Adeu petit Aleix

[BLAUCEL]

Gracies totes x les.vostres paraules.
Arya: m'he emocionat molt. Son moments molt durs.
Aquesta setmana sense la meva panxa ni l meu petit ha estat una agonia. A dies insensible a dies sense poder deixar de plorar. No queda mes q poc a poc intentar sortir dl forat negre q ara sembla tot.
Arya imagino q tot va genial, n breu podreu veure la carona dl petit@.

Una abraçada x totes.

[piruletademaduixa]

Aix, no saps com he plorat llegint la teva història... no tinc paraules, només que t'envio molta energia i molts petons.

[Erika79]

Ostres Blaucel, recordo el teu positiu. No hi ha res que et pugui dir que et pugui fer sentir millor.
Les teves paraules em van servir molt quan vaig perdre la meva mongeteta a la setmana 11 i sentia que havia de dir-te alguna cosa encara que fos perquè vegis que no estàs sola i som moltes que seguim lluitant. No hi ha dret i ens està tocant viure la part més fosca de la maternitat.
Molta força. Em sap molt greu bonica :(

[Coaner]

Blaucel bonica,
T'he volgut tornar a llegir. Tan sols per tornar-te a enviar una abraçada virtual ben immensa!! Segur que ben aviat veure-ho llum.

[BLAUCEL]

Gracies Coaner.
Una altra ben forta per vosaltres, espero q dins dl patiment tot anes amb tranquilitat i us tractessin be.
Molta força i anims x aquests moments tan dolorosos.

[Flop]

Blaucel bonica,

veig que encara vas entrant per aquí. Jo també. Per mi és una manera de no sentir-me tan sola en tot això.
Em dius que t’està costant. A mi també... és tan injust! Cuida’t mooooolt!! A mi l’ajuda psicològica m’ha ajudat bastant.
Pel que fa a les respostes mèdiques, en el nostre cas poca cosa. No saben perquè ens passa i crec que no en traurem l’entrellat...

Ànims bonica i molta força!!!

[BLAUCEL]

Gracies Flop. Si, aquest forum sempre m'ha ajudat i la veritat q com dius no em trobo tant sola.
Jo vaig a la psicologa dl vall d'Hebron i al,grup d dol q tenen, pero la veritat q treure tot l q tinc dins no es facil.
Espero q alguna cosa us puguin dir, t'entenc molt, aixo d no tenir una explicacio i q.les dues vegades sigui mala sort...es com q no pots intentar fer res pq no torni a passar i solament confiar, i es dificil en aquests moments.
Et desitjo d tot cor q tot el q us arribi sigui positiu.
Nosaltres fins el 04 d març no tenim resultats d la placenta i autopsia, d moment a esperar.
Una abraçada

[sakura1410]

Hola blaucel,
No em puc imaginar el teu dolor. Només desitjo que a dia d'avui tots dos ho tingueu paït i l'ajuda psicològica us ajudi.
Jo vaig patir 2 perdues a les 12 setmanes, moltes proves, tractaments... I sempre el resultat era "mala sort", jo em negava, volia una explicació racional del perquè, una raó que em digués que podia fer per evitar de nou el que em passava.
Finalment va arribar el tercer positiu, molts controls durant l'embaràs i encara i així vius cada dia amb il·lusió i por a la vegada.
Avui l'Arlet té 6 mesos i no tinc ulls més que per ella i la meva parella.
Us vull enviar un missatge d'esperança, a mi quan m'escrivien als meus posts sempre pensava: a mi no m'arrivara aquest moment. I mira, 4 anys que es van fer eterns però ha arribat.
Un petó enorme i segueix al SP que per mi ha estat una graaaN teràpia.
Petons

[BLAUCEL]

Sakura moltes gracies x les.teves paraules.
Espero poder escriure algun dia el final feliç de la meva historia.
Una abraçada enorme

[Gustineta]

Blaucel, fa setmanes que vaig llegir el teu post, i volia escriure però tot el que pensava em semblava poc adequat...

Em sap molt de greu que perdéssiu a l'Aleix, molt. He anat seguint tota la vostra experiència i és tan injust... Ho sento.

no hi ha res que tregui el dolor, però tan do bo que us pugueu sentir acompanyats, i que ningú no s'oblidi dels vostres dos sols ni de l'Aleix.

Una abraçada molt molt forta

[laiacat77]

Hola preciosa

Sento tant tot el que has hagut de passar, no se si et recordes de mi, vam parlar molt fa 4 anyets quan va passar lo dels bessonets, justament feia poquet que els meus fillets havien marxat...

bueno nomes dir te que segur que la vida et compensara totes les vegades que t ha trencat el cor, i que arriba un moment que tot comença a fluir, pero que ha vegades passem per moltes putades que no tenen ni cap ni peus.

T'escric amb el meu bitxet al costat pero encara puc dir que no hi ha un sol dia que no pensi en els meus nens, pero amb amor i valorant tot lo bo que te el dia a dia.

una forta abraçada i no deixis mai de lluitar