Mare amb 50 anys?
Re: Mare amb 50 anys?
Gràcies Crunchi, Pe i Gemma pels vostres ànims.
Una abraçada
Una abraçada
Re: Mare amb 50 anys?
Doncs jo vaig a crear una mica de polèmica...
Jo crec que 50 són molts anys. Massa. Una cosa són 40, que amb 60 la criatura ja és major d'edat però 50... uf!
Ara bé, si pel que fos, jo no hagués pogut ser mare abans no hi ha dubte que ho intentaria, I tant que sí. Això sí, procuraria tenir tancat el màxim possible el suport familiar, d'amis i econòmic per si passés res perquè la vida després va com va però com més anys més probabilitats de problemes. I a mi, em fan més por les malalties llargues o cròniques i que s'hagin de fer càrrec de mi.
Per això diferencio entre els que per circumstàncies X no ho han pogut fer abans i els que havent pogut amb 30 o 40 senzillament es decideixen a tenir un primer fill tan tard. Ho trobo egoísta si no es té ben lligat què passarà amb aquella criatura en cas de necessitat.
No sóc ningú per jutjar i evidentment que hi ha pares grans molt "millors" que molts pares de 30 però 50 em sembla un límit massa enllà. Però bé cada cas és un món. Per tant, Apolonia, et desitjo tota la sort del món perquè puguis ser mare ben aviat i més després de RA i adopcions fallides. I pensa que hi ha nens que més els valdria no haver tingut segons quins referents familiars.
Jo crec que 50 són molts anys. Massa. Una cosa són 40, que amb 60 la criatura ja és major d'edat però 50... uf!
Ara bé, si pel que fos, jo no hagués pogut ser mare abans no hi ha dubte que ho intentaria, I tant que sí. Això sí, procuraria tenir tancat el màxim possible el suport familiar, d'amis i econòmic per si passés res perquè la vida després va com va però com més anys més probabilitats de problemes. I a mi, em fan més por les malalties llargues o cròniques i que s'hagin de fer càrrec de mi.
Per això diferencio entre els que per circumstàncies X no ho han pogut fer abans i els que havent pogut amb 30 o 40 senzillament es decideixen a tenir un primer fill tan tard. Ho trobo egoísta si no es té ben lligat què passarà amb aquella criatura en cas de necessitat.
No sóc ningú per jutjar i evidentment que hi ha pares grans molt "millors" que molts pares de 30 però 50 em sembla un límit massa enllà. Però bé cada cas és un món. Per tant, Apolonia, et desitjo tota la sort del món perquè puguis ser mare ben aviat i més després de RA i adopcions fallides. I pensa que hi ha nens que més els valdria no haver tingut segons quins referents familiars.
- penelopeglamour
- :: rateta
- Entrades: 163
- Membre des de: dt. feb. 18, 2014 2:05 pm
Re: Mare amb 50 anys?
Petipe, t'entenc perfectament. Però la vida està plena de sorpreses i de vegades no és gens coherent. Només cal que donem una ullada als informatius. I davant aquesta incoherència, perquè no donar l'oportunitat a una dona a ser mare en una edat que sap perfectament el que desitja, que l'únic que li donarà a l'ànima que vingui és amor pur, i que en l'etapa més important de la vida del ésser humà, la infantesa, on tot es queda gravat a la psique, serà el seu puntal??. Si físicament i mentalment la sra. està bé i pot tirar-ho endavant. El problema no serà més que cultural.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 16 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |