e
d
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 10, 2025 9:05 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
d
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. març 10, 2025 9:05 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
laucob ha escrit:l'espera per anar a pel germanet es fa eterna pero que hi farem ara ens ficarem a to i a pel germanet ho aconseguirem ivan tot sigui perque tu siguis el nen mes feliç.
L'esperes sempre es fan llargues, però quan arribi el germanet tan desitjat es passarà volant.
Ja veureu com pel 2009 tindrem unes panxones enormes i tindràn germanets tots els angelets: la Maria, l'Ivan, l¡Adriài el Sergi.
Una abraçada i anims wapes!
d
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:26 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
cgas ha escrit:laucob ha escrit:i tant que lis donarem germanets ja ho sabeu que sempre ho dic.
Almenys ho intentarem!!
Jo crec q si ens hem quedat embarassades un cop, ho podrem fer, tard d'hora, una segona i tercera vegada. I si tenim la mala sort de no aconseguir-ho, almenys sabem el que es tenir els nostres petits en el ventre.......QUINS RECORDS...eh?...
f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:27 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:27 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
petitaemma
- :: girafa
- Entrades: 2229
- Membre des de: dc. març 19, 2008 8:54 pm
Hola, laucob! sento molt lo del teu petitet. Nosaltres vam perdre a la nostra petita fa dos mesos, a les 19 setmanes d'embaràs, imposible sobreviure, no vam poder coneixer-la. M'alegro que tinguis una actitud tant positiva! jo de moment només estic desanimada, però tot arribarà, tard o d'hora...
Molts petons!!!
Molts petons!!!
f
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:27 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
M'HAN PASSAT MASSA COSES DE COP
Hola a totes.
Fa temps que conec el fòrum però avui tinc ganes d'explicar-vos la meva història. El meu marit i jo fa 4 anys i mig que ens vam casar i fa un any que vam canviar de pis (amb tots els tràmits que comporta un trasllat). El gener ja havia deixat les pastilles però no ens vam atabalar gaire a controlar per no estressar-nos. I quan ja ens ho agafàvem més en serio la meva mare es va posar malalta i al cap de tres setmanes ens va deixar. Total, que a partir d'aquell moment se m'acumulen un piló de sentiments i tinc més ganes que mai de quedar-me embarassada.
Al principi vaig afrontar la pèrdua d'una manera molt serena, jo mateixa em vaig sorprendre de la meva reacció, però ara que ja fa 4 mesos la trobo a faltar cada cop més i sovint em sento trista i amb ganes de plorar. Em fa molta ràbia perquè sé que hauria d'estar tranquil·la per mi i per en Nuru que fa tot el que pot per animar-me però no puc evitar-ho.
La meva és una història trista per començar però amb poc mesos sento que m'han passat tantes coses que m'han fet veure que no podem controlar-ho tot, que ara penso que tant de bo no hagués esperat tant a buscar que potser la meva mare hauria conegut un altre nét/a...
Fa temps que conec el fòrum però avui tinc ganes d'explicar-vos la meva història. El meu marit i jo fa 4 anys i mig que ens vam casar i fa un any que vam canviar de pis (amb tots els tràmits que comporta un trasllat). El gener ja havia deixat les pastilles però no ens vam atabalar gaire a controlar per no estressar-nos. I quan ja ens ho agafàvem més en serio la meva mare es va posar malalta i al cap de tres setmanes ens va deixar. Total, que a partir d'aquell moment se m'acumulen un piló de sentiments i tinc més ganes que mai de quedar-me embarassada.
Al principi vaig afrontar la pèrdua d'una manera molt serena, jo mateixa em vaig sorprendre de la meva reacció, però ara que ja fa 4 mesos la trobo a faltar cada cop més i sovint em sento trista i amb ganes de plorar. Em fa molta ràbia perquè sé que hauria d'estar tranquil·la per mi i per en Nuru que fa tot el que pot per animar-me però no puc evitar-ho.
La meva és una història trista per començar però amb poc mesos sento que m'han passat tantes coses que m'han fet veure que no podem controlar-ho tot, que ara penso que tant de bo no hagués esperat tant a buscar que potser la meva mare hauria conegut un altre nét/a...
Nuru benvinguda espero que aqui et sentis menys sola.
Jo a princidis d'estiu vaig agafar una depresió perque no em quedava embarasada, vaig anar a un psicoleg i em vaig deixar un paston amb ell i em va ajudar bastant pero el que de veritat m'ha fer ensortirmen ha sigut trobar aquest foro, on trobo noies que estan a la meva situació i m'entenen.
Jo a princidis d'estiu vaig agafar una depresió perque no em quedava embarasada, vaig anar a un psicoleg i em vaig deixar un paston amb ell i em va ajudar bastant pero el que de veritat m'ha fer ensortirmen ha sigut trobar aquest foro, on trobo noies que estan a la meva situació i m'entenen.
Hola Nuru,
Em sap molt de greu pel q estàs passant. El foro et vindrà molt bé per poder espressar tot el que vulguis. Jo t'acoselleria que ploressis tot el que et faci falta i no deixis res dintre teu.Doncs jo quan va morir el meu pare, vaig reaccionar molt fredament com si no haguès passat res, a vegades plorava pero sense que ningú em veies.......em feia molt la forta i aixo va fer que triguès molts anys en superar-ho.
Referent aixo q cometes: q hauries d'haver tingut un petit abans que passes la desgracia de la teva mare. Et dirè que aquesta reacció és molt normal segons els psicolegs, perque sempre que perdem a un esser estimat ens maltractem pensat el que hauriem d'haver fet abans de perdre-la.
Si t'agrada llegir i tens temps et recomano el llibre del Jorge Bucay "El camino de las lagrimas", jo me'l vaig llegir fa poc de 2mesos quan vaig perdre els bessons.
Una abraçada i parla, plora el que necessitis,
Recorda que ens tens aquipel q et faci falta.
Em sap molt de greu pel q estàs passant. El foro et vindrà molt bé per poder espressar tot el que vulguis. Jo t'acoselleria que ploressis tot el que et faci falta i no deixis res dintre teu.Doncs jo quan va morir el meu pare, vaig reaccionar molt fredament com si no haguès passat res, a vegades plorava pero sense que ningú em veies.......em feia molt la forta i aixo va fer que triguès molts anys en superar-ho.
Referent aixo q cometes: q hauries d'haver tingut un petit abans que passes la desgracia de la teva mare. Et dirè que aquesta reacció és molt normal segons els psicolegs, perque sempre que perdem a un esser estimat ens maltractem pensat el que hauriem d'haver fet abans de perdre-la.
Si t'agrada llegir i tens temps et recomano el llibre del Jorge Bucay "El camino de las lagrimas", jo me'l vaig llegir fa poc de 2mesos quan vaig perdre els bessons.
Una abraçada i parla, plora el que necessitis,
Recorda que ens tens aquipel q et faci falta.
a
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:27 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
d
laucob l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 18, 2025 1:28 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 30 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |