un tercer fill

[virolai]

Hola! Doncs feia molts dies que no entrava, però ara tenia una estona sense feina i he entrat…

Ostres, Bea, moltes felicitats! Tu t'hi quedes fàcilment, eh? Aviam si aquest és el bo! La biòpsia vols dir de còrion? Te la fan sí o sí pels antecedents, no? Ja vaig llegir per tot el que has passat. Però ja veig que després del bioquímic no us ha costat gaire decidir-vos a tornar-ho a intentar.

Doncs jo, que tenia molt coll avall que la cosa ja estava tancada per sempre més, ara en entrar aquí he vist un post que m'ha cridat l'atenció sobre ovodonació als 45 anys i he llegit sobre un cas d'una dona que va tenir el quart amb 47 anys i m'ha tornat a rondar la idea… I encara més ara en llegir a la Bea… Aix! Justament ahir vaig notar que començava a ovular, i abans d'ahir vam fer "exercici", així que potser resulta que sense pretendre-ho ho haurem encertat (tot i que seria molta carambola). Però vaja, en el meu cas, amb sis avortaments i dos fills, la tendència està clara… Aquest últim avortament com que ha estat molt lleu i ja sense expectatives per tota la història dels TE massa fluixets no m'ha trasbalsat, però realment no sé si és gaire bo per a la meva ment i el meu cos anar fent pics d'hormones d'embaràs i baixades sobtades i sant tornem-hi. Al juliol tinc hora amb la gine per parlar del DIU o altre mètodes anticonceptius més prolongats, i si no ens hem quedat embarassats (que no és la intenció), doncs ja ho tallarem.

A més, a mi m'agrada estar embarassada, però tot el que he de passar i tot el neguit de les primeres setmanes i les possibilitats que vagi malament ara mateix em tiren enrere, i pensar que pariria amb 44 ben bons, també.

[Bea]

Hola Virolai! Quina il·lusió llegir-te tan animada!

Mira que al final ens trobarem al post de mares de febrer!

Si, m'han de fer biòpsia de corion sempre, perque hi ha una probabilitat molt alta d'anomalies genètiques per una translocació que té el meu home, més del 60%. Així que de moment em toca esperar molt. Però si arribo a veure bateg, el risc baixa, i si arribo a la biopsia el risc ja és entorn el 30%.

La veritat és que normalment ens costa molt veure un positiu, una mitjana de 7 o 8 mesos, però mira, aquest cop han estat dos encerts seguits, a veure si aquest es queda. Suposo que és perque ara físicament estic molt bé, he recuperat pràcticament el pes d'abans de ser mare per fi, camino 7 o 8km al dia i menjo bé. I els cicles els tinc control·lats (tinc SOP i anys enrere era un descontrol, ara soc molt regular)

Jo crec que parir als 44 és el menys important si tu et trobes bé. Ara mirant enrere, a totes ens hagués agradat ser mares més joves, però la natura crida quan crida i les condicions personals de cadascuna són les que són. Pel que has comentat, físicament i mentalment et sents bé per ser mare de nou, i això és el que importa.

Molts petons i ens vas informant.

Bea.

[Aneris]

Moltes felicitats Bea!!!!!
7 o 8 mesos no està malament, nosaltres hem fet 4 dianes en 12 anys i pensar en la pasta en anticonceptius que ens vam deixar anteriorment...

Virolai, molt bé aquests ànims! si és que mai es pot dir mai!!! En el moment tot o veus negre, inclús durant a vegades també, però després van passant els dies i veus a algú o llegeixes a algú i tot torna a fer clic.

[virolai]

Hehe, com li digui al meu home que alguna cosa m'ha tornat a fer clic, li agafa un patatús! Ell que ja té coll avall que no tindrà una nena… I a sobre, ahir li vaig dir que estava ovulant i tot i així, patapam!
En fi, o tinc la sort de la Bea, de dos embarassos seguits, o aquí s'acaba la història (suposo ).
Aneris, nosaltres hem tingut 8 embarassos en 7 anys… Però clar, no serveix de gaire si el problema el tenim perquè es quedin… I tu com estàs? Més tranquil·la?

Va, Bea, sort i endavant! Déu n'hi do que valents que sou, doncs, tenint aquest problema. Però ja us n'han anat bé dos, no hi hauria d'haver problema amb un altre, oi (això mateix és el que em dic jo).

[Seiba]

bea moltes felicitats! Segur tot va bé estigues tranquila fins la prova! Virolai no se sap mai, l'edat no vol dir res, si ha de ser serà.. Deixa't sentir la resposta de dins teu! Jo encara segueixo sense tenir clar el què... Deixare passar l'estiu i veure com em sento, perquè ara mateix no en tinc gairea ganes... Porto 5 mesos amb el petit malalt i aixo m'està desmotivant molt, s'em està fent dur. Aviam si l'estiu ho posa tot a lloc inclosa la meva energia que fa temps q no en tinc.

[Bea]

Gràcies a totes!

Seiba, t'entenc molt bé, també he tingut al petit molt malalt molts mesos, de fet encara ho està, però ja control·lat, i això et treu les ganes de tot.

Virolai, jo crec que en tens ganes, i el teu home també, si no haguessiu posat mitjans durant l'ovulació. Crec que us serà difícil pendre la decisió definitiva d'abandonar la cerca, i acabareu deixant que la natura decideixi... o potser ja ha pres la decisió

Aneris, com portes les nàusees i els vòmits?

[Aneris]

Bon dia!

avui he tingut visita amb la llevadora i analítica de primer trimestre + triple screening. Sembla que la cosa va endavant però fins que arribem a la eco de les 12 setmanes i tot estigui bé, es fa molt llaaaaaaaaaaaarg!!!!

dels marejos i saliveres vaig fent, algun dia sembla que millor (i llavors em preocupo per si tot anirà bé) i algun dia pitjor.

Bea i Seiba, espero que els vostres fills millorin aviat, les meves no han estat mai de posar-se malaltes però quan s'hi posen fan patir molt.

Virolai, tu no li diguis res al teu home i ja s'ho trobarà!!

[Bea]

Ànims Aneris! D'aquí unes poques setmanes ja et trobaràs bé, i ja saps que el segon trimestre és molt bo. I les 12setmaes ja són aquí per poder respirar tranquil·la!

[Aneris]

Tens raó, Bea, ja queda poquet!!!

com et trobes tu??

[Bea]

Hola Aneris,

Doncs jo no em trobo gaire bé tampoc. Porto uns dies marejada fins al migdia, però sobre tot tinc molta retenció de líquids, la panxa molt inflada i mooolt mal a les cames, quan tinc la regla em passa igual. I no estic menjant gaire, només faig que veure aigua sense parar i picar alguna coseta. A sobre se m'ha ajuntat amb un refredat. Avui sembla que m'he aixecat una mica millor, a veure si dura. Però vaja, que si tot va bè això m'és igual, ja passarà.

[virolai]

Hola noies, com esteu?
Bea, sí que et comencen aviat els símptomes, no? Quin pal... A mi acostumen a començar-me sempre sobre la setmana 7.

Entro per fantasiejar una mica, hehe! Suposo que no té res a veure, però aquesta matinada m'he despertat i en obrir els ulls em rodava tot. Cada vegada que canviava de posició em rodava molt el cap, fins al punt que el petit s'ha despertat i no he pogut aixecar-me a buscar-lo. Tot i que m'he tornat a adormir, quan m'he llevat estava igual, i com que m'he aixecat m'he començat a marejar, amb ganes de vomitar, tot i que m'he estirat al sofà i m'ha passat. He ajudat el meu company a enllestir els nens i se'ls ha endut ell, i m'he estirat al sofà i m'he adormit dues hores! Quan he obert els ulls i he vist l'hora m'he quedat de pedra! Llavors ja em trobava millor, amb el cap fluix sobretot si faig algun gest brusc, però ja no estic marejada ni em roda el cap.
Creieu que pot ser un símptoma d'implantació? A mi no m'ha passat mai, i mira que he tingut embarassos, però moltes vegades sí que he notat la implantació, en el sentit de tenir mal de regla o malestar de panxa coincidint amb els dies de suposada implantació.
No sé, per somiar no perdo res, oi?

Ja veieu que clar que tinc el "aquest cop ja hem plegat definitivament"!

[Bea]

Ostres Viirolai, jo mai he tingut aquests símptomes a la implantació, però cada dona i cada embaràs és diferent, podria ser... a quin DPO estàs? has notat res més?

Jo estic una mica millor, però molt inflada i molt cansada. També és cert que porto un ritme de feina molt bèstia, ara acabo de plegar des de les 9h del matí.. necessito dormir més

[Aneris]

Bon dia!

ostres Virolai, vols dir que això no té més pinta d'una baixada de tensió o de que alguna cosa t'ha fet mal? no vull ser aixafaguitarres, però és que no em quadra amb símptomes d'implantació i sí amb alguna d'aquestes altres coses, fins i tot les cervicals, jo un dia estava que em rodava tot i al final era d'una contractura. De totes maneres una cosa no treu l'altra, eh! però si segueixes així jo aniria al metge.

Bea, jo porto pantalons d'embarassada quan encara a la eco no es veia batec, què m'has de dir de la retenció de líquids!!!
Jo ahir em pensava que m'havia caigut malament el dinar, que havíem anat a un restaurant i vaig menjar més i més fort que l'habitual, fins que vaig acabar de fer el sopar, quan me n'anava a anar al llit directament, i per no fer-ho amb la panxa buida vaig menjar una cullerada dels pèsols frescos que havia bullit, tal qual em vaig trobar molt millor així que vaig seure a taula

11 setmanes avui!
dijous vinent tinc la eco per l'EBA, a veure q tal tot i que estem convençuts de fer-nos el test prenatal no invasiu independentment del que surti.

[virolai]

Noies, ja ho sé que no tenia pinta d'implantació, però per somiar no es perd res, hehe! Però una baixada de tensió que dura tantes hores? De les crevicals no ho crec perquè m'hauria durat dies, no? Al vespre ja només notava una mica de cap fluix però ja no em rodava gens, i aquesta nit ja ha sigut normal.

Res, era per si tenia sort i alguna em deia que li havia passat el mateix

Ja us diré si aquest cap de setmana em ve la regla i s'acaba la "no-cerca".

[Bea]

Doncs home, he buscat a Google i surten una pila de resultats que diuen que és un símptoma comú, com aquest https://www.flujovaginal.com/sintomas-i ... -embarazo/
Creuarem els dits!

[virolai]

Bon dia! Us anava a dir que encara no m'havia vingut la regla, i calculava que havia de ser dissabte passat, però m'acaba de venir. De fet, divendres em vaig fer un TE i va sortir blanc nuclear; era a mig matí, però jo sé que si hagués estat embarassada encara que el dia de la regla fos un o dos més tard de dissabte, m'hauria sortit almenys una ombreta. No tinc més tests i pensava comprar-me'n un avui, però mira, ja no caldrà.

Bé, ja sabeu del meu embolic mental entre si continuar la cerca "extraoficialment" o deixar-ho estar. Ens hauria agradat tenir un tercer fill però ens fan mandra moltes coses; en primer lloc, i sobretot, el risc que tinc que torni a anar malament; després, les visites, proves de sucre des del primer trimestre, no poder estar tants pels nens perquè hagi de vigilar els esforços o pel cansament o el malestar; tornar "enrere" amb un nadó quan els dos grans ja són més autònoms; la meva edat... I sobretot, la part econòmica (som tots dos autònoms i ens costa molt tirar endavant, i amb un tercer hauríem de fer acrobàcies). En fi, que l'aparició de la regla "facilita" moltes coses, tot i que em quedarà l'espineta d'haver-ho intentat i que no tirés endavant (ara estaria a punt de parir el que vaig perdre al desembre).

Fa mesos que estic a punt de donar tota la roba i articles de nadó i em faig enrere, i vinga acumular trastos. Ara ha arribat l'hora. I si mai resulta que m'hi torno a quedar, ja ho demanaré!

Aniré passant per aquí, eh? No estic trista, un pèl desanimada potser, però també m'he tret un pes de sobre, una mica.

[Bea]

Ostres Virolai, em sap greu.

És una decisió molt difícil, si tornar-ho a intentar o no. Segur que decidiu el que decidiu, serà molt reflexionat i estarà bé.

Petons,

Bea.

[Sunyer]

Bé, ja sabeu del meu embolic mental entre si continuar la cerca "extraoficialment" o deixar-ho estar. Ens hauria agradat tenir un tercer fill però ens fan mandra moltes coses; en primer lloc, i sobretot, el risc que tinc que torni a anar malament; després, les visites, proves de sucre des del primer trimestre, no poder estar tants pels nens perquè hagi de vigilar els esforços o pel cansament o el malestar; tornar "enrere" amb un nadó quan els dos grans ja són més autònoms; la meva edat... I sobretot, la part econòmica (som tots dos autònoms i ens costa molt tirar endavant, i amb un tercer hauríem de fer acrobàcies). En fi, que l'aparició de la regla "facilita" moltes coses, tot i que em quedarà l'espineta d'haver-ho intentat i que no tirés endavant (ara estaria a punt de parir el que vaig perdre al desembre).

Molts ànims Virolai!!! El mar de dubtes on ets, és el més normal del món.

