✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

comparteix les teves il·lusions de ser mare.
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1073
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: crunchi » ds. abr. 13, 2019 8:55 pm

Hola boniques, que be llegir-vos!!! :content:

Capseta que animada et veig amb la cerca del 2n!!! Que valenta :r) :()():::: la crisis de sepració dels 8 mesos que expliques té tota la pinta. I lo de mossegar mentres dorm... a mi m'havia mossegat despert, jugant, però dormint no recordo que ho hagi fet. No et puc ajudar massa..... paciencia i anims :-()-)

Nayade em sap greu lo de la feina, però bueno, a vegades les coses no poden ser i com be dius, s'ha d'acceptar i continuar. La meva parella va engegar un projecte però no va funcionar, aixi que us entenc. Però es hem de queda amb lo bo i seguir endavant. Això que comentes, tant de bo tinguis sort i millori la teva situació laboral.

EGO: Per aqui doncs a nivell de parella molt be, hem remuntat el vol com el ave fenix :-D i això em fa molt feliç perque ho havia viat bastant negre, la veritat. Amb el minicruncho doncs està encara en l'etapa rebel que us vaig comentar i la veritat, se'm treuen les ganes d'un altre bebe. Com tothom, el minicruncho té dies bons, que tot va mes o menys com la seda, però hi ha dies que se'm fa una muntanya gestionar les rabietes, els plors, les seves frustracions, les seves bufetades ... és durillo. No m'imaginava que seria tan dur, sincerament. Sempre penses que la teva boleta no fara mal a ningu, que aixo a tu no et passarà... i zas. Em llegeixo llibres i he parlat amb la professora i intento fer-ho lo millor que puc per gestionar tot aixo i entendre'l i acompanyar-lo.... però penso que un recent nascut ara mateix encara empitjoraria la cosa. Per ell, per mi....
Vaja, que segueixo a la banqueta jejej :***:
Imatge
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: capseta » dc. abr. 17, 2019 7:19 pm

Hola!!!


Jjajajajja sí mira crunchi.... estic ben boja, perquè la nsotra relació no ha remuntat pas como el ave fenix ni com res :content: així que un altre bebé per casa no vindrà a aportar pau i tranquilitat precisament
Però el realitat en el dia a dia em queixo molt i tota la pesca però no crec que el capseto sigui tant desastre com jo a vegades em munto la pelicula de que es, no sé si m’explico.... sóc realment molt exigent i sovint tenim discussions perquè segons jo no fa X o Y. I sí, en els moments elque jo dic no ho ha fet, però realment.... fa mooolt! El pes de “organizadora logística” el tinc jo, que és un bon rotllo, però ell té el pes de quasi la resta de coses... tant de la casa com de la nena (ara que torna a treballar tornem a fer més els dos).
Suposo que m’ho hauré de treballar jo, les meves merdes internes :-o00m

Aiii! El minicrunchi, sembla que està ben avançat i ja amb plena etapa de la aDOSlescencia, no? Ànims! La Nayade et podrà donar consells, però crec que no hi ha més que moooolta paciència.


Sobre el tema que us deia de la lactància, ultimament ho estic passant malament, a les nits/siestas sobre tot, entre que em mig mossega i sinó m’esgarrapa i que es mou tant i tota la pesca.... la lactància se’m fa moooolt pesada. Em sap greu perquè per mi la LM era sagrada, penso que es el millor que els podem donar i que cal lluitar per ella, que amb tants mites i coses queda molta feina per fer, però de veritat que cada cop és emocionalment pitjor. Després per sort tinc estonetes que és aquell moment preciós en que es calma o mama i ens mirem i és una estona bonica... però molts moments no ho són i em fa molta pena.


Abraçades!
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: llum verda, tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: llum verda, tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Náyade
:: lleona
:: lleona
Entrades: 910
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Náyade » dv. abr. 26, 2019 4:48 pm

Hola precioses!!! Com esteu!!! Quin dia més preciós avui :***: per fi sol i bon temps, ja tocava!!! >.-<:

Crunchi me n'alegro infinit que el teu amor hagi resorgit com un Ave Fènix!!!! :love: Ara a cuidar-lo moltíssim i mantenir-lo ben viu!!!
T'entenc amb la crisi que dius del minicrunchi. Per aquí estem una mica així i és molt dur, realment hi han dies que penso, que quina m*rda de dia que s'acabi ja, que la aquesta nena ens treu l'energia completamnet. Aquesta s.Santa ha estat molt durilla pq ha anat de pollo en pollo i de rabieta en rabieta... i molt exigent i quan no es fa el que ella vol, plors, patades, crits... el que ja sabeu. No m'ho imaginava pas fa uns mesos... aixi que ànims capseta, pensat-ho be!!! ejejejeje :content:

Capseta et veig super emocionada i super engrescada amb el 2on!!! Realment ets una noia súper pasional i entregada i estic segura que prendreu la millor decisió del món i que la Greta i el futur germà/ana tindràn una relació preciosa!!!! :love: :love: Ja tinc ganes que comencis la cerca i seguir-te!!!!

Ego. Com us deia, època de rebequeries i molt difícil, estem cansats durant tota la setmana, i la tia dona guerra per avorrir... en setmana santa el meu marit va arribar a dir enmig dun restaurant on ens estava liant el pollo de la vida... que no repetia mai més amb un 2on, que ni de conya aguantava això per partida doble... jo realment estava també totalment esgotada :-:) al final es va calmar i tot va tornar a la normalitat pero aquella mitja horeta no me la treu ningú, que vaig haber de sortir del restaurant i em va faltar res per plegar-ho tot i marxar sense dinar.. :-o00m :-o00m :-o00m

ARa porto uns dies man un virus estomacal o intestinal, no sé, pero tot el dia amb fàstics i malestar a la panxa, 0 gana, molt cansada... és un virus i no hi ha panxu, aviso. Però se'm va passar pel cap si fos panxu. I vaig sentir un :love: :love: per dins que no m'ha passat pas desapercebut. Això sumat a que s'acosta la que "deuria ser lèpoca de búsqueda del 2on"... em remou per dins.
O sigui, el meu cap i tot m'indica que NO es el moment, que ara NO, però penso que el meu cor, el meu cos, ja està més preparat, mental i fisicament. Penso en bebès i els veig i em torna aquella sensació de "en vull un" però despres recordo que ja tinc una filla kamikaze de 2 anys i que aquesta combinació pot ser molt molt explosiva i se'm passa del tot :content: Entre això i el Náyado que diu que :ufs: tinc clar que ens anem a primavera-estiu de 2020. Què lluny sona!!!! i es portaràn 4 anys pffffffffff ho veig molt però ara sé que no...

A més, segueixo al magnific i genail i meravellos grup de mamis febrer 2017 (us estimo mil :love: ) i les que han tingut ara recentment els 2on (i un 3er!) les veig super super enfeinades agobiades... si, amb molt d'amor,... pero molt estressades! I problemes amb les "grans", dificils de gestionar... i l'Emma que no es una santa precisament... :-:) no ho veig... aixi que... 2020 allá vamos!!!!!

Us deixo que se'm desperta la fera!!!!!

Bon capde!!!!!!!!! :--/) :--/) :--/)
Imatge
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1073
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: crunchi » dg. abr. 28, 2019 1:13 pm

Hola boniques,


Aiiiiii que tenim el cor dividit :love:

T'entenc perfectament Nayade. Veig una embarassada i penso "quina soooort" i una enveja sana em recorre el cos.... després el minicruncho té una rabieta i penso "ni de conya m'embarasso ara". :-D És durillo, si. Després tot això passarà i ni ens enrecordarem (espero!! Jejeje). El meu té dies mes tranquils que altres ojo, no sempre té rabietes. Es frustra molt això si, si algo no li surt com ell vol s'enfada. Cada dia diu alguna paraula nova (en el seu idioma, ojo) i l'entenem una mica mes bé, però quan vol dir algo i no l'entenem s'emprenya...!!! I tot empitjora quan està cansat i té son. Però weno, tinc esperances a que millori tot, perque realment té dies molt bons. Però si, estem en la ADOSlescencia que dius Capseta, si.
El que comentes de que es portarien 4 anys doncs bueno.... ja se que fa uns dies ho veia negre, però ara aquesta diferencia entre germans de 4 anys no em sembla una mala opció per nosaltres. Aixi el minicruncho tindria mes temps exclusiu nostre, ente dria mea be les coses, fariem un destete potser mes natural.... no ho sé. Tot té pros i contres, si.

Capseta el que comentes de la LM.... si creus que ha arribat el moment, endavant. A vegades, ja ho saps, pensem una cosa i després no pot ser i es una altre. I lo complicat és gestionar totes aquestes emocions. Però al final la LM es cosa de dos. Així que si creus que ha arribat el moment, endavant.

Nosaltres encara fem LM i jo no em veig preparada mentalment per deixar-ho. Així que en ppi ho deixo a les seves mans, perque sóc covarda i no vull pendre jo la decisió. També és veritat que jo no tinc molesties i no em molesta fer teta encara.

El que comentes de la parella jejeje bueno, hi ha dies de tot eh? Hem resurgit però també ens enfadem, però a un altre nivell, no com abana. Potser és el que tu dius, el meu nivell d'exigencia, el pendre'm-ho com un atac, en pensar en el final (aquell pensament del "o tot o res"). Però sí, és complicat. Hi ha un abans i un després després de tenir un fill. A nosaltres ens ha afectat bastant, si. Per no dir molt. Un segon fill no sé com ens afectaria, però el desig de tenir un 2n fill hi és. És un risc que assumim els adults suposo.

Ens llegim noies :-()-)
Imatge
Avatar de l’usuari
Náyade
:: lleona
:: lleona
Entrades: 910
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Náyade » dt. abr. 30, 2019 10:44 am

Hola boniques!!!! :--/)

Modo soso mobil.
Ara tornava a llegir tema lactancia de la Capseta. Quan es fan més grans la LM canvia totalment, ja no és només aquell moment de :love: sinó que és més de batalla, tesgarrapen, taixafen, et rasquen.... Mamen i al moment se'n van. Tornen. Ara volen l'altre. I tornem a començar!
L'emma per exemple ara porta uns dies de teta a full per les nits i no puc més, no ho suporto, tanta estona nyecnyecnyec al pit :-o00m crec que aquest estiu li traure definitivament... Però em costa, per ella si fos per mi ja... Fora.
Així que t'entenc al 100%!!! Anims i fes el que sentis sempre :-()-)


Crunchi sembla que estem al mateix punt. Jo realment tinc ganes de cercar, veure un positiu, nervis sorpresa alegria... Tornar a sentir tot això, ecos, moviments a dins :love: preparar-ho tot. Però sóc conscient q ja som pares i tindrem 0 temps per "tonteries" i aniré més cansada i a saber com em va l'embaràs, el part... Que malauradament ja sabem com va.
Però el nostre gran però és l'emma! Pensar en com ho portarà, estrès, rabietes, anar de bòlit, sumar-hi un bebé depenent 100% .... Ufff :ufs: serà millor esperar un temps més i que ella "ho entengui més". Potser la cago fent això però és el q em sembla més còmode.

Ah amb el nayado genial! Dissabte vam fer dia de parella, dinar junts, spa, i cap al casa ..::·· tot va ser amb protecció però hi va haver una estoneta sense barreres i Bueno, hi ha un 1% de perill. Ara estaré a l'aguait però vaja preferiria que no i esperarnos a l'any que ve! : lasito :

Petonets per totes!!!!
Imatge
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: capseta » dc. maig 01, 2019 8:03 am

Hola guapes!

Ai siii! Per fi maig, deixem enrere un abril ple de plujes i dies grisos >.-<: >.-<: >.-<: >.-<:


M’heu fet entre gràcia i por amb els vostres anti-ànims per anar a pel segon!! Jajajajaja
De moment no canviem d’idea! De fet.... ahir vam fer tonteries. Però com que encara no tinc la regla és raro. Fa 2/3 setmanes que prenc oli d’onagra per si així torno a tenir cicles, i ara que estem amb un pla intensiu de son (si us interessa recomano el llibre felices sueños de elizabeth pantley i/o una xerrada amb la desiree duermefeliz). A veure si el reduïr tomes nocturnes ajuda també.

Sé que l’etapa de rabietes serà dura, però la veritat, voliem que es portéssin poquet, de fet hauriem volgut no posar mai impediments, així que ”ja anem tard” tot i que per decisió pròpia, aquest curs l’havia d’acabar sí o sí i no me la podia jugar amb un possible embaràs accidentat.
I millor que sigui ara, que encara no tenim motius de pes per repensar-ho!! Jajajaja

Nayade, deu ni do les rebequeries! Ha de ser dur. La Greta va traient geni i quan hi penso... :-o00m
Em fa gràcia com de tant en tant vas tenint pensaments de “i si estic prenyi” i et fa ilusió, però després raones i veus que millor que no. Crec que tant tu com el Nayado estarieu molt contents si arribés per sorpresa, i si no, doncs l’any vinent trobareu el moment.
Veurem què passa amb aquest 1%!!

Crunchi, els 4 anys de diferencia no estan malament. Una de les meves millors amigues de tota la vida té aquesta edat i sempre hem tingut una relació genial. Ens vam conèixer que jo tenia 3 anys i la relació sempre ha estat com de cosines per l’amistat de les famílies, i relament crec que 4 anys no és una diferencia d’edat terrible. Potser hi ha una petita etapa quan la gran és adolescent i la petita encara es infantil, però de seguida tornes a trobar punts en comú. També ho he observat en unes nebodes que es porten aquesta edat.
M’agrada la teva reflexió sobre la parella, clar que no ha de ser tot flors i violes (que seria mooolt fals), però exacte, amb que no sigui un “o tot o res” ja està bé.

Lactancia: com deia la crunchi, sóc massa covarda per deixar-ho encara. Prefereixo seguir aguantant que deixar-ho.
A casa ja hem arribat a l’etapa en que m’esgarrapa, estira dels cabells, fa cops de peu, vol mamar en postures extranyes.... tot i que jo la poso sempre en postura recent nascut per recomanació de les assessores.
Les millores en questió de son estan ajudant-me a veure-ho amb més perspectiva. A l’any vull arribar sí o sí. A l’estiu decidirem si seguim o no.


Una abraçada!!!
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: llum verda, tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: llum verda, tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
ImatgeImatge
Avatar de l’usuari
Ally83
:: peixet
:: peixet
Entrades: 275
Membre des de: dv. nov. 04, 2016 6:55 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Ally83 » dc. maig 01, 2019 8:30 pm

Hola a totes!

Algunes ja ens coneixem d’altres posts... entro en modo ego xq encara no us conec a totes.

M’apunto a l’espera i els dubtes del segon, la primera te 9 mesos, i ens va costar 5 anys que arribes, finalment va ser per fiv, i tenim un embrió congelat que no se si posar aquest any o esperar un més.

De manera natural tinc poques probalitats, tampoc posem impediments, i ja tinc els cicles regulats perquè vem deixar la lactancia als 6 mesos (necessitava ordre i horaris a la meva vida jejeje). Així que si em quedes ara tampoc se si em faria molta ilusió. Aiiixxx quin mar de dubtes....

Xq si tenim un segon vull que es portin poc, x una raò que poguem fer coses conjuntes (anar al parc, als museus...) i crec que 2-3 anys ideal.

Tambè em fa por que la Paula és nena trampa total, dorm bé, a la seva habitació, menja de maravella, no plora casi mai, és indepent, riallera i carinyosa. Però si tenim un segon i surt tot el contrari??

A més afegeixo que la de tenir un embaras els meus son de risc alt, x lo que hauria d’estar de baixa bona part de l’embaras i això a la feina no se....

Que en penseu?

Una abraçada a totes!
Desembre 15 Positiu
Gener 16 Abort espontani
Finals 2016 3 IA’s fallides
Maig 2017 FIV 4 embrions- transfer 2 20/5/2017 0 congelats- 31/05/2017 Abort bioquimic
Octubre 2017 2 embrions bons DGP
28/11/2017 transfer 1 embriò
9/12/2017 beta positiva
31/07/2018 neix la nostra petita
20/05/2019 te +
Avatar de l’usuari
Náyade
:: lleona
:: lleona
Entrades: 910
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Náyade » dj. maig 02, 2019 11:34 am

Hola maques!!! Vinga que anem sumant :b-)))

Benvinguda Ally83!! I felicitats per la teva nena que va costar tant d'arribar! :love: Gaudeix la moltíssim >.-<:
La veritat que el que comentes es molt personal, no sabria que aconsellar-te! Fes el que sentis. I si sents que no és el moment ara, no passa res que es portin més temps! 3-4-5 anys! No és tant! Això és el que jo em dic i em consola jajaja.
Molts ànims i ves explicant-nos com va la cosa!!!! Petonets!!!

Capseta, donem la cerca per començada doncs!!! ..::·· ojo que no hagis encertat ja!! :-()) aaaaiiii quina emoció!!!! Que veig positius a dojo en breus!! >.-<:
I et donem anti-anims! Es que pufff la crunchi i jo tenim nens molt intensos i se'ns fa estrany! De veritat a mí fins fa ben poc estava encara descolocada ajjaja flipo amb les que ho porteu tan bé!!! Però vaja que millor!!!

Amb la lactància fes el que sentis si no arribes als 12m com si els passes ets una super Mami igual!! Sigui teta o biberó! I les que fem teta tot el temps que l'hagin pres bo és!!!! Ànims!!!

Modo ego. Estic acollonida pq encara que és difícil que estigui :-()) , hi ha aquella possibilitat que em fa esgarrifar me de por... De cop m'ha vingut el canguelo!!!! Si estic prenyi que faré!!!! Ara que he agafat una bona baixa al cap i estic millor que mai!!! En q c....estava pensant?
Pq us feu a la idea... Vam tenir sexe segur, vam dormir i després vam començar altre cop sense preservatiu una estona, i després el vam posar. Ostres penso no crec q hi haguessin tants ..::·· , però alhora penso que si i :miko: em torno boja!! Ahir hi pensava... Fins ara he estat bastant tranquil.

En fi espero la W per l'11 maig! I l'espero de veritat!
Imatge
Seiba
:: puça
:: puça
Entrades: 20
Membre des de: dc. maig 02, 2018 9:55 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Seiba » dj. maig 02, 2019 11:49 am

Hola a totes!!
Com aneu?
Benvinguda ally83, jo tinc 2 nens i també pensava com tu, que es portessin 2 anys, però amb 2 aborts entre mig al final s'en porten 4 i t'haig de dir que ho prefereixo. Tinc varies amigues amb 2 amb una diferència de 18 mesos i 2 anys i no surten al parc, ni enlloc perquè és una mica bogeria, jo al seu costat vaig més trankila perquè només n'haig de vigilar un, i vaig a tot arreu amb els 2. Però tot depèn dels nens i de l'actitud de cadascú i de l'edat dels nens perquè no és el mateix quant en tenen 6 i 4 que 1 any i 3. Els meus fills juguen molt junts tot i la diferència de 4 anys. Fixa't que si tingués un tercer tornaria a deixar minim 3 anys de diferència! El que et vull dir que no importa quant es portin, tot té coses bones i segur que quan arribi serà el moment que havia de ser. Molta sort!!
Avatar de l’usuari
Náyade
:: lleona
:: lleona
Entrades: 910
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Náyade » dj. maig 02, 2019 11:55 am

Seiba ha escrit:Hola a totes!!
Com aneu?
Benvinguda ally83, jo tinc 2 nens i també pensava com tu, que es portessin 2 anys, però amb 2 aborts entre mig al final s'en porten 4 i t'haig de dir que ho prefereixo. Tinc varies amigues amb 2 amb una diferència de 18 mesos i 2 anys i no surten al parc, ni enlloc perquè és una mica bogeria, jo al seu costat vaig més trankila perquè només n'haig de vigilar un, i vaig a tot arreu amb els 2. Però tot depèn dels nens i de l'actitud de cadascú i de l'edat dels nens perquè no és el mateix quant en tenen 6 i 4 que 1 any i 3. Els meus fills juguen molt junts tot i la diferència de 4 anys. Fixa't que si tingués un tercer tornaria a deixar minim 3 anys de diferència! El que et vull dir que no importa quant es portin, tot té coses bones i segur que quan arribi serà el moment que havia de ser. Molta sort!!



Seiba mil gràcies pel teu comentari m'ha anat genial llegir-lo!!!
Tot té les seves coses positives i negatives!! Però jo us dic el que jo personalment veig, en el grup de Mamis hi han 3 que han tingut el 2on ara i es porten 22-24 mesos aprox entre elles i estan flipant en colorins, pq les grans fan més rebequeries que mai, i la liem parda i és clar encara són petites!! Amb la meva hagués estat un suïcidi total.
Part bona..que ja ho tenen fet i que d'aquí no res sortiran del forat i tot serà genial pq jugaran junts i faran activitats junts etc etc... En resum, s'han de tenir els fills quan ho sentim, no només mirant si es porten X o Y, pq al final qui se'n fot ets tu....

Petons i gràcies!!!
Imatge
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: capseta » dj. maig 02, 2019 3:58 pm

Hola!!

Responc així en general al tema de la diatància entre germans.

Doncs hi hauria les dues opcions: tenir-los ben junts, així ja vas a saco de locura tot junt i intens, o deixes més diferència d’edat, d’aquesta manera estas més temps amb els inconvenients de tenir bebé però no alhora, per tant pots portar-ho (en principi) de manera més tranquila (no sé com dir-ho), come xplicava la seiba.

Sobre nens trampa i nens intensos..... doncs clar, sempre es diu que si el primer és trampa el següent no ho serà i tal... doncs a saber!
O pot tocar-te una criatura mig mig, com la meva, que depen amb qui parli és un terremoto amb geni i depen amb qui diuen que mira-la què autonoma i tranquila. Com amb tot, cadascú amb la seva opinió!
Per mi el tema no està tant en com és ella o no, sinó en com ho porto jo, i no és que ho porti súper bé tot, però a nivell de parella veig que estem com sempre (no sento que tinguem més tivantors ara, de fet som més equip en moltes coses) i a més a més tinc la sort que el meu company fa molt a casa tot ique jo, que soc mega exigent a vegades pensi o sigui que no.
S’encarrega de moltes coses (la majoria) de la llar i està totalment volcat en la criança de la nena. Tot i anar a entrenos i partits de futbol i treballar (ara) els horaris queden prou bé com per tota aquesta col·laboració.
Això també és jn factor a tenir en compte!

Segueixo en un altre moment que he anat escrivint a miquetes però ja és insostenible, jajaja
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: llum verda, tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: llum verda, tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
ImatgeImatge
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1073
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: crunchi » dj. maig 02, 2019 7:23 pm

Benvinguda Aly83!!

Aquest tema de "l'edat de diferencia entre germans" dóna per molt. Jo abans també pensava que es portessin 2 o 3 anys de diferencia però ja no ho veig tan clar. Suposo que va a dies. Els dies negres fins i tot em replantejo tenir un 2n fill.

I és que vale, si. Un embaras em fa molta il.lusió, és bonic tenir un bebé als braços, és bonic viure una nova etapa, un germanet, blablabla. Però i lo dura que és la maternitat? Poder fins fa uns mesos no m'ha resultat tan pesada. Crec que hem anat escalant una muntanya, sincerament ara se'm fa pujada. Suposo que parlo perque portem una temporada durilla de rabietes. Quan em monta un drama, ja no és tan bonica la maternitat. No ho sé, segur que parlo perque estic cansada mentalment. Crec que no m'esperava entrar en el mon de les rabietes tan a full. Va ampliant el seu vocabulari, i raona molt el que li dius... però tot i aixi, es frustra molt si no l'entens. I a part ell no entent (llogicament) el mon dels adults.... Aquests dies pega menys, però l'altre dia m'estirava dels cabells :ufs: En fi, sé constant en fer-li entendre que X cosa NO es fa, també esgota. I per això ara penso que no, perque ja estic a tope mentalment, no tinc espai per res mes ara. Clar que entre que busques i no, i entre que el bebe neix... passa un temps. I potser llavors el minicrunchi està més tranquil. Aish, no ho sé.

Jo tb tinc l'amiga que els seus nens es porten 1 any i mig i la veritat, no em ve de gust. Té una nena de l'edat del meu i un nen que ara fa p3. I la veig i no, no. No ho sé, tot té pros i contres. Però ara estic negativa. I és curiós que fa unes setmanes us feia el drama sobre que es portessin 4 anys hehehehe aish

Capseta tema LM jo també em vaig posar objectiu mental d'arribar a l'any ;-))) era com una meta. Després és els 2 anys, que ja ens queda poc. I després ja no sé, sobre la marxa. És veritat que fins ara ha anat tot rodat, no m'havia plantejat seriosament deixar-ho. Poder alguna nit puntual. Però res serio. Fa un parell de mesos Q el que em resulta pesat realment és la seva exigencia (o la frustració) amb la que em demana teta. Veure com s'enfada perque vol teta i la vol JA m'espanta. Com diu la Nayade ja no es aquella imatge bucólica, és mes una exigencia. Que si, que jo me'l miro amb els mateixos ulls, al meu princep. Però és tan intens el minicrunchi amb la teta!!! El fas esperar 2 min i et ponta un cristo.... però weno, espero que sigui una etapa i tot aixo que ara m'esgota passi. Sigui com sigui, clar que passarà la LM. No crec que arribem als 3 anys nosaltres..... és bonic però cansat. Però com vaig dir, segueixo pensant que ho deixo a les seves mans....ara mateix no em ve de gust fer-li entendre que no hi ha teta. No crec que ho entengués i passo de drames. Avui ho he parlat amb una altre mare, i he confirmat el que m'imaginava. Que ara deixar-ho és dificil. Que o ho deixes quan no s'enteren o esperes a que creixin perque ho entenguin. Que opineu vsltres? Tb ho veieu aixi??
Mes enlla de la seva exigencia (el mon s'acava si no li dono teta al minut que ho demana), encara em sento comode fent teta. Anava a dir m'agrada, però poder tampoc és la paraula. Tampoc em desagrada, ojo. Sé que li fa bé, que és el seu moment, que ho disfruta, i a mi m'agrada aqueata connexió tan magica i tan curta (pq aviat s'acabarà). I també em va molt be per calmar-lo, aixi que mira...anem fent.

Em dspedeixo amb el minicrunchi a la teta :-D

Edito per corregir ortografia. Ara mhe rellegit i em veig moooolt negativa ;-))) en fi, anims mamis!!! :ok:
Imatge
Lola91
:: puça
:: puça
Entrades: 23
Membre des de: dt. feb. 07, 2017 1:06 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Lola91 » dj. maig 02, 2019 10:59 pm

Hola a totes!!

Passo per aqui per recomanació de la crunchi :) i la veritat és que li agraeixo molt pq us he anat llegint i m'he sentit moooolt identificada amb moltes de les vostres experiències.

Sóc mare d'una nena de 16 mesos i amb la meva parella fa 2-3 mesos que parlem sobre un 2n fill. Hem tingut mil dubtes, setmanes més negatives que fins i tot descartavem un 2n, i setmanes que ho veiem tot de color de rosa i "venga va que la vida són 2 dies". Això em va portar fa unes setmanes a obrir un tema al fòrum sobre experiències amb segons fills.

Després de molt reflexionar finalment hem decidit que sí, que en tindrem un altre, i ens hi posarem l'abril-maig 2020 (1 any d'espera!). Però creiem que és el millor, volem que la peque sigui menys peque, intentar que progressivament faci certs canvis com dormir al seu llitet, reduir o treure pit, etc etc.

Així que espero anar-vos coneixent i poder compartir experiències amb vosaltres pq m'espera una època ben llarga a la banqueta!
Avatar de l’usuari
Ally83
:: peixet
:: peixet
Entrades: 275
Membre des de: dv. nov. 04, 2016 6:55 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Ally83 » dv. maig 03, 2019 6:08 pm

Lola que bé que t’hagis decidit!!! Toca esperar xo ja sabem el que temps passa rapid!

Ostres deu ni do el temps de lactancia que porteu totes!! Felicitats!! Jo no vaig poder, soc massa independent.... i la meva nena tb la veritat, dorm sola a l’habitació des dels 6 mesos, juga sola, menja sola....jajajaja som esperits lliures les dos!! I de fet tenir un segon i que surti el contrari ufff no se com ho portaria!!

Crunchi no estas negativa la lactancia te coses bones i dolentes, tinc una amiga que ha fet fins els dos anys i mig, que li va poder fer entendre al nen que ja era gran i que les tetis tenien pupa! Jajajaja....
Desembre 15 Positiu
Gener 16 Abort espontani
Finals 2016 3 IA’s fallides
Maig 2017 FIV 4 embrions- transfer 2 20/5/2017 0 congelats- 31/05/2017 Abort bioquimic
Octubre 2017 2 embrions bons DGP
28/11/2017 transfer 1 embriò
9/12/2017 beta positiva
31/07/2018 neix la nostra petita
20/05/2019 te +
Avatar de l’usuari
Náyade
:: lleona
:: lleona
Entrades: 910
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Náyade » dl. maig 06, 2019 7:53 pm

Bon dilluns maques :miko:

Capseta, de debò que em sembla HIPERGENIAL que busquis el 2on! Només em sorprenc una vegada més, de com cadascú és diferent, i de com tot influeix per prendre una decisió així! Per res em fico amb això, és més, em fa super il·lusió que li donis una germaneta a la Greta i a l'Eyra (feliç aniversari per cert :-()-) ).
El Nayado també fa tot el que pot i més tot i el seu horari de M, fa sopars, dinars, recull la nena, fa rentadores, neteja tot (és el més obsessiu amb la neteja), en fi... ha modificat el seu horari per poder anar a recollir-la a les 12 pq es nega a deixar-la al menjador, pq li fa pena i aquell moment és seu... per exemple. Els veig super compenetrats i no sé...
Per mí si es important el fet de com sigui cada nen. Crec que amb això que dius, em deixes clar que la Greta és super bona. Si fos com el minicrunchi o l'Emma, no pensaries tan guai! I ojo que estic d'acord que tot té a veure també amb com s'ho pren una mateixa, això de la maternitat, les expectatives, la teva manera de ser, de viure, els objectius que et poses... tot. Estic d'acord amb tu. Però, parlo per mi, quan tens una nena que quan surts al carrer se'n va corrents, no pots fer absolutament res en contra de la seva voluntat (que molt bé, ole ella, però què dur), tens preses i tens vida fora d'estar amb ella, uns horaris que acomplir, mil coses a fer... ostres, em costa concebre un 2on en aquest caos.
Entenc que el capseto ha de fer un 50% o més de la feina i quina sort nena! Ho teniu super be, i segur que tot surt híper bé! Però en el meu cas fa que m'ho pensi 2 vegades.

A dia d'avui la maternitat em descol·Loca, i això que és algo que m'encanta i que sempre sempre havia somiat fer, era el meu desig més gran de la vida, ser mare, i m'encanta ser-ho, em desperta els sentiments més forts i més preciosos del món per a mi. Però no deixa de ser súper dur i a vegades penso en mi mateixa, en la meva vida, i m'hi costa trobar-m'hi!

Crunchi, a mi no em sembles negativa, em sembles realista, jo estic molt mol igual que tu, de veritat, quan et llegeixo em penso que l'he escrit jo :content:

Tema LM, a mi ara em té desesperada, portem 3 nits que es desperta mil vegades i em demana teta si o si, si li dic que no em munta un pollo tremendo... abans mig mig s'enfadava i podia arribar a adormir-la sense (estava jo massa contenta) però ara son 4-5 despertars amb teta pel mig i em torna a passar això de l'agitació per amamantament, i es passa malament pq no ho suportes, el sentir el xuclar i tal, es fa pesat... això i que et grati la teta, o te l'aixafi, et doni patades, postures impossibles, etc etc... es molt. Aquest estiu la vull treure, de fet ja estic dient comentaris del pal " val, teta, però poqueta eh?" o " ara teta no, fem allò o lo altre"... a vegades cola i tot. Pq no puc més. Em fa pena dir adéu a aquesta fase però ara més q mai sento que s'ha d'anar acabant... sento que vull recuperar el meu cos definitivament (ja m'enteneu). Em costa encara viure la part teta-LM i teta-sexual... no m'agrada gens aquest sentiment :ufs:

Lola91 benvinguda guapa!!!! :love: Crec que coincidirem en la cerca si tot segueix l'ordre establert :content: Tot i que la meva idea es anarme'n al juny :***:
T'entenc amb això de estar més preparada, o al menys que la nena ho estigui. Jo també penso a treure ja la teta, lo de dormir no ho veig clar (està super mega apegada i em fa pena i mandra desterrar-la)

Ally83 el tema de la teta suposo que t'hi veus al cercle i costa sortir, me n'alegro que ho poguessis fer quan ho senties i et venia de gust :ok: :b-)))

El fet de que el 2on sigui intens... a mi em passa. Tot i que sé que l'Emma es molt intensa, penso, i si em surt "pitjor"????? Em moro de veritat :content:

Ego aquest dissabte vull que vingui la W!! Aquest capde he sentit coses estranyes però imagino que seràn provocades per la meva imaginació, pel fet de que estic totalment ac*llonida, i que només penso en què M estava pensant quan em vaig firar amb el Nayado?? :-:) Ostres com estigui embarassada serà un super mega shock, que ja sabeu que sóc persona de planejar-ho i pensar-ho tot moltíssim i 0 improvització (al menys en coses així importants...).
El Nayado se'n reia i deia que era impossible, que m'estava flipant i que si no em baixa serà pq jo m'estic fent l'olla. Igualment tinc preparats tests, i quan surti de les opos i ja pugui respirar tranquil·la, si no m'ha baixat em faré TE per quedar-me tranqui. Vaja, que segur surt negatiu i ale, però ostres estic ... en sèrio molt cagada.
Li vaig parlar a la panxa l'altre dia i li vaig dir, no sé si hi ets dins, si estàs, queda't amb mi, i si no hi ets, espera't un anyet més a venir siusplau!!! :-D :-D :-D

En fi noies us deixo, espero que aneu compartint històries!!!! :-()-) :-()-) :-()-)
Imatge
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1073
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: crunchi » dl. maig 06, 2019 9:22 pm

:-D jajajaj ai Nayade, quin desespero portes!!! Ja ens diras el resultat jejeje

Benvinguda Lola91, me n'alegro de la vostra decisió >.-<: i de que t'hagis animat a escriure en aquest post. Ja ens anirem llegint :ok:

Jo crec que també l'edat dels peques influeix molt en la nostra manera d'enfocar una 2a maternitat, tot i que no és l'únic factor, es clar. Hi ha altres factors que fa que cada parella trii quan és el moment. Però si que volia comentar-vos que el meu minicrunchi fins fa 4 dies era un nen tranquil que no havia donat mai problemes. I en aquella epoca jo veia mes proper tenir un 2n fill que ara. Però ara em passa com la Nayade, que la situació hi ha dies que em supera, i no veig cabuda per un altre bebé. Que no té perque ser aixi amb tots els bebés, no us vull espantar :r)

Nosaltres sembla que estem mes be, però crec que a partir d'ara tot anirà així, pujades i baixades, dies bons i dies dolents. I tot serà com ho gestionem els adults.
Que no és fàcil autocontrolar-se i no acabar cridant tot el dia. En fi, paciencia i constancia. La profe diu que hem de marcar-li els limits. És tot un aprenentatge, tant per ell com per nsaltres. I tot el dia estic pensant en aixo, així que no tinc temps ni energia per pensar en una 2a maternitat. Tant de bo d'aqui uns mesos us pugui dir que ho portem millor i estic preparada x un 2n, creuo dits!!! :r) :r) :-D :-D

NAYADE el que comentes de la LM doncs el que deiem, si creus que ha arribat el moment, comença a fer el destete. Jo el voldria fer el maxim respectuós amb el nen, però vaja, no en tinc ni idea. Pot em fa quan arribi el moment ?-) potser la teva nena esta en una crisis d lactancia i per això fa tot el que comentes, no ho sé.

Bona nit noies :camio:
Imatge
Avatar de l’usuari
Vannion
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 348
Membre des de: dj. gen. 14, 2016 9:52 am

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Vannion » dt. maig 07, 2019 4:36 am

Bon dia boniques!

Feia molts dies que no em personava per aqui, i he anat llegint a poc a poc, fins arribar al final, i amb tot el que heu xerrat, segur que em deixaré moltes coses a comentar.

Ja no se si us enrecordeu gaire de mi xD pero resumint rapidament, tinc un bebe de 20 mesos, i des de que en tenia 5, el Vannionet m'insistia per anar a pel segon. Vam pactar iniciar la cerca al gener-febrer de 2019, i al principi em semblava be, pero quan m'hi vaig veure (s'ha de dir que vaig passar de viure super be en una mitja jornada, a començar a treballar en jornada completa... i en horaris gens conciliadors) la veritat es que em vaig agobiar i vaig començar a fer-m'he la longuis.
Com vaig trigar molt en adonar-m'he de que passava, el que feia era donar llargues al Vannionet quan em proposava tema (mai m'hauria imaginat a mi mateixa dient... ''es que me duele la cabeza'' o calculant que ja no hi havia perill per poder fer pinxitos, pero si xD nunca digas nunca), i cap allà al febrer, quan vaig ser conscient de perquè estava tant sobrepassada vaig parlar amb el Vannionet, i ho va entendre perfectament i em va donar el meu espai.
La veritat es que des de llavors, ja m'he acostumat al nou ritme (asquerós) de la feina (hi ha setmanes que treballo 48-60 hores...), i he aclarit dubtes sobre el nostre futur familiar si tinguessim un segon (tornaria a la mitja jornada una temporada... etc) i ara puc dir oficialment que no hem posat barreres un parell de mesos, i tot i que jo ja estic d'acord en cercar, no m'importaria que l'assumpte s'allargués. En realitat, amb el minivannionet ens va costar mes d'un any i mig de cerca, i estavem a portes de la RA... aixi que si passo aquest estiu en familia, gaudint-lo en plenes facultats fisiques, genial. I si hi ha una panxu, genial tambe.

Haig de dir, que evidentment, quan comences a cercar la W comença a fer el ruc... i ara representa que estic amb un retràs de 4 dies, tot i que assimptomatica total. Pero tot i estar tranquil.la. perque se que l'altra vegada ens les vam veure i desitjar... ara penso... t'imagines? Ja us anire dient.

Nayade! A tu ja t'ha vingut? Que recordo que tu vas triomfar quan eres jefa de cercadores, en el mes de les cireretes, i ara ja començo a veure cireres a les fruiteries! Com han anat les opos? o encara han de ser?

Crunchi mareta meva, ja veig que el Nil s'esta passant al bandol terrorista de l'Emma. Imagino que son epoques (a part de caracters) pero si que es cert, que les rabietes son dures (aqui tot just ens estrenem), i per aixo es coneix aquest periode com la terrible aDOSlescencia. :-o00m :-o00m :-o00m :-o00m molt relax en el que pogueu. I molts anims!

Del tema lactancia... ole ole i ole! Que campiones que sou! Nosaltres la vam acabar als 9 mesos i va ser senzillissim... pero just pel que heu dit, perque es tant petit que no s'entera. Ara o es negocia... o ni idea. Nomes us puc enviar molta força Crunchi i Nayade. Em feu una mica d'enveja, ja que en tinc records molt dolços de la lactancia (tambe de molt dolents eh) i a vegades, sobretot quan l'he vist malalto, sense voler menjar ni beure... he pensat... ara et donaria la teta que tot ho cura...

Lola benvingudissima! sembla que estaras una bona temporada a la banqueta, pero ja veuras que es un lloc genial, ja que estem totes compartint una fase (bueno, reconec que jo hauria de ser a cercadores, pero no puc seguir el ritme ni de broma, i aqui a la banqueta em sento en familia)

Capseta preciosa! Clar que si! Si vosaltres o teniu clar, endavant! Nomes es viu una vegada i no hi ha cap manual que indiqui quina es la millor manera. Aixi que us heu de deixar guiar pel cor (i una mica pel cap) i endavant :) que segur que tindreu una familia molt bonica.

I bueno, em retiro, que encara em queden un parell de coses a fer a la feina, i he aprofitat mentre tots dormien!

Un petonas banqueteres!
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1721
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Anna Maria » dv. maig 10, 2019 9:57 pm

Toc-toc, es pot passar?
Estava xafardejant per aquí i us he estat llegint.
Pel que fa al tema del segon no puc comentar-vos res perquè jo tinc el mític "només un" (és que visc a un poble, i ja sabeu com és la gent, :-o00m :-o00m ) i no em plantejo augmentar la família.
Pel que fa al tema de la LM si que voldria escriure una miqueta, perquè he llegit alguna situació que em sona i voldria intentar donar una miqueta de llum, acompanyar-vos i tal.
El meu fill, l'Isaac, té 4 anys des del gener, i "encara" fa popa (l'encara també és made in poble, jajajaj). Ara la fa quan toca adormir-se, a la migdiada (que fa un mes que ja quasi no en fa cap dia) i a la nit. Estic parlant de minuts, no gaires els que li costa adormir-se. Ah! i també en fa uns minutets quan es desperta o el desperto. Ell durant la LME va ser, no sé si em recordareu d'algun post, tipus "enganxat permanentment" durant el dia, i a la nit una mica millor (cada 3 o quatre hores). Amb el temps ha anat canviant de fases. I ho vull comentar sobretot perquè a l'època dels 2 anys o per allí també va tenir una fase d'anar endarrere, en el sentit que en feia menys i de sobte en va a tornar a fer més. Jo ho he anat fent de forma intuitiva, el fet d'anar deixant-ho durant el dia, primer no em feia res donar popa al carrer, però quan va començar a jugar a la plaça i tal jo li deia si no preferia anar a jugar, que ja faríem popa a l'arribar a casa, per exemple. O que en aquell moment feia fred i no volia que la popa es constipés (i quan era bebè ho feia en totes les estacions i tal, jejeje). Tot i que al principi em desagradava, quan la meva família li va començar a dir quan demanava popa a mitja conversa "ara vols fer popa, què ja ets gran..." doncs va anar bé en part perquè ell volgués esperar a arribar a casa per fer-ne, i així no en fèiem tantes vegades durant el dia, encara que fossin pocs minuts. És a dir, en el meu cas ha estat amb el temps.
Penso doncs, que també serà ell el que un dia dirà "fins aquí", tot i que el veig molt tranquil fent popa, la veritat. A mi de moment no em molesta que en faci, perquè és pocs minuts, però el dia que pel que sigui no s'adorm o alguna cosa el faig sortir perquè la meva popa ja no està acostumada a tanta succió. Alguna de vosaltres ha comentat que el seu fill/a es mou molt mentre popa i tal, jo això sempre ho he frenat, ja des de la primera vegada que sense voler em va mossegar amb la primera dent, he intentat transmetre-li que la popa s'ha de fer quietet. Ell durant un temps per dormir sobretot es movia molt, i jo li treia la popa, li deia que a part que em feia mal si es movia no s'adormiria, i ell s'havia enfadat (perquè té un geni com sa mare, jajaja) però ho va anar entenent. També li deia que si em feia sang no podria donar-li popa i llavors parava.
Ah! Jo tinc guardat en un armari el llibre la festeta:
https://elcepilanansa.com/producte/la-festeta/
és un conte molt bonic, no l'he fet anar però us n'he enllaçat la fitxa per si us ho voleu mirar, és d'una mare que decideix destetar la filla.
Bé, ja acabo, només volia exposar el que he viscut i visco jo.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al maig al Club de lectura del SP llegirem La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shafer i Annie Barrows. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1721
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
Ubicació: Lleida

