, me n'alegro :p-) . Ara dits creuats i tan de bo tan de bo tan de bo sigui positiu i tiri endavant, que t'ho mereixes. Ah i enhorabona per aquests exàmens tan exitosos. Igualment dic, et seguiré :)
Novembre de 2013: iniciem la cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cicles de cerca natural fallits i 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV + DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic.
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV
Esperant resultats del DGP i trànsfer

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
Bacilos
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1827
Membre des de: dt. abr. 07, 2009 4:00 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Bacilos » ds. març 10, 2018 7:44 am

Poc puc aportar més que la meva pròpia experiència.
4 FIVs amb 3 positius: 1 que em va donar el meu fill i 2 que acaben amb avortaments a la setmana 10.
Desitjo moltíssim tornar a ser mare. Això ha fet que tingui molts alts i baixos i discussions amb el meu marit, però tot i això continuem junts i amb la decisió d'intentar-ho per últim cop.
No sé si jo estic totalment preparada però m'acosto als 40 i sé que no puc esperar gaire més.

Una abraçada a totes.
Gemmam
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 91
Membre des de: dl. gen. 06, 2014 10:51 pm

Re: Quan dir prou....? 4 aborts

EntradaAutor: Gemmam » dt. març 13, 2018 2:04 pm

Amanda2016 Això heu de ser tu i la teva parella que decidiu si teniu ganes de tornar-ho a provar. Em sap molt greu pel que esteu passant.

T'explicaré el meu cas, jo només he patit 2 avortaments però no fa molt jo vaig llençar a l'aire de si tornar a provar un 3er intent perquè havia patit 2 avortaments seguits i tinc un fill. Sentia que amb tota l'angoixa i la pena i els malestars dels embarassos me l'estava perdent.

Vaig necessitar un temps perquè al segon avortament em vaig enfonsar bastant emocionalment. Finalment em vaig decidir provar un 3er intent i sinó deixar-ho per edat i desgast emocional sumats. Ens va costar més quedar-nos-hi que altres cops però aquest cop sembla i creuo els dits que va millor, estic de 18 setmanes i esperant la morfològica.
El que si que vaig voler tenir clar, en el meu cas, era que si ho provava, havia d'estar mentalitzada que podia no anar, de fet a aquestes alçades encara no m'atreveixo a ser gaire en positiu, ni comprar res... fins que no tingui la morfològica. Suposo que tots busquem la nostra manera de protegir-nos.
Imatge
Imatge
Imatge
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: