Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Hola a tothom! Tant de bo algu em pugui donar una opinio als meus dubtes! Veureu m agradaria ser mare pero clar a la meva edat tot i q tinc uns analisis. Ons i optima reserva ovarica em diuen que nomes tinc un u per cent de quedar me embarassada amb ovul propi.
Oi que no val la pena passar per tota una fiv amb nomes u. 1 per cent de possibilitats?
Per altra banda si ho fes per donacio d embrio o ovodonacio em neguiteja el fet de donar a llum un estrany!!! Que tindria de mi la criaturetA? Ja se que em diureu la sang de gestar lo etc pero o es cert que per aquell ovul alie o embrio qualsevol mare gestant faria les mateixes funcions? Que li aportaria al nen o nena meu, de. Isible? De mi? Vull dir a banda de que sassemblessin ulls pell cabells?
Moltes gracies per les vostres opinions!!!!! Petons de part d una mare dubtosa ja que a 45 anys o aixo o res... A mes tb seria amb donacio de semen...
Oi que no val la pena passar per tota una fiv amb nomes u. 1 per cent de possibilitats?
Per altra banda si ho fes per donacio d embrio o ovodonacio em neguiteja el fet de donar a llum un estrany!!! Que tindria de mi la criaturetA? Ja se que em diureu la sang de gestar lo etc pero o es cert que per aquell ovul alie o embrio qualsevol mare gestant faria les mateixes funcions? Que li aportaria al nen o nena meu, de. Isible? De mi? Vull dir a banda de que sassemblessin ulls pell cabells?
Moltes gracies per les vostres opinions!!!!! Petons de part d una mare dubtosa ja que a 45 anys o aixo o res... A mes tb seria amb donacio de semen...
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Vols dir que la genètica és tan important? Les mares adoptives no ho veuen pas així... Que què tindria de tu? Doncs tot l'amor que li donaries! Tu sentiries les puntadetes de peu, el pariries, després el cuidaries, prendries les decisions sobre educació, patiries com tots els pares amb les malalties i disgustos i tindries les alegries de totes les coses que anessin bé, t'arribarien altres patiments el dia en què s'anés independitzant...
El somriure confiat del bebè val molt més que la semblança. Però a més, els fills biològics, sovint, no són com els pares esperaven; no has sentit dir a ningú, decebut d'algun tret de caràcter del fill biològic, allò de "no sé pas a qui s'assembla; no sembla nostre"?
El somriure confiat del bebè val molt més que la semblança. Però a més, els fills biològics, sovint, no són com els pares esperaven; no has sentit dir a ningú, decebut d'algun tret de caràcter del fill biològic, allò de "no sé pas a qui s'assembla; no sembla nostre"?
Maria V. l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. març 15, 2016 3:44 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Si clar per suposat!!! Pero be que les dones es queden malament quan veuen que han de renunciar a gestar amb ovul propi no! Pero es cert. No por ser tan important. Com que he fet una mica tard amb apuesta tema i he Anat esperant esperant ara em venen tots els dubtes i confusions. A mes suposo que encara hi ha molt prejudici amo aixo de la ovodonacio. El que es important es gestar una vida! Molt es gráciles pero la teca opinió. Una abraçada
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Si clar per suposat!!! Pero be que les dones es queden malament quan veuen que han de renunciar a gestar amb ovul propi no! Pero es cert. No por ser tan important. Com que he fet una mica tard amb apuesta tema i he Anat esperant esperant ara em venen tots els dubtes i confusions. A mes suposo que encara hi ha molt prejudici amo aixo de la ovodonacio. El que es important es gestar una vida! Molt es gráciles pero la teca opinió. Una abraçada
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Hola Marieta,
segons un estudi del IVI, els gens de la mare gestant acaben impactant en l'embrió, tot i en cas d'ovodonació. Et passo el link de la notícia:
http://www.uv.es/uvweb/universidad/es/l ... 5948247031
Per altra banda, això és un tema important. Està bé que li donis voltes, t'ho plantegis, llegeixis, comparteixis les teves inquietuds amb qui et pot entendre. Et recomano 3 llocs (virtuals):
1- Aquí al Soc Petit hi ha el forum d'Ovodonació i d'Adopció d'embrions. També crec recordar que n'hi ha un de mares de més de 40 anys (on algunes han passat per ovo, no totes).
2- Et recomano que et facis de l'Associació "Madres solteras por elección". Tenen un forum boníssim, on pots personalitzar i explicar les teves inquietuds, i hi ha molts casos on et pots veure identificada. Fan trobades presencials aquí a Catalunya de tant en tant. Llegir els casos i reflexions de la resta t'ajudarà a configurar la teva pròpia opinió. Has de ser sòcia per accedir al foro. N'hi ha d'altres d'oberts, de mares solteres, però aquest és el que més m'agrada.
3- Foro OVONENAS de IVI. Allà la gent es centra molt en els tractaments però de tant en tant surt el debat genètic, o pots veure posts antics.
En el meu cas, quan vaig començar el primer tractament, amb 41, la doctora ja em va dir que havia d'anar a ovodonació o adopció d'embrions. Quasi que no em va donar opció. Depèn de cada pacient i cada clínica. Hi ha gent que amb la mateixa edat o inclus amb 43 els hi deixen intentar una FIV amb òvuls propis. Jo ja m'he plantat amb 43, per tant, sé que la meva millor opció és l'adopció d'embrions o la OVO. He vist molts casos al foro de mares solteres de gent que han passat per FIVS i molts fracassos, i han acabat recorrent a OVO i tan felices. Però cada cas és un món.
Jo el que vull és ser mare. Si adoptar un nen fos més senzill, potser tiraria per aquest camí. Jo vull estimar un nen, cuidar-lo, alimentar-lo, i veure'l crèixer.. que sigui part de la meva vida. Si surt de la meva panxa serà meravellós, i imagino que tenir un bebè ha de ser una experiència increíble. Si els gens no són meus, què hi farem!!
pren-t'ho com el què és: una donació. Hi ha gent que necessita una donació d'òrgan per sobreviure.. tu potser necessites una donació de 8 cèl.lules per a poder gestar una vida dins teu.
En el meu cas, penso que ja no tinc més temps que perdre, són les cartes amb les que jugo i vaig a per totes amb tota la il:lusió. Sóc conscient que hi ha una sèrie de coses que haig de reflexionar bé: dir-ho, a qui dir-ho, com dir-li al nen, etc.. En general tinc clar com ho vull gestionar.
Ah! i una altra cosa... al teu fill.. no l'acceptaràs tal i com sigui?? tu creus que com dius, serà un "extrany"?? estimar és acceptar l'altre tal i com és.. no acceptaràs el teu fill tal i com sigui? tingui la càrrega genètica que tingui? això de la genètica és necessari per a que l'espècie perduri.. després té la importància que un li vulgui donar. O és que les mares adoptives són menys mares? eh que no i que és una bestiesa? doncs el mateix!
Sort i si tens més dubtes sobre l'associació m'escrius un privat.
segons un estudi del IVI, els gens de la mare gestant acaben impactant en l'embrió, tot i en cas d'ovodonació. Et passo el link de la notícia:
http://www.uv.es/uvweb/universidad/es/l ... 5948247031
Per altra banda, això és un tema important. Està bé que li donis voltes, t'ho plantegis, llegeixis, comparteixis les teves inquietuds amb qui et pot entendre. Et recomano 3 llocs (virtuals):
1- Aquí al Soc Petit hi ha el forum d'Ovodonació i d'Adopció d'embrions. També crec recordar que n'hi ha un de mares de més de 40 anys (on algunes han passat per ovo, no totes).
2- Et recomano que et facis de l'Associació "Madres solteras por elección". Tenen un forum boníssim, on pots personalitzar i explicar les teves inquietuds, i hi ha molts casos on et pots veure identificada. Fan trobades presencials aquí a Catalunya de tant en tant. Llegir els casos i reflexions de la resta t'ajudarà a configurar la teva pròpia opinió. Has de ser sòcia per accedir al foro. N'hi ha d'altres d'oberts, de mares solteres, però aquest és el que més m'agrada.
3- Foro OVONENAS de IVI. Allà la gent es centra molt en els tractaments però de tant en tant surt el debat genètic, o pots veure posts antics.
En el meu cas, quan vaig començar el primer tractament, amb 41, la doctora ja em va dir que havia d'anar a ovodonació o adopció d'embrions. Quasi que no em va donar opció. Depèn de cada pacient i cada clínica. Hi ha gent que amb la mateixa edat o inclus amb 43 els hi deixen intentar una FIV amb òvuls propis. Jo ja m'he plantat amb 43, per tant, sé que la meva millor opció és l'adopció d'embrions o la OVO. He vist molts casos al foro de mares solteres de gent que han passat per FIVS i molts fracassos, i han acabat recorrent a OVO i tan felices. Però cada cas és un món.
Jo el que vull és ser mare. Si adoptar un nen fos més senzill, potser tiraria per aquest camí. Jo vull estimar un nen, cuidar-lo, alimentar-lo, i veure'l crèixer.. que sigui part de la meva vida. Si surt de la meva panxa serà meravellós, i imagino que tenir un bebè ha de ser una experiència increíble. Si els gens no són meus, què hi farem!!
pren-t'ho com el què és: una donació. Hi ha gent que necessita una donació d'òrgan per sobreviure.. tu potser necessites una donació de 8 cèl.lules per a poder gestar una vida dins teu.
En el meu cas, penso que ja no tinc més temps que perdre, són les cartes amb les que jugo i vaig a per totes amb tota la il:lusió. Sóc conscient que hi ha una sèrie de coses que haig de reflexionar bé: dir-ho, a qui dir-ho, com dir-li al nen, etc.. En general tinc clar com ho vull gestionar.
Ah! i una altra cosa... al teu fill.. no l'acceptaràs tal i com sigui?? tu creus que com dius, serà un "extrany"?? estimar és acceptar l'altre tal i com és.. no acceptaràs el teu fill tal i com sigui? tingui la càrrega genètica que tingui? això de la genètica és necessari per a que l'espècie perduri.. després té la importància que un li vulgui donar. O és que les mares adoptives són menys mares? eh que no i que és una bestiesa? doncs el mateix!
Sort i si tens més dubtes sobre l'associació m'escrius un privat.
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Escolta, jo no sé com ho tens a nivell financer, vull dir si et pots permetre o no una FIV però..conec una mama de l'escola de la meva nena que va optar per ser mare per quarta vegada als 46 ! Va tenir la Paula als 47 anys. Jo crec que aquest 1% és només una xifra, si tens una bona reserva ovàrica pot funcionar..o no..això només ho saps si ho proves.
Per altra banda, totalment d'acord amb el que t'han dit sobre la ovodonació, l'objectiu és ser mare i serà la personeta més important per tú i completament teva des de la primera ecografia.
Sort guapa!
Per altra banda, totalment d'acord amb el que t'han dit sobre la ovodonació, l'objectiu és ser mare i serà la personeta més important per tú i completament teva des de la primera ecografia.
Sort guapa!
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Ai Bruneta i Apollonia Moltes gracies per les vos tres res postes. M ajuden moltissim. M emociono de rebre us! També a la María ! Me les llegire amb mes calma mes tard ja qu estic a la feina i us contesto. Un petonas enorme.
M ho veig una montanya tot airó , tinc tantea pors! Pero amb el temps suposo que tindré les idees clares!
Abraçada!
M ho veig una montanya tot airó , tinc tantea pors! Pero amb el temps suposo que tindré les idees clares!
Abraçada!
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Bruneta, l'altre dia vaig llegir aquí al fòrum que no és el mateix intentar ser mare per primer cop passats els 40 que quan ja en tens 1, 2, 3... No sé si té base científica, però la forera en qüestió deia que, malgrat l'edat, la fertilitat "augmenta" amb cada fill que tens. I, per tant, quedar-se embarassada amb 45 si ja has tingut fills, aparentment, és més fàcil que si és el primer cop.
Estic d'acord que tot són estadístiques i que cada cas és un món, però només ho puntualitzo perquè si és cert, caldria tenir-ho en compte. Amb 45 anys, diguem que no hi ha massa temps per "anar provant"...
Marieta, què et recomana la teva gine? En qualsevol cas, jo no dubto que t'estimaràs la criatura igual, tan si arriba d'una forma com de l'altra.
Estic d'acord que tot són estadístiques i que cada cas és un món, però només ho puntualitzo perquè si és cert, caldria tenir-ho en compte. Amb 45 anys, diguem que no hi ha massa temps per "anar provant"...
Marieta, què et recomana la teva gine? En qualsevol cas, jo no dubto que t'estimaràs la criatura igual, tan si arriba d'una forma com de l'altra.
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Marieta!No saps com t'entenc!
El primer que has de tenir clar és que no anem sobrades de temps com per meditar gaire el que has de fer, jo de tu, hem preguntaria directament.
Vull ser mare o oblidar el tema per sempre? Això va així, la nostre educació discrimina totalment totes aquestes coses, no estem preparades per fer les "coses diferents"...
No ens van explicar que això podia passar, però hi han tantes coses per les quals no estem preparats...
En el meu cas no tinc altre opció desde fa un temps per malaltia, per aixó potser ho tinc més assumit...
Però creu-me que de vegades quan les coses es posen molt lletges i et diuen oblida-ho per sempre! Impossible! Quan et donen l'oportunitat et sembla maravellos!
Si et serveix tinc una amiga que va ser mare per ovo amb 46 anys casi i t'asseguro q ni s'enrecorda! El nen és seu! Li van treure del la panxa i no té cap sentiment extrany ni l'ha tingut amb cap moment, et juro que està pletòrica i feliç i el nen és un solete!
Espero haver-te ajudat una mica
El primer que has de tenir clar és que no anem sobrades de temps com per meditar gaire el que has de fer, jo de tu, hem preguntaria directament.
Vull ser mare o oblidar el tema per sempre? Això va així, la nostre educació discrimina totalment totes aquestes coses, no estem preparades per fer les "coses diferents"...
No ens van explicar que això podia passar, però hi han tantes coses per les quals no estem preparats...
En el meu cas no tinc altre opció desde fa un temps per malaltia, per aixó potser ho tinc més assumit...
Però creu-me que de vegades quan les coses es posen molt lletges i et diuen oblida-ho per sempre! Impossible! Quan et donen l'oportunitat et sembla maravellos!
Si et serveix tinc una amiga que va ser mare per ovo amb 46 anys casi i t'asseguro q ni s'enrecorda! El nen és seu! Li van treure del la panxa i no té cap sentiment extrany ni l'ha tingut amb cap moment, et juro que està pletòrica i feliç i el nen és un solete!
Espero haver-te ajudat una mica
2014 Buscant bb, troben càncer d mama,no sere mare
2016-Permís x suspendre medicació, a per ovo
Maig 2017- Trànsfert +3- Beta
14-7-2017- Transfer +5 blasto - Beta positiva
21-9-2017- Avort diferit set 8+ 2
Legrat, nena... no queden frigos
20-12-2017- Canvi clínica
2-02-2018- Transfer +3 beta,
8-03-2018- Transfer 2 +3...
2016-Permís x suspendre medicació, a per ovo
Maig 2017- Trànsfert +3- Beta
14-7-2017- Transfer +5 blasto - Beta positiva
21-9-2017- Avort diferit set 8+ 2
Legrat, nena... no queden frigos
20-12-2017- Canvi clínica
2-02-2018- Transfer +3 beta,
8-03-2018- Transfer 2 +3...
- penelopeglamour
- :: rateta
- Entrades: 163
- Membre des de: dt. feb. 18, 2014 2:05 pm
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
No havia entrat mai aquí. I tampoc havia vist el teu post. Estic d'acord amb totes les respostes que t'han donat les companyes. De fet jo també estic en un dels fòrums d'adopció d'embrions. No sé com ho deus portar. Si ja ho has fet o encara t'ho estàs pensant. Jo et recomanaria, que ho fessis. I no esperis més. Serà fill teu si o si. No n'has de tenir cap dubte i no vull repetir el que han dit les altres companyes. Que no passi més temps, sinó qualsevol dia et tornarà i t'arrepentiras de no haver ho fet. Si tens aquesta necessitat, tira't de caps. Una abraçada.
Mirta't aquest link:
http://cnnespanol.cnn.com/2016/10/13/ma ... creciente/
Mirta't aquest link:
http://cnnespanol.cnn.com/2016/10/13/ma ... creciente/
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Doncs tot l'amor que li donaries! Tu sentiries les puntadetes de peu, el pariries, després el cuidaries, prendries les decisions sobre educació,
Re: Mare de 45 anys sana x ovodonacio o adopcio embrions
Debat molt interessant. Tinc la curiositat si els metges us expliquen bé les conseqüències en el cos de tots els tractaments, riscos i el procés en sí. Potser l'adopció és més lògic.
Els dubtes de Marieta45 em semblen molt lògics. Jo no li recomanaria ni FIV, ni implantació d'òvuls. Crec més en una adopció. No crec que una mare adoptiva tingui menys sentiment de mare que una mare per FIV o recepció d'òvuls.
Els dubtes de Marieta45 em semblen molt lògics. Jo no li recomanaria ni FIV, ni implantació d'òvuls. Crec més en una adopció. No crec que una mare adoptiva tingui menys sentiment de mare que una mare per FIV o recepció d'òvuls.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 15 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |