Mort perinatal, Dol i nou embaràs

Problemes durant l'embaràs.
Avatar de l’usuari
Viniki
:: conillet
:: conillet
Entrades: 352
Membre des de: dl. feb. 13, 2012 11:57 am

Mort perinatal, Dol i nou embaràs

ds. set. 01, 2018 9:12 am

Hola,

Fa molts anys que no escrivia en aquest forum. Ho vaig fer amb la pèrdua del nostre primer embaras a les 12 setmanes i despres vaig tenir 2 nens preciosos. Fa un temps ens vam animar a cumplir el nostre somni, tenir tres fills. Al cap de poquet vam tenir mes que un somni, tot allò que podiem demanar, em vaig quedar embarassada d’una nena. La nostra vida era perfecta, estavem als nuvols. La petita Abril es movia moltissim i els seus germans els encantava veure la panxa ballant. Pero a la setmana 23 la petita va deixar de moure’s. A urgencies no trobaven el bateg i a la ecografia vam veure la nostra nineta preciosa, inmobil, aquell silenci no l’oblidare mai. Quan va neixer portava 4 voltes de cordó i un nus verdader, estic segura que va lluitar molt, pero no va tenir cap possibilitat. Es horrible pensar que tot això va passar sense que jo ni m’en pogues adonar ni fer res per a ella. La vaig tenir un dia i una nit als braços, tot això va passar als Estats Units on vivim i el protocol de l’hospital va ser el mes humà que m’he trobat mai.

Dimarts farà un any que l’Abril va néixer, i estic embarassada de nou. Estavem tan ilusionats i ahir ens varen dir que esperavem un altre nen. D’alguna manera inconscient ( no te sentit, ja ho sé) tenia l’esperança que la nena tornaria. O almenys una germana que tingues una mica d’ella. Cada cop que veig una nena recent nascuda se m’encogeix el cor, pensant que el nostre somni, el nostre gran amor sens en va anar per sempre. I no puc connectar amb aquest nou homenet. Se que un cop el tingui en braços l’estimaré amb bogeria igual que als meus altres dos solets, pero sorprenentment m’he vist de cop i volta passant un dol que jo ja creia superat. Evidentment la tristesa per la nena es barreja amb la culpa de no poder ilusionar-me per aquest petit, que es mereix tota la ilusió i l’amor del món. No se si algú que em llegeixi s’ha trobat en una situació semblant pero m’ajudaria tant saber com han viscut despres el naixament del nou nadó.

Una abraçada i molts anims a totes les que heu passat per una perdua, aquest forum va ser la llum per a mi fa ja 6 anys.
Imatge
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1747
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dg. set. 02, 2018 11:38 am

Hola Viniki,
primer de tot, enhorabona per l'embaràs. Dir-te que ets una dona molt valenta. Per altra banda, el cap té una part insondable, i arribem a pensar coses que potser no tenen sentit, o potser no. Mira, jo tenia un germà que es va morir (accident de trànsit) ja fa molts anys. Doncs a vegades, i jo sóc molt poc fisonomista, veig ma germà en l'Isaac, el meu fill. Clar que s'hi pot assemblar perquè era el seu tiet, però a vegades em trobo pensant-hi, té sentit? Sí, segur que el té.
Jo també vaig tenir un avortament, tot i que a la setmana 5. I penso que aquell altre fill (o filla) hagués estat diferent o no, si hagués tingut aquell primer no hagués tingut a l'Isaac, si li hagués posat aquest nom perquè encara no n'havíem triat cap... Té sentit? Potser sí, potser no, però crec que hi hem de conviure, amb aquestos pensaments, sense que ens frenin la vida diària, fins a cert punt són saludables.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al juliol al Club de lectura del SP llegirem Els llops de Francesc Puigpelat. T'apuntes?
Ari_RG
:: granota
:: granota
Entrades: 240
Membre des de: dc. feb. 10, 2016 11:01 am

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dl. set. 03, 2018 12:49 pm

Hola Viniki!

Enhorabona per aquest nou emabaras. També sento molt les teves pèrdues...

No estic passant pel mateix que tu però he tingut sentiments molt contradictoris ultimament. Fa just un any vaig perdre el meu segon fill Pol a la setmana 14. Fa un mes i poc vaig perdre la meva tercera filla Gala a la setmana 16. Jo nomes pensava que no fos un nen, perque m'havia ficat al cap que els nens vindrien malament... Ja veus.

Amb l'embaras del Pol em vaig trobar TAN TAN MALAMENT que a dies nomes pensava que volia que acabes aquella tortura, i quan vaig veure el sue petit cos fet una bola em vaig sentir tant culpable... I se que no es racional, pero ho vaig pensar i em vaig sentir malament.

Fa uns dies li vaig dir al meu marit que potser els nostres embarassos no anaven be perque em apssava eld ia queixant-me de ser mare... Tinc una nena de dos anys, es diu Abril, com la teva petita, i estic en un moment que no tinc gens de paciencia... Pensament irracional, pero present.

Se que no es el mateix, però potser veure que totes passem per pensaments i sentiments diferents als que s'espera es natural. Fa unes setmanes vaig crear un perfil de isntagram per compartir aquests pensaments i puc dir que totes sense excepció, totes les que hem passat per aixo, tenim aquests pensaments i sentiments.

T'envio una abraçada molt forta i molts anims.
Un peto!
Avatar de l’usuari
Aneris
:: girafa
:: girafa
Ubicació: l'Anoia
Entrades: 2067
Membre des de: dl. juny 11, 2007 1:08 pm

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dl. set. 03, 2018 2:09 pm

Viniki, em sap molt greu el que t'ha passat. Potser et pot ajudar llegir un blog que es diu: No soy una mama drama https://nosoyunadramamama.com/, on explica un cas similar al teu. Ella té 3 nens i, fa una mica més d'un any, va perdre a la seva filla a les 28 setmanes de gestació per una infecció. Ara torna a estar embarassada, més o menys del mateix temps que jo (23-24 setmanes), i han decidit no saber el sexe del nadó per evitar això que et passa a tu ara i que és ben normal. Igual pots contactar amb ella.

Espero que et vagi bé i que tinguis un bon embaràs :-()-)
Imatge
Imatge
Imatge
M'encanten els moments en que se que s'ha de fer el correcte... m'agrada veure'ls passar mentre els saludo amb la ma :--/)
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1120
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dl. set. 03, 2018 2:51 pm

Hola Viniki, jo no et puc ajudar gaire, però t'he llegit i em sembla que el mínim que puc fer és dir-te que em sap molt de greu el que us ha passat i donar-te anims i comprensió.
Jo crec que tot els pensaments que tens són ben humans i t'entenc perfectament. L'únic que jo faig una lectura diferent, i és que llegint-ho així des de fora, crec que que ara tinguis un nen també el fa únic. Vull dir que si hagués sigut una nena, poder la compararies més amb la nena que vas perdre. No sé, no sé si és una idea molt estúpida. Però poder pots enfocar-ho així i et pot ajudar. Ara esperes un nen que serà únic i especial, igual que els altres fills que tens. I és el que dius, quan el tinguis als braços l'estimaràs moltíssim, perque saps tot el que has pasaat per arribar fins a poder abraçar-lo.
En fi, molts anims i et desitjo un bon embaràs. I el que diuen les companyes, busca ajuda en blogs o forums especialitzats en el dol . Crec que hi ha un grup a Facebook que tracten aquesta temes, es diu Dona Llum.
Anims!!! :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Viniki
:: conillet
:: conillet
Entrades: 352
Membre des de: dl. feb. 13, 2012 11:57 am

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dt. set. 04, 2018 11:35 am

Ari, sento molt la perdua del Pol i la Gala, ha d’haver estat durissim. Que bonic que tens una petita Abril a casa. No et culpis per estar nerviosa, no et pots exigir tant. El que heu passat es impensable, el proces de dol es molt llarg i despres passar per el mateix una segona vegada es devastador. No se com ho heu compartit amb l’Abril pero a mi em va ajudar molt ser oberta amb els nens. Eren mes grans, el Gran tenia 4,5 i el petit 2,5 quan vam perdre la nena. Ells la van veure, varem ser molt sincers i directes. Ens ho van recomanar a l’hospital per a facilitar el seu proces de dol també. Des d’aleshores hem compartit amb ells la tristesa també, sense exagerar, pero si en alguns moments ens han vist plorar i els hem explican perque. Ells s’ho prenen molt naturalment perque no tenen tans prejudicis com nosaltres. A mes tenen molta empatia. A vegades quan tinc els nervis a flor de pell i els crido, despres paro i els hi dic que ho sento i que a vegades estic trista o enfadada per altres coses i enlloc de dir-ho faig coses que en realitat no m’agrada fer. Molts anims maca i moltes gracies per les teves paraules.

Anna Maria gracies pel missatge. Sento la mort del teu germà, una bona amiga meva va perdre la seva germana també en un accident i tambe diu que a vegades la reconeix en un dels seus fills. Per a mi es natural i te sentit.

Aneris, merci pel consell, si havia sentit a parlar de la Carmen pero no sabia que el nostre cas era tan semblant.

Crunchi es una bona lectura. Si, aquest nen també sera unic, com els altres dos. Recordo que durant l’embaras del segon pensava que seria igual que el primer. I maremeva son blanc i negre, fisicament i de caracter.

Merci a totes. Avui fa un any que va neixer l’Abril, suposo que també son les dates que ho remouen tot.
Imatge
Avatar de l’usuari
Bea
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 337
Membre des de: dj. set. 02, 2010 5:39 pm

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dv. set. 07, 2018 3:47 pm

Hola Viniki, jo he passat per una situació semblant.

Tinc una nena de 7 anys, un nen de 3 i estic embarassada de 18 setmanes d'una altra nena, Però enmig he perdut altres 6 fills. La primera pèrdua que vaig tenir, quan la meva gran tenia encara 2 anyets, era una nena que es va aturar a les 27 setmanes. Mai hem tingut del tot clar per què, però donat que després li han trobat un problema genètic al meu home que ha causat les altres pèrdues, sospitem que és per aquest motiu. A l'autòpsia van trobar una estenosi del cordó, però no es pot saber si això és causa o efecte. No li van fer cariotip, mai els perdonaré, no val més de 50€ i ens hagués canviat la vida, sobre tot el primer any després de perdre-la. Jo la vaig tenir també als braços i vaig quedar convençuda que tenia algun problema genètic, eren petites coses i a l'hospital treien importància, però tinc formació mèdica i a mi em va semblar molt evident.

Després d'aquesta pèrdua només pensava en que em baixés la regla i passessin ràpid els 3 mesos que m'havien dit que havia d'esperar per poder intentar-ho de nou. Donava per fet que quan em quedés embarassada de nou, seria una altra nena. Al meu cap, era com si ella hagués de tornar, De veritat que en cap moment em vaig plantejar que podia ser un nen. Però l'embaràs no arribava, i quan al final va arribar, va marxar de seguida, Un altre cop tornaven a passar els mesos i no em tornava a quedar embarassada. Al final em torno a quedar, i quan estic de 12 setmanes, un dia a la feina noto que alguna cosa no va bé. No sé per que, no era res físic, només un sentiment, creia que s'havia aturat. Ho vaig deixar tot i vaig anar a urgències. Allà em van pendre per boja, però al final vaig aconseguir que em fessin una eco, hi havia batec, em deien que tot bé. Però jo insistia que no, i em vaig posar tan pesada que al final em van deixar remenar, em vaig posar a mirar la eco i vaig veure que el cap no era normal, no tenia crani. La biòpsia de corion va determinar que tenia una trisomia 18, vam fer una ILE. Era un nen. Al saber que era un nen, em vaig quedar a parts iguals entre sorpresa i alleugerida: no era la meva nena, no sentia aquesta conexió. I estic segura que això em va ajudar molt a superar-ho, ni tan sols vaig plorar la pèrdua, als pocs dies del legrat estava treballant i pensant en quedar-me embarassada de nou.

Aquest cop vaig tenir sort, el primer cicle d'intentar-ho de nou em vaig quedar. Després de tantes pèrdues ens vam fer proves, i ja vam detectar el problema genètic del meu home, que implica un risc molt alt de pèrdua i de trisomies. Així que a biòpsia de còrion directes. A la setmana 12 ja teniem els resultats, estava sa, i era un nen. Va ser una barreja de sentiments: d'una banda la tranquil·litat (entre cometes) de saber que no passaria com als anteriors embarassos. D'altra, em costava acceptar que fos un nen, que no podria fer servir la robeta que ja tenia per la nena que no va neixer, que ella d'alguna manera no tornava. Crec que vaig estar unes setmanes sense acceptar-ho del tot, però després va passar, em vaig fer a la idea que tindriem un nen, vaig começar a comprar-li robeta, ... Quan va néixer què t'he de dir, ja saps el que és el naixement d'un fill. Tot allò se'm va oblidar. Ara acaba de fer 3 anys i estic encantada que sigui un nen, no el canviaria per res.

Fa una mica més d'un any vam decidir anar a buscar el tercer, em vaig quedar de seguida, eren bessons MO-MO, però es van aturar cap a les 7 o 8 setmanes, un avortament diferit, al final em vaig haver d'ajudar amb medicació perque el meu cos no responia. Les hormones van trigar un parell de mesos en baixar, i el cop va ser dur, masses hòsties ja, i a sobre bessons... Ens vam prendere uns mesos de reflexió. Ens vam tornar a animar i em vaig tornar a quedar, però un altre cop la felicitat va durar poc, a la setmana el vaig perdre. No va passar ni una regla, em vaig tornar a quedar al mes següent, i tot i que està sent un embaràs moooolt complicat amb un hematoma gegant i una fisura a la bossa, sembla que ara va la bona. Estic ja de 18+2 i és una nena. Ja fa 5 anys i mig que vaig perdre la meva filla, i ja no penso que aquesta sigui "ella". Crec que ho he superat del tot, de fet ja fa uns anys. Estic contenta que sigui una nena perque la meva gran tenia molta ilusió en una germaneta, però només això.

Després de tot aquest rollo que t'he fotut, i des de la distància, com a resum et diria que és normal com et sents, que encara és molt recent, que el primer aniversari ho remou tot i el fet d'estar embarassada també. Però que estic segura que amb el temps, aquests sentiments aniran canviant. No et sentis malament per sentir el que sents. Aviat el tindràs als braços i part de la ferida sanarà.

Compta amb mi si necessites parlar o res més.

Petons,
Jo: SOP+RI
Ell: Translocació Robertsoniana 13-14 (Des'14)
Jul'10 TE+/Abr'11 Neix L
Set'12 TE+/Mar'13 M marxa
Nov'13 TE+/Des'13 Av. espontani
Ago'14 TE+/Oct'14 P marxa: ILE per anencefalia i trisomia 18
Des'14 TE+/Ago'15 Neix J
Ago'17 TE+/Oct'17 Av. diferit bessons Mo-Mo
Abr'18 TE+/Bioquímic
Mai'18 TE+/Gen'19 Neix V
Avatar de l’usuari
Viniki
:: conillet
:: conillet
Entrades: 352
Membre des de: dl. feb. 13, 2012 11:57 am

Re: Mort perinatal, Dol i nou embaràs

dl. set. 10, 2018 11:02 am

Hola Bea,

Moltes gràcies per compartir la teva historia, sento molt les teves pèrdues. Ha d’haver estat un camí molt dur. No sé perquè hi ha persones que ens trobem en una batalla així per a tenir fills però suposo que tot s’acaba assumint i al final els fills que tenim son un regal i ens hem de quedar amb això. Nosaltres també, a part de l’Abril i el primer embaras a les 12 setmanes, hem perdut mes embarassos pero no ho hem explicat a quasi ningú. Vam perdre un embaras a la setmana 9 el passat mes d’abril i un bioquimic abans d’aquest embaras i l’unic q he pogut fer es plorar a la nena, cap vincle amb aquests embarassos. Suposo que es aviat i ens hem de donar temps, suposo que el primer aniversari i les hormones ho remouen tot.

Molta sort amb aquest embaras, segur que aquest cop va perfecte, us ho mereixeu molt. Una abraçada.
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: