Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

Problemes durant l'embaràs.
Veterana
:: papallona
:: papallona
Entrades: 104
Membre des de: dv. jul. 09, 2010 3:11 pm

Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

dg. juny 23, 2019 4:05 pm

Benvolgudes/ts,

Fa uns anys, vaig escriure el meu primer post a socpetit.cat amb il·lusió i esperança: la nostra infertilitat era de causa desconeguda, però aparentment no hi havia impediments físics per aconseguir-ho. Inconvenients: SOP i una trompa obstruida, res que preocupés als metges.
6 inseminacions fallides, amb hiperestimulació ovàrica lleu.
2 FIVS (amb hiperestimulació lleu) que van donar com a resultat uns 70-80 òvuls, i amb el semen del meu marit, van permetre 8 transferències amb altres probabilitats d'èxits per l'alta qualitat dels embrions. La darrera va funcionar.... però va acabar amb diabetis gestacional al primer trimestre i un avortament diferit a les 8 setmanes.
Què més ens quedava? passar el procés de dol i seguir amb la nostra il·lusió, el nostre projecte vital, ser pares. Teníem en contra la nostra edat: vam començar la recerca només conèixer-nos, als 30 anys, i vam acabar tot plegat celebrats ja els anyets. Ja sabeu com d'estressant pot ser estar pendent de les hormones, les visites de control, analítiques dies sí-dia no, les esperes de la menstruació... i la desil·lusió una vegada i una altra.
Finalment, ens vam decidir per l'adopció d'infants amb necessitats especials. Aconseguiríem el certificat d'idoneïtat i ens donàvem de marge fins a la seva renovació, tres anys. Sempre amb il·lusió i ganes d'acabar amb la recerca i conèixer el nostre fill-a.
Però malauradament el destí no ens anava a favor. Va ser iniciar els tràmits d'adopció i es va donar el miracle: embaràs natural... ectòpic a les 6 setmanes. Apa! de nou a passar el procés de dol abans de continuar amb l'espera. Sí, vam aconseguir finalment ser aptes per adoptar, però ja han passat els tres anys. I no hem rebut la tant desitjada trucada. Fi d'etapa.
De cada entrebanc ens hem aixecat i n'hem sortit més reforçats. Ens tenim l'un a l'altre. Ara ens toca reinventar-nos, com a individus i com a parella. Deixar de pensar: a veure si el proper Nadal ja som pares, aquesta serà la seva habitació, o què faríem en el temps lliure, a quins parcs aniria o com seria la seva escola.
Ha estat un cop dur adonar-te que el temps d'espera s'ha acabat i ja no hi ha més opcions. Que has de canviar la teva visió de futur. Però ho aconseguirem, com hem fet a cada cop que ens ha donat la vida. Durant 15 dies no ho he pogut explicar a ningú, no ho podia pair. Ara ja ho sap qui ho ha de saber, l'entorn més proper. Com sempre, les llàgrimes, el temps i la bona companyia ajuden a fer-ho més soportable, i sabem que d'aquí a unes setmanes, o mesos, estarem molt millor.

Disculpeu que el resum del nostre procés hagi estat tant llarg. Només volia compartir-ho amb vosaltres, tal com havia compartit les nostres il·lusions i decepcions. A vegades ens deixem enganyar per internet, ja que costa trobar-hi casos tristos com el nostre. I no el definiré com a "fracàs", sinó com un procés que no ha donat el resultat desitjat. Com a positiu, les alegries i tristeses ens han fet més fort pel que ens depari la vida, com a persones i com a parella. No serem pares, però hem evolucionat i encarem el futur sense por. Passi el que passi, ens hem sortirem.

Desitjo de tot cor als qui llegiu aquestes línies que tingueu èxit en el vostre procés, però sapigueu que no sempre és possible. Cal ser realistes. No hi ha estadística que valgui quan es tracta de desitjos acomplerts. Cada cas és un món, i espero que a vosaltres us vagi millor. Sort, ànims i endavant!!!
Avatar de l’usuari
Dalilala
:: conillet
:: conillet
Entrades: 388
Membre des de: dl. oct. 20, 2014 4:35 pm

Re: Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

dl. juny 24, 2019 2:03 am

Hola Veterana,

És difícil acceptar que no podem més... que ho hem de deixar estar. Mai se sap a la vida que depara la sort. I la ovodonació?? Heu passat per aquesta via?

Jo estic una mica com tu. Cansada després de 3 FIV però no puc pensar que mai no passarà. Crec que encara tinc temps i opcions. Potser no les que hauríem volgut, però sí altres.

Mentre no compleixi els 50 ho puc anar intentant. Despres ja si que no es pot. I tinc amics que han arribat a aquest moment i ja saben que serà un no.

Ha de ser molt dur, però la vida són moltes altres coses que ser pares. Aquesta era una cosa que volies viure. Hi has lluitat, molt moltíssim, com totes nosaltres... però a vegades hem de pensar en altres coses, fer altres plans i viure altres coses.

Molta molta sort!!!
9/14 endometriosis
Acupuntura i canvi alimentació
2/16 m'opero Tot ok
1/17 1a FIV 2 embrions Beta-
Herbes xines
7/17 2a FIV 3 embr. posem 2 Beta-
1/18 frigo Beta-
CIMAB: ell: anticossos als ..::·· ! Impossible embaràs natural. Jo, natural killers altes
4/18 FIV 4 emb.
2/19 transfer 2 emb. Beta +!
Bioquímic...
3/19 transfer 2 emb. Beta -
Iniciem ovo
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1120
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

dl. juny 24, 2019 3:23 pm

Hola Veterana,

tot i que no et puc dir res que t'animi una mica, almenys dir-te que t'he llegit per casualitat i que t'envio una forta abraçada, encara que no ens coneguem de res. La vida molts cops és capritxosa i ens porta per on ens porta. Acceptar-ho també és de valents. Espero que com a persones individuals i tb com a parella pogueu trobar algo que us ompli i us faci feliços. Que al final és el que es tracta en aquesta vida, ser feliç.

Molta sort en aquesta nova etapa.
Imatge
Flop
:: papallona
:: papallona
Entrades: 141
Membre des de: dl. juny 22, 2015 4:55 pm

Re: Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

ds. jul. 13, 2019 5:11 pm

Hola Veterana,

t’he llegit i no he pogut evitar contestar-te. Del teu relat se’n desprèn una gran valentia, molta serenitat, molt esforç i molt dolor. Deixa’m dir-te que ets una valenta i una lluitadora. Sóc conscient que aquestes paraules no et trauran la pena, però t’ho volia dir igualment...
De vegades la vida té coses inexplicables i totalment injustes. A nosaltres ens ha tocat...
Una abraçada molt gran. Espero que el creixement personal que t’ha proporcionat aquesta lluita t’ajudi a recol.locar la teva vida i puguis ser feliç.
myca
:: granota
:: granota
Entrades: 239
Membre des de: dc. des. 16, 2015 5:27 pm

Re: Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

dl. jul. 15, 2019 9:45 pm

Veterana, em sap molt greu de que després de tant temps, esforços, il.lusions i espectatives al final hagueu hagut de variar el camí i afrontar que no sereu pares.
Nosaltres també estem en aquest procès, després de 7 anys, IA's, Fivs, ectòpic i bioquímic, també hem de fer un pensament i deixar d'imaginar com seràn les nostres vides, i saber viure amb el que tenim.
Segur que ens costarà, però ho aconseguirem. Si hem estat valentes per passar proves, punxades, negatius... també sabrem reorientar els objectius i trobar altres coses que ens omplin... o almenys això espero.
Mir DB
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 60
Membre des de: dt. abr. 04, 2017 11:19 pm

Re: Ho desitjàvem de cor, però no serem pares

dc. jul. 31, 2019 11:31 pm

Quina tristesa... això no hauria de passar. Em cauen les llàgrimes llegint el teu escrit. No tinc paraules. Una abraçada!
01-2017: iniciem la cerca
05-2018: Embaràs natural sense embrió. Legrat.
07-2018, 08-2018, 09-2018: 3 IA -
01-2019: 1a FIV. Transfer 1 blasto 5B -
04-2019: Transfer 2 blastos 6C. Beta+108. Embaràs sense embrió. Avortament espontani, histeroscòpia.

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: