✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

[Náyade]

Bona tarda!!!

Torno a contestar, que ho tinc bé al treball avui! sort que plou i la gent es queda a casa jejeje).

Ally83 Me n'alegro moltíssim que estiguis tan bé!!!! Ja ens diràs la setmana que veeeee!!! Com va la Eco!!!! Quina felicitat desprens!!!
Moltíssimes gràcies per les teves paraules, m'han donat molt consol! El que tinc força clar es que vull tenir al menys 1 fill més, m'encantaria vaja, no depèn de mi. Però el problema es quan. Al final és el que diu la crunchi, que m'ha sobtat no estar preparada ja, no haver pogut passar de pàgina... jo ja m'imaginava anant pel 2on i tot pimpam i no és així, i m'ha descol.locat!!!
Duia una temporadeta que estava modo zen i gaudint de la nena i del fet de tenir-ho més o menys controlat, veiem la llum al final del túnel, cada dia q passa és més autónoma, més nena i menys bebé, mica en mica anem guanyant temps per a nosaltres i en parella... tot i que molt lentament, i ara pensar en tornar-m'hi a ficar se'm fa un munt!!! Però ha estat veure que les que estàn com jo (bé, ningú està com ningú, cada situació es diferent) van a pel 2on i pensar en el tema.

Crunchi, si, trobo que portes raó. També m'està passant factura la crisi dels 30, sóc jove, sóc "gran", què vull fer a la meva vida, encara hi sóc a temps de fer més coses que no siguin criar? Etc etc. Això és tot el que em dona voltes al cap. La vida m'ha canviat de cop, abans no tenia res per fer, moltes estones per gaudir i avorrir-me i ara en canvi no m'avorreixo mai i no paro de treballar, netejar, estar per la nena, i tornem-hi al dia seguent, es com que no faig res que no sigui aquest bucle i amb un altre nen ho veig encara més bucle.
Que tinc aquella petita cremor de vull un altre bebè, vull tornar a ilusionar-me amb un positiu, el fet d¡estar embarassada, donar vida, tornar a viure-ho tot amb l'Emma al costat i crear una familia més gran, crec q no hi ha res més bonic, però també us enganyaria si us digués que tot es flors i violes. No sé, es suma tot, l'Emma intensa, no ser el millor moment a nivell parella (ho serà alguna vegada?), ni el millor moment laboral, i trobo que no sé que fer... aixi que no faig res!!! Gaudir el moment... pero el rellotge va fent tictactictac i no paro de llegir gent que diu que portar-se més de 3-4 anys amb el germà es FAIL. Ostres, quina ratllada.

En fi, us deixo!!!! Vull llegir positius i embarassos genials que ens donin a la crunchi i a mi l'empenta que necessitem!!!!!

Petonssssss

[crunchi]

Uy Nayade la crisi dels 30!!!! Jo la vaig viure taaaaan drama!!!! Se t'ha ajuntat tot, és normal!! Jo ja la vaig passar la crisi dels 30, va ser una crisi existencial de que feia jo com a dona en aquest món. Em vaig agobiar molt perque em veia amb 30 anys i sense tenir/ser el que havia planejat. Un altre cop expectativa vs. Realitat. Però em va servir per marcar un punt de partida i enfocar-me cap a on volia anar (boda, fills...). Van ser uns dies de drama personal que van significar un abans i un després. Mira't què en pots treure de positiu d'aquesta crisis personal.

Aish és que és molt complicat tot plegat: la maternitat, les crisis existencials, la vida de parella, la feina, etc. No és gens fàcil. Jo t'entenc perfectament, podriem estar parlant aixi en bucle toooota la nit jajaja aish

Jo crec que si ara sents que no és el moment, espera't. A mi tb em passa, que penso espera't crunchi. Ni que sigui un parell de mesos, per veure com evoluciona el mini cruncho. Però a la vegada també penso en la logística que comportaria tenir un altre fill l'any que ve i em fa una pooooooor!!!

Crec que a mi se m'ajuntarà la ADOSlescencia del minicruncho amb les meves pors internes XD

Podriem fer una llista llarga de pors per buscar al segon (tercer, quart..) fill

[airuni]

Hola boniques! Com a antiga banquetera us vaig llegint i m'he sentit molt identificada amb tu nayade, no cal que et digui que el moment ideal no el trobaràs, jo vaig patir aquests terribles 2 anys, no t'imagines la de vegades que ploravem junts, es complicat perquè per molt que els hi expliquis no atenen a res, però de veritat que passa, els 3 anys es un gran pas i els 6 tornen a fer un canvi, que al final cada etapa té el seu que però al final tot acaba passant, la parella millora i tot torna al seu lloc mes o menys. Quan es millor tenir el segon? Ningu t'ho dirà, potser es millor patir-ho tot de cop, potser es millor que el gran sigui mes independent, potser es millor tenir una feina estable o estar a l'atur per tenir mes temps... Ningu ho sap que es millor, jo he buscat el moment ideal, em feia por i mai trobava el moment i em trobo embarassada amb un adolescent molt adolescent que no vol un germà i sabent que ara que haviem recuperat la parella ens tornarem a desestabilitzar amb un bebe.
Amb aquesta parrafada us vull dir que totes ens hem sentit així que jo vaig estar molt temps a la banqueta, el primer es facil però trobar el moment pel segon es impossible, sempre hi haura pors i dubtes.
Una abraçada i molta sort a les que paseu a l'altra banda

[Náyade]

Hola!!! Com aneu???

Doncs sí crunchi. Jo pensava que la crisi dels 30 l'havia passat anteriorment però no. Ara torno a pensar en el futur, el q estic fent, on vull anar a parar, ... Mil ratllades. Amb això de la maternitat perds una mica el nord i no saps ben bé què vols ni com ni res.
Així que si, cúmul de coses!!!! Tocarà relaxar-se i respirar fons, gaudir del present i prou!

Ànims a tu també!!!!!

Airuni, tota la raó sens dubte, el 2on es difícil de portar O jo al menys no trobo el moment gens fàcil, si no s un all és una ceba, i et ratlles pq no només t'afectara a tu o a la parella, sino al teu 1er fill... A mi això em porta de cap també. Pero bueno la vida es així no es pot calcular tot i no hi ha una manera absolutament correcta de fer-ho tot. Al final el que s'ha de fer és viure content amb el q has fet i les decisions que has pres.
Així que moltíssimes felicitats pel teu embaràs!!!! Gaudeix lo al màxim bonica. I gràcies mil per les teves paraules!!!!!!

Bon dimecres!!!

[crunchi]

Airuniiii que poquet et quedaaaa!! Espero que vagi tot genial!! Ja ens aniras explicant com vius una 2a maternitat amb la situació q ens expliques!! El teu testimoni ens va molt be, merci per comentar. Aviam si els 3 anys dels pekes ens dona una mica de "tregua" doncs

Anims Nayade!! Mica en mica, passet a passet

[capseta]

Ostres!

Esteu molt xerrapetes! Us he començat a llegir i no he pogut acabar... només volia dir que he pensat molt en la crunchi i la nayade aquests dies!!
La petita apunta maneres pels 2 anys, agafa unes rabietes auan no se surt amb la seva o li treus alguna cosa que pa qué!!!! A sobre just aquesta setmana he tingut dues coses com: un comiat de soltera i un sopar de feina i a part de que m’he sentit molt fora de lloc en plan: perquè la gent de la emva edat estan en modo fiesta i jo no puc amb la meva ànimaaaa???? Si jo era molt de la juerga!
I clar.... després acumules cansament i no pots descansar i tens la nena i bufffff!!! Que hauriem d’haver començat a “fer deures” i ni en tinc ganes! I a sonre amb la por de pensar en com serà!

En fi... espero que siguin uns dies tontos i seguir amb el plan inicial, que arribarà quan sigui però si no arriba aviat no sigui per no itnentar-ho, no?

A veure si demà trec un foradet per respondre bé!! Que hi ha força xixa amb el tema de les crisis existencials

[Elantris]

Bones!

Només entro a dir que jo a la crisi dels 30 vaig començar un grau online jajajaa!!
Si és que és més xunga la crisi aquesta....ara ja vaig cap a la dels 40, que tot just en tinc 36, però ja ho veig a tocar i m'està agafant un no sé què jajajaja!

En fin, que jo a la crisi de la ADOSlescencia li tinc un pànic, però pànic eh! Que si el peque ara ja té caràcter amb dos anys no vull pensar-ho :( i elque em fa més por és que vaig cansada per no dormir i la paciència a vegades falla :(

[crunchi]

Bones,

El cansament i el no dormir fa molt, si. Ahir estava amb mal de cap i tenia febrícula. Només tenia ganes de hibernar. Vaig pensar lo molt que feia que no dormia 6 hores seguides. Molt desmoralitzador. Vaig deixar el nen amb el cruncho i a les 21h em vaig ficar al llit. El nen va venir mes tard al llit, i ha anat mamant durant la nit però bueno, mhe llevat mes bé.
Mal de cap igual però sense febre.

Avui tenia el dia lliure i l'he portat jo al nen al cole. I au, batalla per qualsevol tonteria. He fotut 4 crits que m'avergonyeixo bastant i li he fotut 2 bufes a les cames perque no volia entrar al carro. 2 bufes suaus, però ja li he fotut. FAIL TOTAL i arrepentiment maxim.
I clar, penso que així no. Que m'encantaria la maternitat idílica que totes podem tenir al cap, però ja veig que un bebe ara empitjoraria la situació, que encara tinc que batallar la ADoSlescencia del minicruncho. Que potser alla al setembre estem mes be i ens podem posar a cercar per l'any que ve... ojalá. Però cada dia ho tinc mes clar, que ara no pot ser, que ni el petit ni jo estem preparats.
Pel que fa la parella si, estem molt be, i això que havia arribat a pensar que havia arribat el final.

Es molt complicat tot. Però crec que s'ha de ser honesta amb una mateixa. I jo ara mateix no estic en el meu millor moment. Personalment em costa molt gestionar aquesta etapa. Potser si jo fos d'una altre manera ho enfocaria d'una altre manera, pero soc honesta i soc com sóc. Em prenc les coses com me les prenc, reacciono com reacciono. I la maternitat és un aprenantatge, i jo encara no he pogut passar etapa. Estic encallada aqui, i fins que la cosa no millori, fins que jo no aprengui, no podré avançar.
Potser soc molt dura amb mi mateixa, o no sóc realista, però començo a pensar que mes que el minicruncho, el problema es meu. Ell te rabietas i mossega i pega, si. Però jo m'ho prenc fatal. Jo tb el pego perque em sento desbordada. Hi ha dies que ho faig millor i fujo de la situació, li deixo el nen a la meva parella i respiro. Per rematar-ho, no trobo comprensió al meu voltant. Els fills de les companyes/amigues amb les que ho comento son uns sants, sembla ser. Els meus pares em diuen que jo no era aixi, cosa que tampoc m'ajuda. La meva parella fa el que pot, reconec que a vegades ho gestiona millor ell que jo. En fi.... sort d'aquest post jejjee que em desfogo i espero tenir comprensió.
Però em veig sola i entenc que la maternitat és un camí que sol ser bastant solitari, pero ostres, quin camí mes llarg!!!

Aviam si m'animo una mica perque estic bastant negativa. Espero estar mes be a la seguent entrada jeje Anims a totes

[Ally83]

Crunchi bonica ja em sap greu la teva situació, és complicat un nen així, has pensat en destetar? T’ho dic xq la meva cunyada va destetar al seu amb dos anys i mig, un nen que sempre ha estat d’alta demanda i amb el destete va millorar molt tot, xq el nen va començar a dormir 8-9 hores seguides, abans demanava pit entre 3-6 cops cada nit. Això feia que anessin tots dos més descansats i clar el comportament del peque va millorar considerablement.

No t’has de sentir culpalble per res ho fas el millor que pots, i el que facis sempre serà el millor per el teu fill. Jo tb pico a la ma de la nena quan no vull que toqui alguna cosa (endolls, televisor...) primer un no i si no fa cas li pico fluix, no se si faig be o malament xo faig el que crec que puc, i intento no tenir remordiments.

Crec que cap mare es perfecte ni cap fill un sant... molts ànims i aquí esterem per llegir-te i recolzarte!

[crunchi]

Hola Ally, merci per les teves paraules.

Doncs fins fa 4 dies thagués dit que no, que no tenia pensat destetar. Ahir diumenge i aquesta nit (que hem passat una nit amb molta teta), si que ho he pensat.

Es que el que penso es que quan estem els dos (el cruncho i jo) el nen em reclama molt mes a mi, i m'esgota mentalment bastant. He llegit por ahi que als 2 anys depenen molt mes de la mare que del pare, que és normal, que als 3 anys pot canviar això, que reclamin mes al pare. Aviam si és veritat.

No ho sé, jo no he pensat mai que fos un nen d'alta demanda. Tots els braços que li he donat, la teta, el collit, tot.... no se m'ha fet pesat fins ara. I ho dic amb la boca petita. Crec que se m'estan ajuntant moltes coses i estic molt cansada també.

No ho sé, vaig bastant perduda. Potser simplement es una etapa, el nen ha de madurar i ja està. Paciencia. Però si que potser a l'estiu provarem de posar-lo a dormir al seu llit, i llavors destete nocturn. És probable, si.



Que tal ls altres?

[Náyade]

Bon dia boniques!

Ja som a dilluns altre cop, que ràpid passa el capde! En fi, sort que aquest capde tenim 3 dies altre cop! Quin juny més guai! Ja fa oloreta a vacances jijiji.

Com esteu totes? Com van les panxus Ally83 i airuni?

I les cerques, Vannion i capseta?

Capseta no et capfiquis, es normal, hi han dies intensos i èpoques millors i pitjors, ho teniu super clar i m'encanta llegir-te sempre tan predisposada! Així que res, mica en mica fent feina quan us vingui de gust, i si no hi han ganes, doncs un altre dia! No pensis ni en dates ni en res. sé q es fàcil dir-ho però difícil de fer! Però en serio bastant feina tenim ja a criar a les nenes i portar feina, casa, etc... vinga ànims!!!!!!!!!!!! Segur que son uns dies dolents i avui ja t'ho prens d'una altra manera!!!!

Elantris, no li tinguis tanta por a l'aDOSlescencia, potser el teu petit després es un angelet!!!! Hi han dies dolents però hi han molts bons també!! Cada vegada es fan entendre millor i et fan riure moltíssim amb les seves ocurrències!!! Es normal que la paciència falli però pensa en totes les vegades que la paciència no t'ha fallat i has estat allà pel teu petit!! Mooooooooooltes més de les que penses. Moñlts ànims!!!

Crunchi veig que no tenim el dia, ni la temporada, molts ànims bonica i pensa que hi han dies molt bons per venir encara, i que el minicrunchi creixerà molt ràpid!!! Tema teta t'entenc quan hi han nits de M amb molta teta, penses a destetar a l'endemà mateix! El que si pots fer es reduir tomes i sobretot les que no et venen gens de gust, a mi em fotia moltissim donar pit a mitjanit pq et desvetlles, i em posava de mala lluna, i les ultimes vegades que m'ha demanat ha estat del pal, no podem fer tanta teta, pq la mama esta casnada i la teta tambe, tenim son, i pots pactar en plan 2 min de teta i després la treiem, eh? i et muntarà el pollo però mica en mica va calant. L'Emma porta uns dies q ja no en demana per la nit, si es desvetlla una mica s'acurrca amb mi i es torna a adormir tota sola, això feia 4 dies era totalment impensable.
Així que anims guapa, ho estàs fent millor que be!!! Ets una gran mare, totes ho som, i el minicrunchi no t'ho posa fácil pero aqui estas, comentant-ho amb nosaltres per itnentar millorar!!!
Ahir vaig veure un meme: cuando te sientas mala madre, piensa en aquella madre que no se enteró que tenía un extraterrestre en casa desde hacia 3 días jajajajajajaja.

Que quan estem les mames, està clar q ens reclamen més!!! L'Emma amb el pare es porta bastant bé, amb els avis més del mateix, però amb la mama hi ha confiança i fa el que li surt dels nassos. És normal i és pesat igualment, però bueno, jo espero també quan vulgui estar més amb el pare i ami em deixi una mica de via lliure. I saps què passarà? Que em farà pena i pensaré que vull que torni a demanar per la mama jajajaja som masoques.

Ja saps que aqui estem per compartir penes i alegries!!! A mi m'encanta desfogarme per aqui jijij.

Modo ego. Doncs aquest capde dec estar ovulant pq pensava: ostres, i si ens hi posem ja? L'Emma s'ha portat relativament bé, està més tranquil.la... d'aqui un anyet ni estarà fent teta ni tindrà bolquer, i ja sabrà parlar més i millor i suposo que tot anirà més rodat... doncs parlo amb el Nayado de coses de la vida, tantejant el tema, i em diu que està malament a nivell de parella, que no se sent bé, etc... vaja, el que ja sabia jo, però no pensava que tant. La veritat ja us he dit q no es el nostre millor moment pero "anem tirant" o això jo pensava, no em sentia tan malament. Doncs ell no, se sent poc estimat, poc desitjat (o gens), pq jo no li faig cap afecte, no vull tenir contacte amb ell físic... realment portem uns setmanes en que jo estic més freda, pero es q sento q no puc donar més, ho dono tot amb la nena, el treball, la casa... només em falta un "nen" de 32 anys demanant atenció. Així em sento. Vam tenir una xerrada força llarga amb alguna llagrimeta. Vaig prometre que m'esforçaria algo més, i que ell també havia de posar d la seva part.
Arribem a casa i pam! Vol que ens estiguem besuquejant per tot arreu, que "em deixi emportar pel moment"... docns mira, el que ara mateix menys em ve de gust es això!!! Amb el tema sexual em té molt fregida. En fi, el que menys vull es deixar-ho, vull lluitar per lo nostre, i només se m'acut anar a un psicòleg o terapia de parella, però ell no vol. Crec que ens aniria taaaaaaaaan bé. Per veure realment què estem fent bé i malament,...
O sigui que el 2on queda descartat de moment, fins a nova ordre, mentre millorem la parella.
Es que hi penso i... em fa molt pal. M'he acomodat massa... a que anem fent, rotllo equip, pimpam... Suposo que tampoc es gaire bó, sentir això, que em fa pal...

Petonets gegants per totes

[crunchi]

He estat mirant la app d Alba Padró i podria ser q estiguessim en la crisis d creixament dels dos anys perfectament....

Vull hibernar

ai Nayade q ens hem creuaat.... si, qui millor que tu em pot entendre jejeje Aish nena el que comentes de la parella... Es complicat. Però tb et diré, si realment te l'estimes i ell t'ha dit el que pensa, i vols que funcioni, potser hauries de posar mes de la teva part. Ja sé que anem cansades i blablabla.... però ells son homes i tb necessiten els nostres mimets i els dos necessiteu els moments d parella. Ja sé que pot sonar a que tens un nen d 32 anys, xo potser té raó. Quan som mares ens centrem amb els fills, la feina, etc. i la parella queda en un racó. A mi tb m'ha passat, i tb m'ho ha tret en cara. I primer m'ofenia, xo dspres tb vaig pensar que tb tenia raó. No vull dir que t'obliguis a fer coses que no vols, xo si que li dediquis temps a ell. Lo que haagi de sorgir ja sorgirà. Però els homes tb ens necessiten, encara que avegades no ho sembli.

Jo just li vaig fotre en cara que no m'havia.preguntat com portava aquesta situació que m'agobia tant tot.... Jo tb necessito que em cuidin. Tots. Que no vull dir que no ho faci, però crec que ell no és conscient d tota aquesta rallada mental que tinc per dins.... És diferent, xo potser a tu et passa el mateix. Ell està rallat i tu no ho saps.

anims nena, parleuho i passeu temps junts... i moooolts mimets jejeje Desconectem una mica dels nens jejeje

[Náyade]

Hola a totes! Que paradet està això, eh? Anem de bòlit totes jejeje.

Crunchi si, tens raó, ho sé, però es com que el cor em diu una cosa i el cap altre. Sé que m'he de posar i blablabla però m'he tornat molt egoista des que tinc la nena, li dono a ella totes les meves forces i energia del dia, i la resta me la guardo per a mi, el Nayado ha quedat en la última posició i... no està bé. Des de llavors intento estar més pendent d'ell (ja ho estava, coses senzilles com preguntar com a anat el dia, petons, carícies). Aviam la cosa si va millorant mica en mica!!!

Com va la setmana?

Vinga ànims, que aquest capde es de 3 dies!!

[crunchi]

Ja, si ja ho entenc... és molt complicat arribar a tot. Siii mica en mica tot es posarà a lloc.

Per aqui mes tranquils i més animada, però mica en mica també.

Que us explique les altres?

[Náyade]

Ja, si ja ho entenc... és molt complicat arribar a tot. Siii mica en mica tot es posarà a lloc.

Per aqui mes tranquils i més animada, però mica en mica també.

Que us explique les altres?

Me n'alegro molt guapa!!! Ànims amunt!!!

Estic esperant a q magafin per depilarme! Aquest capde llarg anem a un Camping a Valencia amb amics! Aviam com va!

No ho estic fent massa bé amb el Nayado de moment, l'altre dia em va buscar i el vaig esquivar... Aviam si milloro....

Petonet!!

[capseta]

Guapes!!!

Noies, que tu mateixa (crunchi) ho dius: cadascú té les seves circumstàncies! I tant està bé tenir els fills seguits com amb més diferència d’edat, com quedar-se amb un com no tenir-ne, el que importa és fer el que a vosaltres us fa sentir millor!
Clar que veus altres famílies o parelles que ho fan diferent, i et fa pensar... però si així esteu bé és que és el que heu de fer i punt.

Nayade, sobre el tema del sexe, entenc que tu tens ganes (mentalment) però a l’hora de posar-t’hi et fa pal per cansament (o en moments cert rebuig per la insistència)? O realment no et ve gens gens de gust? Vull dir.... els primers mesos recordo que jo hi pensava i en tenia ganes però ni tenia energia ni moments ni res, no em venia de gust durho a la pràctica tot i que al meu cap sí.
El tema de les molèsties que tenies suposo que t’han pogut afectar molt, encara que ara estiguis bé, és algo que queda un temps. I has pensat en prendre maca? És natural i diuen que puja la líbido i dóna més energia. Si és que en tens ganes o et ve de gust potser podries investigar una mica i prendre’n.
Sí és cert que quan entres al bucle de no fer-ho i estàs bé així a vegades costa sortir-ne, sobre tot si quan et ve de gust no pots i ha de ser quan es pot (i en aquell moment no et ve de gust).


Elantris com va la cerca? En quin plan estas?
A mi al haver-me baixat la regla fa dos setmanes doncs mira.... ara tenim algo en que basar-nos per agafar-ho amb més ganes per dir-ho d’alguna manera. ara estic ovulant i anem fent. Estic tonta perquè tot i que el primer cop va costar 7 cicles, els altres dos embarassos (amb adiro durant la cerca) han estat a la primera i sé que em decepcionaré si no va tot rodat.
En fi, sort que de moment estaré de vacances i després amb canvis laborals que suposo em tindran distreta


Abraçada!

[crunchi]

Bones,

Capseta si, si esta clar. Aquí només parlem en veu alta els pensaments que van i venen. Donem voltes a un mateix tema, si, però pq crec que aquí venim a desfogar les nostres divagacions mentals, res més.

Nayade crec que thauries de preguntar el perquè aquest rebutg i donat el moment, explicar-li. Perque si no, no entendrà res i tot es farà mes i mes bola. És el que jo faria.

Noies bona revetlla si no ens veiem abans!!

[capseta]

Bones,

Capseta si, si esta clar. Aquí només parlem en veu alta els pensaments que van i venen. Donem voltes a un mateix tema, si, però pq crec que aquí venim a desfogar les nostres divagacions mentals, res més.

Noies bona revetlla si no ens veiem abans!!

Ai si, és que us acompanyo fatal!! Vosaltres només desfogant-vos i jo que intento que estigueu tranquiles amb la vostra idea. Però és així: un dia penses una cosa, un altre una altra.... ara veus això, vius nosequé... i li vas donant voltes!
Totalment normal!!!!
Suposo que faig allò que no m’agrada que em facin: en comptes de només escoltar les preocupacions, intentar donar una solucio magica a una situació que jo no he viscut (o no de la mateixa manera).

[crunchi]

jajajjajajaj no dona....

És que crec que quan una ho té clar, no enten com els altres no ho veuen tan clar, no? Això tb sol passar....

Suposo que les banqueteres podem ser una mica estressants pq hi ha mil dubtes rondant-nos pel cap ...

Com esteu les altres?

[Náyade]

Hola boniques! Com anem? Com ha anat la revetlla?

Nosaltres molt bé, vam estar a un càmping de Castelló la mar de bé, sense petards!!!! L'Emma ho ha gaudit moltíssim i nosaltres, doncs igual o méS!!!

Els meus problemes de parella son... crec que més difícils del que pensava en un ppi. La veritat que ganes de sexe no en tinc, ni en ment ni en cos, ni en res... No sé pq, però viuria gairebé sense! El Nayado em ve a fer carantonyes i no sé, hi ha algu per dins q em fa fugir. I clar, se sent malament. Es com q no em ve de gust mai q em vingui a fer res pq penso q el que al final vol es sexe... i no se, es tot una muntanya q mai s'acaba.
Penso q potser m'estàn canviant els sentiments per ell pero no vull, vull estar amb ell, es el pare de la meva filla, es el noi amb el que porto 13 anys de la meva vida, hem viscut moments inolvidables, es el meu company... pero es el que diu ell, només companys, com si fossim amics.
Estic en una fase q realment només m'importa estar per la meva nena i després, per mi mateixa. Prou. Egoista 100%, sens dubte. pero no ho puc evitar!!!
Es pensar en tema sexe i no se, em sento rollo objecte que m'utilitzen, no se com explicar-ho, si no em ve de gust no es fa res i prou, pero a vegades m'intento esforçar i em sento aixi. Despres hi han dies q tenim molt sexe (sobretot si l'emma no hi es) i m'ho passo be, pero es com que ja n'he tingut prou per a moltes setmanes...!!
No se q carai em passa però estic en aquest bucle, l'estic fent passar malament al Nayado i no avanço. i alhora el caos de cada dia q no ens permet ni fer reset. aquest capde hem estat amb amics... i la seva obsessio era tirarme al llit i fer-me petons. potser m'acariciava i ... jo m'apartava del pal, q vols?? si no podem fer res aqui! a ell li agrada anar "mes enlla" pero jo començar per no poder acabar doncs no. No se si m'exlico, crec q ho estic fent fatal pero tampoc vull ser massa explicita...

en fi, que obviament el 2on no esta en ment en aquests moments. aviam com va l'estiu!!!

deixo les meves penes... que vagi genial boniques