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: Anna Maria » dv. maig 10, 2019 10:00 pm

Perdó, m'he deixat, per alguna de vosaltres que he llegit que a la nit està molt enganxat/da, que hi ha el pla pare, és a dir, que quan es desperta a la nit és el pare el que l'agafa. Ho havia llegit per aquí amb nens/es bebès, però no fa massa una noia que conec ho ha començat a fer amb el seu fill que té 2 anys i els hi va molt bé!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al maig al Club de lectura del SP llegirem La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shafer i Annie Barrows. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
capseta
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1031
Membre des de: dl. març 21, 2016 7:03 pm

Re: ✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

EntradaAutor: capseta » ds. maig 11, 2019 7:17 pm

Holaa!!

Benvingudes les noves incorporacions a la banqueta!! Que l’altre dia vaig anar a saco contestant en general.

Crec que la crunchi ha donat al clau: la Greta encara és petita per les rebequeries (que ojo! Als seus 9 mesos i mig ja apunta maneres :-o00m ) i tot i ser mogudeta i tafanera les seves capacitats de desplaçament encara ens donen força “cuartelillo” jajajaja. D’aquí uns mesos estaré estirant-me dels cabells com vosaltres! I amb una mica de sort, ja prenyada per no poder tirar-me enrere amb la decisió. :-)(-:

Ally, qui sap! Tens una nena molt tranquila i independent, i potser el següent ho és també... : lasito :
I si no és així, els bebitos i nens canyeros són molt divertits!
Per cert, la meva també és molt independent en moltes coses, però la seva teta que no li treguin , sobretot per dormir zz:-)

Lola, bona decisió. Com veus per aquí moltes han decidit una distància entre germans similar al que tu dius. Res és millor que una altra opció, simplement heu de veure amb què us sentiu millor i endavant. :ok: :ok:

Nayade, ole per aquest nayado! Si és que tenim un maromos ven trempats!! Pensava que amb els seus horaris xunguis i llargs no podia fer gaire a casa, però ja veus, querer es poder!! Què guai això del seu moment del dinar :love:
Què??has fet a,gun test o ha arribat la W??


Tema LM, torna a mossegar, porto dos dies amb mooolt mal a l’hora d’anar a dormir-la, i és que avui ha despuntat la cinquena dent. :ufs: Coi de dents!!!!

Maternitat, a veure, que sembla que sigui la blancanieves, veient-ho tot feliç, i res més allunyat de la realitat!!! A mi tambéem descoloca com deia la Nayade.
Al principi tothom esperava que estigues mega feliç i no ho estava, vaig estar 3 mesos sense gaudir de res, tot el dia amb mal als mugrons i por per tot. Després va anar millorant una mica i la tornada a la feina (amb el capseto a casa) va ser genial: una mica de llibertat i descansar de la nena. Perquè sí, se m’ha fet gros en moooolts moments.
I ara que està feta una petarda, que segueix necessitant-me molt però té certa independencia... és quan per fi dic: ho estic gaudint! Tinc aquestes estones que faig clic i sóc feliç. Abans, mesos enrere, eren mínimes.
I com sempre amb la CULPA a sobre...
I també visc en molts moments pensant: i com seria ara l’Eyra? Farien coses juntes? I vull, necessito, que la Greta tingui un company/a de jocs. Sé que seguiré fent-me aquesta pergunta però bueno, ja no la veuré soleta.

Vannion, que bé que al final te n’adonéssis dels teus sentiments i ho poguéssiu parlar. Així doncs, entenc que esteu en “cerca passiva”?


Anna maria, gràcies çer la teva aportació!! Nosaltres a la nit fem una mica el “pla pare”, però a la mínima que no es calma amb el papa li donem pit, encara la veiem petita per exigir-li més (i amb el pit sol quedar KO força ràpid).
Quina por això de les “regressions” (ho dic entre cometes, serien més fluctuacions de demanada que regressions), nosaltres ara estem en el punt en que com que hem introduit la AC i té força interés ha rebaixat força el pit (o a mi m’ho sembla, però encara sento alguns “fa molt pit”). Veurem si arribaré a viure un augment de demanda als dos anys o ho haurem deixat abans.
Aquest llibre que comentes, me n’han parlat bé algunes mares. També hi ha “la teta cansada”.


Bé, us deixo que he aprofitat a respondre quan he deixat la nena a dormir i jo també m’havia auedat fregida amb ella al seu llit zz:-) zz:-)


Una abraçada!!! :-()-) :-()-) :-()-)
Maig '16: comencem la cerca
Octubre '16: TE+
Maig '17: perdem al nostra nena (31 setmanes)
Juliol '17: llum verda, tornem a cercar
Agost '17: TE+ però el perdo (ectòpic)
Octubre '17: llum verda, tornem a cercar
Novembre '17: TE+
Juliol ‘18: neix la nostra segona nena
ImatgeImatge

Torna a “Buscant un embaràs”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Recomanem: