CERCADORES A PARTIR DELS 35

[Lanana]

Vane_petita, primer de totla: ENHORABONA!!!! I segon, gràcies per compartir lacon vostra història que té tela!!! És ben bé que nopassi controlem res i que, en aquest tema, l'atzar hi juga un paper molt important i això ajuda ai obsessionar-se. Molta sort!!!

[Vane_petita]

Moltes gràcies bonica! Esperem que després de tot pel que hem passat, faci que això hagi valgut la pena.

El meu consell és que facis allò que hagis de fer. No et quedis mai amb que hagués passat si...
Endavant.
I pel que fa la gent... oblida't... la resposta de: qui no té fills és perquè no vol o no pot, els deixa muts. T'ho asseguro.

Molta sort i molts ànims!

[AnnnaToni]

Ei Lanana!

Aquí una que en té 40, ni més ni menys. Busco des que tenia 39, no m'he quedat embarassada mai, i les proves, com vas llegir a l'altre xat, són una mica dolentes en el cas dels resultats de la meva parella (seminograma).
L'estat actual de la qüestió és:
- Jo estic en desespero del meu 12è cicle provant, i provant amb totes les de la llei: TO, app, etc. Demà en teoria m'ha de venir la W.
- Aquesta setmana el meu company es repeteix el seminograma, per quedar-se tranquil.
- Hem patit una crisi bastant forta ara per Nadal. Ell em deia que no volia passar per una in vitro, i tem que només vulgui estar amb ell per ser mare. Tela. Ho estem superant, però no és fàcil.
- La setmana que ve ell va al metge de la SS per fer-se proves de salut general, i potser derivar-li a l'uròleg.
- Tinc cita en 2 clíniques més per demanar més pressupostos d'in vitro (i més opinions)

I pel que fa a la pressió familiar, doncs no en tinc. Bàsicament, perquè tothom ha tirat la tovallola amb mi. Ja no pregunten, ni es fiquen en la meva vida. Tot un descans, però per altra banda, em fa sentir més gran del que sóc. Tinc 2 cosines molt properes en edat (em porto 6 i 13 mesos amb elles) que han estat mares aquest any i l'any passat. Totes les meves amigues fa uns anys que ja van tenir el 2n.
I mira, la meva vida amorosa va ser un desastre dels 34 als 38 anys, així que no he pogut fer res absolutament per poder ser mare, ni tan sols plantejar-me ser-ho jo soleta, pq d'una separació em vaig quedar sense un ral.
Què, t'animo una miqueta?
Doncs ja veuràs quan demà em vingui la regla, què divertits que estarem...
Tot i així, no em rendeixo. Sóc molt cabezona! Ho aconseguiré, i serà al 2017. I tu també, ja ho veuràs!
Molts petons!

[aranse]

Hola a totes, què tal esteu? He estat llegint les vostres històries i m'han semblat interessants i properes. La veritat és que la meva situació no és la mateixa, però sí compartim alguns punts: tinc 39 anys, no sóc mare, i vull quedar-me embarassada el 2017. Si em permeteu, us explico una mica (he intervingut en altres posts, però ningú m'ha dit res):
Tinc parella des de fa molt de temps, no estem casats, però tenim hipoteca..., vivim junts des del 2007 més els anys de "solters". Sempre he manifestat la meva intenció de ser mare. Ell, al contrari, però sempre he pensat que la final accediria. Per un motiu o per altre, ens hem posat als 39!!! Jo ja estic farta d'esperar i l'he donat un ultimàtum. He anat a dues clíniques de fertilitat (a finals de novembre) i li vaig presentar presupostos per la vitrificació d'ovocits, ja que vull preservar la fertilitat dels 39(si ho hagués sabut ho hauria fet quan tocava, abans del 35) que serà millor que la de 40, 41...(les clíniques no m'han dit que sugui impossible). Ell està pensant el fet de ser pare. Jo estic de vacances de Nadal al poble amb la mare i ells està a Barcelona, se suposa que meditant i acomiadant-se de la vida de "solter".
No sé què passarà al gener. Tinc pendents les proves de fertilitat ( histerosalpingografia, cariotips, antimulleriana) i el seminograma per ell. Tinc la petició del metge (Fertilab, ja que és la clínica que treballa amb DKV MUFACE) i en el moment que tingui les autoritzacions, me les faig. Espero que ell també se la faci, ja que si no les fem conjuntament, no entren per la mútua. La peculiaritat és que mai ho hem intentat de forma natural, però com que ell està així i jo he mig decidit vitrificar... Espero que decideixi que comencem la recerca de forma natural, encara que jo vitrifiqui igualment pel que pugui passar. Si ho intentem i no em quedo, doncs acudiré als vitrificats.
Què rollo he metido!!!
Gràcies per llegir-me i espero les vostres opinions si voleu.

[Vane_petita]

Hola Aranse,
Sens dubte, el teu cas és ben diferent al nostre.
No sé si algú et pot donar un bon consell, però jo l'únic que et donaré ès que pensis en tu i en el que tú vols. Potser ja et toca, no?
Molts ànims i lluita pels teus somnis!

[aranse]

Sí, Vane_petita, tens tota la raó. A partir d'ara toca pensar en el que vull, en mi.
Gràcies. Un petó.

[rave]

Hola,
Doncs jo tinc 39 anys. Ara m'ha de venir la regla i ens hi posem.
Tinc un fill d'un anterior matrimoni i la meva parella no en té cap.
Tinc la sensació d anar amb l escopeta al cul i que el temps se'm tira al damunt. A més tinc sentiments contradictoris perquè vull un altre fill però em fa pànic que me l'hagi de criar sola (la meva parella i treballa o dorm) i jo ja tinc una vida prou estressant.
He vist que hi ha algunes mares quarentones (ara es diu quarantanyeres) i que no tot són flors i violes.

[Galey]

Otra con más de 35 ! 37 para ser exactos.....

Fui mami por primera vez con 36....y con estas edades, no se puede esperar demasiado si se quieren dos...

Y como en el caso de Rave, tengo algo de miedo por criar a dos yo sola...mi pareja tiene un hijo de relación anterior y vivimos 'semi-juntos'.... ya que debe repartir el tiempo a mitad.... Pero se ha de ser valiente y yo quiero que mi peque crezca con un hermanit@....ya se saldrá :) y sino....suerte de los yayos!

[rave]

Galey, estáis ya en búsqueda?

Jo tinc dies de tot. Dies que vaig d embaràs psicològic i dies que penso que sóc massa gran i que no m'hi quedaré. Apart, jo ja tinc un fill però no és del rave, pel que no sé ni si el meu home és fèrtil o no.