El teu post m'ha fet recordar que segons diuen els experts, sempre és millor tenir un fill menys dels que ets capaç econòmicament de tenir. És a dir, si podeu tenir 3, en realitat el màxim hauria de ser 2. I aplicar la norma segons cada cas.

És un tema complicat, hi haurà gent que dirà que els estris i dades que es fan servir per mesurar aquesta afirmació són subjectius, altres hi estaran d'acord, etc

Segurament fa en funció de cadascú, molta sort!

[Aneris]

Virolai, em sap greu, molts ànims bonica!

jo he estat en la teva situació més d'un (i de dos, i de tres...) cops. Cada cop que em venia la regla pensava, si en el fons és el millor, les nenes ja són grans, es porten bé, nosaltres podem fer coses, quines ganes de liar-se, és el millor... Llavors tornava a arribar la ovulació (que la maleïda m'avisa perquè em fa mal) i llavors mirava de tenir més sexe. I quan es torna a acostar la data de la regla, a tornar a fer anar el cap. I així el cicle durant tropotocents anys.
Jo després de la decepció de l'any passat per l'anembrionari vaig llençar la roba d'embaràs que encara voltava per casa, i els trastos els tenia emparaulats per aquest any.

Tot això t'ho dic perquè crec que tampoc cal que prenguis una decisió definitiva ara, que vagi passant el temps i ja veuràs quan tu tota sola arribes a una decisió.

Jo estic una mica xof també. Físicament em trobo molt millor, sembla que les nàusees ja han quedat enrere i s'han vist substituïdes per una gana amb ansietat per menjar incontrolable. Em posaré com una vedella en 3 setmanes com segueixi així. Però el problema és que ho vam dir a les nenes, bé, elles van tornar a preguntar i ja ens va semblar que potser era el moment, i la gran s'ho ha pres fatal. Diu que no entén perquè volem un altre fill, si ja les tenim a elles. I quan li explica a tothom (a les seves amigues de classe), la frase és la-meva-mare-està-embarassada-però-jo-no-vull-tenir-cap-més-germanet.
Estem intentant estar una mica més per ella i no parlar del "tema" fins més endavant, però la veritat és que em va sorprendre moltíssim i no se ben bé com encarar-ho.
La petita per contra súper contenta, cada dia em pregunta si ja ha nascut el bebé

[virolai]

Ostres, Aneris, quina reacció, la teva filla! Però suposo que li ha sorprès la notícia i encara no l'ha païda. Teniu mesos per anar-ho treballant. Paciència! Tot i que ja m'imagino com et deus sentir. Quan els nens diuen coses tan directes ens fan mal…

Això que expliques és exactament el que em passa. Quines ganes de liar-se, etc., però quan noto l'ovulació (que també la noto força des del primer part), el meu cap només pensa a encertar-la, i després vinga fer càlculs i suposicions fins a la data de la regla. El que passa és que amb tants avortaments realment crec que el meu cos ja m'ha dit prou vegades que ho deixem córrer (clar que si li hagués fet cas després del quart avortament no hauríem tingut els nostres dos fills).

Sunyer, això que dius no ho sabia, però llavors nosaltres potser n'hauríem hagut de tenir només un! Però ara de debò, com es calcula, això? Perquè a nosaltres ens ho han donat tot (bressols, cotxets, cadiretes de cotxe, banyeres, roba.), el que hem hagut de comprar ha estat de segona mà, gairebé no hem tingut despeses importants amb els nens, i ara que el gran va a l'escola l'hem tret del menjador aquest últim mes, ell està més content, nosaltres gastem molt menys i tot i que jo no tinc gaire temps per treballar (som autònoms tots dos), adapto la feina que tinc ara, que no és gaire, als horaris que no tenim els nens, i fins i tot m'he traslladat l'ordinador al menjador per poder estar amb ells mentre juguen i jo poder treballar una mica més. Per tant, això de calcular què costa un fill per saber quants en pots mantenir, en el nostre cas no sé ben bé com es faria.
De tota manera, encara que sé que patiríem una mica econòmicament si en tinguéssim un altre (tot i que quan li toqués anar a la llar d'infants el petit d'ara ja no hi aniria, una despesa menys), ho veiem com una "inversió" a llarg termini, per tenir una família més gran que en el futur entre ells es facin companyia. També tenim sort que els avis ens poden donar un cop de mà econòmic quan anem molt justos.

Bé, no crec que hi hagi el tercer, igualment, però encara hi penso molt.